| dbo:abstract
|
- La Serenata núm. 13 en sol major, «Petita serenata nocturna» («Eine kleine Nachtmusik», en alemany), K. 525, és una serenata de Wolfgang Amadeus Mozart composta per a orquestra de cordes (violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos). Aquesta obra data del 1787. El seu primer moviment és un dels temes més coneguts de la música clàssica. 1.
* Allegro Allegro (?·pàg.) L'obra és contemporània a la mort de Leopold Mozart, pare del compositor, i de l'òpera Don Giovanni. Està datada el 10 d'agost del 1787 i originalment tenia 5 moviments, amb un primer minuet després de l'allegro, que fou suprimit i del qual no en tenim notícia. La partitura s'edità el 1827 i el manuscrit es va retrobar el 1943. Aquest original té escrites quatre parts on el contrabaix dobla el violoncel una octava baixa tota l'obra. Aquesta serenata ha estat interpretada molt sovint amb orquestra de corda. L'obra té doncs, quatre moviments amb una extensió d'un quart d'hora aproximadament: 1.
* Allegro, en forma sonata 2.
* Romanze, Andante en forma de secció de rondó, similar a la forma rondó sonata. 3.
* Menuetto, Allegretto (minuet, trio i minuet) 4.
* Rondo, Allegro en forma de rondó sonata (ca)
- La Serenata núm. 13 en sol major, «Petita serenata nocturna» («Eine kleine Nachtmusik», en alemany), K. 525, és una serenata de Wolfgang Amadeus Mozart composta per a orquestra de cordes (violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos). Aquesta obra data del 1787. El seu primer moviment és un dels temes més coneguts de la música clàssica. 1.
* Allegro Allegro (?·pàg.) L'obra és contemporània a la mort de Leopold Mozart, pare del compositor, i de l'òpera Don Giovanni. Està datada el 10 d'agost del 1787 i originalment tenia 5 moviments, amb un primer minuet després de l'allegro, que fou suprimit i del qual no en tenim notícia. La partitura s'edità el 1827 i el manuscrit es va retrobar el 1943. Aquest original té escrites quatre parts on el contrabaix dobla el violoncel una octava baixa tota l'obra. Aquesta serenata ha estat interpretada molt sovint amb orquestra de corda. L'obra té doncs, quatre moviments amb una extensió d'un quart d'hora aproximadament: 1.
* Allegro, en forma sonata 2.
* Romanze, Andante en forma de secció de rondó, similar a la forma rondó sonata. 3.
* Menuetto, Allegretto (minuet, trio i minuet) 4.
* Rondo, Allegro en forma de rondó sonata (ca)
|
| rdfs:comment
|
- La Serenata núm. 13 en sol major, «Petita serenata nocturna» («Eine kleine Nachtmusik», en alemany), K. 525, és una serenata de Wolfgang Amadeus Mozart composta per a orquestra de cordes (violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos). Aquesta obra data del 1787. El seu primer moviment és un dels temes més coneguts de la música clàssica. 1.
* Allegro Allegro (?·pàg.) Aquest original té escrites quatre parts on el contrabaix dobla el violoncel una octava baixa tota l'obra. Aquesta serenata ha estat interpretada molt sovint amb orquestra de corda. (ca)
- La Serenata núm. 13 en sol major, «Petita serenata nocturna» («Eine kleine Nachtmusik», en alemany), K. 525, és una serenata de Wolfgang Amadeus Mozart composta per a orquestra de cordes (violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos). Aquesta obra data del 1787. El seu primer moviment és un dels temes més coneguts de la música clàssica. 1.
* Allegro Allegro (?·pàg.) Aquest original té escrites quatre parts on el contrabaix dobla el violoncel una octava baixa tota l'obra. Aquesta serenata ha estat interpretada molt sovint amb orquestra de corda. (ca)
|
