| dbo:abstract
|
- Marcel Schwob (Chaville, Hauts-de-Seine, 1867 - París, 26 de febrer de 1905) fou un escriptor, crític literari i traductor jueu-francès. Schwob descendia d'antigues famílies de metges i rabins distingits, lletrats i erudits. Ben aviat se li despertà la seva vocació literària. Marcel, d'acurada educació, es dedicà a l'estudi amb deler, s'aficionà a la literatura i sent encara un adolescent s'inicià en el periodisme. El moviment simbolista el guanyà ben aviat. Als vint-i-quatre anys, dotat ja d'un agut sentit crític, publicà el seu primer llibre: Coeur double. A la novel·la i el conte s'afegeix, en l'erudició de Shwob, la filologia. Profund coneixedor del francès antic, humanista, lletrat eminent, efectuà profunds estudis sobre el poeta François Villon i la banda dels coquillards i defensà la seva tesi envers l'argot, afirmant que aquest no és una formació espontània, sinó un llenguatge artificial, destinat a una determinada classe. Fou un sentimental. De 1890 a 1893 estimà amb passió a una pobra i malalta noieta—Louise—la qual es consumia en el raval, minada per la misèria i la tisi. La cuidà amb exquisida devoció, tractà de salvar-la, li prodigà entendridores atencions. Louise morí en els seus braços, però ressuscità en el Le livre de Monelle. A principis de 1895, Marguerite Moreno, actriu de la Comédie Française, d'exòtica bellesa i veu privilegiada, embogí d'amor al jove escriptor, la qual salud declinava. A finals d'aquell any, una misteriosa malaltia atacà en Schwob, que es va haver de sotmetre a quatre operacions, de les quals en sortí invalid. Marguerite Moreno—que ja era la seva esposa—li oferí els seus braços. el seu cor, i la seva fe. Mercès a ella pogué sobreviure deu anys. Ensopit pels hipnòtics i analgèsics, entre els quals acabà els seus últims treballs d'erudició i de crítica. Apassionat per l'obra de Robert Louis Stevenson, es llença darrere el seu record i viatjà a Samoa, el 1901. Tan sols l'acompanyava el seu fidel missatger Ting, ja que Marguerite hagué de romandre a França, retinguda per les seves obligacions de sociétaire del Theàtre Françàis. El viatge, terrible, va estar a punt de posar fi a la seva vida. Malgrat tot el desenllaç no es produí fins al 26 de febrer de 1905, a París. Fou admirat i volgut per les figures més representatives deel seu temps. Stéphane Mallarmé, Anatole France, Edmond de Goncourt, Octave Mirbeau, Elémir Bourges, Alphonse Daudet, Léon Daudet, Jules Renard, André Gide, Paul Fort, Georges Bataille, Maurice Maeterlinck, Paul Claudel, Sidonie Gabrielle Colette, Francis Jammes, el distingiren i respectaren. Això succeí perquè, com a home, Marcel prodigà simpatia, ajudà al pròxim, ponderà el talent aliè i sabé posar-se a l'altura els altres. El seu esguard tenia una encantadora dolcesa, els seus gestos eren seductors, la seva erudició excepcional li'n permetia orientar als seus amics envers els autors més convenients per a ells. (ca)
- Marcel Schwob (Chaville, Hauts-de-Seine, 1867 - París, 26 de febrer de 1905) fou un escriptor, crític literari i traductor jueu-francès. Schwob descendia d'antigues famílies de metges i rabins distingits, lletrats i erudits. Ben aviat se li despertà la seva vocació literària. Marcel, d'acurada educació, es dedicà a l'estudi amb deler, s'aficionà a la literatura i sent encara un adolescent s'inicià en el periodisme. El moviment simbolista el guanyà ben aviat. Als vint-i-quatre anys, dotat ja d'un agut sentit crític, publicà el seu primer llibre: Coeur double. A la novel·la i el conte s'afegeix, en l'erudició de Shwob, la filologia. Profund coneixedor del francès antic, humanista, lletrat eminent, efectuà profunds estudis sobre el poeta François Villon i la banda dels coquillards i defensà la seva tesi envers l'argot, afirmant que aquest no és una formació espontània, sinó un llenguatge artificial, destinat a una determinada classe. Fou un sentimental. De 1890 a 1893 estimà amb passió a una pobra i malalta noieta—Louise—la qual es consumia en el raval, minada per la misèria i la tisi. La cuidà amb exquisida devoció, tractà de salvar-la, li prodigà entendridores atencions. Louise morí en els seus braços, però ressuscità en el Le livre de Monelle. A principis de 1895, Marguerite Moreno, actriu de la Comédie Française, d'exòtica bellesa i veu privilegiada, embogí d'amor al jove escriptor, la qual salud declinava. A finals d'aquell any, una misteriosa malaltia atacà en Schwob, que es va haver de sotmetre a quatre operacions, de les quals en sortí invalid. Marguerite Moreno—que ja era la seva esposa—li oferí els seus braços. el seu cor, i la seva fe. Mercès a ella pogué sobreviure deu anys. Ensopit pels hipnòtics i analgèsics, entre els quals acabà els seus últims treballs d'erudició i de crítica. Apassionat per l'obra de Robert Louis Stevenson, es llença darrere el seu record i viatjà a Samoa, el 1901. Tan sols l'acompanyava el seu fidel missatger Ting, ja que Marguerite hagué de romandre a França, retinguda per les seves obligacions de sociétaire del Theàtre Françàis. El viatge, terrible, va estar a punt de posar fi a la seva vida. Malgrat tot el desenllaç no es produí fins al 26 de febrer de 1905, a París. Fou admirat i volgut per les figures més representatives deel seu temps. Stéphane Mallarmé, Anatole France, Edmond de Goncourt, Octave Mirbeau, Elémir Bourges, Alphonse Daudet, Léon Daudet, Jules Renard, André Gide, Paul Fort, Georges Bataille, Maurice Maeterlinck, Paul Claudel, Sidonie Gabrielle Colette, Francis Jammes, el distingiren i respectaren. Això succeí perquè, com a home, Marcel prodigà simpatia, ajudà al pròxim, ponderà el talent aliè i sabé posar-se a l'altura els altres. El seu esguard tenia una encantadora dolcesa, els seus gestos eren seductors, la seva erudició excepcional li'n permetia orientar als seus amics envers els autors més convenients per a ells. (ca)
|
