| dbo:abstract
|
- Aulus Cecina Sever (llatí: Aulus Caecina Severus) va ser un militar romà que va destacar en temps d'August i Tiberi. L'any 15 dC havia servit en 40 campanyes. Formava part de la família Cecina, d'origen etrusc. L'any 6 va ser governador de Mèsia quan es van revoltar els dos Batons a les províncies veïnes, Bató de Pannònia i Bató de Dalmàcia. Va marxar ràpidament contra els breucs a Pannònia i els va derrotar després d'una dura batalla, on van morir moltes de les seves tropes, però va haver de tornar a Mèsia on es produïen incursions dels dacis i els sàrmates. A l'any següent va tornar a Pannònia i va obtenir una nova victòria abans d'arribar Germànic. L'any 14 va tenir el comandament com a llegat de Germànic a la Germània Inferior i l'any següent va participar activament en la guerra contra Armini. Per distreure l'atenció de l'enemic Cecina va ser enviat amb 40 cohorts al territori dels brúcters del riu Amísia i quan Germànic va decidir la retirada després d'una batalla de resultat incert, va rebre l'ordre de retornar amb les seves forces al Rin. Però el seu camí passava per una zona de maresmes, on hi havia una via anomenada els Ponts llargs, i aquí va ser atacat per Armini, i les forces romanes quasi destruïdes però va aconseguir rebutjar l'atac i va arribar al riu. Per aquesta victòria va rebre la insígnia del triomf. Aquest va ser el darrer comandament que se li coneix. L'any 20 es menciona com a autor d'una proposta al senat referida a l'erecció d'un altar a la deessa de la Venjança i el 21 una altra proposta que establia que els governadors provincials no podrien portar a les seves mullers a les províncies sota el seu govern. La proposta, a la qual es van oposar Valeri Messal·lí i Drus, no es va aprovar. (ca)
- Aulus Cecina (llatí: Aulus Caecina) va ser un autor i traductor de diversos llibres sobre endevinació etrusca, probablement el mateix que va defensar Ciceró el 68 aC (o potser un fill seu). Era membre d'una família etrusca, la gens Caecina, originària de la ciutat de Volterra, d'on van sortir molts harúspexs. Va ser educat a Roma i va ser company d'estudis de Ciceró, amb el que tenia una bona amistat. Era casat en segones núpcies amb una noble etrusca, vídua d'un ric banquer de Tarquínia. Quan la seva dona va morir va tenir un complicat procés judicial per poder rebre l'herència que li havia correspost en el testament, i va ser defensat per Ciceró en el conegut discurs Pro Caecina (68 aC). Era membre del partit pompeià, i va lluitar a la batalla de Tapsos. Cecina va escriure un libel contra Cèsar que li va costar un exili a Sicília l'any 46 aC, del qual hom té notícia per la seva correspondència amb Ciceró. Aquest el va recomanar davant del governador de l'illa, Furfani. Per tal d'obtenir el perdó de Cèsar va escriure unes Querelae on feia un abrandat elogi del dictador. L'any 47 havia anat a l'Àsia recomanat per Ciceró al procònsol de la província Publi Servili. Va deixar escrites nombroses traduccions de l'etrusc al llatí i comentaris sobre l'endevinació etrusca, en una obra titulada Disciplina etrusca, on feia referència especialment a la doctrina dels llamps (libri fulgurales), coneixement que havia heretat del seu pare. La seva obra, avui perduda, va ser consultada i citada per Ciceró, Sèneca i Plini. Va ser també considerat un bon orador. (ca)
- Aulus Caecina war ein römischer Schriftsteller und Redner der späten Republik. Sein gleichnamiger Vater, der aus Volaterrae stammte, wurde 69 v. Chr. von Marcus Tullius Cicero in einer noch existierenden Rede (pro A. Caecina) verteidigt. Der Sohn wird in mehreren Briefen Ciceros erwähnt. Er war Experte für die Weissagungslehre der Etrusker (Etrusca disciplina) und sagte dem verbannten Cicero 57 v. Chr. die Rückkehr nach Rom voraus. Auch als Redner war er begabt. Im 49 v. Chr. ausgebrochenen Bürgerkrieg schlug Caecina sich auf die Seite des Pompeius. Er veröffentlichte eine scharfe Invektive gegen Caesar, weswegen er verbannt wurde und sich auf Sizilien aufhalten musste. Cicero und andere Freunde versuchten 46/45 v. Chr., beim Diktator Caecinas Begnadigung zu erreichen, nachdem dieser in seinem Werk Querelae seinen Angriff auf Caesar widerrufen hatte; es ist unklar, ob die Bemühungen zu Lebzeiten Caesars Erfolg hatten. Caecina wird noch in einem Brief Ciceros vom Mai 43 v. Chr. erwähnt, als er sich in Rom aufhielt. Caecina versuchte die Etrusca Disciplina durch eine Harmonisierung mit den Doktrinen der Stoiker auf eine wissenschaftliche Grundlage zu setzen. Größere Fragmente seines Werkes über Blitze befinden sich in Senecas Naturales Quaestiones. Caecina war mit Cicero, der ihn von Kindheit an kannte, gut befreundet, und Letzterer beschreibt ihn als einen begabten und beredsamen Mann. Einige Stücke ihrer Korrespondenz, darunter auch ein Brief Caecinas, sind in Ciceros Briefen überliefert. Caecina hatte einen Sohn, der als junger Mann (adulescens) zur Zeit seiner Verbannung mit ihm auf Sizilien war, bevor er zu Cicero nach Rom ging, und zumindest ein weiteres Kind. (de)
- Aulus Caecina Severus war ein römischer Senator und Militär der frühen Kaiserzeit. Caecina, der etwa Mitte der 40er Jahre v. Chr. geboren wurde, stammte vielleicht aus Volaterrae wie andere Angehörige der Familie der Caecinae. Im Jahr 1 v. Chr. war er Suffektkonsul. Für die Jahre 6 und 7 n. Chr. ist er als Statthalter der Provinz Moesia bezeugt und nahm an der Bekämpfung des Aufstands der Pannonier teil. 6 n. Chr. schlug er die Breuker, musste aber nach Moesia zurückkehren, das von Einfällen der Daker und Sarmaten bedroht war. Im folgenden Jahr entging er mit fünf Legionen nur knapp einer Niederlage und musste Kritik an seinen militärischen Qualitäten hinnehmen. Zu einem nicht genau datierbaren Zeitpunkt – wahrscheinlich noch unter Augustus (8–13 n. Chr.?) – bekleidete er das Amt des Prokonsuls von Africa. Im Jahr 14 n. Chr., beim Tod des Augustus, war Caecina Legat des Heeres von Niedergermanien (Germania inferior), mit dem er, nachdem Germanicus mit Mühe eine Meuterei der Legionen niedergeschlagen hatte, gegen die Marser zog. Im folgenden Jahr 15 n. Chr. war er an den Germanicus-Feldzügen gegen die von Arminius geführten Stämme beteiligt und entging mit seinen Legionen beim Rückmarsch nur knapp der Vernichtung in der Schlacht bei den „Langen Brücken“ (pontes longi). Für die Rettung der Truppen erhielt er die Triumphalinsignien. Im folgenden Jahr sorgte er mit weiteren Legaten für den Bau einer Flotte. 20 n. Chr. schlug Caecina im Senat nach dem Prozess gegen Gnaeus Calpurnius Piso vor, einen Rachealtar aufzustellen, was der Princeps Tiberius aber ablehnte. Im folgenden Jahr sprach sich Caecina bei einer Senatsdebatte dafür aus, dass Statthalter nicht in Begleitung ihrer Frauen in die Provinzen reisen sollten, setzte sich aber nicht durch. Anthony A. Barrett vermutet, dass schlechte Erfahrungen mit der älteren Agrippina, die ihren Mann Germanicus begleitet hatte, Caecina zu seinem Vorschlag veranlasst hatten. (de)
- Aulus Caecina the son of Aulus Caecina, was an Ancient Roman writer. He took the side of Pompey in the civil wars, and published a violent tirade against Caesar, for which he was banished. He recanted in a work called Querelae, and was pardoned by Caesar following the intercession of his friends, above all, Cicero, who defended him in 69 BC with the speech Pro Caecina. Caecina was regarded as an important authority on the Etruscan system of divination (Etrusca Disciplina), which he endeavoured to place on a scientific footing by harmonizing its theories with the doctrines of the Stoics. Considerable fragments of his work (dealing with lightning) are to be found in Seneca (Naturales quaestiones, ii. 31–49). Caecina was on intimate terms with Cicero, who speaks of him as a gifted and eloquent man and was no doubt considerably indebted to him in his own treatise De Divinatione. Some of their correspondence is preserved in Cicero's letters (Epistulae ad Familiares vi. 5–8; see also ix. and xiii. 66). (en)
- Aulo Cecina fue un escritor y arúspice romano del siglo I a. C., amigo de Cicerón y partidario de Pompeyo en la guerra civil. (es)
- Aulo Cecina Severo (en latín: Aulus Caecina Severus) fue un político y general romano que fue cónsul en el 1 a. C. Era el representante del emperador Augusto en Moesia cuando estalló la Gran Revuelta Iliria. Como resultado, pasó 4 años en una dura lucha contra las tribus ilirias antes de que los romanos reprimieran la revuelta. En 14 d. C. estuvo a cargo de varias legiones en el Bajo Rin, estas se amotinaron a la muerte de Augusto. Se registró que había manejado esto mal, y la situación solo se pudo salvar con la intervención de su comandante en jefe, Germánico. Durante los dos años siguientes, mientras estaba de campaña en Germania, Cecina dirigió a sus legiones con habilidad y entusiasmo. Al final de una dura batalla, derrotó al ejército de Arminio, que siete años antes había destruido las tres legiones romanas de Publio Quintilio Varo. Los cronistas lo elogiaron por sus hazañas. A su regreso a Roma fue galardonado con los honores de triunfo. (es)
- Aulus Caecina est un politicien et un sénateur romain du Ier siècle av. J.-C. (fr)
- Aulus Caecina Severus (né vers 43 av. J.-C. et mort après 21 ap. J.-C.) est un homme politique et un général de l'Empire romain. (fr)
- Aulus Caecina merupakan seorang jenderal Romawi yang bertanggung jawab atas pasukan Romawi selama pemberontakan pada tahun 14 M dan kampanye pembalasan Romawi selanjutnya (dari tahun 14–16 M) melawan aliansi Jermanik setelah terjadinya bencana di Pertempuran Hutan Teutoburg. Yang pertama dan kedua puluh legiun berada di bawah komandonya. Pada tahun 15 M Caecina dianugerahi penghargaan untuk prestasi kemenangan militer melawan Jerman pada saat itu. (in)
- Aulo Cecina Severo (in latino: Aulus Caecina Severus; Volterra, 43 a.C. circa – dopo il 21) è stato un politico e militare romano dell'età giulio-claudia. (it)
- Aulo Cecina (... – ...; fl. I secolo a.C.) è stato uno degli esponenti della famiglia dei Cecina di origine etrusca. Pubblicò un libello contro Cesare, e fu di conseguenza costretto ad andare in esilio dopo la battaglia di Farsalo (48 a.C.). (it)
- Aulus Caecina Severus (waarschijnlijk in Volterra, rond 35 v.Chr. - 20 n.Chr) was een zoon van en oom van Caius Silius. Hoewel hij uit een niet-senatoriale familie uit Volterra kwam, is hij - vermoedelijk dankzij zijn vaders relatie met Augustus, in 1 v.Chr. consul suffectus geworden. In 6 of 7 n.Chr. is hij legeraanvoerder in Moesia en vervolgens in Pannonia. Van 8 tot 9 of van 9 tot 10 was hij proconsul van Africa. Hij was de legatus Augustus pro praetore van het exercitus Germania Inferior van zeker 14 tot 16, hoewel men vermoedt dat hij eerder aangesteld werd en zeker nog enkele jaren na 16 gediend heeft. Hij liet de legioenen I Germanica en XX Valeria Victrix terugkeren naar de oppidum Ubiorum tijdens de opstand in 14. Hij kon de centurio Septimius echter niet beschermen tegen de muiters. Hij nam deel aan de veldtochten in 14 en 15. In 16 kreeg hij de opdracht een vloot te bouwen. Vanaf 20 zetelde hij in de senaat. Hij was toen waarschijnlijk midden vijftig. (nl)
- Aulus Caecina Severus, född omkring 43 f.Kr., död efter 21 f.Kr., var en romersk politiker och fältherre. Caecina Severus var consul suffectus 1 f.Kr. Han är ryktbar företrädesvis genom sitt farliga återtåg från övre Ems till Rhen 15 e.Kr. Under detta tåg, som verkställdes över en sankmark, angreps han av germaner under Arminius, men lyckades efter tre dagars förtvivlade strider tillfoga fienden ett svårt nederlag. (sv)
- Aulo Cecina Severo (em latim: Aulus Caecina Severus) foi um político e general romano nomeado cônsul sufecto em 1 a.C. no lugar de Lúcio Calpúrnio Pisão. Sabe-se que Severo era descendente de uma distinta família de Volterra, mas sua reputação em Roma deve-se principalmente aos seus feitos militares durante a Grande Revolta da Ilíria e nas campanhas de Germânico na região do Reno. (pt)
- Авл Цецина Север (лат. Aulus Caecina Severus; ок. 44 до н. э., Волатерра — после 21 н. э.) — древнеримский государственный деятель и военачальник, консул-суффект 1 года до н. э. (ru)
- Авл Цецина (лат. Aulus Caecina, ? — після 43 до н. е.) — політичний діяч та письменник пізньої Римської республіки. (uk)
- Авл Цеци́на Севе́р (лат. Aulus Caecina Severus; 43 до н. е. — 21) — політичний та військовий діяч ранньої Римської імперії, консул-суфект 1 року до н. е. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Aulo Cecina fue un escritor y arúspice romano del siglo I a. C., amigo de Cicerón y partidario de Pompeyo en la guerra civil. (es)
- Aulus Caecina est un politicien et un sénateur romain du Ier siècle av. J.-C. (fr)
- Aulus Caecina Severus (né vers 43 av. J.-C. et mort après 21 ap. J.-C.) est un homme politique et un général de l'Empire romain. (fr)
- Aulus Caecina merupakan seorang jenderal Romawi yang bertanggung jawab atas pasukan Romawi selama pemberontakan pada tahun 14 M dan kampanye pembalasan Romawi selanjutnya (dari tahun 14–16 M) melawan aliansi Jermanik setelah terjadinya bencana di Pertempuran Hutan Teutoburg. Yang pertama dan kedua puluh legiun berada di bawah komandonya. Pada tahun 15 M Caecina dianugerahi penghargaan untuk prestasi kemenangan militer melawan Jerman pada saat itu. (in)
- Aulo Cecina Severo (in latino: Aulus Caecina Severus; Volterra, 43 a.C. circa – dopo il 21) è stato un politico e militare romano dell'età giulio-claudia. (it)
- Aulo Cecina (... – ...; fl. I secolo a.C.) è stato uno degli esponenti della famiglia dei Cecina di origine etrusca. Pubblicò un libello contro Cesare, e fu di conseguenza costretto ad andare in esilio dopo la battaglia di Farsalo (48 a.C.). (it)
- Aulus Caecina Severus, född omkring 43 f.Kr., död efter 21 f.Kr., var en romersk politiker och fältherre. Caecina Severus var consul suffectus 1 f.Kr. Han är ryktbar företrädesvis genom sitt farliga återtåg från övre Ems till Rhen 15 e.Kr. Under detta tåg, som verkställdes över en sankmark, angreps han av germaner under Arminius, men lyckades efter tre dagars förtvivlade strider tillfoga fienden ett svårt nederlag. (sv)
- Aulo Cecina Severo (em latim: Aulus Caecina Severus) foi um político e general romano nomeado cônsul sufecto em 1 a.C. no lugar de Lúcio Calpúrnio Pisão. Sabe-se que Severo era descendente de uma distinta família de Volterra, mas sua reputação em Roma deve-se principalmente aos seus feitos militares durante a Grande Revolta da Ilíria e nas campanhas de Germânico na região do Reno. (pt)
- Авл Цецина Север (лат. Aulus Caecina Severus; ок. 44 до н. э., Волатерра — после 21 н. э.) — древнеримский государственный деятель и военачальник, консул-суффект 1 года до н. э. (ru)
- Авл Цецина (лат. Aulus Caecina, ? — після 43 до н. е.) — політичний діяч та письменник пізньої Римської республіки. (uk)
- Авл Цеци́на Севе́р (лат. Aulus Caecina Severus; 43 до н. е. — 21) — політичний та військовий діяч ранньої Римської імперії, консул-суфект 1 року до н. е. (uk)
- Aulus Cecina Sever (llatí: Aulus Caecina Severus) va ser un militar romà que va destacar en temps d'August i Tiberi. L'any 15 dC havia servit en 40 campanyes. Formava part de la família Cecina, d'origen etrusc. (ca)
- Aulus Cecina (llatí: Aulus Caecina) va ser un autor i traductor de diversos llibres sobre endevinació etrusca, probablement el mateix que va defensar Ciceró el 68 aC (o potser un fill seu). Era membre d'una família etrusca, la gens Caecina, originària de la ciutat de Volterra, d'on van sortir molts harúspexs. Va ser educat a Roma i va ser company d'estudis de Ciceró, amb el que tenia una bona amistat. (ca)
- Aulus Caecina Severus war ein römischer Senator und Militär der frühen Kaiserzeit. Caecina, der etwa Mitte der 40er Jahre v. Chr. geboren wurde, stammte vielleicht aus Volaterrae wie andere Angehörige der Familie der Caecinae. Im Jahr 1 v. Chr. war er Suffektkonsul. Für die Jahre 6 und 7 n. Chr. ist er als Statthalter der Provinz Moesia bezeugt und nahm an der Bekämpfung des Aufstands der Pannonier teil. 6 n. Chr. schlug er die Breuker, musste aber nach Moesia zurückkehren, das von Einfällen der Daker und Sarmaten bedroht war. Im folgenden Jahr entging er mit fünf Legionen nur knapp einer Niederlage und musste Kritik an seinen militärischen Qualitäten hinnehmen. Zu einem nicht genau datierbaren Zeitpunkt – wahrscheinlich noch unter Augustus (8–13 n. Chr.?) – bekleidete er das Amt des Proko (de)
- Aulus Caecina war ein römischer Schriftsteller und Redner der späten Republik. Sein gleichnamiger Vater, der aus Volaterrae stammte, wurde 69 v. Chr. von Marcus Tullius Cicero in einer noch existierenden Rede (pro A. Caecina) verteidigt. Der Sohn wird in mehreren Briefen Ciceros erwähnt. Er war Experte für die Weissagungslehre der Etrusker (Etrusca disciplina) und sagte dem verbannten Cicero 57 v. Chr. die Rückkehr nach Rom voraus. Auch als Redner war er begabt. (de)
- Aulus Caecina the son of Aulus Caecina, was an Ancient Roman writer. He took the side of Pompey in the civil wars, and published a violent tirade against Caesar, for which he was banished. He recanted in a work called Querelae, and was pardoned by Caesar following the intercession of his friends, above all, Cicero, who defended him in 69 BC with the speech Pro Caecina. Caecina was regarded as an important authority on the Etruscan system of divination (Etrusca Disciplina), which he endeavoured to place on a scientific footing by harmonizing its theories with the doctrines of the Stoics. (en)
- Aulo Cecina Severo (en latín: Aulus Caecina Severus) fue un político y general romano que fue cónsul en el 1 a. C. Era el representante del emperador Augusto en Moesia cuando estalló la Gran Revuelta Iliria. Como resultado, pasó 4 años en una dura lucha contra las tribus ilirias antes de que los romanos reprimieran la revuelta. En 14 d. C. estuvo a cargo de varias legiones en el Bajo Rin, estas se amotinaron a la muerte de Augusto. Se registró que había manejado esto mal, y la situación solo se pudo salvar con la intervención de su comandante en jefe, Germánico. (es)
- Aulus Caecina Severus (waarschijnlijk in Volterra, rond 35 v.Chr. - 20 n.Chr) was een zoon van en oom van Caius Silius. Hoewel hij uit een niet-senatoriale familie uit Volterra kwam, is hij - vermoedelijk dankzij zijn vaders relatie met Augustus, in 1 v.Chr. consul suffectus geworden. In 6 of 7 n.Chr. is hij legeraanvoerder in Moesia en vervolgens in Pannonia. Van 8 tot 9 of van 9 tot 10 was hij proconsul van Africa. Hij was de legatus Augustus pro praetore van het exercitus Germania Inferior van zeker 14 tot 16, hoewel men vermoedt dat hij eerder aangesteld werd en zeker nog enkele jaren na 16 gediend heeft. Hij liet de legioenen I Germanica en XX Valeria Victrix terugkeren naar de oppidum Ubiorum tijdens de opstand in 14. Hij kon de centurio Septimius echter niet beschermen tegen de mui (nl)
|
