| dbo:abstract
|
- Emile Naumann (Berlín, 1827 - Dresden, Saxònia, 1888) fou un compositor i crític musical alemany. Nét de Johann Gottlieb, i deixeble de Schnyder a Frankfurt i alumne del Conservatori de Leipzig, la seva obra Ueber Einführung des Psalmengesanges in die avangelische Kirsche (Berlín, 1856) li'n valgué la plaça de director de la capella reial de Berlín, i mentre estava en possessió d'aquest càrrec publicà: Psalmen auf alle Sonn-und Feiertage des evangelischen Kirchen-iahrs, en Música Sacra de Commers. Més tard publicà:
* Die Tonkunst in der Kulturgeschichte, (Berlín, 1870).
* Deutsche Tondichter von Seb. Bach bis auf die Gegunwart (6.ª ed., 1895).
* Italianische Tondichter, (2.ª ed., 1883).
* Illustrierte, (Stuttgart, 1880-85), aquesta última obra traduïda a diverses llengües.
* Das goldene Zeitalter der Tonkunst in Veneding.
* Nachklänge.
* Gedenkblätter aus dem Musik.
* Kunst-und Geistenleben unserer Tage.
* Deutschland musikalische Heroen un ihre Rückwirkung auf die Nation.
* Musikdrama oder Oper,
* Zukunftsmusik und die Musik der Zukunft,
* Ueber ein bisherunbekanntes Gesets im Anfban Klassischer Fugenthemen,
* Der moderne musikalische Zopf, etc. El 1889 s'estrenà la seva òpera Loreley (després de la mort del seu autor). Entre les altres composicions de Naumann si citen:
* L'òpera Judith.
* L'oratori Christus, der Friedensbote.
* La cantata Die Zerstörung Jerusalems. I va publicar una sonata per a piano, diversos lieder i l'obertura de Loreley. Una germana d'aquest músic, Ida Becker Naumann, es distingí coma cantant i com a compositora de lieder. (ca)
- Emile Naumann (Berlín, 1827 - Dresden, Saxònia, 1888) fou un compositor i crític musical alemany. Nét de Johann Gottlieb, i deixeble de Schnyder a Frankfurt i alumne del Conservatori de Leipzig, la seva obra Ueber Einführung des Psalmengesanges in die avangelische Kirsche (Berlín, 1856) li'n valgué la plaça de director de la capella reial de Berlín, i mentre estava en possessió d'aquest càrrec publicà: Psalmen auf alle Sonn-und Feiertage des evangelischen Kirchen-iahrs, en Música Sacra de Commers. Més tard publicà:
* Die Tonkunst in der Kulturgeschichte, (Berlín, 1870).
* Deutsche Tondichter von Seb. Bach bis auf die Gegunwart (6.ª ed., 1895).
* Italianische Tondichter, (2.ª ed., 1883).
* Illustrierte, (Stuttgart, 1880-85), aquesta última obra traduïda a diverses llengües.
* Das goldene Zeitalter der Tonkunst in Veneding.
* Nachklänge.
* Gedenkblätter aus dem Musik.
* Kunst-und Geistenleben unserer Tage.
* Deutschland musikalische Heroen un ihre Rückwirkung auf die Nation.
* Musikdrama oder Oper,
* Zukunftsmusik und die Musik der Zukunft,
* Ueber ein bisherunbekanntes Gesets im Anfban Klassischer Fugenthemen,
* Der moderne musikalische Zopf, etc. El 1889 s'estrenà la seva òpera Loreley (després de la mort del seu autor). Entre les altres composicions de Naumann si citen:
* L'òpera Judith.
* L'oratori Christus, der Friedensbote.
* La cantata Die Zerstörung Jerusalems. I va publicar una sonata per a piano, diversos lieder i l'obertura de Loreley. Una germana d'aquest músic, Ida Becker Naumann, es distingí coma cantant i com a compositora de lieder. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Emile Naumann (Berlín, 1827 - Dresden, Saxònia, 1888) fou un compositor i crític musical alemany. Nét de Johann Gottlieb, i deixeble de Schnyder a Frankfurt i alumne del Conservatori de Leipzig, la seva obra Ueber Einführung des Psalmengesanges in die avangelische Kirsche (Berlín, 1856) li'n valgué la plaça de director de la capella reial de Berlín, i mentre estava en possessió d'aquest càrrec publicà: Psalmen auf alle Sonn-und Feiertage des evangelischen Kirchen-iahrs, en Música Sacra de Commers. Més tard publicà: I va publicar una sonata per a piano, diversos lieder i l'obertura de Loreley. (ca)
- Emile Naumann (Berlín, 1827 - Dresden, Saxònia, 1888) fou un compositor i crític musical alemany. Nét de Johann Gottlieb, i deixeble de Schnyder a Frankfurt i alumne del Conservatori de Leipzig, la seva obra Ueber Einführung des Psalmengesanges in die avangelische Kirsche (Berlín, 1856) li'n valgué la plaça de director de la capella reial de Berlín, i mentre estava en possessió d'aquest càrrec publicà: Psalmen auf alle Sonn-und Feiertage des evangelischen Kirchen-iahrs, en Música Sacra de Commers. Més tard publicà: I va publicar una sonata per a piano, diversos lieder i l'obertura de Loreley. (ca)
|
