| dbo:abstract
|
- En la mitologia escandinava els gnoms o nans (en antic nòrdic: dvergar, sing. dvergr) són éssers relacionats amb les roques, tot allò que es troba sota terra i la forja. A part d'aparèixer a les Eddas, també apareixen amb força freqüència a les sagues fornaldar. Segons sembla, són el mateix que els svartalfar (elfs foscos) i, de vegades, fins i tot amb els trolls i també són comparables als follets, una classe d'éssers del folclore escandinau posterior. El Völuspá divideix els nans en tres tribus, liderades cada una d'elles per Mótsognir, el primer nan i el seu primer governant, Durinn i Dwalinn, els quals, segons el Hávamál crearen les runes, els sistema d'escriptura nòrdic. Els nans aparegueren mentre Odin i els seus germans, Vili i Ve, construïen el món amb el cadàver del jotun primigeni Ymir. Van aparèixer de cop i volta com cucs a la carn podrida d'Ymir, és a dir, la terra i les roques. Els déus els regalaren després la intel·ligència i una aspecte humanoide. La descripció dels nans sol ser la d'uns éssers lletjos, encara que hi ha poques dades per dir que són més petits que els homes. Temen la llum del sol, la qual els pot fer tornar en roques, la seva forma original. El seu món és el món subterrani de Nidavellir, un dels nou mons de l'Yggdrasil segons la cosmologia escandinava. Se'ls veu com a éssers egoistes, golosos i astuts. Són ferrers hàbils i s'encarreguen de fer molts dels objectes dels déus, tant dels Aesircom dels Vanir. Entre els seus objectes més famosos hi ha la llança Gungnir i l'anell d'or Draupnir d'Odin, el Mjollnir de Thor, el cabell daurat de Sif, el collaret de Freya Brísingamen i el vaixell Skídbladnir de Frey. Els nans fabriquen un casc anomenat hulidshjámr (casc ocult) i una capa amb els quals es poden fer invisibles. També són venjatius i a la saga d'Hervarar s'explica que el rei Svafrlami obligà als nans Dwalinn i Durinn a forjar l'espasa màgica Tyrfing, i ells la maleïren de tal manera que matés a Svafrlami i, a més, fes tres actes malèfics. A l'Ynglingatal també s'explica com el rei Sveigder és atret cap a una pedra per un nan. També poden ser déus menors i per això els nans Nordri, Sudri, Austri i Vestri s'encarreguen d'aguantar el cel en els punts cardinals. A més, els nans Nyi i Nidi controlen les fases lunars creixent i minvant respectivament. Es desconeix el seu paper en el Ragnarok i l'única font que ho esmenta, el Völuspá, només diu això: "Què se n'ha fet del déus? Què dels elfs?brama el Jotunheim,els Aesir es reuneixen;gemeguen els nansdavant de les portesels mestres de les roques;encara en vols saber més?" (ca)
- En la mitologia escandinava els gnoms o nans (en antic nòrdic: dvergar, sing. dvergr) són éssers relacionats amb les roques, tot allò que es troba sota terra i la forja. A part d'aparèixer a les Eddas, també apareixen amb força freqüència a les sagues fornaldar. Segons sembla, són el mateix que els svartalfar (elfs foscos) i, de vegades, fins i tot amb els trolls i també són comparables als follets, una classe d'éssers del folclore escandinau posterior. El Völuspá divideix els nans en tres tribus, liderades cada una d'elles per Mótsognir, el primer nan i el seu primer governant, Durinn i Dwalinn, els quals, segons el Hávamál crearen les runes, els sistema d'escriptura nòrdic. Els nans aparegueren mentre Odin i els seus germans, Vili i Ve, construïen el món amb el cadàver del jotun primigeni Ymir. Van aparèixer de cop i volta com cucs a la carn podrida d'Ymir, és a dir, la terra i les roques. Els déus els regalaren després la intel·ligència i una aspecte humanoide. La descripció dels nans sol ser la d'uns éssers lletjos, encara que hi ha poques dades per dir que són més petits que els homes. Temen la llum del sol, la qual els pot fer tornar en roques, la seva forma original. El seu món és el món subterrani de Nidavellir, un dels nou mons de l'Yggdrasil segons la cosmologia escandinava. Se'ls veu com a éssers egoistes, golosos i astuts. Són ferrers hàbils i s'encarreguen de fer molts dels objectes dels déus, tant dels Aesircom dels Vanir. Entre els seus objectes més famosos hi ha la llança Gungnir i l'anell d'or Draupnir d'Odin, el Mjollnir de Thor, el cabell daurat de Sif, el collaret de Freya Brísingamen i el vaixell Skídbladnir de Frey. Els nans fabriquen un casc anomenat hulidshjámr (casc ocult) i una capa amb els quals es poden fer invisibles. També són venjatius i a la saga d'Hervarar s'explica que el rei Svafrlami obligà als nans Dwalinn i Durinn a forjar l'espasa màgica Tyrfing, i ells la maleïren de tal manera que matés a Svafrlami i, a més, fes tres actes malèfics. A l'Ynglingatal també s'explica com el rei Sveigder és atret cap a una pedra per un nan. També poden ser déus menors i per això els nans Nordri, Sudri, Austri i Vestri s'encarreguen d'aguantar el cel en els punts cardinals. A més, els nans Nyi i Nidi controlen les fases lunars creixent i minvant respectivament. Es desconeix el seu paper en el Ragnarok i l'única font que ho esmenta, el Völuspá, només diu això: "Què se n'ha fet del déus? Què dels elfs?brama el Jotunheim,els Aesir es reuneixen;gemeguen els nansdavant de les portesels mestres de les roques;encara en vols saber més?" (ca)
|
| rdfs:comment
|
- En la mitologia escandinava els gnoms o nans (en antic nòrdic: dvergar, sing. dvergr) són éssers relacionats amb les roques, tot allò que es troba sota terra i la forja. A part d'aparèixer a les Eddas, també apareixen amb força freqüència a les sagues fornaldar. Segons sembla, són el mateix que els svartalfar (elfs foscos) i, de vegades, fins i tot amb els trolls i també són comparables als follets, una classe d'éssers del folclore escandinau posterior. El Völuspá divideix els nans en tres tribus, liderades cada una d'elles per Mótsognir, el primer nan i el seu primer governant, Durinn i Dwalinn, els quals, segons el Hávamál crearen les runes, els sistema d'escriptura nòrdic. (ca)
- En la mitologia escandinava els gnoms o nans (en antic nòrdic: dvergar, sing. dvergr) són éssers relacionats amb les roques, tot allò que es troba sota terra i la forja. A part d'aparèixer a les Eddas, també apareixen amb força freqüència a les sagues fornaldar. Segons sembla, són el mateix que els svartalfar (elfs foscos) i, de vegades, fins i tot amb els trolls i també són comparables als follets, una classe d'éssers del folclore escandinau posterior. El Völuspá divideix els nans en tres tribus, liderades cada una d'elles per Mótsognir, el primer nan i el seu primer governant, Durinn i Dwalinn, els quals, segons el Hávamál crearen les runes, els sistema d'escriptura nòrdic. (ca)
|
