Doctora en Història i Arqueologia Alt-Medieval Llicenciada en Teologia Moral Llicenciada en Ciències Religioses Màster d'especialitat en Cristianisme Antic Llicenciada en Història Màster en Polítiques Graduada en Filosofia
Cossos bíonics i protesis: les primeres pròtesis és va crear entre els anys 950-710 aC i eren uti... more Cossos bíonics i protesis: les primeres pròtesis és va crear entre els anys 950-710 aC i eren utilitzades pels egipcis. Des de llavors el nombre de dispositius ha anat augmentant tant que en l'actualitat s'estan començant a emprar pròtesis que responen als moviments musculars de la resta de l'extremitat o a senyals enviats per dispositius inserits en el cervell.
Aproximació al concepte de gràcia en st Agustí i la seva influència posterior en la teologia i la... more Aproximació al concepte de gràcia en st Agustí i la seva influència posterior en la teologia i la filosofia
D'un record íntim i una empremta inesborrable com la dels fòssils que ens mostraves a classe. Aqu... more D'un record íntim i una empremta inesborrable com la dels fòssils que ens mostraves a classe. Aquella passió científica transmesa a la pell que em va donar ales per continuar qüestionant-m'ho tot a no conformar-me en saber les coses, sinó a entendre-les a no prejutjar sinó a endinsar-me en les opinions oposades a no estudiar sinó a conèixer, a ser com la Natura una pura i constant contradicció salvatge Et faig cas: No em conformo! Reflexiono! Devoro llibres!
Cíborgs: els cíborgs són humans que incorporen elements tecnològics per a augmentar les seves cap... more Cíborgs: els cíborgs són humans que incorporen elements tecnològics per a augmentar les seves capacitats físiques o sensorials (un dels cíborgs més coneguts és Neil Harbisson). Harbisson va començar la creació de l'antena en 2003 en el Dartington College of Arts amb l'estudiant Adam Montandon.
Wearables: són objectes que s'emporten llocs i que monitoren, entre altres coses, les constants v... more Wearables: són objectes que s'emporten llocs i que monitoren, entre altres coses, les constants vitals de la persona que els porta (rellotges, ulleres, bomba d'insulina, etc.). encara que per ser justos va ser a la dècada del 1980 quan realment va arribar al públic general aquesta tecnologia.
Ernst Troeltsch (Hauenstetten, 1865 -Berlín, 1923) va ser un important filòsof i historiador alem... more Ernst Troeltsch (Hauenstetten, 1865 -Berlín, 1923) va ser un important filòsof i historiador alemany de començaments del segle XX. En les seves obres més importants va estudiar la posició de Sant Agustí respecte del cristianisme medieval, les doctrines socials de les esglésies i els grups cristians i la religió de Kant. Els textos principals de Troeltsch són «El caràcter absolut del cristianisme i història de les religions» (1902), «Les teories socials de l'Església i dels grups cristians» (1911), «L'historicisme i els seus problemes» (1922) i «El problema lògic de la filosofia de la història» (1922).
Sobre l'essència de la religió. Discurs de F. Schleiermacher Friedrich Schleiermacher va ser filò... more Sobre l'essència de la religió. Discurs de F. Schleiermacher Friedrich Schleiermacher va ser filòsof, teòleg protestant, iniciador de l'hermenèutica i un dels precursors de la filosofia de la religió, també va ser un dels representants més genuïns del primer romanticisme. Va néixer l'any 1768, en Breslau, Alemanya ⎯avui Polònia⎯ i va morir el 1834. Era fill d'un clergue calvinista. Va viure en una època privilegiada per al pensament filosòfic i literari d'occident, ja que va ser contemporani de Kant, Fitche, Hegel, Schelling, Horderlin, Schlegel i Novalis.
La importància de D. Bonhoeffer comença amb la seva oposició al partit nazi i la influència del p... more La importància de D. Bonhoeffer comença amb la seva oposició al partit nazi i la influència del partit a l'església alemanya durant el sorgiment de Hitler. Aquest interès el va portar a àrees de qüestions ecumèniques cristianes que posteriorment serien importants com a fonament dels moviments ecumènics contemporanis. Moltes faccions denominacionals i diversos grups el reclamen com el seu portaveu, però és la seva vida notable i la seva autoria de difícils obres devocionals i acadèmiques que li han guanyat un lloc en la història de la teologia del segle vint.
ÍNDEX 1. SANT AGUSTÍ: VIDA I PENSAMENT FILOSÒFIC _______________________________ 3 2. LES PRIMERE... more ÍNDEX 1. SANT AGUSTÍ: VIDA I PENSAMENT FILOSÒFIC _______________________________ 3 2. LES PRIMERES OBRES ANTIPELAGIANES DE SANT AGUSTÍ ______________________ 6 BIBLIOGRAFIA ________________________________________________________ 14 ELS PRIMERS ESCRITS ANTIPELAGIANS DE SANT AGUSTÍ (412-415) 1. SANT AGUSTÍ: VIDA I PENSAMENT FILOSÒFIC Sant Agustí d'Hipona va néixer a Tagaste, a l'Àfrica romana, l'any 354, fill d'un petit propietari pagà i d'una mare cristiana, la futura santa Mònica. Es va iniciar sent encara molt jove en el maniqueisme, una corrent filosòfic-religiosa fundada al segle III
A mitjans dels segle V, la crisi pelagiana ja s'havia solucionat amb el reconeixement eclesial de... more A mitjans dels segle V, la crisi pelagiana ja s'havia solucionat amb el reconeixement eclesial de l'existència del pecat original. Pelagi havia estat excomunicat pel Papa Innocent I (410-417), Celesti havia estat condemnat a Cartago al 412 i el pelagianisme com a doctrina també havia estat condemnada en els anys 416 i 418. A més, va ser anatemitzat al III concili ecumènic universal, del 431 a Efes. Les perspectives d'Agustí, almenys formalment, van prevaldre a Occident. 1 Tanmateix, com ja es va insistir en el treball de Patrologia III, sant Agustí tendeix a incorre en un cert pessimisme moral que facilita als seus adversaris les acusacions de maniqueu. No detecta amb prou claredat la voluntat salvífica universal de Déu 2 i l'existència de Gràcia suficient per a tots els éssers humans. No és només per De nuptiis et concupiscentia per el que se l'acusa de negar la bondat del matrimoni, més be és per la seva tendència durant la controvèrsia amb Julià d'Eclana de «sistematitzar el pensament de sant Pau ⎯epístola als Romans⎯ d'una manera que aquest pensament no permet, transformant en un problema allò que és un misteri». 3 D'ací, els monjos d'Adrumet, al sud de Cartago, i els provençals de la zona de Marsella dubtaven de seguir Agustí en les seves tesis sobre la predestinació al trobarles rigoristes. Ell en el De gratia el libero arbitrio (426) i en el De correptione et gratia (427), adreçant-se als monjos d'Adrumet, desconcertats per la doctrina sobre la coexistència Gràcia/lliure albir, explica que Déu, en coronar els nostres mèrits, corona els seus dons, i sosté que la Gràcia, fent saludable la correcció fraterna, no anul·la la llibertat. La Gràcia ens fa pròpiament cooperadors amb Déu 4 i a la vegada ens manté en la rectitud de la voluntat, apartant-la del mal. 5 1 Posteriorment, el concili II d'Orange (França) de l'any 529 va sostenir la visió d'Agustí respecte a la Gràcia i va condemnar el pelagianisme de manera inequívoca. 2 Cf. AGUSTÍ D'HIPONA, De correptione et gratia 14,44. 3 C.M. PIFARRÉ, Literatura cristiana antiga, 575. 4 AGUSTÍ D'HIPONA, De correptione et gratia 2,3. Heus ací una diferència radical entre la doctrina de sant Agustí i la de la Reforma o la del ocasionalisme de Genunlix amb el seu axioma: «Ubi nihil vales, ibi nihil velis». 5 Cf. AGUSTÍ D'HIPONA, De correptione et gratia 5,7.
L'ésser humà té dignitat de persona per ser creat a imatge i semblança de Déu, és algú, no alguna... more L'ésser humà té dignitat de persona per ser creat a imatge i semblança de Déu, és algú, no alguna cosa (cf. CEC 357), és capaç de conèixer-se, de posseir-se amb la seva intimitat i de donar-se lliurement i entrar en comunió amb altres persones. I és cridat per la Gràcia a una aliança amb el seu Creador, a oferir-li una resposta de fe i d'amor que cap altre ésser pot donar. La història del pensament cristià ha expressat amb la paraula «persona» al subjecte espiritual. Originàriament el terme «prósopon» o «persona» designava la cara i també la màscara de l'actor en el teatre, i més tard el personatge representat. D'aquí es va prendre aquest nom per significar la dignitat de l'ésser humà constituït en autoritat o l'excel·lència del qual ocupa un lloc preeminent sobre els altres.
Tota guerra, sobretot si s'allarga en el temps, provoca una forta crisi a diferents nivells: soci... more Tota guerra, sobretot si s'allarga en el temps, provoca una forta crisi a diferents nivells: social, econòmic, cultural, personal, etc. Això provoca un exili que en aquell
CARTA ENCÍCLICA «LAUDATO SI» DEL SANT PARE FRANCESC SOBRE LA CURA DE LA CASA COMUNA «Lloat sigueu... more CARTA ENCÍCLICA «LAUDATO SI» DEL SANT PARE FRANCESC SOBRE LA CURA DE LA CASA COMUNA «Lloat sigueu, Senyor meu», cantava sant Francesc d'Assís. En aquest formós càntic ens recordava que la nostra casa comuna és també com una germana, amb la qual compartim l'existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços: «Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana nostra terra, la qual ens sosté, i governa i produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes» (LS 1).
Cossos bíonics i protesis: les primeres pròtesis és va crear entre els anys 950-710 aC i eren uti... more Cossos bíonics i protesis: les primeres pròtesis és va crear entre els anys 950-710 aC i eren utilitzades pels egipcis. Des de llavors el nombre de dispositius ha anat augmentant tant que en l'actualitat s'estan començant a emprar pròtesis que responen als moviments musculars de la resta de l'extremitat o a senyals enviats per dispositius inserits en el cervell.
Aproximació al concepte de gràcia en st Agustí i la seva influència posterior en la teologia i la... more Aproximació al concepte de gràcia en st Agustí i la seva influència posterior en la teologia i la filosofia
D'un record íntim i una empremta inesborrable com la dels fòssils que ens mostraves a classe. Aqu... more D'un record íntim i una empremta inesborrable com la dels fòssils que ens mostraves a classe. Aquella passió científica transmesa a la pell que em va donar ales per continuar qüestionant-m'ho tot a no conformar-me en saber les coses, sinó a entendre-les a no prejutjar sinó a endinsar-me en les opinions oposades a no estudiar sinó a conèixer, a ser com la Natura una pura i constant contradicció salvatge Et faig cas: No em conformo! Reflexiono! Devoro llibres!
Cíborgs: els cíborgs són humans que incorporen elements tecnològics per a augmentar les seves cap... more Cíborgs: els cíborgs són humans que incorporen elements tecnològics per a augmentar les seves capacitats físiques o sensorials (un dels cíborgs més coneguts és Neil Harbisson). Harbisson va començar la creació de l'antena en 2003 en el Dartington College of Arts amb l'estudiant Adam Montandon.
Wearables: són objectes que s'emporten llocs i que monitoren, entre altres coses, les constants v... more Wearables: són objectes que s'emporten llocs i que monitoren, entre altres coses, les constants vitals de la persona que els porta (rellotges, ulleres, bomba d'insulina, etc.). encara que per ser justos va ser a la dècada del 1980 quan realment va arribar al públic general aquesta tecnologia.
Ernst Troeltsch (Hauenstetten, 1865 -Berlín, 1923) va ser un important filòsof i historiador alem... more Ernst Troeltsch (Hauenstetten, 1865 -Berlín, 1923) va ser un important filòsof i historiador alemany de començaments del segle XX. En les seves obres més importants va estudiar la posició de Sant Agustí respecte del cristianisme medieval, les doctrines socials de les esglésies i els grups cristians i la religió de Kant. Els textos principals de Troeltsch són «El caràcter absolut del cristianisme i història de les religions» (1902), «Les teories socials de l'Església i dels grups cristians» (1911), «L'historicisme i els seus problemes» (1922) i «El problema lògic de la filosofia de la història» (1922).
Sobre l'essència de la religió. Discurs de F. Schleiermacher Friedrich Schleiermacher va ser filò... more Sobre l'essència de la religió. Discurs de F. Schleiermacher Friedrich Schleiermacher va ser filòsof, teòleg protestant, iniciador de l'hermenèutica i un dels precursors de la filosofia de la religió, també va ser un dels representants més genuïns del primer romanticisme. Va néixer l'any 1768, en Breslau, Alemanya ⎯avui Polònia⎯ i va morir el 1834. Era fill d'un clergue calvinista. Va viure en una època privilegiada per al pensament filosòfic i literari d'occident, ja que va ser contemporani de Kant, Fitche, Hegel, Schelling, Horderlin, Schlegel i Novalis.
La importància de D. Bonhoeffer comença amb la seva oposició al partit nazi i la influència del p... more La importància de D. Bonhoeffer comença amb la seva oposició al partit nazi i la influència del partit a l'església alemanya durant el sorgiment de Hitler. Aquest interès el va portar a àrees de qüestions ecumèniques cristianes que posteriorment serien importants com a fonament dels moviments ecumènics contemporanis. Moltes faccions denominacionals i diversos grups el reclamen com el seu portaveu, però és la seva vida notable i la seva autoria de difícils obres devocionals i acadèmiques que li han guanyat un lloc en la història de la teologia del segle vint.
ÍNDEX 1. SANT AGUSTÍ: VIDA I PENSAMENT FILOSÒFIC _______________________________ 3 2. LES PRIMERE... more ÍNDEX 1. SANT AGUSTÍ: VIDA I PENSAMENT FILOSÒFIC _______________________________ 3 2. LES PRIMERES OBRES ANTIPELAGIANES DE SANT AGUSTÍ ______________________ 6 BIBLIOGRAFIA ________________________________________________________ 14 ELS PRIMERS ESCRITS ANTIPELAGIANS DE SANT AGUSTÍ (412-415) 1. SANT AGUSTÍ: VIDA I PENSAMENT FILOSÒFIC Sant Agustí d'Hipona va néixer a Tagaste, a l'Àfrica romana, l'any 354, fill d'un petit propietari pagà i d'una mare cristiana, la futura santa Mònica. Es va iniciar sent encara molt jove en el maniqueisme, una corrent filosòfic-religiosa fundada al segle III
A mitjans dels segle V, la crisi pelagiana ja s'havia solucionat amb el reconeixement eclesial de... more A mitjans dels segle V, la crisi pelagiana ja s'havia solucionat amb el reconeixement eclesial de l'existència del pecat original. Pelagi havia estat excomunicat pel Papa Innocent I (410-417), Celesti havia estat condemnat a Cartago al 412 i el pelagianisme com a doctrina també havia estat condemnada en els anys 416 i 418. A més, va ser anatemitzat al III concili ecumènic universal, del 431 a Efes. Les perspectives d'Agustí, almenys formalment, van prevaldre a Occident. 1 Tanmateix, com ja es va insistir en el treball de Patrologia III, sant Agustí tendeix a incorre en un cert pessimisme moral que facilita als seus adversaris les acusacions de maniqueu. No detecta amb prou claredat la voluntat salvífica universal de Déu 2 i l'existència de Gràcia suficient per a tots els éssers humans. No és només per De nuptiis et concupiscentia per el que se l'acusa de negar la bondat del matrimoni, més be és per la seva tendència durant la controvèrsia amb Julià d'Eclana de «sistematitzar el pensament de sant Pau ⎯epístola als Romans⎯ d'una manera que aquest pensament no permet, transformant en un problema allò que és un misteri». 3 D'ací, els monjos d'Adrumet, al sud de Cartago, i els provençals de la zona de Marsella dubtaven de seguir Agustí en les seves tesis sobre la predestinació al trobarles rigoristes. Ell en el De gratia el libero arbitrio (426) i en el De correptione et gratia (427), adreçant-se als monjos d'Adrumet, desconcertats per la doctrina sobre la coexistència Gràcia/lliure albir, explica que Déu, en coronar els nostres mèrits, corona els seus dons, i sosté que la Gràcia, fent saludable la correcció fraterna, no anul·la la llibertat. La Gràcia ens fa pròpiament cooperadors amb Déu 4 i a la vegada ens manté en la rectitud de la voluntat, apartant-la del mal. 5 1 Posteriorment, el concili II d'Orange (França) de l'any 529 va sostenir la visió d'Agustí respecte a la Gràcia i va condemnar el pelagianisme de manera inequívoca. 2 Cf. AGUSTÍ D'HIPONA, De correptione et gratia 14,44. 3 C.M. PIFARRÉ, Literatura cristiana antiga, 575. 4 AGUSTÍ D'HIPONA, De correptione et gratia 2,3. Heus ací una diferència radical entre la doctrina de sant Agustí i la de la Reforma o la del ocasionalisme de Genunlix amb el seu axioma: «Ubi nihil vales, ibi nihil velis». 5 Cf. AGUSTÍ D'HIPONA, De correptione et gratia 5,7.
L'ésser humà té dignitat de persona per ser creat a imatge i semblança de Déu, és algú, no alguna... more L'ésser humà té dignitat de persona per ser creat a imatge i semblança de Déu, és algú, no alguna cosa (cf. CEC 357), és capaç de conèixer-se, de posseir-se amb la seva intimitat i de donar-se lliurement i entrar en comunió amb altres persones. I és cridat per la Gràcia a una aliança amb el seu Creador, a oferir-li una resposta de fe i d'amor que cap altre ésser pot donar. La història del pensament cristià ha expressat amb la paraula «persona» al subjecte espiritual. Originàriament el terme «prósopon» o «persona» designava la cara i també la màscara de l'actor en el teatre, i més tard el personatge representat. D'aquí es va prendre aquest nom per significar la dignitat de l'ésser humà constituït en autoritat o l'excel·lència del qual ocupa un lloc preeminent sobre els altres.
Tota guerra, sobretot si s'allarga en el temps, provoca una forta crisi a diferents nivells: soci... more Tota guerra, sobretot si s'allarga en el temps, provoca una forta crisi a diferents nivells: social, econòmic, cultural, personal, etc. Això provoca un exili que en aquell
CARTA ENCÍCLICA «LAUDATO SI» DEL SANT PARE FRANCESC SOBRE LA CURA DE LA CASA COMUNA «Lloat sigueu... more CARTA ENCÍCLICA «LAUDATO SI» DEL SANT PARE FRANCESC SOBRE LA CURA DE LA CASA COMUNA «Lloat sigueu, Senyor meu», cantava sant Francesc d'Assís. En aquest formós càntic ens recordava que la nostra casa comuna és també com una germana, amb la qual compartim l'existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços: «Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana nostra terra, la qual ens sosté, i governa i produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes» (LS 1).
Vuestra soy, para Vos nací: ¿Qué mandáis hacer de mí? Soberana Majestad, eterna Sabiduría, Bondad... more Vuestra soy, para Vos nací: ¿Qué mandáis hacer de mí? Soberana Majestad, eterna Sabiduría, Bondad buena al alma mía; Dios, Alteza, un Ser, Bondad: La gran vileza mirad, que hoy os canta amor así: ¿Qué mandáis hacer de mí? Vuestra soy, pues me criastes, vuestra, pues me redimistes, vuestra, pues que me sufristes, vuestra, pues que me llamastes. Vuestra, porque me esperastes, vuestra, pues no me perdí. Santa Teresa, Vuestra soy.
L'objecte de la Cristologia és Jesucrist considerat íntegrament, és a dir, en l'amplitud de facet... more L'objecte de la Cristologia és Jesucrist considerat íntegrament, és a dir, en l'amplitud de facetes -Déu vertader, Home vertader, el Messies esperat-, amb que ens ho proposa la fe de l'Església. En els ambients teològics actuals, la paraula Jesús s'utilitza primordialment per a designar la Humanitat de Jesús com a tal, és a dir, el Rabbí que va recórrer Palestina predicant i que va morir en la Creu. El vocable Jesús designa "in recte" la Humanitat del Senyor i per açò s'utilitza preferentment per a designar al Jesús "històric". Crist és el nom que Jesús rep quan se li reconeix com Messies. La paraula "Cristologia" implica, en conseqüència, l'acceptació que Jesús és el Messies, és a dir, el Crist. La professió de fe continguda en la paraula Jesucrist (Jesús és el Crist) representa el resum de la fe cristiana.
La patrística era l'etapa més definitiva per a la cristologia passar de l'Escriptura a conceptu... more La patrística era l'etapa més definitiva per a la cristologia passar de l'Escriptura a conceptualitzar allò que volia dir passar-ho a un llenguatge teològic. És un gran esforç de crear la doctrina a partir de l'exegesi bíblica. La teologia patrística té el mèrit de donar solucions als problemes del moment. Havia el perill de caure en el subjectivisme i així li donen una raonabilitat a la fe viscuda. La teologia patrística te com a èxit haver pogut superar l'etapa de la cristologia merament bíblica. Va ser un període vital de defensa i de purificació del kerigma cristològic davant el continu i multiforme perill de la seva degradació.
Una verdad sobre la creación El problema del sobrenatural Dios en el horizonte de los anhelos hum... more Una verdad sobre la creación El problema del sobrenatural Dios en el horizonte de los anhelos humanos. Teológica es una ciencia teológica que tiene por objeto al hombre y el método propio de la teología. Para la realización de esta ciencia es necesaria la fe cristiana. Sin ésta sería imposible su realización.
PIÉ NINOT, Eclesiología. La sacramentalidad de la comunidad cristiana, Salamanca: Ediciones Sígue... more PIÉ NINOT, Eclesiología. La sacramentalidad de la comunidad cristiana, Salamanca: Ediciones Sígueme 2007.
Definició. L'escatologia es pot definir com a la reflexió creient acosta del contingut últim de l... more Definició. L'escatologia es pot definir com a la reflexió creient acosta del contingut últim de l'esperança cristiana. Sol anomenar-se també tractat sobre els novíssims (mort, judici, infern i glòria).
Concepto: la ciencia de los Padres de la Iglesia. Es la parte de la historia de la literatura cri... more Concepto: la ciencia de los Padres de la Iglesia. Es la parte de la historia de la literatura cristiana que trata de los autores de la antigüedad que escribieron sobre teología y temas de religión. Tiene preferencia por los autores ortodoxos, aunque comprende también a los heterodoxos. Objeto: historia y doctrina de los Padres. La vida de los Padres nos sirve para conocer contexto socio -cultural, vida de fe en la Iglesia, herejías presentadas, forma de presentarlas y rebatirlas… Patrología (perspectiva literaria e histórica) posee intereses más amplios al considerar todas las facetas del pensamiento de los Padres y su contexto histórico. Es, pues, un estudio de la vida de los Padres, sus obras y su doctrina.
Aquest és el conjunt d'apunts i ampliació per a preparar l'examen de l'assignatura Introducció a ... more Aquest és el conjunt d'apunts i ampliació per a preparar l'examen de l'assignatura Introducció a la Teologia. A més s'han afegit els treballs que s'han realitzat durant el curs i el treball final de l'assignatura.
N'hi ha que diuen que Jesús ha estat una simple invenció. Però la història, l'arqueologia i l'est... more N'hi ha que diuen que Jesús ha estat una simple invenció. Però la història, l'arqueologia i l'estudi comparat dels escrits de l'antiguitat ofereixen proves evidents de l'existència i la repercussió que va tenir Jesús de Natzaret.
Jesús va morir a la creu amb l'única companyia de la seva mare, algunes dones i el deixeble que J... more Jesús va morir a la creu amb l'única companyia de la seva mare, algunes dones i el deixeble que Jesús tant estimava. Eren molts els qui l'havien seguit al llarg dels seus anys de predicació, però la majoria d'aquests deixebles tenien por que els relacionessin amb Jesús. L'agressivitat amb què les autoritats van tractar Jesús durant la seva detenció i la condemna a mort per part del poder romà va espantar molt als deixebles. Per això, després de la mort de Jesús, els seus seguidors més propers estaven tancats en una casa per por que els detinguessin.
Resulta difícil definir el que coneixem amb el nom d'Hinduisme ja que parlem d'un conglomerat de ... more Resulta difícil definir el que coneixem amb el nom d'Hinduisme ja que parlem d'un conglomerat de tradicions, cultes i creences, que configuren la cultura i el sistema de vida propi de l'Índia. Per als que viuen aquesta religió és la Sanathana dharma, la "llei eterna".
Trobem els orígens del budisme a l'Índia, fa aproximadament uns 2.600 anys, en un moment en què e... more Trobem els orígens del budisme a l'Índia, fa aproximadament uns 2.600 anys, en un moment en què el sistema de castes hindú —que divideix la societat en grups jeràrquics als quals es pertany des de l'inici fins al final de la vida— ho impregnava tot. En aquest context, es diu que un príncep anomenat Siddharta Gautama, després de conèixer el patiment humà i aïllar-se com un asceta (algú que practica una vida molt austera i espiritual), va trobar, a partir de la seva pròpia experiència, el camí de l'alliberament i la plenitud. Es tractava d'un camí no dogmàtic, un camí que explicava quina forma de vida calia seguir per alliberar-se del sofriment. Aquest és el missatge que Siddharta Gautama (més endavant anomenat Buda, que significa l' " il·luminat ") va descobrir amb la seva pròpia experiència i que després va transmetre a altres persones. Primer, el missatge es va difondre pel subcontinent indi i, posteriorment, irradià per tot l'Orient. El budisme és una doctrina filosòfica i religiosa no teista (sense déus) que compta amb múltiples escoles doctrinals. Es considera que actualment, al món, hi ha uns cinc-cents milions de budistes, cosa que la converteix en la quarta tradició religiosa amb un nombre més gran de seguidors a escala mundial.
LA REVELACIÓ Déu s'ha revelat com a ésser personal a través d'una història de salvació. Ha creat ... more LA REVELACIÓ Déu s'ha revelat com a ésser personal a través d'una història de salvació. Ha creat i ha educat un poble perquè fos custodi de la seva paraula i per preparar-lo per a l'encarnació de Jesucrist.
Totes les persones són iguals? L'ésser humà pot dominar la natura al seu gust? L'home i la dona t... more Totes les persones són iguals? L'ésser humà pot dominar la natura al seu gust? L'home i la dona tenen els mateixos drets? L'ésser humà s'ha plantejat preguntes com "qui sóc?" o "d'on vinc?" al llarg de tota la història. La ciència, la filosofia i la religió han ofert respostes diferents que no han satisfet tothom. Per això, en molts aspectes, les persones segueixen sent un misteri per a elles mateixes.
El contingut fonamental de la seva fe és l'afirmació d'un sol Déu o Jahvé que ha revelat la seva ... more El contingut fonamental de la seva fe és l'afirmació d'un sol Déu o Jahvé que ha revelat la seva llei al poble d'Israel, al qual ha escollit perquè sigui llum per a tota la humanitat. Actualment hi ha al món uns 13 milions de jueus, d'aquests, 6 milions són als Estats Units, 3 milions són a Israel i els altres es troben escampats per diversos països, especialment Rússia i les nacions de l'Europa oriental.
La zona oest del continent asiàtic i el terç nord del continent africà configuren la zona islàmic... more La zona oest del continent asiàtic i el terç nord del continent africà configuren la zona islàmica. En realitat, i per dir-ho amb més exactitud, hauríem de parlar del món àrab. Aquesta àrea té una llengua i una cultura comunes, i l'element fonamental de cohesió és la religió islàmica o musulmana. La història de l'islam, o dit més correctament, del món islàmic, explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no només religiós, sinó també polític i social. Els àrabs són originaris de la Península Aràbiga. Aràbia és una extensa península de l'Àsia situada entre el mar Roig i el golf Pèrsic. Té un clima desèrtic que només permet l'agricultura en algunes zones de la costa i als oasis de l'interior. Els àrabs es van expandir a costa dels imperis Bizantí i Persa.
Per la raó natural, l'home pot conèixer Déu amb certesa a partir de les seves obres. Però hi ha u... more Per la raó natural, l'home pot conèixer Déu amb certesa a partir de les seves obres. Però hi ha un altre ordre de coneixement que l'home no pot aconseguir de cap manera per les seves pròpies forces; és el de la Revelació divinal. Amb una decisió lliure del tot, Déu es revela i es dóna a l'home. Ho fa revelant el seu misteri, el designi benvolent que, des de tota l'eternitat, ha format en el Crist a favor de tots els homes. Revela plenament aquest designi enviant el seu Fill estimat, nostre Senyor Jesucrist, i l'Esperit Sant.
Després de la mort de Jesús, els apòstols romanien tancats perquè tenien por dels jueus. El tràgi... more Després de la mort de Jesús, els apòstols romanien tancats perquè tenien por dels jueus. El tràgic final del seu mestre i la por que ells poguessin sofrir el mateix destí els va fer quedar-se amagats. Per això, quan Jesús se'ls va aparèixer, els va animar a no tenir por. Tanmateix, el dia de Pentecosta tot va canviar: els apòstols van rebre l'Esperit Sant, que els va conferir valor per sortir i anunciar a tothom obertament la mort i resurrecció de Jesús. Els apòstols van deixar de tenir por i van anunciar valentament el missatge de Jesús perquè, tal com van afirmar Pere i Joan davant el sanedrí, obeïen el mandat de Jesús. Així es va començar a estendre l'evangeli per tot el món conegut.
La caiguda de Constantinoble, en poder dels turcs, el 1453 va propiciar que una gran part dels me... more La caiguda de Constantinoble, en poder dels turcs, el 1453 va propiciar que una gran part dels mestres bizantins difonguessin la seva cultura a Occident. La invenció de l'impremta el 1449 va afavorir la difusió de llibres, ja que la seva reproducció era més fàcil i el cost era més baix. D'aquesta manera el saber dels clàssics, conservat en la tradició romana d'Orient, va passar a Occident i va ser acollit amb gran entusiasme. Precisament el nom de Renaixement indica aquesta tendència a reprendre tot el que fa referència a la cultura clàssica grecoromana.
Trobem els orígens del budisme a l'Índia, fa aproximadament uns 2.600 anys, en un moment en què e... more Trobem els orígens del budisme a l'Índia, fa aproximadament uns 2.600 anys, en un moment en què el sistema de castes hindú -que divideix la societat en grups jeràrquics als quals es pertany des de l'inici fins al final de la vida-ho impregnava tot.
Resulta difícil definir el que coneixem amb el nom d'Hinduisme ja que parlem d'un conglomerat de ... more Resulta difícil definir el que coneixem amb el nom d'Hinduisme ja que parlem d'un conglomerat de tradicions, cultes i creences, que configuren la cultura i el sistema de vida propi de l'Índia. Per als que viuen aquesta religió és la Sanathana dharma, la "llei eterna".
Ningú no pot construir la seva vida sense tenir en compte els altres. Tots els éssers humans nece... more Ningú no pot construir la seva vida sense tenir en compte els altres. Tots els éssers humans necessitem relacionar-nos per desenvoluparnos com a persones. Des que naixem, les persones depenem les unes de les altres. Fins i tot, quan arribem a l'edat adulta i assolim la maduresa, seguim necessitant als demés per poder viure i ser feliços.
EL HOMBRE EN BUSCA DE DIOS ❶_Un fenómeno universal ❷_La intuición de Dios: la Revelación natural ... more EL HOMBRE EN BUSCA DE DIOS ❶_Un fenómeno universal ❷_La intuición de Dios: la Revelación natural ❸_Las religiones 1.1. La Prehistoria 1.2. Las civilizaciones 2.1. La perfección de la naturaleza 2.2. La inquietud del corazón 3.1. ¿Qué es la religión? 3.2. Elementos comunes en todas las religiones
Uploads
Thesis by Anna Moya
Journal papers by Anna Moya
Written by Anna Moya