L'American Library Association: història i activitats

L'American Library Association: història i activitats JN o fa gaire temps l'American Library Association (ALA) celebrava el seu 100è aniversari. Aquesta ocasió va donar a molts bibliotecaris americans l'oportunitat de revisar els començaments de l'organització i de retre homenatge a la visió de futur i a les realitzacions dels fundadors de l'ALA, la més antiga i més important de les associacions bibliotecàries del món. L'objectiu d'aquest article és d'examinar les activitats actuals de l'ALA així com la història a partir de la qual s'ha desenvolupat. Journal. Cutter, que també va exercir de president, és probablement més recordat per les seves taules per a la identificació d'autors. Un altre dels seus treballs que també esdevingué una eina de normalització per als bibliotecaris va ser Rules for a Printed Dictionary Catalog, que va compilar mentre era bibliotecari de la Boston Athenaeum. L'ALA ha conservat fins als temps presents la seva actitud inicial pràctica i educativa. Els fundadors consideraven que la seva tasca havia de ser crear una estructura que ajudés els bibliotecaris a fer la seva feina més fàcilment i amb menys preu, objectius que encara són vàlids avui dia. Influïts pel pensament científic de l'època, intentaven aplicar tècniques científiques al treball d'una biblioteca. L'ALA, que avui té més de 39.000 membres, va néixer d'una trobada de 90 bibliotecaris i altres persones interessades en aquesta matèria de Philadelphia (Pennsylvania) l'octubre de 1876. Entre els presents hi havia tres homes els noms dels quals encara ens són familiars per les seves permanents contribucions en aquest camp: Melvil Dewey, R.R. Bowker i Charles Ammi Cutter. Dewey, a més de les seves taules de classificació, va ser president de l'ALA dues vegades i també va fundar la primera escola de bibliotecaris, la New York State Library School, el 1887. Bowker, un gegant en el camp de l'edició sobre biblioteques, va iniciar el Publishers weekly i va ser l'editor del Library El més gran esforç de l'ALA per ajudar el bibliotecari es va fer a través de la publicació d'eines bàsiques tais com índexs, bibliografies, normes, manualjs... El primer esforç de col·laboració que va sorgir del congrés de 1876 va ser la revisió del Poole Is Index to Periodicals, en el qual van participar cinquanta biblioteques. Altres títols importants dels primers anys són: 27 ALA Catalog (una llista selectiva per a un model de biblioteca), Index to General Literature (precursor d'Essay and General Literature Index), Reading for the Young: A Classified and Annotated Catalogue, List of Subject Headings for Use in Dictionary Catalogs, Books for Boys and Giris, i Literature of American History. El 1902 TALA va publicar Guide to Reference Books, la publicació més venuda de totes les de l'ALA. període de ràpida expansió bibliotecària. (Andrew Carnegie, l'industrial d'origen escocès que va iniciar els seus generosos esforços filantròpics el 1866, al llarg de la seva vida va fer donacions que sumaven més de 40.000.000 de $ per a la construcció d'unes 1.600 biblioteques.) L'ALA avui, seguint els preceptes establerts fa més de cent anys, treballa per promoure biblioteques i la biblioteconomia i per assegurar que el servei d'informació de la biblioteca i d'orientació a l'usuari arribi a tothom. Això ho fa: —establint normes de serveis, suport, educació i benestar per a les biblioteques i personal bibliotecari, —promovent l'adopció d'aquestes normes en tota mena de biblioteques, —aportant defenses per a l'estatus professional dels bibliotecaris, —promovent el reclutament de personal competent per a carreres bibliotecàries professionals, —promovent la comprensió i l'acceptació pública de la vàlua del servei bibliotecari i de la professió bibliotecària, i —mantenint un contacte continu amb els centres federals, fins i tot, pel que fa a la promulgació i l'administració de la legislació, dirigida a estendre el servei bibliotecari. A l'època en què es va formar TALA el Delegat d'educació dels USA, Mr. John Eaton, va ser un gran promotor de biblioteques. En reconeixia la importancia per al desenvolupament del país i des de la seva situació podia fomentar la seva causa. Diverses publicacions dels primers anys de l'ALA van ser publicades, de fet, pel Departament d'Educació. Són significatives les estadístiques que es van compilar en el departament de Mr. Eaton sobre biblioteques. El Public Librarles in the United States of America: Thir History, Condition and Management del Departament, publicat el 1876 —coincidint amb el primer congrés de l'ALA—, va ser d'importància cabdal per a la unificació i la normalització dels procediments bibliotecaris arreu del país en un 28 No es demana cap requisit professional per formar part de l'ALA. Entre els seus membres s'inclouen persones amb certificats Masters en Biblioteconomia, com també administratius, tècnics, llibreters i d'altres interessats per l'estat de les biblioteques de la nació. Els membres estrangers representen setanta països de tot el món. L'ALA continua essent un important editor en el camp biliotecari. Els seus titols inclouen regles i pautes sobre una àmplia varietat de procediments tècnics i administratius i bibliografies per al desenvolupament de col·leccions especialitzades. L'ALA, en fer assequibles aquests textos bàsics durant un segle d'expansió bibliotecària, ha jugat un paper cabdal en la normalització dels procediments que es troben avui dia en les biblioteques americanes. Entre els primers deu best-sellers del 1982-83 hi ha les AACR2 (l'edició del 1978 i les revisions), ALA Filing Rules, Output Measures for Public Libraries, Guide to Reference Books, Handbook for AACR2 i Sion System Manual for Libraries. governamentals, fins i tot creant grups de pressió a la cambra per donar suport permanent als programes relacionats amb biblioteques. Un tema de preocupació actual és el dels obstacles per impedir l'accés lliure de la informació. Aquests es poden presentar en forma de controls imposats pel Govern, intents particulars de censura inaccessibilitat física per als minusvàlids... L'ALA fomenta activament la difusió de la llibertat intel·lectual i la llibertat d'accés a la informació i promou l'eliminació de totes les barreres a la informació. Reflectint la dinàmica social dels anys 60 i 70 als USA, l'organització ha pres també unes actituds polítiques i socials que no es refereixen a biblioteques, que tenen a veure amb el benestar i la seguretat de la societat com un tot i en alguns casos són actituds que concerneixen específicament a les dones (cosa no gens sorprenent atès que predominen les dones entre els membres de l'organització). Exemples d'aquesta posició són el suport de l'ALA a l'Equal Rights Amendment —una proposta per garantir els drets d'igualtat davant la llei de les dones en els Estats Units d'Amèrica i que encara no ha L'ALA és una organització dinàmica. Promou els interessos de les biblioteques enfront dels centres 29 estat decretada—, el suport al boicot als productes Nestlé i el suport a la participació permanent dels USA a la Unesco. Naturalment això no significa que l'organització hagi deixat de banda la seva responsabilitat primària. Les seves Seccions i Taules rodones treballen activament pels interessos del seus membres aportant contribucions importants a la literatura d'aquest camp, establint normes i pautes i promovent la cooperació i la interrelació entre biblioteques que comparteixen interessos, materials o clientela similar. Les seccions de l'ALA són: Associació Americana de Biblioteques Escolars, Fundació Associació Americana de Biblioteques, Associació de Biblioteques Universitàries i d'Investigació, Associació per al Servei Bibliotecari Infantil, Associació de Centres Bibliotecaris Especialitzats i Cooperatius, Associació d'Administració Bibliotecària, Associació de Tècnica Bibliotecària i de la Informació, Associació de Biblioteques Públiques, Serveis de Referència i d'Adults, Serveis Tècnics i Serveis de Joves i Adults. Les seves Taules rodones són: Exposicions, Bibliotecaris Federals, Documents Governamentals, Llibertat intel·lectual, Relacions Internacionals, Membres Júnior, Història de les Biblioteques, Formació Bibliotecària, Investigació Bibliotecària, Mapes i Geografia, Responsabilitats Socials i Organitzacions de Personal. Si bé el caràcter de l'American Library Association i, naturalment, el caràcter dels seus membres ha canviat a través dels anys, el model pragmàtic i dinàmic que va implantar el 1876 ha fet un gran servei a les biblioteques i als bibliotecaris americans. Alice K. Keefer Bibliotecària en cap de l'Institut d'Estudis Nord-americans Bibliografia ALA Yearbook. Chicago: ALA, 1976. Bowker Annual. New York: R.R. Bowker, 1982-1984. Encyclopedia of Associations. Detroit: Gale, 1982. T«Publishing at ALA», American Libraries 15:6 (June 1984), p. 392-396. 30