30 [262Í t- REVISTA DK G I R O N A •» N Ú M . 224 MAK; - JUNY 2004 * • TERRITORI La coompeténcia entre els municipis de la Costa Brava! cooperar i competir Salvador Calabuig Ufi bloc de dinou pisos arran de mar. f T "• i > . .";"."" ' • ™ W85 Quan fa molts anys, décades ja, que es parla de crisi de la seva oferta turística, la Costa Brava encara busca les línies mestres d'un nou model válid per satisfer les inquietuds deis turistes per al segle XXI. Els municipis son els que mes activamon!: lian captat la necessitat del canvi i, peí seu compte, han anat desenvolupant estratégies per singularitzar l'oferta, fer-la mes competitiva i atractiva per a la societat postmoderna. Així, s'han millorat els servéis i les infraestructures, s'lia anat posant en valor el patrimoni natural i cultural, la identitat i l'autenticitat deis liocs, es desenvolupen esdeveniments efímers com mostres de cuina, festivals de música o testes medievals, i s'intenta diversificar l'oferta amb nous atractius Iligats amb els esports, les tradicions o el mediambient. La ciau está a saber si amb aquesta pinzellada de postmodernitatsobre el model tradicional n'hihaurá prou o bé els nous gustos de la societat postindustrial demanen una transformado mes profunda de l'oferta. Una transformació que no exigeix només una millora I adequació deis servéis, sino que afecta tot el territori, que és I'objecte de consum turístic. Per a aixó, els municipis de ia Costa Brava han d'entrar en una dinámica de coompeténcia, és a dir, per una part han de competir entre ells per aconseguir teñir la millor oferta per al turista del segle XXI i per l'altra han de cooperar en els interessos comuns que afecten la protecció del paisatge, la gestió sostenible del patrimoni natural, social i cultural i la qualitat de les infraestructures que comparteixen. e• - R E V I S T A DE GiRONA-» Ni'jM, 224 M A U : - J U N V 2 0 0 4 TERRITORI •» «• 126313 1 han de cooperar en els interessos comuns del patrimonio i de l'altra han de competir per obtenir la millor oferta turística Resposta local a canvis globals Turisme és cultura, compres, treball, esports... AJ principi deis anys 90, els municipis de la Costa Brava c o m e n t a r e n a desenvoiupar tota una serie d'estratégies per inillorar la seva oferta turística. Fins 3 aquell moment, tothom parlava de crisi, pero ningú no es plantejava canviar el model. Des de r á i n b i t municipal es capta la necessitat de canvi i s'elaboraren les respostes locáis per adaptar-se ais canvis que s'anaven produint en la societat i, per tant, en la demanda turística. El món havia canviat, i els interessos deis turistes a nivel! internacional, també(l). U n deis principáis canvis que comporta aquesta nova demanda és que el turista actual busca la singularitat deis llocs. El model turístic tradicional s'havia dedicat durant quatre décades a eliminar les peculiaritats locáis per adaptar-sc a uiis estándards de soi i platja iguals arreu. Així des;ipareixien no sois els edificis singulars deis passeigs de mar de Blanes, Sant Feiiu, Lloret, Roses o Palaniós, sino que les tradicions s'amagavcn i molts pobles de la costa varen perdre fins 1 tot la seva festa major davant les ansies de modernitat. Aquesr model turístic tradicional s'ha anomenat també fordista, perqué s'assembla al sistema de prodúcelo implantar per Henri Ford, inventor de la producció en cadena, que oferia grans quantitats d'un mateix producte, a un preu que podia costejar-se moka gent. Amb la societat postfordista el turista va comentar a valorar la diferencia, la singularitat d'un lloc. Les peculiaritats particulars deis municipis, les seves festes i tradicions, els seus rnonuments, els plats tipies, la seva artesanía, esdevingueren atractius. Els municipis que han pogut mantenir algunes d'aquestes peculiaritats i que les saben posar en valor, en surten beneficiats. Un altre canvi que ens porten els nous temps és que cada vegada hi ha menys distincions entre el que es considera turístic i el que nü(2). C'ada cop mes, la diferencia entre turisme i compra es fa mes estrcta i anar a comprar es converteix sovint en una activitat turística. Passa el mateix entre turisme i cultura: qui pot dir que un bon museu no és un atractiu turístic?; o entre turisme i esports, entre turisme i treball. El turisme arriba a envair fins i tot l'espai laboral i un congrés es converteix en turisme, de la mateixa manera que visitar una fabrica, tma producció artesanal o l'activitat deis pescadors professionals és ara ja una activitat turística. Pero no sois amb la visita a aquests llocs de treball es fa turisme. El fct d'aprendre, de formar-se, també ho és. Ais pares tematics del futur no s'anirá sois a divertir-se, sino també a forrnar-se. A nivell mes local, a l'Escala, per exemple, es promociona com a atractiu turístic l'aprenentatge de la salaó d'anxoves, cjue els turistes practiquen amb les seves própies mans, una activitat molt allunyada de l'habitual «sol i platja» i que singularitza el municipi. T o t aixó ens porta a un altre fenomen: la superació de la concent r a d o geográfica del turisme. Ara qualsevol lloc és susceptible de ser turístic, cosa que augmenta la comp e t e n c i a e n t r e els llocs, pero al mateix temps es pot aprofuar per buscar nous atractius en el propi territori per adaptar-se a la singularitat que exigeix la nova demanda. Autenticitat poc auténtica L'etapa postmoderna porta encara una akra transfoniiació que afecta el turisme: la pérdua del concepte d'autenti- cirat. El turista postmodcrn vol conéixer la identitat, la cultura deis llocs, pero no li fa res que aquesta identitat se li presenti de manera molt superficial, simulada, teatralitzada, a base de llegendes, representacions o comedies que interpreten personatges disfressats. D'aquí l'éxit de les visites guiades anib llegendes, representacions i personatges que es fan a diversos llocs de la C^osta Brava. A Palamós, per exemple, rOficina de Turisme va contractar uns actors del grup El Galliner per donar vida ais personatges paradigmátics, premoderns, els d'abans de l'arribada del turisme de niasses: el taper, la peixatera, el pescador... Cada día d'estíu, donaven un toinb peí poblé i mformaven de les acuvitats de rc^ficina de Turisme. A Begur és un altre grup de teatre. La CJenial, el que, a través d'una suposada artista de varíetats afincada a Begu.-, explica la historia del lloc. A Sant Feliu de Guíxols, les llegendes de bruixes i del monestir s'aprofitaven per fcr un recorregut per la historia i l'arquitectura de la ciutat. La ruta del Capvesprol, que ofereix la fundació Josep Pía a Palaíhigell, és un altre deis molts exempies. A País, els mateixos pagesos que ais anys 50 plantaven i recoUien Farros a má, ara ho representen cada any, en un acte organitzat per l'Oficina de Turisme. Es barreja present i passat, ficció i realitat, preval respectacularitat per sobre de la realitat, es parla de la identitat del lloc i es dona un producte molt ajustat al que és el gust postniodern. Diversitat d'estratégies locáis Com es f?ot suposar, la resposta deis municipis de la C^osta Brava per adaptar-se ais nous canvis que comporta la societat postmoderna no ha estat unánime. Cada municipi ha intentat singularitzar la seva oferta, fer-la diferent la del municipi veí, 32 U 6 4 I •• R E V I S T A iJFí GiRoNA * Nt;M. 224 M A K : - J I I N Y r-• 2004 TERRITORI La fagana litoral de Platja d'Aro. aprontar les peculiaritats del seu contexC, i fer d'aixó un producte propi i competitiu. Si abans, en l'época del desenvolupamenc del tunsme fordista, hi havia una política de pronioció u n á n i m e sota la marca paraigües Costa Brava, ara hi ha divcrsitat d'estratégies locáis. I les entitats estacáis i supramunicipals també ho afavoreixen. El Ministeri d'Economia i la GeneraÜtat, que concedcixen una aportació económica a través deis Plans d'ExceMéncia, obliguen que sigui el municipi o la zona qui decideixi la mversió. Per la scva part, el Patronat de Turisme de la C^osCa Brava-Girona també incentiva la posada en valor de les peculiaritats locáis a través dv projectes com l'Estructuració deis Kecursos Turístics de les Comarques Gironincs(3), que té entre els seus objectius presentar la diversítat com a principal actiu turístic i dotar de personalitat Toferta de les comarques giromncs. Cinc estratégies per singuíaritzar l'oferta Tot i que hcni dit que les respostes son diverses, després d'analitzar el que ofereix cada municipi de la Costa Brava ens hem atrevit a fer una classificació. Així, hem presentat aquesta muldplicitat d'estratégies que han anat creant els municipjs des deis anys 90 en cinc grups, i les hem ordenat segons el grau de trencament que suposen sobre el niodel fordista. Conieni^ant per les que marquen una línia mes continuista ainb el model tradicional, la classificació és la següent: 1. Millora de la qualitat del producte turístic tradicional 2. Creació de productcs turístics efiniers 3. Creació d'espais teniátics 4. Re-creació de I'espai urbá 5. Gestió sostenible de les dcstinacions madures L'estratégia de millorar la qualitat del producte descansa sobre la idea que no cal gairc eaiivi de model, que el model tradicional ja es bo, el que passa és que cal millorar la qualitat perqué s'ha degradat en els darrers anys i cal posar-lo al dia. És el model que es defensa i es proniou des de l'administració de l'Estat i rautonóniica des del anys 90. La practiquen anib mes o rnenys intensitat toes els municipis de la Costa Brava quaii c o n s t r u e i x e n i m i l l o r e n passeigs marítims i el front del mar, milloren la qualitat de les platges i els seu serveis, creen zones de vianants i potencien les zones comerciáis urbancs, organitzcn activitats d'acollimcnc... N'hi ha que fms i tot tiren cndavant programes de qualitat. Hi ha exeniples molt lloables d'entitats privades i publiques de la Cresta Brava que están fent una magnifica tasca en aquest sentit. En el fons, pero, aqucsta estrategia, per si sola, no representa cap canvi sobre l'ctapa anterior, sino només una posada al dia. Una altra estrategia, també molt estesa, consisteix a organiczar csdeveninients que durant un cert pcríode atrauen un bon nombre de turistes. Aquí podem incioure des de les mostres de cuina, els festivals de música d'estiu, o esdeveniments esportius. A la Costa Brava, a diferencia d'altres zones turístiques no hí ha grans esdeveniments com els de C'annes, Venécía o Sitges. Ni tan sois com el de B e n i d o r m , Pero t e n i m un R a M i Espanya-Catalunya de Llorer o la Christmas Race de Palamós, i el que es mes iuiportant, esdeveniments lligats amb la nostra cultura o tradició que cada vegada acuUcn niés gent. ETIS referim al Festival d'Havaneres de C-alella de Palafrugell, Terra de Trobadors de Castelió d'Empúries, els focs d'Artifici de Blanes o les fesres de Carnaval, Teatre i espectacle Acostant-nos mes al gust postmodern, trobem les estratégies que es basen en la represcTitació, en la tematització, en la teatralització de la realitat. La possibilitat de teñir un gran pare temátic ha quedat lluny de la Costa Brava, pero els municipis saben que aqucsts tipus d'espaí atrauen el turista i fan el possiblc per trobar alternatives que de inoment son només projectes embastats o parciaimcnt descartats. Exemples son el pare temátic relacionat amb la miisica que es vol fer a la Selva, l'Illa Izosaki de Blanes, el projectc Hecas de Molinars, l'espai C^osteau a Sant Peliu... N o per aixó podem dir que la C^osta Brava no ofereixi aquesta versió del turísme postmodern. Moltes vegadas es tcmatitzen espais ja cxistents, a través de les visites teatralitzades, queja hem cornentat abans. També es fa servir la tematització quan es fan esdeveniments cfímers. No es pot negar que el festival Terra de Trobadors converteix tot el nucH f ' R E V I S T A T")E GiRONA'V NÚM. 2 2 4 M A K ; - fUNV ¿U04 f-U6;íJ3 • 3 TERRITORI -^ , eis minar les peculíarítats uni de Castclló d'Enipúrics en un espai tematitzat, anib entreteniments lúdics i culturáis, representacions i repliques de r é p o c a medieval. Es barregen les tradicioiis a n t i g ü e s a m b altrcs m e s modernes, s'hi posa niolt d'cspectacle i es fa un pastitx, una barrija-barreja que en poes anys ba aconseguit u n éxit impressionant de públic. Diagonal, Glories i el M a r e m a g n u n í , que teñen rcspectivament 34.000, 3 2 . 7 8 9 i 2 1 . 6 5 9 n v . Projectes c o m aquest demostren que els espais hiperreals, t e m a t í t z a t s f o r m e n p a r t deis projectes de fiítur de la Consta Brava. P e r o n o sois es t e m a t i t z e n els espais e x i s t e n t s , hi ba p r o j e c t e s d e futur p e r c o n s t r u i r n o u s espais q u e giren al voltant d ' u n tenia. En tenim u n exemple a Castell-Platja d'Aro, un deis rnunicipis niés postnioderns de la costa, on la ficció i l'espectaclc están acaparant l'espai urbá i omplen els jardins i pares a m b ovelles, formigues, bolets i escuitures que volcn donar la imatge d'estar en un gran espai teniátic. Ara, Platja d ' A r o vol anar m e s enllá d'ainbientar els espais públics i es proposa convertir els dos marges de la carretera que uneix els seus dos nuclis principáis de població, el de Castcl! i de Platja d ' A r o , e n u n a gran z o n a lúdica, Uiure de zones d'allotjament, on s'hi instablarien atraccions innovadores, bars, restaurants, discoteques cinemes, zoncs comerciáis... El ncxe d'unió, la tematització de totes aqüestes atraccions, estará basat en la platja. El projecte, elaborat per Tcquip B C p n SL, dirigir per Ricard Pié,(4) el defin e i x c o m u n passeig o n Taigua, la sorra, les zones d'ombra i de sol, les embarcacions i tota la iconografía del litoral turístic será la protagonista de la urbanització. Es a dir, será una rcpresentació, una copia del que va ser el principal atractiu turístic de C'astellPlatja d'Aro, la seva amplia platja. El p r o j e c t e , a p r o v a t ja inicialrnent p e r r A j u n r a m e n t l'any 2 0 0 1 , preven edificar fins a 3 0 . 0 0 0 n r de sostre i es convertirá en u n deis espais ludicocomercials mes grans de Catalunya, si el coniparem amb altres centres inaugurats r e c e n n n e n t a Barcelona, c o m Tilla U n a estrategia mes agosarada és la recreació de l'espai urbá, és a dir, tornar a crear un espai urbá. per fer-lo apte per v i u r e - h i tot l'any. Els n o s tres rnunicipis turístics han crescut, i s e g u e i x e i i i n c r e m e n t a n t m o l t el n o m b r e d'babitatges, p e r o n o están preparats p e r acollir aquests turistes tot l'any c o m a residcnts. Molts llocs t u r í s t i c s n o son c i u t a t s «rcals»,(5) t e ñ e n la forma de ciutat p e r o n o les seves funcions. N o teñen u n centre q u e estructuri el seu espai 1 la seva c o n v i v e n c i a , els falta la pla^a del p o b l é , el passeig o la rambla o n es t r o b e n i c o n v i u e n els veins. En u n p o b l é «normal», p e r e x e m p l e , quan neix una criatura els pares la passegen peí c e n t r e de la ciutat: la plaga de l'Ajuntament, la rambla o el passeig on es troba la gent. O n portar-la en u n lloc turístic c|ue n o m é s té zoncs comerciáis, lúdiques i de restauració? A m e s els m u n i c i p i s t u r í s t i c s n o teñen u n urbanisme c o m p a c t e . Están foriTiats p e r e s p a i s d e s c o n n e c t a t s e n t r e si, u r b a n i t z a c i o n s , c a m p i n g s , zones residenciáis turístiques, zones c o m e r c i á i s . . . i els m a n q u e n servéis sanitans, culturáis, educatius, activitats e c o n o m i q u c s , c o m e r c i á i s p e r assumir tota la població. Els m u n i c i pis de la C^osta B r a v a , a m b m e s o m e n y s cncert, están tirant e n d a v a n t estratégies per rc-crear aquests espais u r b a n s , p e r c o n v e r t i r les s e g o n e s residencies en primeres, per transformar Tespai turístic en una ciutat resid e n c i a l , un lloc per v i u r e - h i tot l'any, per transformar, en c o n s e q ü é n - Tornar a ser ciutat cia, els turistes i propietaris de segones residencies en ciutadans. A q ü e s tes estratégies se centren en la creació o revitaiització de! nucli urbá, a crear sen.'eis per prolongar tot l'any la funció residencial o cosir la ciutat, és a dir, u n i r tots els fragiucnts q u e form e n els nostres pobles turístics per d o n a r - l o s un sentit unitari. F i x e m nos que ac¡uestes son estratégies que en p o d r í e m d i r «no t u r í s t i q u e s » , volen esborrar n o sois la forma, sino les funcions q u e el turisme tradicional ha donat ais nostres llocs turístics. C^iie aqüestes estratégies funcionin és una d e les preocupacions mes i m p o r tants deis rnunicipis. C a l r e c o r d a r que la p r o p o r c i ó de places d'babitatges d'ús turístic (inclou els de Uoguer i les segones residencies) va a u g m e n tant tant p r o p o r c i o i ' a h n e n t c o m relativament. Entre l'any 1990 1 2 0 0 1 , la Costa Brava ha perdi^t el 1 5 % de les seves places de c a m p i n g i el 6% de les places b o t e l c r e s , i al m a t e i x t e m p s han a u g m e n t a t mes d'un 17% les places d'habitatges turístics. En aquests m o m c n t s , l'oferta d'allotjament de la Costa Brava es reparteix en u n 10% en places hotcieres, 1 5 % en campings i, la resta, el 7 5 % , en habitatges d'ús turístic. C o m treure la máxima r e n dibilitat a les mes d e 600.000 places d'habitatges d'ús turístic? Sembla que l'opció mes rendible consisteix a perUongar tot l'any la vocació residencial: el r e s i d e n c i a l i s m e . T o t e s les p o b l a c i o n s d e la C o s t a B r a v a h o desitgen. La majoria esperen que el d e s d o b i a m e n t de la N - I I , el T G V i cIs vols barats de R y a n a i r eis d o n i n el cop de m á definitiu. Alguns rnunicipis es c o n f o r m e n a a c o n s c g u i r q u e amb les seves estratégies els p r o p i e t a ris de les segones residencies freqüentin mes la Costa Brava. D'altres s'han transformat e n u n a v e r t a d e r a ciutat residencial. L ' e x e m p l e paradigmátic a la Costa Brava es Blaiies, una pobla- 34 [26ói *-P^VISTA DE GlRONA>» NÚM. 224 MA1<;-JUNY 2 ü 0 4 i f- TERRITORI / ció on els habitatges han crescut un 30% entre 1990 Í el 2001, i que en un termini micjá sen'i una ciutat residencial per a 50.000 habitants. Té la qualitat de vida d'una ciutat mitjana, esta a poca estona de l'área metropolitana de Barcelona i, a mes deis serveis neccssaris per viurc-hi tot I'any, té una xarxa associativa molt valorada per ia gent que voi ser-ne ciutadá. Els límits del residenciaíísme Caldrá anar en compte, pero, ainb aquesta estrategia que es postula actualnient amb tant d'interés. No podem portar-la a l'extreni i convertir els pobles que ara teñen 5.000 habitants en urbs de 50.00 0 o 100.000 habitants. Posar mes de niig milió d'liabitants a la Costa Brava comportaría també una degradado de l'espai, no sois per la pérdua definitiva de la identitat d'aquescs llocs, sino peí que suposaria per al territori multiplicar per 10 la portada d'aigua, les Hnies d'alra tensió, els accessos, els abocadors... Per altra part, ¿com farem compatible Tactivicat turística que inclou transgressió, diversió, trcncament d'horarjs... amb la nova vocació residencial? La gestió sostenible Per acabar, una estrategia tan complexa i necessária com l'anterior: la gestió sostenible de les poblacions turístiques. Els municipis saben que és imprescindible adequar el creixement urbanístic a la capacitat de cárrega del lloc, pcró també saben que no teñen cines per fer disminuir un creixenient que en les darreres décades 80 i 90 no sois no s'ha aturat sino que, en molts municipis, el consum del territori ha estat mes irnportant que en els anys 60 o 70.(6) Els plans d'urbanismc deis anys 80 varen fer la feina bruta de conte- Espais tematitzats: Íes places de Platja d'Aro, amb les formígues, els boiets o les ovelles, volen convertir l'espai turístic en un gran parctemátic. nir la urbanització desenfrenada i protegir bona part del terreny amb la qualiíicació de sol no urbanitzable. Es varen posar les regles del joc i es va organitzar amb mes o meiiys cncert el creixement fiítur deis municipis. Ara semblarla que l'estratégia deis municipis de la Costa Brava cap a la sostenibilítat és un fet. L'éxit d'adbesions a la Carta de Tossa, l'impuls de la Diputado de Girona per donar suport ais municipis que volen tirar endavant l'Agenda 21, els discursos del sector a l'hora de valorar el medi anibient, ¡es operacions d'aparador per salvar Castell, Pinya de Rosa, la desembocadura del Pluvia o la zona de la Platera de l'Estartit ens podrien fer pensar que anem peí bon camí, pero la sostenibilitat és una proposta mes publicitada que reeixida. S'han donat grans passos. Torroclla de Montgrí, a mes de fer un pía d'urbanismc aplaudir fins i tot pels ecologistes, ha d e m o s t r a t amb l'exemple de les Medes que la gestió sostenible pot ser un atractiu turístic; Lloret aspira a temr un nucli urbá sense circulado de cotxes particulars; Sant Feliu de Guíxols va fer I'any 1999 un pía d'cstaivi enet"gctic(7) que no s'ha descnvolupat pero que encara segucix essent válid; la majoria de municipis están enllestint l'Agenda 21... pero la Costa Brava encara pot créixcr urbanísticament entre un 25% o un 50% mes. C o m a exemples. Llanca ha fet un pía general amb una capacitat residencial per a 46.872 persones, i C'alonge, si no requahfica sol urbanitzable pot arribar a ser una població per a 400.000. Hem anat entere des que en els primers debats ciutadans deis anys 70 es demanava un c r e i x e m e n t mes mesurat. Amb I'agrcujant, pero, que ara plou sobre mullat. S'ha continuat creixetit a gran ritme sobre un paisatge ja niolt degradat. <r R K V I S T A HK ( n i u í N A - v NÚM. 224 MAK, - ) I ; N Y 2004 T-1267! 35 TERRITORI •» PLACES D'ALLOTJAMENTTURISTIC COSTA BRAVA 2 0 0 3 Places totals; 733.797 Nota: Elshahilatges d'ús turíslic inclouen elsapaitaments de lloguer i les segones residencies (estimació realitzaüa apartirdelcensd'habitatgesdel991¡. Font Direcció General de Tutisme. Generalitat de Catalunya Elsgratacels del passeig dePalamós, Decisions municipals mésfermes Els municipis de k Costa Brava han iniciat el camí del canvi.(8) Están treballant p e r n i i l l o r a r i s i n g u l a r i t z a r l'üferta, pero encara caldria mes deeisió en les seves apostes. D e n i o m e n t , els municipis actúen per intuíció, sense teñir u n m o d e l preestablert, c o p i e n estratégics que han funcionat a altrcs llocs. Si una mostra de cuina funciona, aviat apareix una réplica al poblé del costat. Així es multipliquen els esdeveniments gastronómics, musicals, tradic i o n a l i el que voha ser una singularitat d'un lloc es converteix en habitual. H i ha p o c s m u n i c i p i s q u e disposin d'un técnic de grau mitjá o superior per gestionar la seva política turística i encara n'hi ha menys que tinguin un m o d e l turísti c p r e e s t a b l e r t i p a c t a t entre tots els agents, que gui'í les seves actuacions. Els municipis de la Costa Brava han de decidir quin ha de ser el seu m o d e l turístic i actuar en conseqüéncia des de tots els ámbits m u n i c i pals públics i privats per teñir una oferta d'acord a m b el negoci turístic del segle X X I . El camí s'ba iniciat, ara cal mes fermesa per continuar. Competició municipal g e i x e n o r g a n i t z a r a l g ú n sistema de cooperació entre ells. En aquest sentit, el p r i n c i p a l p r o b l e m a d e la C o s t a Brava és q u e n o te iniciativa comuna, n o té un lideratge t]ue aglutini i defensi els interessos de tots. N o té tampoc un diagnóstic, una avaluació técnica que marciui fins on pot créixer, quines son les iniciatives i\uv en conjunt ens beneficien i quines les que n o han de m u l t i p l i c a r - s e p e r la costa. E n n o baver-se diagnosticac la situació, n o tenim tampoc un projecte, un pía que guii els interessos comuns. Dividida en tres comarques i sense una estructura propia amb poder exccutiu, coordinar esfor(;os és difícil. Pero n o hí ha dubtc que cal una mínima cooperació. P e r q u é , ¿quaii costa al territori cada platea turística mes? U n n o u c d i fici en un deis municipis, ¿qué suposa per a tots els altres en vies de c o m u nicació? i en depuradores? i en serveis d'aigua? i en línies eléctriques? i en identitat? i en paisatge? i en places d'aparcament? i en servéis medies? i servéis turístics?.,. U n a bona explotació turística nccessita tant les estratégics per crear i m i l l o r a r les otertes p a r t i c u l a r s c o m la c o o p e r a c i ó c]uc p e r m c t i q u e una estrategia local n o distorsioni la deis altres municipis. Notes (1) Do¡i3Íre, J, A. (1996): El turismo a los ojoí del postmúdcriiismo. Una lectura desde la diaIhiica sonocspantd IM Costa Brava, Tunicia y los malls. Tesi dcctoral, Univcrsitat Autouoni.i df l i a r t d o m . (2) Urry, J. (1990): '/)• , • uniri^l Gazc. Londres S;ige Publications. (3) Grup d'Estudis Turístics (1999); Estruauració deis recursos lurisiics de !es comarques (¡imiünes. Girotia, Patronal de Tiin^inc CiiiiinaC'üstü Brava. (4) lÁquip BCpn (1998): Modificadons puntuáis al Pía General. AJiintanicnt de C~astclt-Platja d'Aro (No pLiWicaí). (5) Soja, E. (1995); «Postiiiodern Urbamzations: The six Restructiirings of Los Angeles», ii: Watson. S, i Gibion, K,; Posrinodern citií's and spaccs. Oxford i C a m b r i d g e , BlackweU. (6) Martí, Carolina: La translorinació del paisai-^e litoral del centre de la Costa Brava en els darrers 50 atiys. Palainós, Galonge i Gasiell-Plalja d'Aro, 1956-200!. Meniori.i de recerca inédita presentada al Doctorat de Gt-ografia en Ordenació del Territori i Gestió del Medi Anibient. Girona: Universitat de Girona, 2001, (7) Ajuntanient de Sant Felin de Guíxols (1999): Pía d'Efieihicia i Eslalvi Energetic de Sanl Feliu de Guíxols (No pnblicat). (8) Caíabuig Serra, Salvador: La resposta deis municipis de la Go¡la Brava a la crisi del niodi'l turístic fordista. Memoria de recerca inédita presentada a] Doctoral de Geografía en A mes de competir per teñir la millor oferta, els municipis de la Costa Brava teñen uns interessos comuns que exi- Salvador Calabuig I Serra és ^ró? prcfcisor ik la \Jd(.] i exretJidor de Tummc de Sanl ¡--cliu de (.¡nixols. Ordenació del Territori i Gestió del Medi Amhient. Girona: Universitat de Girona, 2001,