Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
An Entity of Type: Army, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Army of the Andes (Spanish: Ejército de los Andes) was a military force created by the United Provinces of the Río de la Plata (Argentina) and mustered by general José de San Martín in his campaign to free Chile from the Spanish Empire. In 1817, it crossed the Andes Mountains from the Argentine province of Cuyo (his staging point being the current-day province of Mendoza, Argentina), and succeeded in its objective by dislodging the Spanish from the country.

Property Value
dbo:abstract
  • L'Exèrcit dels Andes (en castellà Ejército de los Andes) fou un cos militar de les Províncies Unides del Riu de la Plata i tropes xilenes exiliades a Mendoza,organitzat i dirigit pel general José de San Martín, l'objectiu del qual era consolidar la independència de les Províncies, acabar amb la , restaurar el govern independentista i posar fi al domini espanyol al virregnat del Perú. El general San Martín va conformar l'exèrcit amb 3 generals, 28 caps, 207 oficials, 15 empleats civils, 3778 soldats de tropa (format per una majoria de soldats negres i mulats, més de la meitat esclaus lliberts,i per soldats xilens,entre ells els que van emigrar a Mendoza després de la batalla de Rancagua), 1200 milícians muntats (per a conducció de queviures i artilleria), 120 picadors de mines (per facilitar el trànsit pels passos), 25 baqueanos (coneixedors del terreny), 47 membres de sanitat (per conformar l'hospital de campanya), 16 peces d'artilleria (10 canons de 6 polzades, 2 obusos de 4 i 1/2 polzades i 4 peces de muntanya de 4 polzades), 1600 cavalls extres (per a cavalleria i artilleria) i 9281 mules (7.359 de sella i 1.922 de càrrega). El fet més memorable de l'Exèrcit dels Andes correspon a la -iniciada el 6 de gener de 1817 des Mendoza- que va culminar amb la victòria en la batalla de Chacabuco, el 12 de febrer de 1817. L'exèrcit es va dividir principalment en dues grans columnes, la primera comandada pel mateix San Martín, va travessar la serralada dels Andes pel i la segona, comandada pel brigadier , va marxar pel conduint tot el parc i l'artilleria, el transport era impossible pel més escabrós paso de los Patos. La gran dificultat de la travessa de la serralada dels Andes va generar que només 4,300 del total de mules i 510 del total de cavalls aconseguissin travessar a l'altra banda de les muntanyes. (ca)
  • Die Andenarmee (Spanisch: Ejército de los Andes) war eine militärische Einheit unter der Führung von José de San Martín. Er nutzte sie, um Chile, das damals noch eine Kolonie Spaniens war, in die Unabhängigkeit zu führen. 1817 überquerte die Armee die Anden von Argentinien aus, um die spanische Armee aus Chile zu vertreiben. Die Anzahl der Truppen schwankt je nach Quelle: Einige glauben, die Andenarmee habe nicht mehr als 3500 Männer umfasst, andere gehen von einer Zahl von gut 6000 Soldaten aus. Die Armee setzte sich aus Argentiniern und Chilenen zusammen. Außerdem dienten noch 1200 Männer in den Hilfstruppen. Der Kongress von Tucumán stimmte de San Martíns Vorschlag zu, der vorhatte, zwischen 1814 und 1817 eine Armee auf ihre Feuerprobe zu schulen. Da die Armee zu großen Teilen aus unerfahrenen Soldaten oder Rekruten bestand, setzte de San Martín ganz bewusst auf Disziplin, die er auch von erfahrenen Truppen erwarten würde, da er nicht beabsichtigte, einen „bunten Narrenhaufen“ in eine Schlacht zu führen. Um die Armee besser über die Anden führen zu können, entschied sich de San Martín Anfang des Jahres 1817, die Armee zu teilen. Eine größere Gruppe wurde von ihm, eine andere von Juan Gregorio de Las Heras, einem militärischen Führer, der auch noch in späteren Schlachten der Andenarmee Führungsrollen übernahm, geführt. Der Armeeteil de San Martíns schlug den südlichen Weg ein. Es gab noch einige kleinere Truppenteile, die die Hauptarmee flankieren sollten. Diese Truppenteile umfassten kaum mehr als hundert Mann, darunter teilweise Infanterie. Viele dieser Soldaten waren ehemalige chilenische Soldaten, die nun für die Freiheit der Kolonie kämpften. Nach der Überquerung der Anden traf die Armee unter de San Martín auf die spanische Armee und war in der Lage, dieser in vielen Schlachten Niederlagen beizubringen und sie letzten Endes zum Abzug aus Chile zu zwingen. (de)
  • The Army of the Andes (Spanish: Ejército de los Andes) was a military force created by the United Provinces of the Río de la Plata (Argentina) and mustered by general José de San Martín in his campaign to free Chile from the Spanish Empire. In 1817, it crossed the Andes Mountains from the Argentine province of Cuyo (his staging point being the current-day province of Mendoza, Argentina), and succeeded in its objective by dislodging the Spanish from the country. The exact number of the army varies between different sources; some have put the number as low as 3500, while others have it being as high as 6000 men. The army consisted of Argentines and Chileans, and included some 1200 auxiliaries to help in provisioning and supply, as well as a complement of artillery. The Congress of Tucumán endorsed San Martín's proposal to form an army to fight the royalists in Chile, and between August 1814 and February 1817, San Martín trained his troops to prepare them for their ordeal. While the army was made up of a less than experienced military force, San Martín intended to lead, with regular discipline and equipment, a proper army and not a "motley crew" into battle. For the crossing of the mountains, the Army was divided into two main columns, the first, commanded by Captain General San Martín and supported by Brigadier Major Miguel Estanislao Soler and Brigadier Bernardo O'Higgins, would take the Los Patos Pass and the second, commanded by Colonel Juan Gregorio de las Heras, would take the Uspallata Pass, which at its highest reaches some twelve thousand feet above sea level. Because this second pass was more negotiable, the artillery was taken in the second column. These two divisions were the main body of the Army, but there were smaller detachments sent to the north and south as flanking wings. The smaller division to the north was composed of some 130 infantry as well as a group of Chilean expatriates, and was under the command of . To the south was a group under the command of the Chilean Ramón Freire Serrano. After their 25-day journey across the Andes, the Army of the Andes successfully met royalist forces in the Battle of Chacabuco. After the victory, they entered Santiago de Chile, where San Martin was unanimously elected Supreme Director but by his own resolve, as well as from instructions received from Buenos Aires, the general declined. After his refusal, O'Higgins was finally elected. Under Argentine officers, the Chilean army resurrected and San Martín was designated commander of the "United Army", which was an army that combined the forces of the Army of the Andes and Chilean troops. This new army fought the counterattack of royalist Army of Osorio at battles of Cancha Rayada and Maipú. (en)
  • Andeetako Armada Rio de la Platako Probintzia Batuetako indar militar bat izan zen -gaur egun nagusiki Argentina-, eta Mendoza hirian erbesteratutako Txileko tropak, 1815etik aurrera José de San Martín jeneral argentinarrak antolatua eta zuzendua, honen helburua Probintzia Batuen independentzia sendotzea, Txilen espainiar inperioa amaitzea, bere gobernu independentista berrezartzea eta Peruko erregeordetza askatzea zelarik. (eu)
  • El Ejército de los Andes fue una fuerza militar de las Provincias Unidas del Río de la Plata —en la actualidad mayoritariamente Argentina— y tropas chilenas refugiadas en la ciudad de Mendoza,​ organizado y dirigido a partir de 1815 por el general argentino José de San Martín, cuyo objetivo era consolidar la independencia de las Provincias Unidas, acabar con el Imperio español en Chile, restaurar su gobierno independentista y liberar el Virreinato del Perú, en el marco de la operación conjunta de los ejércitos patriotas durante las guerras de independencia hispanoamericanas.​ El general San Martín conformó el ejército con 3 generales, 28 jefes, 207 oficiales, 15 empleados civiles, 3778 soldados de tropa (formado por una mayoría de soldados negros y mulatos, más de la mitad esclavos libertos,​ y por soldados chilenos,​ entre ellos los que emigraron a Mendoza después de la batalla de Rancagua), 1200 milicianos montados (para conducción de víveres y artillería), 120 barreteros de minas (para facilitar el tránsito por los pasos), 25 baquianos, 47 miembros de sanidad (para conformar el hospital de campaña), 16 piezas de artillería (10 cañones de 6 pulgadas, 2 obuses de 4 y 1/2 pulgadas y 4 piezas de montaña de 4 pulgadas), 1600 caballos extras (para caballería y artillería) y 9281 mulas (7359 de silla y 1.922 de carga).​ De estas tropas, eran chilenos entre 708​ y 1200 hombres.​ El hecho más memorable del Ejército de los Andes corresponde al Cruce de los Andes —iniciado el 6 de enero de 1817 desde Mendoza— que culminó con la victoria en la batalla de Chacabuco, el 12 de febrero de 1817. El ejército se dividió principalmente en dos gruesas columnas, la primera comandada por el propio San Martín, atravesó la cordillera de los Andes por el paso de Los Patos y la segunda, comandada por el brigadier Juan Gregorio Las Heras, marchó por el paso de Uspallata conduciendo todo el parque y la artillería, cuyo transporte era imposible por el más escabroso paso de Los Patos. La gran dificultad del cruce de la cordillera de los Andes generó que solo 4300 del total de mulas y 510 del total de caballos lograran cruzar al otro lado de las montañas.​ Posteriormente, dio origen al Ejército Unido Libertador de Chile. (es)
  • L’Armée des Andes (en espagnol : Ejército de los Andes) était une force militaire mise en place par José de San Martín avec pour but de libérer le Chili de l’Empire espagnol. En 1817, il traversa les Andes en partant de la province argentine de Mendoza, alors incluse dans l'intendance de Cuyo, et réussit à déloger les Espagnols du pays. Quand il partit pour le Chili, l'Armée était composée de 4 000 soldats, avec 1 200 auxiliaires pour aider dans l'approvisionnement. De plus, elle comptait des pièces d'artillerie. Pour la traversée des Andes, l'Armée fut divisée en deux colonnes principales ; la première, commandée par Bernardo O'Higgins, prenant le Paso de Los Patos et la seconde, commandée par Juan Gregorio de las Heras, prenant le Paso Uspallata. Étant donné que la seconde voie était la moins difficile, la deuxième colonne se chargea de l'artillerie. Ces deux divisions constituaient le gros de l'Armée, mais il existait également de plus petits détachements, envoyés au Nord et au Sud pour protéger les flancs. La plus petite division, au Nord, ne comportait que 130 hommes ainsi que des expatriés chiliens ; elle était sous le commandement de (es). Le détachement au Sud était dirigé par le Chilien Ramón Freire Serrano. (fr)
  • L'esercito delle Ande è stata una forza armata militare attiva tra l'inizio del 1816 e la fine del 1817 formata dalle truppe delle Province Unite del Río de la Plata — l'attuale Argentina, per la maggior parte — e dalle truppe cilene esiliate nella città di Mendoza dopo il disastro della , organizzata e diretta dal 1815 per mano del generale argentino José de San Martín e il cui obbiettivo era consolidare l'indipendenza delle Province Unite, porre fine all'Impero spagnolo nei territori cileni, rinstaurare al comando il governo indipendentista e liberare il Vicereame del Perù. Era parte dell'esercito di patrioti del Sud America che combatterono durante le guerre d'indipendenza ispanoamericane svolte tra il 1810 e il 1829. Nella loro totalità, arrivarono a contare tra i 700 e i 1200 uomini nelle sue prime fasi per poi raggiungere un contingente di 3778 coscritti e 1392 civili a sommarsi alle truppe attive. L'esercito era composto per la maggior parte da soldati di origine mulatta o nera, più della metà, infatti, erano schiavi liberti. La maggior parte dei soldati discendenti da schiavi facevano parte dei regimenti numero 7, 8 e 11 dei reparti di fanteria delle Ande. Posteriormente, anche il regimento 4 dei soldati cileni, inizialmente composto da bianchi criollos, cominciò a reclutare tra le proprie file schiavi liberti. San Martín, durante il suo comando, malgrado i numerosi tentativi per permettere ai soldati di colore di raggiungere i posti più alti dell'esercito esattamente come i loro compagni bianchi, non riuscì mai a cambiare la legge argentina che prevedesse che i generali dovessero essere d'origine bianca. Fra i soldati, 1200 miliziani facevano parte del gruppo montato a cavallo. L'esercito contava inoltre con 16 pezzi d'artiglieria, tra cui si possono contare 10 cannoni da 6 pollici e 2 obici da 4,5 pollici. Il contingente, inoltre, era seguito, nel suo momento di massimo splendore, da un totale di 1600 cavalli extra, 9281 muli da carica e 47 lavoratori addetti al reparto sanitario. Quest'esercito è famoso per aver essersi reso protagonista dell'attraversamento delle Ande, iniziato il 6 gennaio 1817 dalla città di Mendoza e concluso il 12 febbraio dello stesso anno con la vittoria della battaglia di Chacabuco. Per riuscire ad attraversare le alte montagne delle Ande, l'esercito si divise principalmente in due grosse colonne separate: * La prima, comandata dal generale San Martín, attraversó le montagne passando da un valico conosciuto come "Paso de Los Patos". * La seconda, comandata dal brigadiere Juan Gregorio de Las Heras, marció attraverso un valico più basso e dolce conosciuto con il nome di Paso de Uspallata (Passo della Cumbre) portando con sé i cannoni e il resto dell'artiglieria. Posteriormente alla Battaglia di Chacabuco, l'esercito delle Ande entrò vittorioso a Santiago de Cile, dove San Martín fu dichiarato Direttore Supremo della città. Suo malgrado, al non ricevere nessuna notizia dal governo di Buenos Aires, San Martín decise di non accettare l'onorificenza, favorendo in questo modo Bernardo O'Higgins. Posteriormente, l'esercito delle Ande si unificò con l'esercito del Cile di Bernardo O'Higgins per formare l'Esercito Unito Liberatore di Cile. (it)
  • Armia Andów (hiszpański: Ejército de los Andes) – wojsko sformowane przez José de San Martína w celu wyzwolenia Chile spod władzy hiszpańskiej. W 1817 wojska te przeszły przez Andy z argentyńskiego miasta Cuyo w Mendozie i rozpoczęły sukcesywny podbój Chile. Pomysłodawcą utworzenia Armii Andów był San Martín, formacja ta miała według jego zamysłu posłużyć do walki przeciwko rojalistom w Chile. Po tym jak jego projekt uzyskał aprobatę Kongresu z Tucumán rozpoczął on formowanie wojska. Profesjonalne szkolenie trwało od sierpnia 1814 do lutego 1817. Dokładna liczebność Armii Andów jest ciężka do ustalenia, najniższe szacunki mówią o 3 500 żołnierzy, najwyższe zaś o 6000. Armia złożona była główne z Argentyńczyków i niedobitków pochodzących z rozbitej Armii Chile. W czasie forsowania Andów, Armia została podzielona na dwie części, Pierwszą, przechodzącą przez przełęcz , dowodził Bernardo O’Higgins, natomiast drugą, która przechodziła przez przełęcz Uspallata, dowodził . Poza tymi dwoma głównymi zgrupowaniami istniały mniejsze oddziały których zadaniem było zabezpieczenie skrzydeł Armii Andów. Oddziały te złożone były głównie z uchodźców. Dowodzili nimi – (na północy) i (na południu}. Po przeprawie trwającej 25 dni doszło do spotkania Armii Andów z oddziałami chilijskich rojalistów pod Chacabuco. Bitwa zakończyła się porażką rojalistów. (pl)
  • Андская армия или Армия Анд (исп. Ejército de los Andes) — воинское формирование, состоявшее из сил Соединённых провинций Рио-де-ла-Платы и чилийских изгнанников в Мендосе, сформированное 8 ноября 1814 года и возглавленное Хосе де Сан-Мартином, боевыми задачами которого было покончить с испанским колониальным господством в Чили, восстановить власть независимого чилийского правительства и положить конец испанской власти на территории вице-королевства Перу. Своё название, под которым она вошла в историю, армия получила 1 августа 1816 года. Армия под руководством Сан-Мартина насчитывала 3 генерала, 28 старших офицеров, 207 офицеров, 15 гражданских служащих, 3778 солдат (часть из них были чернокожими или мулатами, при этом более чем половина из них были получившими свободу рабами, а часть — чилийскими солдатами, в том числе теми, которые бежали в Мендосу после битвы при Ранкагуа), 1200 горных ополченцев (для сопровождения обоза с продовольствием и артиллерии), 120 горных рабочих (чтобы облегчить переход через перевалы), 25 проводников, 47 военных медиков (чтобы соразмерять больницу кампании), 16 артиллерийских орудий (10 6-дюймовых пушек, 2 орудия калибром 4 и 1/2 дюймы и 4 4-дюймовых горных орудия), 1600 дополнительных лошадей (для кавалеристов и артиллерии) и 9281 мул (7359 осёдланных и 1922 навьюченных). Самым известным событием боевого пути Андской армии стал 21-дневный так называемый Переход через Анды — начатый 6 января 1817 года из Мендосы, — который завершился победой при Чакабуко 12 февраля 1817 года, после чего началась кампания по освобождению Чили. Во время перехода через Анды армия подразделялась на две крупных колонны: первая, возглавлявшаяся самим Сан-Мартином, пересекла горную цепь Анд через перевал Лос-Патос; вторая, руководимая бригадным генералом Хуаном Грегорио Лас Эрасом, прошла через перевал Успальята, имея в своём составе весь обоз и артиллерию, транспортировка которых была невозможной через Лос-Патос ввиду слишком неровного рельефа. Войска преодолевали в среднем 28 км в день, страдая от жары, голода, нехватки амуниции, пороха и железа. Ввиду больших трудностей при пересечении цепи Анд только 4300 из общего количества мулов и 510 из общего количества лошадей смогли перейти на другую сторону гор. (ru)
  • O Exército dos Andes foi um corpo militar formado com tropas da província de Cuyo e o resto do exército chileno que havia emigrado para Mendoza após a Batalha de Rancagua. Inicialmente contou com 4.000 homens e 1.200 milicianos de tropa de auxílio. O exército dividia-se em duas grandes colunas, ambas comandadas pelo capitão-general José de San Martín, fez parte de batalhas pela libertação do Chile e serviu de base para a formação da expedição libertadora do Peru. (pt)
dbo:activeYearsEndYear
  • 1817-01-01 (xsd:gYear)
dbo:activeYearsStartYear
  • 1816-01-01 (xsd:gYear)
dbo:battle
dbo:commander
dbo:country
dbo:identificationSymbol
  • 150px
dbo:secondCommander
dbo:thumbnail
dbo:type
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 5330258 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 8790 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1107973077 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:allegiance
  • United Provinces of the Río de la Plata (en)
dbp:battles
dbp:caption
  • The Army of the Andes leaving the Plumerillo camp, Museo Histórico Nacional, Buenos Aires. (en)
dbp:commander
dbp:commander1Label
dbp:commander2Label
  • General commander (en)
dbp:dates
  • 1816 (xsd:integer)
dbp:identificationSymbol
  • 150 (xsd:integer)
dbp:imageSize
  • 300 (xsd:integer)
dbp:type
dbp:unitName
  • Army of the Andes (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Andeetako Armada Rio de la Platako Probintzia Batuetako indar militar bat izan zen -gaur egun nagusiki Argentina-, eta Mendoza hirian erbesteratutako Txileko tropak, 1815etik aurrera José de San Martín jeneral argentinarrak antolatua eta zuzendua, honen helburua Probintzia Batuen independentzia sendotzea, Txilen espainiar inperioa amaitzea, bere gobernu independentista berrezartzea eta Peruko erregeordetza askatzea zelarik. (eu)
  • O Exército dos Andes foi um corpo militar formado com tropas da província de Cuyo e o resto do exército chileno que havia emigrado para Mendoza após a Batalha de Rancagua. Inicialmente contou com 4.000 homens e 1.200 milicianos de tropa de auxílio. O exército dividia-se em duas grandes colunas, ambas comandadas pelo capitão-general José de San Martín, fez parte de batalhas pela libertação do Chile e serviu de base para a formação da expedição libertadora do Peru. (pt)
  • L'Exèrcit dels Andes (en castellà Ejército de los Andes) fou un cos militar de les Províncies Unides del Riu de la Plata i tropes xilenes exiliades a Mendoza,organitzat i dirigit pel general José de San Martín, l'objectiu del qual era consolidar la independència de les Províncies, acabar amb la , restaurar el govern independentista i posar fi al domini espanyol al virregnat del Perú. El fet més memorable de l'Exèrcit dels Andes correspon a la -iniciada el 6 de gener de 1817 des Mendoza- que va culminar amb la victòria en la batalla de Chacabuco, el 12 de febrer de 1817. (ca)
  • Die Andenarmee (Spanisch: Ejército de los Andes) war eine militärische Einheit unter der Führung von José de San Martín. Er nutzte sie, um Chile, das damals noch eine Kolonie Spaniens war, in die Unabhängigkeit zu führen. 1817 überquerte die Armee die Anden von Argentinien aus, um die spanische Armee aus Chile zu vertreiben. Nach der Überquerung der Anden traf die Armee unter de San Martín auf die spanische Armee und war in der Lage, dieser in vielen Schlachten Niederlagen beizubringen und sie letzten Endes zum Abzug aus Chile zu zwingen. (de)
  • The Army of the Andes (Spanish: Ejército de los Andes) was a military force created by the United Provinces of the Río de la Plata (Argentina) and mustered by general José de San Martín in his campaign to free Chile from the Spanish Empire. In 1817, it crossed the Andes Mountains from the Argentine province of Cuyo (his staging point being the current-day province of Mendoza, Argentina), and succeeded in its objective by dislodging the Spanish from the country. (en)
  • El Ejército de los Andes fue una fuerza militar de las Provincias Unidas del Río de la Plata —en la actualidad mayoritariamente Argentina— y tropas chilenas refugiadas en la ciudad de Mendoza,​ organizado y dirigido a partir de 1815 por el general argentino José de San Martín, cuyo objetivo era consolidar la independencia de las Provincias Unidas, acabar con el Imperio español en Chile, restaurar su gobierno independentista y liberar el Virreinato del Perú, en el marco de la operación conjunta de los ejércitos patriotas durante las guerras de independencia hispanoamericanas.​ (es)
  • L'esercito delle Ande è stata una forza armata militare attiva tra l'inizio del 1816 e la fine del 1817 formata dalle truppe delle Province Unite del Río de la Plata — l'attuale Argentina, per la maggior parte — e dalle truppe cilene esiliate nella città di Mendoza dopo il disastro della , organizzata e diretta dal 1815 per mano del generale argentino José de San Martín e il cui obbiettivo era consolidare l'indipendenza delle Province Unite, porre fine all'Impero spagnolo nei territori cileni, rinstaurare al comando il governo indipendentista e liberare il Vicereame del Perù. Era parte dell'esercito di patrioti del Sud America che combatterono durante le guerre d'indipendenza ispanoamericane svolte tra il 1810 e il 1829. Nella loro totalità, arrivarono a contare tra i 700 e i 1200 uomini n (it)
  • L’Armée des Andes (en espagnol : Ejército de los Andes) était une force militaire mise en place par José de San Martín avec pour but de libérer le Chili de l’Empire espagnol. En 1817, il traversa les Andes en partant de la province argentine de Mendoza, alors incluse dans l'intendance de Cuyo, et réussit à déloger les Espagnols du pays. Quand il partit pour le Chili, l'Armée était composée de 4 000 soldats, avec 1 200 auxiliaires pour aider dans l'approvisionnement. De plus, elle comptait des pièces d'artillerie. (fr)
  • Armia Andów (hiszpański: Ejército de los Andes) – wojsko sformowane przez José de San Martína w celu wyzwolenia Chile spod władzy hiszpańskiej. W 1817 wojska te przeszły przez Andy z argentyńskiego miasta Cuyo w Mendozie i rozpoczęły sukcesywny podbój Chile. W czasie forsowania Andów, Armia została podzielona na dwie części, Pierwszą, przechodzącą przez przełęcz , dowodził Bernardo O’Higgins, natomiast drugą, która przechodziła przez przełęcz Uspallata, dowodził . (pl)
  • Андская армия или Армия Анд (исп. Ejército de los Andes) — воинское формирование, состоявшее из сил Соединённых провинций Рио-де-ла-Платы и чилийских изгнанников в Мендосе, сформированное 8 ноября 1814 года и возглавленное Хосе де Сан-Мартином, боевыми задачами которого было покончить с испанским колониальным господством в Чили, восстановить власть независимого чилийского правительства и положить конец испанской власти на территории вице-королевства Перу. Своё название, под которым она вошла в историю, армия получила 1 августа 1816 года. (ru)
rdfs:label
  • Army of the Andes (en)
  • Exèrcit dels Andes (ca)
  • Andenarmee (de)
  • Ejército de los Andes (es)
  • Andeetako Armada (eu)
  • Armée des Andes (fr)
  • Esercito delle Ande (it)
  • Armia Andów (pl)
  • Exército dos Andes (pt)
  • Андская армия (ru)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Army of the Andes (en)
is dbo:militaryUnit of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:combatant of
is dbp:commands of
is dbp:unit of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License