| dbo:abstract
|
- De arte venandi cum avibus ('Sobre l'art de caçar amb les aus') és un tractat de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la caça amb falcons. El manuscrit conservat a la Biblioteca Vaticana (clau Pal. Lat. 1071) és més conegut per les seves il·lustracions, incorpora els dos primers llibres: es tracta d'un còdex de 111 fulles de pergamí de mesures aproximades en cm. 24,5x36, encarregat a Nàpols pel fill de Frederic, Manfred rei de Sicilia, al voltant del 1260. Un altre manuscrit, redactat a cura d'un altre fill de l'emperador, el rei , durant la seva detenció a Bolonya, es conserva en la Biblioteca Universitària de Bolonya (Lat. 717) i conté sis llibres, resultant l'edició més estesa, però no necessàriament completa del tractat. (ca)
- De arte venandi cum avibus (O umění lovit s ptáky) je kniha o sokolnictví a ptactvu, sepsaná v první polovině 13. století císařem Fridrichem II. Při tvorbě se opíral o své zkušenosti se sokolnictvím a popsal všechny povinnosti sokolníka, lovecké způsoby, spolupráci se psy a také poznávací znaky a chování kořisti. Jde o jedno z nejvýznamnějších zoologických děl středověku. (cs)
- De arte venandi cum avibus (lateinisch; deutsch wörtlich Über die Kunst, mit Vögeln zu jagen), deutscher Titel Von der Kunst zu beizen, auch Falkenbuch genannt, ist ein Lehrbuch über die Beizjagd und Vogelkunde, das zwischen 1241 und 1248 von Friedrich II. in lateinischer Sprache verfasst und von seinem Sohn Manfred mit Anmerkungen versehen wurde. (de)
- De Arte Venandi cum Avibus, literally On The Art of Hunting with Birds, is a Latin treatise on ornithology and falconry written in the 1240s by the Holy Roman Emperor Frederick II. One of the surviving manuscripts is dedicated to his son Manfred. Manuscripts of De arte venandi cum avibus exist in a two-book version (Manuscripts at Rome, Vienna, Paris (2x), Geneva and Stuttgart) and in a six-book version (Manuscripts at Bologna, Paris, Nantes, Valencia, Rennes, and Oxford). (en)
- De arte venandi cum avibus (en latín, en español literalmente: Sobre el arte de cazar con pájaros ), título en alemán Von der Kunst zu beizen, también llamado Falkenbuch (Libro de los halcones), es un tratado sobre cetrería, caza y ornitología, publicado por Federico II Hohenstaufen entre 1241 y 1248, escrito en latín y anotado por su hijo Manfredo de Sicilia. (es)
- Le De arte venandi cum avibus (De l'art de chasser au moyen des oiseaux) est le texte d'un manuel de fauconnerie rédigé en latin par Frédéric II du Saint-Empire pour son fils Manfred au XIIIe siècle (de 1241 à 1248). Le traité complet se compose de six livres : le premier est une ornithologie générale qui traite des oiseaux de chasse et de leur gibier à plumes, les deux suivants décrivent l'affaitage des faucons, et les trois derniers enseignent la chasse à l'aide des faucons gerfauts, des sacres et des pèlerins. Il existe également une version en deux livres, pour le roi Manfred Ier de Sicile, laquelle a été traduite en français. Outre des explications sur la fauconnerie, l'ouvrage évoque une bonne centaine d'oiseaux différents. Les différentes positions des ailes d'oiseaux durant le vol y sont notamment décrites avec grande précision. Le manuscrit le plus connu et décoré d'enluminures est conservé à la Bibliothèque du Vatican. De plus, ce manuscrit contient des représentations marginales de plusieurs centaines d'oiseaux dessinées et colorées. (fr)
- De Arte Venandi cum Avibus (De kunst van het jagen met vogels), Valkenboek, is een 13e-eeuws geïllumineerd Latijns manuscript geschreven door keizer Frederik II (ca. 1245). Het geldt onder valkeniers nog steeds als een standaardwerk, om de nauwgezetheid, volledigheid en autoriteit. Het is een natuurwetenschappelijk werk van hoog niveau: het onderwerp is wetenschappelijk, systematisch benaderd. Frederik was vermoedelijk in 1230 al aan het boek begonnen, het is de vrucht van tientallen jaren studie. Hij is de eerste auteur die de vogelwereld tot onderwerp van wetenschappelijke studie maakt, een waar natuurwetenschapper en hij kan gelden als grondlegger van de moderne ornithologie. (nl)
- De arte venandi cum avibus ("L'arte di cacciare con gli uccelli") è un trattato scritto dall'imperatore Federico II di Svevia sull'attività venatoria. Il manoscritto conservato alla Biblioteca Vaticana (codice Pal. lat. 1071) è la redazione più nota per le illustrazioni, ma contiene solo i primi due libri: si tratta di un codice di 111 fogli di pergamena di dimensioni pari approssimativamente a cm 24,5 x 36 commissionata a Napoli dal figlio di Federico, Manfredi, re di Sicilia, intorno al 1260. Un altro manoscritto, redatto a cura di un altro figlio dell'imperatore, re Enzo, durante la sua detenzione a Bologna, si conserva nella Biblioteca Universitaria di Bologna (Lat. 717) e contiene sei libri, quindi un'edizione più estesa, ma non necessariamente completa del trattato. (it)
- De Arte Venandi cum Avibus, literalmente "Da arte de Caça com Aves", é um tratado em latim sobre ornitologia e falcoaria escrito na década de 1240 por Frederico II, Sacro Imperador Romano-Germânico e dedicado ao seu filho Manfredo. Frederico tinha já um conhecimento notável do tratado de Aristóteles , traduzido para o latim a partir do árabe por , astrónomo da corte. Conhecia igualmente a obra De Scientia Venandi per Aves, um tratado da autoria do falcoeiro árabe Moamyn, e traduzido para latim na sua corte pelo Mestre Teodoro de Antioch. O manuscrito original perdeu-se em 1248 durante o . No entanto, existem várias cópias, entre as quais uma versão manuscrita em dois volumes e outra em seis volumes. A cópia mais famosa é um manuscrito iluminado encomendado pelo seu filho Manfredo, um códice com 111 fólios em dois volumes, hoje conservado na Biblioteca do Vaticano. (pt)
- De arte venandi cum avibus (łac. Sztuka polowania z ptakami) – traktat o sokolnictwie i ptakach autorstwa cesarza Fryderyka II Hohenstaufa z pierwszej połowy XIII wieku. Dzieło jest autorskim rozwinięciem arabskiego traktatu o sokolnictwie, znacznie wzbogaconym. Oryginał tworzony przez lata miał formę psałterza w 2 tomach. Dostał się w ręce wrogów Fryderyka w 1248 roku i zaginął. Ostatnia wzmianka o nim pochodzi z 1264-5 roku. Dzieło znamy dzięki odpisom, najszerzej znane są kopie odtworzone i bogato iluminowane przez syna Fryderyka – Manfreda w latach 1258-1266. Dwa manuskrypty znajdują się w Bibliotece Watykańskiej (pochodzący z Bibliotheca Palatina) i Bibliotece Narodowej w Paryżu. Dla zachowania dzieła kluczowe były także kopie wykonane przez Jeana Dampierre w 1308 roku. Poza opisaniem sposobów układania ptaków drapieżnych i polowania z nimi traktat zawiera także opis ponad 900 gatunków ptaków, co czyni go jednym z największych dzieł zoologicznych Średniowiecza. Eksperymenty i wiedza zgromadzona i opisana przez Fryderyka to źródło nowożytnej ornitologii. (pl)
- De arte venandi cum avibus (с лат. — «Искусство охоты с птицами») — латинский трактат по орнитологии и птичьей охоте, написанный императором Фридрихом II предположительно в 1240-х годах и посвящённый его сыну Манфреду. В книге император описал различные подходы к ловле и приручению охотничьих птиц. В книге описано более сотни видов птиц, причём некоторые из них впервые. Многие факты, касающиеся строения птиц, также впервые зафиксированы в трактате. Книга является важным источником для изучения распространения птиц в XIII веке. Уже в XIII веке появился перевод книги на французский язык. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- De arte venandi cum avibus ('Sobre l'art de caçar amb les aus') és un tractat de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la caça amb falcons. El manuscrit conservat a la Biblioteca Vaticana (clau Pal. Lat. 1071) és més conegut per les seves il·lustracions, incorpora els dos primers llibres: es tracta d'un còdex de 111 fulles de pergamí de mesures aproximades en cm. 24,5x36, encarregat a Nàpols pel fill de Frederic, Manfred rei de Sicilia, al voltant del 1260. Un altre manuscrit, redactat a cura d'un altre fill de l'emperador, el rei , durant la seva detenció a Bolonya, es conserva en la Biblioteca Universitària de Bolonya (Lat. 717) i conté sis llibres, resultant l'edició més estesa, però no necessàriament completa del tractat. (ca)
- De arte venandi cum avibus (O umění lovit s ptáky) je kniha o sokolnictví a ptactvu, sepsaná v první polovině 13. století císařem Fridrichem II. Při tvorbě se opíral o své zkušenosti se sokolnictvím a popsal všechny povinnosti sokolníka, lovecké způsoby, spolupráci se psy a také poznávací znaky a chování kořisti. Jde o jedno z nejvýznamnějších zoologických děl středověku. (cs)
- De arte venandi cum avibus (lateinisch; deutsch wörtlich Über die Kunst, mit Vögeln zu jagen), deutscher Titel Von der Kunst zu beizen, auch Falkenbuch genannt, ist ein Lehrbuch über die Beizjagd und Vogelkunde, das zwischen 1241 und 1248 von Friedrich II. in lateinischer Sprache verfasst und von seinem Sohn Manfred mit Anmerkungen versehen wurde. (de)
- De Arte Venandi cum Avibus, literally On The Art of Hunting with Birds, is a Latin treatise on ornithology and falconry written in the 1240s by the Holy Roman Emperor Frederick II. One of the surviving manuscripts is dedicated to his son Manfred. Manuscripts of De arte venandi cum avibus exist in a two-book version (Manuscripts at Rome, Vienna, Paris (2x), Geneva and Stuttgart) and in a six-book version (Manuscripts at Bologna, Paris, Nantes, Valencia, Rennes, and Oxford). (en)
- De arte venandi cum avibus (en latín, en español literalmente: Sobre el arte de cazar con pájaros ), título en alemán Von der Kunst zu beizen, también llamado Falkenbuch (Libro de los halcones), es un tratado sobre cetrería, caza y ornitología, publicado por Federico II Hohenstaufen entre 1241 y 1248, escrito en latín y anotado por su hijo Manfredo de Sicilia. (es)
- De arte venandi cum avibus ("L'arte di cacciare con gli uccelli") è un trattato scritto dall'imperatore Federico II di Svevia sull'attività venatoria. Il manoscritto conservato alla Biblioteca Vaticana (codice Pal. lat. 1071) è la redazione più nota per le illustrazioni, ma contiene solo i primi due libri: si tratta di un codice di 111 fogli di pergamena di dimensioni pari approssimativamente a cm 24,5 x 36 commissionata a Napoli dal figlio di Federico, Manfredi, re di Sicilia, intorno al 1260. Un altro manoscritto, redatto a cura di un altro figlio dell'imperatore, re Enzo, durante la sua detenzione a Bologna, si conserva nella Biblioteca Universitaria di Bologna (Lat. 717) e contiene sei libri, quindi un'edizione più estesa, ma non necessariamente completa del trattato. (it)
- De arte venandi cum avibus (с лат. — «Искусство охоты с птицами») — латинский трактат по орнитологии и птичьей охоте, написанный императором Фридрихом II предположительно в 1240-х годах и посвящённый его сыну Манфреду. В книге император описал различные подходы к ловле и приручению охотничьих птиц. В книге описано более сотни видов птиц, причём некоторые из них впервые. Многие факты, касающиеся строения птиц, также впервые зафиксированы в трактате. Книга является важным источником для изучения распространения птиц в XIII веке. Уже в XIII веке появился перевод книги на французский язык. (ru)
- Le De arte venandi cum avibus (De l'art de chasser au moyen des oiseaux) est le texte d'un manuel de fauconnerie rédigé en latin par Frédéric II du Saint-Empire pour son fils Manfred au XIIIe siècle (de 1241 à 1248). Outre des explications sur la fauconnerie, l'ouvrage évoque une bonne centaine d'oiseaux différents. Les différentes positions des ailes d'oiseaux durant le vol y sont notamment décrites avec grande précision. (fr)
- De Arte Venandi cum Avibus (De kunst van het jagen met vogels), Valkenboek, is een 13e-eeuws geïllumineerd Latijns manuscript geschreven door keizer Frederik II (ca. 1245). Het geldt onder valkeniers nog steeds als een standaardwerk, om de nauwgezetheid, volledigheid en autoriteit. Het is een natuurwetenschappelijk werk van hoog niveau: het onderwerp is wetenschappelijk, systematisch benaderd. (nl)
- De arte venandi cum avibus (łac. Sztuka polowania z ptakami) – traktat o sokolnictwie i ptakach autorstwa cesarza Fryderyka II Hohenstaufa z pierwszej połowy XIII wieku. Dzieło jest autorskim rozwinięciem arabskiego traktatu o sokolnictwie, znacznie wzbogaconym. Oryginał tworzony przez lata miał formę psałterza w 2 tomach. Dostał się w ręce wrogów Fryderyka w 1248 roku i zaginął. Ostatnia wzmianka o nim pochodzi z 1264-5 roku. Dzieło znamy dzięki odpisom, najszerzej znane są kopie odtworzone i bogato iluminowane przez syna Fryderyka – Manfreda w latach 1258-1266. Dwa manuskrypty znajdują się w Bibliotece Watykańskiej (pochodzący z Bibliotheca Palatina) i Bibliotece Narodowej w Paryżu. Dla zachowania dzieła kluczowe były także kopie wykonane przez Jeana Dampierre w 1308 roku. (pl)
- De Arte Venandi cum Avibus, literalmente "Da arte de Caça com Aves", é um tratado em latim sobre ornitologia e falcoaria escrito na década de 1240 por Frederico II, Sacro Imperador Romano-Germânico e dedicado ao seu filho Manfredo. Frederico tinha já um conhecimento notável do tratado de Aristóteles , traduzido para o latim a partir do árabe por , astrónomo da corte. Conhecia igualmente a obra De Scientia Venandi per Aves, um tratado da autoria do falcoeiro árabe Moamyn, e traduzido para latim na sua corte pelo Mestre Teodoro de Antioch. (pt)
|
