Falciot negre Apus apus

Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 Catalan Winter Bird Atlas 2006-2009 Espècies molt escasses Very rare species Curroc Gelochelidon nilotica Pràcticament cosmopolita, presenta una distribució molt discontíinua. La població europea nidifica a la regió mediterrània i a l’entorn del mar Negre, i hiverna a l’Àfrica subsahariana (del Hoyo et al. 1996). A Catalunya és una espècie estival i un hivernant excepcional, que nidifica únicament al delta de l’Ebre, on es troba en augment. A la resta del territori és un migrador escàs al litoral, més ocasional a l’interior (Clavell 2002, Estrada et al. 2004). Durant el present Atles s’ha detectat únicament al delta de l’Ebre: 1 exemplar entre el Trabucador i els arrossars de Fabra l’hivern 2006/07 i 1 exemplar als arrossars dels Panissos i els de Fabra l’hivern 2007/08. En aquesta localitat anteriorment ja s’havien citat 1 exemplar a les salines de Sant Antoni el 3.XII.96, 1 als arrossars de Favà el 30.I.05 i 1 vist repetidament entre els arrossars de Migjorn i el Goleró l’hivern 2005/06 (Copete 1998, Sales 2006, Estrada & Anton 2007). A més, i un cop ja finalitzat el període de prospecció, s’ha detectat 1 exemplar el 19.XII.09 al delta de l’Ebre i 1 exemplar, potser el mateix, al port de Tarragona el 26.XII.09. Totes les observacions fan referència a ocells de 1r hivern i s’han realitzat en arrossars i platges. English summary Despite its strong breeding population in the Ebro delta, the Gull-billed Tern is a scarce migrant and only an exceptional wintering species in Catalonia. During the study period it was only recorded in the Ebro delta, with 1 bird in winter 2006/07 and another in winter 2007/08. The only previous winter records were also from the Ebro delta, the first a well documented bird in December 1996 and the second in January 2005 and winter 2005/06. In December 2009 there were records of 1 Gull-billed Tern in the Ebro delta and, possibly the same bird, in Tarragona harbour, which constitutes the first winter record for the species outside the Ebro delta. All winter sightings have been from beaches or in rice paddies, and all of first-winter birds. Vittorio PEDROCCHI, David BIGAS i Arnau BONAN-BARFULL Xatrac comú Sterna hirundo El xatrac comú és una espècie migratòria que nidifica a les regions temperades de l’hemisferi nord i hiverna majoritàriament als tròpics i a l’hemisferi sud, amb el gruix de la població nidificant europea concentrat a l’hivern al litoral de l’Àfrica occidental (del Hoyo et al. 1996, Becker & Ludwigs 2004). A Catalunya és un ocell estival, que nidifica únicament al delta de l’Ebre, localitat que acull la colònia més important de tota la Mediterrània (Estrada et al. 2004). És comú durant les migracions i el període reproductor a la franja litoral i a mar obert, especialment als voltants de l’àrea de cria, essent excepcional a l’hivern (Clavell 2002). Durant la realització del present Atles s’ha detectat únicament 1 exemplar al port de Tarragona el 6.I.08. Al nostre país hom ha compilat un total de 6 registres els mesos de desembre i gener d’aquests darrers 25 anys, fet que confirma la presència excepcional de l’espècie durant el període hivernal. A banda, hi ha tot un seguit d’observacions el novembre, en algun cas dins el període de prospecció de l’Atles, però aquestes corresponen molt probablement a migrants tardans, fet cada cop més habitual aquests darrers anys i que podria estar relacionat amb qüestions climàtiques. English summary The Common Tern breeds in the northern hemisphere, but winters in the tropics and the southern hemisphere. European populations mostly winter in West Africa. In Catalonia, this tern breeds only in the Ebro delta. It is often observed at sea during migration and breeding periods, but winter records are exceptional. During the study period, 1 bird was observed in the port of Tarragona on 6.I.08, 502 Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern only the sixth strictly winter record (December-January) in the last 25 years and confirmation of the exceptionality of winter records of this species. On the other hand, in recent years there have been an increasing number of observations in November, most likely corresponding to late migrants. Antonio HERNÁNDEZ-MATÍAS, Jose Manuel ARCOS i David BIGAS Tórtora Streptopelia turtur La tórtora és una espècie estival àmpliament distribuïda per tot el territori català (Estrada et al. 2004). Les poblacions d’Europa occidental passen l’hivern al Sahel, entre el Senegal i Mali (Bernis 1967). La presència de tórtores més enllà de finals d’octubre a les àrees de cria és un fet excepcional, com ho demostren els escassos registres hivernals al Marroc (12 des de 1962; Thévenot et al. 2003), França (la Camarga, 15.XII.04; Kayser et al. 2008), Espanya (Àvila, 8.XII.64; Club Alcyon 1969) o Catalunya (Badalona, 2.I.96; Copete 1998; Sant Boi del Llobregat, 4.XII.04; Sales 2006). En el decurs de l’Atles s’ha observat regularment 1 ocell de 1r any al bosc de ribera del marge occidental de l’illa de Buda (delta de l’Ebre), des del 8.XI.08 fins a l’1.II.09. L’individu presentava poca activitat i certes dificultats pel vol, fet que suggereix que estava malalt o ferit i era incapaç de continuar la migració. Finalment, l’exemplar fou mort per un caçador fora de l’illa i es va comprovar que presentava muda activa. Tot i que la tórtora no cria a la major part del delta de l’Ebre, cal destacar que és aquí on es produeixen anualment les darreres citacions postnupcials de Catalunya (data extrema 4.XI.03; Sales 2006). English summary The European Turtle Dove is a common breeder in Catalonia. It occurs usually from April to October in a wide variety of habitats, but there are also some exceptional winter records from near Barcelona (2.I.96; 4.XII.04). During the sampling period of this study, 1 immature bird was regularly recorded between November 2008 and February 2009 in the Ebro delta. Its behaviour suggests that this individual was probably ill or injured and was unable to continue migration. It was finally killed by a hunter and it was found in active moult. Óscar GORDO i David BIGAS Falciot negre Apus apus Espècie nidificant molt comuna a Catalunya (Estrada et al. 2004). Els primers individus arriben a finals de març i les colònies de cria es comencen a abandonar al juliol. El gruix de la població ja ha marxat a l’agost, però s’observen individus migrant fins a finals d’octubre. Passa l’hivern a l’Àfrica, al sud de l’equador (Cramp 1985). Durant la realització de l’Atles, es trobà un individu mort al centre urbà de Reus (Baix Camp) el 21.XII.06 (Estrada & Anton 2007). Gairebé tots els hiverns, s’observen individus aïllats en localitats properes al litoral, especialment de l’Empordà, Barcelonès, Tarragonès i tram final de l’Ebre. Tot i això, el nombre de citacions varia molt entre anys. Cal destacar els anys 1996 i 2003, amb nombroses observacions durant el gener i principi de febrer (Copete 1999, Sales 2006). La capacitat de moure’s milers de quilòmetres en pocs dies en resposta a condicions meteorològiques desfavorables (Bernis 1971), suggereix que la presència hivernal de falciots podria estar relacionada amb moviments d’irrupció des de latituds tropicals. Altrament, les observacions de desembre podrien correspondre també a individus que no han migrat, sense descartar possibles confusions amb falciots pàl·lids Apus pallidus (Muntaner et al. 1983). English summary The Common Swift is one of the commonest trans-Saharan bird species in Catalonia. Winter records for this species are not unusual, although numbers vary notably from year to year. All records are from near the coast. During the study period, 1 dead individual was found in the city of Reus (21.XII.06). Winter records could correspond to vagrant birds performing large-scale movements in response to adverse weather conditions in the tropics, although birds reported in December could also be individuals that did not migrate. Óscar GORDO Falciot pàl·lid Apus pallidus El falciot pàl·lid és un migrant escàs que nidifica al litoral català (Estrada et al. 2004), on se’l pot trobar amb regularitat des de finals de març a principis de novembre. Durant la realització de l’Atles, s’ha observat l’espècie a l’Alt Empordà (18.XI.06 al Port de la Selva, 26.XI.06 a Montperdut i 29.XI.08 als Aiguamolls de l’Empordà), al delta del Llobregat (3.XII.08) i al delta de l’Ebre (22.XI.06). Tot i que les poblacions migradores passen l’hivern al Sahel, no és rara la presència d’individus encara a finals de novembre o principis de desembre a les zones de cria de França (Affre & Affre 1967, Laferrère 1974) i Espanya (Cuadrado et al. 1985, Bernal 2004). A Catalunya hi ha nombrosos registres durant aquestes dates a la costa empordanesa (Arcos 1995, Martínez-Vilalta 2001, 2002, Sales 2006), on hi ha una important zona de cria. També existeixen observacions molt tardanes al delta del Llobregat (Gutiérrez 1989, Martínez-Vilalta 2001), i al delta de l’Ebre són freqüents els registres a finals de novembre (Aymí & Herrando 2003, Sales 2006). El fet que sigui una espècie amb segones postes força tardanes (e.g.1 poll el 31.X.00, Aymí & Herrando 2003) i la manca d’observacions al gener i febrer suggereixen que els registres hivernals de l’espècie a Catalunya corresponen als darrers individus en migració postnupcial. English summary Pallid Swifts were recorded during the study period from 3 sites in L’Alt Empordà – El Port de la Selva (18.XI.06), Montperdut (26.XI.06) and Els Aiguamolls de l’Empordà (29.XI.08) – and from the Llobregat (3.XII.08) and Ebro (22.XI.06) deltas. These observations concur with previous records of this species from Catalonia, since it is frequently sighted in the Empordà region (its main breeding area in Catalonia) and the Llobregat and Ebro deltas between mid-November and the beginning of December, records that probably correspond to the final postnuptial migrants. a una hivernada pròpiament dita; les arribades a Catalunya durant la primera quinzena de febrer són relativament freqüents (e.g. Sales 2006). Cal dir també que les citacions més primerenques (5.XII-24.I) corresponen precisament a l’hivern 2006/07, sent el més calorós del període de mostreig. English summary The Common House Martin is a regular migrant and breeding bird in Catalonia, although some individuals were recorded during fieldwork for this Atlas, above all in urban and suburban areas along or near the coast. 7 of these observations correspond to winter 2006/07 and 8 to 2008/09, and most to February (60%). These birds could be early arrivals rather than true winterers since birds typically arrive in Catalonia during the second half of February. The earliest sightings of the species were from winter 2006/07 (5.XII-24.I), the warmest of the 3 winters of the study period. Anna DALMAU Piula dels arbres Anthus trivialis La piula dels arbres és una espècie migratòria àmpliament distribuïda al Paleàrtic occidental i part d’Àsia. A Catalunya es distribueix pels Pirineus i Prepirineus i penetra cap al sud en alguns altiplans de la Catalunya central i en alguns sectors de les serralades Transversal i Prelitoral (Estrada et al. 2004). La seva àrea d’hivernada es troba a l’Àfrica tropical i a l’Índia (Cramp 1988). Se la considera hivernant irregular a Creta, Israel, països del golf Pèrsic i l’Iran (Cramp 1988, Keith et al. 1992, Snow & Perrins 1998), i hivernant accidental al Marroc (Thévenot et al. 2003). A Catalunya només s’ha registrat 2 vegades a l’hivern. El gener de 2004 es van observar un mínim de 2 exemplars en 2 localitats del delta de l’Ebre (Sales 2006). Durant la realització del present Atles ha estat detectat un sol individu al Parc Fluvial del Riu Besòs el 20.XII.07, en una zona on l’espècie no nidifica. Tot i que no es va poder comprovar, la data suggereix que es tractava d’un individu hivernant. Aquest exemplar acompanyava un grup de titelles que s’alimentaven en un marge del riu amb gespa. English summary The Tree Pipit breeds in Catalonia from the Pyrenees and pre-Pyrenees southwards into upland areas of central Catalonia and parts of the Transversal and Prelitoral mountain ranges. Only 1 individual was recorded during the study period for this Atlas, near Barcelona at the mouth of the river Besòs, on 20.XII.07, far from its breeding range. The bird was foraging with a group of Meadow Pipits Anthus pratensis on a lawn on a date that suggests that it was a wintering individual. Óscar GORDO Oriol BALTÀ i Xavier LARRUY Oreneta cuablanca Delichon urbicum L’oreneta cuablanca és una espècie nidificant àmpliament distribuïda a Catalunya, sent als nuclis urbans on es troben la majoria de les seves colònies (Estrada et al. 2004). L’àrea d’hivernada de la població catalana s’estén per gran part de l’Àfrica subsahariana (del Hoyo et. al 2004). Durant el període de mostreig de l’Atles, però, aquesta espècie ha estat localitzada en diversos quadrats al llarg del litoral i prelitoral, la majoria dels casos lligada a zones urbanes o periurbanes; destaca la cita al sud del Segrià del 15.II.09 pel seu caràcter més continental. Al llarg de tot el període de mostreig s’han fet 15 observacions: 7 a l’hivern 2006/07 entre el 5.XII i el 14.II, i 8 durant l’hivern 2008/09 entre l’11.II i 1el 5.II. Durant el segon hivern no se n’ha detectat cap. Malgrat que les observacions són en període hivernal, més d’un 60% daten del mes de febrer (11-15.II), fet que pot atribuir-se a una arribada primerenca més que Grasset de costa Anthus petrosus El grasset de costa és una espècie nidificant a les costes de Fennoscàndia, a les illes Britàniques i al nord-oest de França. A l’hivern, la seva distribució s’estén cap el sud fins a les costes atlàntiques de la península Ibèrica i del Marroc (Alström et al. 2003). Es considera una espècie accidental al Mediterrani i terra endins. Durant el període d’estudi de l’Atles s’han observat 2 exemplars: el primer en una zona de salicornar als Aiguamolls de l’Empordà el 20.XII.08, posteriorment un altre en una llacuna del delta del Llobregat molt propera al mar el 12.I.09. Existeixen 2 citacions anteriors en època hivernal, una a l’Estartit (Baix Empordà) del 10-15.II.00 (Aymí & Herrando 2003) i l’altra a la Punta de la Banya (Montsià) el 15.I.05 (Sales 2006). La subespècie A. p. littoralis, que cria a Fennoscàndia, és la que té més probabili- Espècies molt escasses irregulars 503 Referències Bernis, F. 1966‐1971. Aves Migradoras Ibéricas. Madrid: Sociedad Española de Ornitología. Club Alcyon. 1969. Algunas observaciones ornitológicas en el interior, temporadas 1963/64 y 1964/65. Ardeola 10: 33‐35. Copete, J.L. (ed.) 1999. Anuari d'Ornitologia de Catalunya 1996. Barcelona: Grup Català d’Anellament. Cramp, S. (ed.) 1985. The birds of the Western Palearctic. Vol 5. Oxford: Oxford University Press. Estrada, J. & Anton M (eds.) 2007. Anuari d'Ornitologia de Catalunya 2006. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia. Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004. Atlas dels ocells nidificants de Catalunya 1999‐2002. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Kayser, Y., Gauthier‐Clerc, M., Béchet, A., Poulin, B., Massez, G., Chérain, Y., Paoli, J., Sadoui, N., Vialet, E., Paulus, G., Vincent‐Martin, N., Pilard, P. & Isenmann, P. 2008. Compte rendu ornithologique camarguais pour les années 2001‐2006. Revue d’Ecologie‐La Terre et la Vie 63: 299‐349. Muntaner J, Ferrer X, & Martínez‐Vilalta A (1983) Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Barcelona: Ketres. Sales, S. (ed.) 2006. Anuari d'Ornitologia de Catalunya 2002‐2005. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia. Thévenot, M., Vernon, R. & Bergier, P. 2003. The Birds of Morocco. An Annotated Checklist. BOU Checklist 20. Tring: British Ornithologists’ Union. Els atles ornitològics solen ser una de les eines més precises per millorar al coneixement i la gestió de l’avifauna d’un país. Fins ara, Catalunya disposava de dos atles d’ocells nidificants (publicats el 1984 i el 2004), però quedava pendent l’elaboració d’un que tractés els ocells del període hivernal, moment de l’any crucial tant per a moltes de les espècies nascudes aquí, com per aquelles que procedeixen del centre o nord d’Europa. Amb la participació de més de 1.000 col·laboradors, l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 representa un dels majors èxits col·lectius en matèria de coneixement de la biodiversitat del nostre país i alhora constitueix un referent més enllà de les nostres fronteres. Un total de 318 espècies d’ocells han estat observades a Catalunya durant el període d’estudi, de les quals 206 hi han hivernat de forma prou abundant i regular. La distribució i abundància d’aquestes espècies ha estat, sovint, ben diferent de la del període reproductor i, en determinats casos, molt canviant d’un hivern a un altre. Tot plegat es mostra amb un nivell de detall molt alt, amb mapes de fins a 250x250 m de resolució, i, per primera vegada, es reuneixen i analitzen dades dels seguiments temporals que s’estaven recopilant des de l’any 1972. Des de l’extraordinària abundància dels tallarols de casquet als oliverars a la presència del pela-roques a les serres calcàries mediterrànies, tots i cadascun dels ocells d’aquest llibre revelen sorpreses que fascinaran tant als amants de la natura com per als gestors del medi natural. Ornithological atlases are often one of the best ways of improving knowledge and management of a country’s avifauna. To date two breeding-bird atlases have been published in Catalonia (1984 and 2004), but a winter atlas was lacking, despite the importance of this season for many local breeding species and migrants from central and northern Europe. Thanks to the work of over 1,000 contributors, this Catalan Winter Bird Atlas 2006-2009 is one of the most important collective contributions to the knowledge of biodiversity in Catalonia to date and becomes a reference reaching far beyond its limited territorial scope. A total of 318 bird species were observed in Catalonia during the study period, of which 206 wintered regularly and relatively abundantly. The distributions and abundances of these species are often quite different from those of the breeding period and in some cases change from one winter to another. All the information gathered is depicted in great detail on maps with a resolution of up to 250x250 m; as well, for the first time, data from monitoring projects operating since 1972 have been collated and analyzed. From the extraordinary abundance of Blackcaps in olive groves to the presence of Wallcreepers in Mediterranean limestone mountains, each and every one of the birds discussed in this book provides surprises that will fascinate nature lovers as much as wildlife managers.