| dbo:abstract
|
- Niklaus Wirth (Winterthur, Suïssa, 15 de febrer de 1934). Científic de la computació. El 1959 obté el títol d'enginyer a Electrònica a l'Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH) en Suïssa. El 1960 va obtenir un M.Sc. de la Universitat de Laval, Canadà. El 1963 obté un Doctorat (Ph.D.) a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. De 1963 a 1967 va servir com a professor auxiliar d'Informàtica a la Universitat de Stanford i de nou en la Universitat de Zuric. A partir de 1968 es va convertir en professor d'Informàtica a l'ETH a Suïssa, prenent-se dos anys sabàtics a la Xerox PARC de Califòrnia. Wirth va ser el cap de disseny dels llenguatges de programació Euler, Algol W, Pascal, Modula, Modula-2 i Oberon. També va ocupar gran part del seu temps a l'equip de disseny i implementació de sistemes operatius Lilith i Oberon per al Lola en el disseny del maquinari digital i el sistema de simulació. El seu article de desenvolupament d'un programa per refinament successiu ("program development by stepwise refinement") és considerat un text clàssic en l'enginyeria del programari, així com el seu llibre Algorismes+Estructures de dades = Programes , que va rebre un ampli reconeixement, i que encara avui en dia és útil en l'ensenyament de la programació d'ordinadors. Va rebre el Premi Turing pel desenvolupament d'aquests llenguatges de programació el 1984. Es va jubilar el 1999. (ca)
- Niklaus Wirth (Winterthur, Suïssa, 15 de febrer de 1934). Científic de la computació. El 1959 obté el títol d'enginyer a Electrònica a l'Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH) en Suïssa. El 1960 va obtenir un M.Sc. de la Universitat de Laval, Canadà. El 1963 obté un Doctorat (Ph.D.) a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. De 1963 a 1967 va servir com a professor auxiliar d'Informàtica a la Universitat de Stanford i de nou en la Universitat de Zuric. A partir de 1968 es va convertir en professor d'Informàtica a l'ETH a Suïssa, prenent-se dos anys sabàtics a la Xerox PARC de Califòrnia. Wirth va ser el cap de disseny dels llenguatges de programació Euler, Algol W, Pascal, Modula, Modula-2 i Oberon. També va ocupar gran part del seu temps a l'equip de disseny i implementació de sistemes operatius Lilith i Oberon per al Lola en el disseny del maquinari digital i el sistema de simulació. El seu article de desenvolupament d'un programa per refinament successiu ("program development by stepwise refinement") és considerat un text clàssic en l'enginyeria del programari, així com el seu llibre Algorismes+Estructures de dades = Programes , que va rebre un ampli reconeixement, i que encara avui en dia és útil en l'ensenyament de la programació d'ordinadors. Va rebre el Premi Turing pel desenvolupament d'aquests llenguatges de programació el 1984. Es va jubilar el 1999. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Niklaus Wirth (Winterthur, Suïssa, 15 de febrer de 1934). Científic de la computació. El 1959 obté el títol d'enginyer a Electrònica a l'Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH) en Suïssa. El 1960 va obtenir un M.Sc. de la Universitat de Laval, Canadà. El 1963 obté un Doctorat (Ph.D.) a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. De 1963 a 1967 va servir com a professor auxiliar d'Informàtica a la Universitat de Stanford i de nou en la Universitat de Zuric. A partir de 1968 es va convertir en professor d'Informàtica a l'ETH a Suïssa, prenent-se dos anys sabàtics a la Xerox PARC de Califòrnia. (ca)
- Niklaus Wirth (Winterthur, Suïssa, 15 de febrer de 1934). Científic de la computació. El 1959 obté el títol d'enginyer a Electrònica a l'Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH) en Suïssa. El 1960 va obtenir un M.Sc. de la Universitat de Laval, Canadà. El 1963 obté un Doctorat (Ph.D.) a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. De 1963 a 1967 va servir com a professor auxiliar d'Informàtica a la Universitat de Stanford i de nou en la Universitat de Zuric. A partir de 1968 es va convertir en professor d'Informàtica a l'ETH a Suïssa, prenent-se dos anys sabàtics a la Xerox PARC de Califòrnia. (ca)
|
