Sindia

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

  Custa pàgina esigit su template sinòticu {{Bidda}}

Pro praghere, agiunghe su template e boga custu avisu.
Pro is àteras pàginas chi esigint custu template, bae a sa categoria ligada.

Sindia est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro in sa Pranàrgia e giughet 1.971 bividores.

Su nùmene

Sighende sa paretimologia su nùmene de sa bidda benit dae su latinu SINE DIE, ca sa bidda fiat posta in sos tempos antigos in mesu de unu litu mannu, chi a die de oe b'addurat petzi s’ammentu toponomàsticu in sa localidade Matta ’e Sindia a curtzu a sa bidda. Su canònigu Giuanne Spano faghet bènnere su nùmene de Sindia dae sa paràula fenìtzia SCIN chi cheret nàrrere “dente, logu malu”, ca Sindia est in s’oru de unu irrocadòrgiu. Màssimu Pittau narat chi su significadu benit dae su gregu SINDÒN, SINDÒNOS, chi cheret nàrrere “telu de linu”, ligadu a sa coltivatzione de su linu in su territòriu. Pro Dedola su nùmene de Sindia si prendet a sa populatzione de sos SINTOS chi traballaiant su ràmene; Botticini lu faghet bènnere dae su sumèricu SIN ligadu a su cultu de sa luna.

Su sartu

Su territòriu de Sindìa mesurat 58,30 Km cuadrados e est postu pro su prus in pranu in sos campos de Campeda chi si podent bisitare leende sas istradas chi andant dae Macumere a Sindia e dae Macumere a Putumajore. Semper andende dae Macumere a Sindia si podent bìdere sos terrinos impischinados de sa Pischina ’e Fustes, sa Pischina Rugia e sa Pischina ’e sa Pruna; a làcana cun territòriu de Macumere s’agataiat s’istagnu de Bara, chi est istadu bonificadu a pustis de sa segunda gherra manna in su sèculu passadu. Sighende s’istrada istatale s’arribat a Matta Sindia, Monte Giuandalu e Monte Codes chi in antis fiant unu litu mannu meda. Sighende s’intrat in s’istrada provintziale de sa tzirconvallatzione chi pertocat a Muccores, Tanca Inza, Sa Pedrosa, Badu Iscanesu, Serras, Su Furrighesu.

Addurende imbetzes in s’istrada istatale 129 bis si nche calat a Narbones, Sa Niera, Piena Porcalzos e Bullitas pro nch’imbàtere a sa tzirconvallatzione. Su giassu de monte de sa bidda si podet bìdere pighende dae sos caminos pro artziare a su Monte de Sant’Antoni o a su nuraghe de Sant’Arvara: su giassu prus artu est cussu a inghìriu de su Nuraghe Fiorosu, Crastu Ruggiti, Crastu Furones, Matta Donna. Est de importu mannu su giassu a nord de su territòriu sindiesu in ue b’est su Riu Mannu cun s’Adde e sas Campedas postas a làcana cun sos territòrios de Putumajore, Semèstene e Macumere.

S'istòria

Sas primas atestatziones documentàrias de Sindia benint dae su Condaghe de su monasteru de Santu Nigola de Truddas in sos sèculos XI-XII. Su territòriu de Sindia l’ant abitadu dae sos tempos prus antigos comente testimòniant sas istigas archeològicas chi bi sunt in su territòriu: prus de 40 nuraghes tzensidos dae su comunu e dae sos istùdios fatos in su tempus. Sos nuraghes sunt: Miali 1, Miali 2, Sos Bandidos, Utturos de Gannas, Tziu Andria, Su Furrighesu, Stioccoro-Istioccoro-Su Ludrau, Corizanas, Tziu Mameli, Serras, Nelu, Serrese, Sa Fenestra, Sa Cherina, Biancu, Bidu Margiani, Codinatta, Su Annargiu, Mariotto, Nela, Sant’Alvara, Sos Benales, Pizzinnu, Fiorosu, Sa Casina, Monte Codes, Giambasile, Moresa, S’Ena ‘e Solomo, Losa, Mura 'e Coga, Elighe, Giunturas, Mura ‘Ena 1, Mura‘Ena 2, Sa Tanca ‘e sos Salighes, Mandra 'e Puddredros. Àteras istigas sunt sos dolmen de Serrese, Su Furrighesu e Nele e sas tumbas de gigantes de Su Furrighesu, Solomo e su putzu sacru chi b’est in Solomo.

De importu mannu sunt sa crèsias de Sindia: sas ruinas de s’abbadia e de su monasteru de Santa Maria de Corte o Cabuabbas fraigada in su 1147-1149 pro sa voluntade manna de Gònnariu II de Lacon, Giùighe de su Logu de Torres; sa cresiedda romànica de Santu Pedru posta in su tzentru istóricu; sa crèsia gòtica de Santu Giorgi fraigada in s’ala prus antiga in su de XII sèculos; sa crèsia de Santu Deormiti fraigada in su sèculu XVII cun sos contones de sa derruta abbadia de Santa Maria de Corte; sa crèsia parrochiale de su Rosàriu fraigada comente est oe in su de XIX sèculos illonghiende sa crèsia de su de XV sèculos. Un’àtera crèsia dedicada a sa Santa Rughe fiat in intro de sa domo de s’Asilu Parrochiale in su 1936, mentras ispèrdidas sunt sas crèsias de Sant’Alvara, e sas crèsias de Santu Lianu e de Sant’Elene chi b'addurat petzi s’ammentu toponomàsticu in sos documentos.

Segundu de sa traditzione orale, chi est istada afortiada dae sos istùdios de Muns. Masia in su sèculu passadu, in su territòriu sindiesu bi fiant puru sas crèsias de Santa Sofia e de Santu Micheli.

Sa cultura

Sa cultura in Sindia est isvilupada meda: non mancant mai ocasiones de addòbios pro presentare libros e fàghere connòschere s'istòria e su territòriu. In sos ùrtimos annos s'Amministratzione Comunale at organizadu cuncursos de poesia e at fatu parte de su tzircùitu de sas manifestatziones naradas Beranu in su Màrghine.

Dae pagu est nàschidu un'assòtziu naradu Rimas in Sindia chi in pare a Sa Pro Loco, a su Grupu Folk Banzu, a su Grupu Folk Salvadore Piras, a su Tzìrculu Culturale Cabuabbas e a sas cunfrarias de Santa Rughe e de Su Rosàriu at a dare unu contributu mannu pro sa tutela de sa limba e de sa cultura sindiesa.

S'economia

S'economia de Sindia est fundada prus che totu s'allevamentu de sas berbeghes e de sas bacas. Connotu meda puru s'allevamentu de sos porcos e de sos caddos e de sas cabras, in s'annu 2001 b'aiat prus de 200 aziendas registradas. In sos ùrtimos annos sunt essidas a campu àteras produtziones agro-alimentares de calidade manna che a su mele e s'antunna.

Sas festas

Sa festa de importu prus mannu de Sindia est sa chi si faghet pro Nostra Segnora de Corte o de Cabuabbas, cada annu in s’abbadia tzistertzense de Santa Maria a 2 Km dae sa bidda, cun unu bizadolzu su sero de su 7 de cabudanni. Sa die de s’8 de cabudanni, imbetzes, a sa torrada de su simulàcru a sa bidda si faghet una professone cun sos cadderis, sos grupos folk e sos assòtzios.

Su 17 de santugaine si festat a Santu Deormiti in una crèsia chi in antis fiat in fora dae sa bidda; sa note in antis si faghet unu bizadolzu. Benint festadas puru Sant’Arbara (su 4 de nadale) e Santa Lughia 13 de nadale); Sant’Arvara est una festa noa, organizada dae sos ex minadores sindiesos e dae sos fìgios issoro emigrados dae sos annos 30 in antis in sas minas de su Sulcis e a pustis in Bèlgiu, Germània e Frantza. De importu mannu sas tres dies de festa chi si faghent tres chidas a pustis de sa Pasca Manna; Santu Giorzi, Santu Sidore e Santu Rafaele e cada die bi faghent duas àrdias. Àteras festas sunt sas de Sant’Antoni de su fogu su 16 de ghennàrgiu, Santa Giuanne cun sos fogos sa note de su 23 de làmpadas e de sos Santos Pedru e Pàulu su 29 e de su 30 de làmpadas.

Persones nòdidas

• Giuanne Delrio: nàschidu in su 1925 est istadu pro tres bortas Presidente de sa Regione Autònoma de Sardigna e deputadu in su parlamentu italianu;

• Pedru Pàule Virdis: nàschidu in su 1957, est istadu unu giogadore balente de fùbalu chi at giogadu in Sèrie A;

• Martine Cambula: nàschidu in su 1937, est mortu in 2004. Est istadu dotzente universitàriu de Istòria de sa Filosofia in Tàtari;

• Linardu Pisanu: nàschidu in su 1927 e mortu in 2013. Est istadu dotzente universitàriu in sa Pontifìtzia Facultade Teològica de sa Sardigna.

• Gàvinu Pintor-Serra: fiat unu gesuita e est istadu Inchisidore Generale de sa Sardigna dae su 1604 a su 1610. At fatu fraigare sa crèsia de Santu Deormiti.

Bibliografia

• M. A. Sanna, Sindia, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 95-96.
• (IT) Vittorio Angius, Dizionario geografico storico statistico commerciale degli stati di Sua Maestà il re di Sardegna: Sardegna., Nùgoro, Editrice Archivio Fotografico Sardo, 2000 [1834], OCLC 894820561. URL consultadu su 20 nadale 2021.
• (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola (a incuru de), Sindia, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 5, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482. URL consultadu su 30 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale su 28 nadale 2021).
• (IT) Francesco Cesare Casula, Sindia, in DI.STO.SA. - Dizionario storico sardo, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2001, pp. 195-196, ISBN 9788871382418, OCLC 470391425.
• Raimondo Carta Raspi, Condaghe di San Nicola di Trullas, Casteddu, Ed. della Fondazione Il Nuraghe, 1937 [1110-1300], OCLC 162715416.
• (IT) Antonio Sanna, Ischeda 341, in Il Codice di S. Pietro di Sorres, Casteddu, Regione autònoma de sa Sardigna, 1957 [XV sèc.], OCLC 879952027.
• (IT) Dionigi Scano (a incuru de), Codice diplomatico delle relazioni fra la Santa Sede e la Sardegna, vol. 1, Casteddu, Arti Grafiche B.C.T., 1940, p. 409, OCLC 889219711.
• (LA, IT) Giovanni Francesco Fara, Sardiniae Chorographiam, a incuru de Enzo Cadoni, tradutzione de Maria Teresa Laneri, cun notas biogràficas e istòricas a incuru de Raimondo Turtas, Tàtari, Gallizzi, 1992 [1835], pp. 140 e 188, OCLC 886513630.
• (IT) Francesco Floris, Sindia, in La Grande Enciclopedia della Sardegna, vol. 9, Tàtari, La Nuova Sardegna, 2007, pp. 943-944, OCLC 879939459. URL consultadu su 30 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale s'11 làmpadas 2012).
• (IT) Alberto Moravetti, Ricerche archeologiche nel Marghine-Planargia, vol. 2, Tàtari, Carlo Delfino editore, 1998, pp. 333-420, ISBN 978-88-7138-169-5, OCLC 1146534261.
• (IT) Vittorio Pinna, Lumenes de logu : i toponimi di Sindia, Bosa, Tipografia San Giuseppe, 2002, SBN IT\ICCU\CAG\0626228.
• (IT) Massimo Pittau, Sindia, in I toponimi della Sardegna: significato e origine dei nomi di luogo in 83 comuni, 2011, ISBN 978-88-6025-159-6, OCLC 767577627.
• (IT) Mario Antioco Sanna, Sindia. Guida al paese ed al territorio, Sindia, Comune de Sindia, 2010.
• (IT) Pietro Sella, Ischedas 300, 806, 826, 1779, 2672, 2690 (in sa forma Sindia), in Rationes decimarum Italiae nei secoli XIII e XIV. Sardinia, Studi e testi, Tzitade de su Vaticanu, 1945, OCLC 631930398.
• (IT) Pasquale Tola, Codex diplomaticus Sardiniae, vol. 1, Torinu, 1861-68, p. 829/1 e 833/2, OCLC 759743536.

Ligàmenes esternos

• (IT) Situ istitutzionale, in comune.sindia.nu.it.