Tèrç Estat

Los tres òrdres

Jos lo Regim Ancian, la populacion de França èra devesida en tres òrdres : lo clergat, la noblesa e lo Tèrç Estat de còps dich «tresen» (var. «tresau»). Trai son nom de la celebracion dels Estats Generals, que, dins l'assemblada, manten la division en tres òrdres, eretada de l'Edat Mejana.

Composicion del Tèrç Estat

Tot roturièr non clerc, doncas gaireben tota la populacion del reialme de França, es membre del Tèrç Estat (97% dels franceses).

Los electors del Tèrç Estat son los caps de familha, « borgeses » e proprietaris agricòlas, òc ben, non nòbles mai qu'an de ben.

Lo cas de las femnas es particular jos lo Regim Ancian. Las veusas e aital las celibatàrias pòdon èsser electrises e elegidas jos cèrtas condicions (mai que mai de riquesa). Son representadas per una mena de representant dins las assembladas. E participan activament a la redaccion de las dolenças, coma las de 1789.

Fins a 1789, lo Tèrç Estat es revoltat contra l'Estat que favoriza la noblesa e lo clergat. D'efièch, los impòstes son fòrça inegalament repartits car es en partida lo Tèrç Estat que los paga. Mas se tròban tanben d'inegalitats dins lo domeni de la justícia.

Ròtle politic del Tèrç Estat

Lo Tèrç Estat a una existéncia politica dins los Estats Provincials e los Estats Generals. Lo poder reial utiliza longtemps los deputats del Tèrç Estat per far plegar los dos òrdres privilegiats. De mai, de nombrosas grandas ordonanças del sègle XVI resultan dirèctament dels plans del Tèrç Estat: 1561 a Orleans, 1566 a Molins, 1579 a Bles, per exemple. Lo Tèrç Estat es estat longtemps utilizat per la reialtat coma una muralha contra l'«anarquia feudala».

Aquel ròtle legislatiu del Tèrç Estat s'explica facilament : recampa de tecnicans del drech. En 1614, suls 187 deputats del Tèrç Estat, se comptan tres borgeses, dos comerciants e un laurador, mas trenta avocats, cinquanta uèit lòctenent-generals e cinquanta sièis oficièrs de bailatge. En 1789, se compta, suls 578 deputats del Tèrç Estat, gaireben 200 avocats.

Se los Estats Generals son pas amassats entre 1614 e 1789, lo ròtle politic del Tèrç Estat se manten a travèrs dels Estats Provincials e los Estats Particulars. De mai, los membres del Tèrç Estat participan activament als govèrns dempuèi lo reinatge de Loís XIV.

A la velha de la Revolucion, lo doblament del Tèrç Estat a respièch dels Estats Generals de 1614, es a dire que los deputats seràn en nombre parièr que los dos autres òrdres amassats, aurà de consequéncias inesperadas un còp que la noblesa e lo clergat se seràn jonches al Tèrç Estat per formar la nòva «Assemblada Constituenta».