Papers by Nil Rider
Caramella 49, 2023
En aquest breu article, hom repassa la trajectòria de la festa del bisbetó de Montserrat, la que ... more En aquest breu article, hom repassa la trajectòria de la festa del bisbetó de Montserrat, la que és - fins ara- la única pervivència històrica d'aquestes celebracions.
Scrínium. Revista de l'Arxiu i Biblioteca Capitular, 2023
La Cripta de santa Eulàlia de la Catedral de Barcelona és un magnífc exemple d’un diàleg històric... more La Cripta de santa Eulàlia de la Catedral de Barcelona és un magnífc exemple d’un diàleg històric de les mencions topogràfques del culte a la cotitular del temple. Hi ha certa controvèrsia en quins han estat els espais dedicats abans de la cripta actual; sobretot amb la problemàtica de l’existència, o no, d’una cripta en el temple romànic (1058-1298). Podem constatar que el 1337 el presbiteri va ser buidat perquè començaven les obres de l’actual cripta, un nou espai que dissocia l’altar major, separant-lo horitzontalment i deixant clares les dues advocacions del temple: un altar major dedicat a la santa creu i una cripta, dedicada a Santa Eulàlia on s'hi fa -encara- el culte eulalienc.
Canemàs, revista de pensament associatiu i cultura popular, 2022
Si una cosa tenen els coets és que desperten sentiments i emocions, tant favorables com detractor... more Si una cosa tenen els coets és que desperten sentiments i emocions, tant favorables com detractors. Molta gent els qualifica de soroll, de cosa molesta —el mateix baró de Maldà al segle XVIII— però en cap cas demana que desapareguin, sinó que els regulin i n’ordenin l’ús. Cada any, per Sant Joan, hi ha crits d’algun o altre col·lectiu per eliminar els coets, ja s’han fet alguns «espectacles de llums» amb drons, sense que se sentin els sons eixordadors. Llavors, què reflecteix l’espai-temps de la festa? La llum? Moltes vegades, en nom del progrés, el llegir ens fa perdre l’escriure.
Col·loquis del Flabiol 2021, 2022
El flabiol a Badalona significa ball de bastons, unes pràctiques gairebé úniques –i en perill d’e... more El flabiol a Badalona significa ball de bastons, unes pràctiques gairebé úniques –i en perill d’extinció– que la societat identifica com a seves. Des de quan, però, hi ha presència de flabiols a la ciutat? La present recerca pretén fer una relació, a l’engròs, de les notícies conservades de flabiolaires o flabiols entre els segles XVIII i XXI, mirant de saber qui eren i quines eren les seves ocasions de sortida.
El mundo de las catedrales. Pasado, presente y futuro, 2022
En aquesta comunicació (llegida el juny del 2022 al Congreso Internacional de Catedrales) es pres... more En aquesta comunicació (llegida el juny del 2022 al Congreso Internacional de Catedrales) es presenta la vida quotidiana a la Catedral de Barcelona, un temple mil·lenari que omple les celebracions de l'ofici diví, carregades de simbolisme, de la mateixa manera que qualsevol esglesia amb activitat religiosa. La Catedral de Barcelona és un contenidor de patrimoni immaterial, no només per la seva condició d'església, sinó per la seva comunitat. El cicle litúrgic anual de la Catedral de Barcelona és, un exemple clar de llegat, amb multitud de festes amb un origen medievla que avui dia encara desperten passions. Des dels tocs de campana, passant per les festes titulars de la Catedral - Santa Eulàlia i la Santa Creu- així com per certs detalls, com el tancament del retaule de Sant Josep i Sant Joan Baptista el dia de l'anunciació; com la festa del Corpus, que va celebrar el 2020 el seu VII centenari; tot finalitzant amb el cant de la sibil·la a matines de Nadal.
In marítima 2020. III simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval. Omnia mors aequat. El món de la mort al Maresme medieval, 2022
L’objectiu d’aquesta comunicació és aprofundir en el coneixement personal i l’entorn familiar i p... more L’objectiu d’aquesta comunicació és aprofundir en el coneixement personal i l’entorn familiar i patrimonial dels conqueridors que des del les viles del maresme van anar a Tortosa. Centrats en dos casos concrets: Arnau d'Arenys, un individu que es va convertir en uns dels establidors del barri de La Grassa, urbanitzat després de la conquesta, i Pere de Teià, un dels màxims terratinents de Bítem, a la zona propera del Mas del Bisbe. Per sobre de tot, es vol mirar de discernir que porta a aquests individus a traslladar-se a una zona de frontera a mitjan segle XII. Aquesta mobilitat relacionada amb els processos de conquesta i colonització que van suposar la destrucció d’al-Andalus i la construcció d’una nova societat cristiana i feudal. Conèixer qui eren els individus, fent tasques de microhistòria, és important, atès que l'acumulació de dades individuals permet fer una prosopografia d’aquests aloers armats. Uns individus que no descartaven cap mena d’activitat per incrementar la seva riquesa: essent la guerra una de les activitats més lucratives, tot i l’elevat risc que comportava. Poder saber quina era la vida d'aquests individus una vegada establerts en els territoris de frontera, a les colònies, és important per poder mirar de discernir perquè van marxar dels seus indrets d'origen i quins eren els beneficis que tenia aventurar-se per anar a la Tortosa del segle XII.
Carrer dels Arbres 7. Revista digital d'història i patrimoni de Badalona, 2022
Badalona compta amb una consueta parroquial del segle xv
que els historiadors i erudits locals de... more Badalona compta amb una consueta parroquial del segle xv
que els historiadors i erudits locals dels segles xix i xx coneixien
perfectament. Tanmateix no hi havia cap estudi entorn d’aquest
interessant manuscrit, i la transcripció estava antiquada. En aquest
treball se’n fa una lectura paleogràfica, filològica, etnogràfica i
històrica, alhora que també se’n fa una descripció acurada i una
transcripció que amplia el contingut de les anteriors. A banda,
se’n destaca la seva importància per a l’estudi de la litúrgia i la
festa, anterior al concili de Trento, a Badalona.
Gegants 136, 2022
En aquest breu article per la Revista Gegants es pretén destacar breument la figura de Quirze Per... more En aquest breu article per la Revista Gegants es pretén destacar breument la figura de Quirze Perich Iglésias, el flabiolaire que marcà un abans i un després a Mataró. S'hi destaquen aspectes personals i, sobretot, musicals en relació al flabiol i al seu temps d'actuació.
Lambard. Estudis d'Art Medieval, 2021
El present article rau en la identificació dels diferents espais de culte que santa Eulàlia, patr... more El present article rau en la identificació dels diferents espais de culte que santa Eulàlia, patrona de Barcelona, ha tingut al llarg de la llarga Edat Mitjana: des de Santa Maria de les Arenes fins al carrer, on sortí ininterrompudament des de 1644 fins a c. 1965. La catedral de Barcelona, entre els segles IX i XIV, designà tres llocs al sant cos de la màrtir barcelonina, tres espais de culte i memòria que es pretenen detallar, tot aportant noves visions, en aquest estudi.
Col·loquis del flabiol 2020, 2021
La professó de l'octava del Corpus de Santa Maria del Mar (Barcelona) va inspirar Ferran de Sagar... more La professó de l'octava del Corpus de Santa Maria del Mar (Barcelona) va inspirar Ferran de Sagarra i de Llinars per fer-ne una representació com si d'un full de rengle es tractés, cap a 1855. Es poden observar en aquest dibuix un seguit de músics que acompanyen els diversos elements de la professó, entre els quals quatre flabiolaires en diferents formacions. Però, sobretot, el que s’hi veu és la gran varietat d’agrupacions musicals que mostren la riquesa del paisatge sonor del Corpus barceloní de mitjan segle XIX.
Caramella, 2021
L'associacionisme cultural fa un temps que ha apostat per tornar a recuperar el paisatge sonor de... more L'associacionisme cultural fa un temps que ha apostat per tornar a recuperar el paisatge sonor de les ciutats. Però de què estem parlant? D'un fet comunicatiu, social i comunitari. Per això cal la recerca històrica i antropològica, per això cal bastir els campanars de campaners, i no de tocacampanes.
Carrer dels Arbres. revista digital de patrimoni de Badalona, 2021
Badalona va ser un dels darrers llocs, si més no l’últim indret on es documenta, a guarir els inf... more Badalona va ser un dels darrers llocs, si més no l’últim indret on es documenta, a guarir els infants herniats amb el mètode tradicional, que forma part del nostre corpus
patrimonial. La nit de Sant Joan, que és quan tenia lloc aquest ritual de guarició, és una nit màgica per excel·lència i, com el foc i l’aigua, les plantes també prenen virtuts. Els roures, en aquest cas, com a arbre sagrat fan la funció guaridora, acompanyada de tot un ritual, tant quan es prepara l’arbre com en el moment clau: les dotze de la nit. Aquest ritual era ben estès a tot el país, de la mateixa manera que a Europa, es va anar perdent amb els anys; fins que quedà reclòs a Can Campmany, a les mans del Pepet Llansó
Books by Nil Rider
L'Ou com balla. L'efímer, el Corpus i la Catedral, 2021
L'Ou com balla és una de les manifestacions populars sobre les que més s'ha escrit i menys s'ha e... more L'Ou com balla és una de les manifestacions populars sobre les que més s'ha escrit i menys s'ha estudiat. Repetir els errors del passat sense cap feina de rigor al darrera. En aquests publicació (de la que només en penjo la portada) que es pot trobar cercant per internet, s'intenta desgranar la informació documental que se'n conserva i donar-li un context per poder-ne esbrinar l'origen i les significacions.
Exhibition Catalogue Entries by Nil Rider
CARRASCOSA, Oscar, MONJO, F. Xavier (coords.). Barcelona gòtica. Obras do Museu Diocesano e catedral de Barcelona, Lisboa: Museu Nacional d’Arte Antiga, pp. 101-103, 2023
2023, CARRASCOSA, Oscar, MONJO, F. Xavier (coords.). Barcelona gòtica. Obras do Museu Diocesano e... more 2023, CARRASCOSA, Oscar, MONJO, F. Xavier (coords.). Barcelona gòtica. Obras do Museu Diocesano e catedral de Barcelona, Lisboa: Museu Nacional d’Arte Antiga, pp. 101-103
Book chapters by Nil Rider
«Harmonia mundi» del objeto documental al sonido. Estudios sobre patrimonio musical, 2024
En aquestes article es fa un repàs a la història coneguda (des d'una òptica de l'espai i els usos... more En aquestes article es fa un repàs a la història coneguda (des d'una òptica de l'espai i els usos) de la presència musical a la catedral de Barcelona, des dels segles IX fins al XIX.
Uploads
Papers by Nil Rider
que els historiadors i erudits locals dels segles xix i xx coneixien
perfectament. Tanmateix no hi havia cap estudi entorn d’aquest
interessant manuscrit, i la transcripció estava antiquada. En aquest
treball se’n fa una lectura paleogràfica, filològica, etnogràfica i
històrica, alhora que també se’n fa una descripció acurada i una
transcripció que amplia el contingut de les anteriors. A banda,
se’n destaca la seva importància per a l’estudi de la litúrgia i la
festa, anterior al concili de Trento, a Badalona.
patrimonial. La nit de Sant Joan, que és quan tenia lloc aquest ritual de guarició, és una nit màgica per excel·lència i, com el foc i l’aigua, les plantes també prenen virtuts. Els roures, en aquest cas, com a arbre sagrat fan la funció guaridora, acompanyada de tot un ritual, tant quan es prepara l’arbre com en el moment clau: les dotze de la nit. Aquest ritual era ben estès a tot el país, de la mateixa manera que a Europa, es va anar perdent amb els anys; fins que quedà reclòs a Can Campmany, a les mans del Pepet Llansó
Books by Nil Rider
Exhibition Catalogue Entries by Nil Rider
Book chapters by Nil Rider
que els historiadors i erudits locals dels segles xix i xx coneixien
perfectament. Tanmateix no hi havia cap estudi entorn d’aquest
interessant manuscrit, i la transcripció estava antiquada. En aquest
treball se’n fa una lectura paleogràfica, filològica, etnogràfica i
històrica, alhora que també se’n fa una descripció acurada i una
transcripció que amplia el contingut de les anteriors. A banda,
se’n destaca la seva importància per a l’estudi de la litúrgia i la
festa, anterior al concili de Trento, a Badalona.
patrimonial. La nit de Sant Joan, que és quan tenia lloc aquest ritual de guarició, és una nit màgica per excel·lència i, com el foc i l’aigua, les plantes també prenen virtuts. Els roures, en aquest cas, com a arbre sagrat fan la funció guaridora, acompanyada de tot un ritual, tant quan es prepara l’arbre com en el moment clau: les dotze de la nit. Aquest ritual era ben estès a tot el país, de la mateixa manera que a Europa, es va anar perdent amb els anys; fins que quedà reclòs a Can Campmany, a les mans del Pepet Llansó