| dbo:abstract
|
- Evàgores I (en llatí Evagoras, en grec antic Εὐαγόρας) fou rei de Salamina, a l'illa de Xipre. Era probablement fill de Nicocles. La seva família es considerava descendent de Teucre, el mític fundador de Salamina, i els seus ancestres eren governants hereditaris de la regió des de feia segles sota sobirania persa, excepte a partir d'un període (que no es pot datar) en què van ser expulsats per un exiliat fenici que va assolir el poder i el va transmetre als seus descendents. Quan Evàgores va néixer, Salamina estava governada per un descendent del fenici. Era Evàgores jove quan un home anomenat Abdimó, nadiu de Cittium, va organitzar una revolució, va assassinar al sobirà i es va proclamar tirà al seu lloc. Abdimó va voler detenir a Evàgores, potser per prevenir una reclamació d'un hereu legítim, però es va poder escapar a Cilícia on va reunir un petit grup de seguidors amb els quals va tornar secretament a Salamina, va atacar sobtadament el palau reial, va eliminar la guàrdia i va matar a Abdimó, segons diu Diodor de Sicília. Evàgores es va proclamar rei i no va trobar oposició. Sembla que Pèrsia el va mirar amb desconfiança, ja que la dinastia fenícia enderrocada havia estat molt lleial a Pèrsia. El seu panegirista Isòcrates d'Atenes diu que el seu govern va ser suau i just i que va promoure la prosperitat en tots els camps restaurant la civilització i costums hel·lèniques. El poder de Salamina es va reforçar i va crear una poderosa flota. En aquesta situació el 405 aC, després de la batalla d'Egospòtam, el general atenenc Conó es va refugiar a Salamina amb les resta de les seves naus. Evàgores, que havia rebut la ciutadania atenenca en recompensa per algun servei anterior, i era amic personal de Conó, el va rebre, i va defensar la causa atenenca. És possible que fes de mediador amb el rei de Pèrsia Artaxerxes II per permetre el suport de la flota fenícia als atenencs, i va dirigir en persona l'esquadró amb el qual es va unir a les forces de Conó i de Farnabazos II a la Batalla de Cnidos l'any 394 aC, segons Xenofont. Atenes li va dedicar una estàtua al Ceràmic, al costat de la de Conó. Ctèsies de Cnidos diu que abans d'aquesta batalla ja havia demanat l'ajut persa en un conflicte amb un dels petits regnes de Xipre. Evàgores va estendre en poc temps el seu domini sobre diversos petits regnes veïns. Teopomp diu que Pèrsia va decidir finalment enderrocar a Evàgores, però no es va trobar en disposició de fer-ho fins després de la pau d'Antàlcides el 387 aC, ja que la flota d'Evàgores s'havia reforçat molt i fins i tot va arribar a saquejar la costa de Fenícia i va ajudar els cilicis en una revolta contra Pèrsia i segons Isòcrates i Diodor de Sicília es va apoderar fins i tot de Tir. Finalment els perses van reunir un gran exèrcit dirigit per Tirabazos i Orontes i es va lliurar una desigual batalla en la qual Evàgores, en inferioritat, va ser derrotat i la resta de l'illa de Xipre va caure en mans dels dos sàtrapes quedant Evàgores assetjat a Salamina. Els generals perses no van aconseguir prendre la ciutat per les lluites entre els dos caps, i Evàgores va restar rei de Salamina alguns anys mes. Van cridar Tirabazos a la cort persa per les intrigues d'Orontes i aquest darrer va signar la pau amb el rei xipriota i el va reconèixer sobirà. Evàgores va poder conservar el seu petit regne (385 aC). Evàgores va viure deu anys més i va morir assassinat l'any 374 aC junt amb el seu fill gran Pintàgores, per un eunuc de nom Trasideu, a causa d'una ofensa privada. El segon fill Nicocles el va succeir sense oposició. (ca)
- Ο Ευαγόρας, (Εὐαγόρας), ήταν Έλληνας βασιλιάς της αρχαίας Σαλαμίνας στην Κύπρο (περίπου 435 - 374 π.Χ.). Η οικογένεια του βασίλευε στη Σαλαμίνα από την εποχή του Τεύκρου ιδρυτή και πρώτου βασιλιά της πόλης. (el)
- Euagoras I. (altgriechisch Εὐαγόρας Euagóras; * um 435 v. Chr.; † 374/373 v. Chr.), auch Evagoras, war ein König des antiken Stadtstaates Salamis auf Zypern. Der nach Soloi ins Exil getriebene Euagoras kehrte 411 v. Chr. mit einer Schar von Gefolgsleuten zurück, stürzte Abdemon und konnte in Salamis die Macht ergreifen. Er galt als Teukride. Er herrschte über eine Stadt, deren Bevölkerung einheimischer und phönizischer Herkunft war. Er war, wie alle Herrscher auf Zypern Vasall des persischen Großkönigs. Er war auch ein großer Bewunderer Athens, wo er um 407 geehrt und vielleicht auch zum Bürger erklärt wurde. In der ersten Hälfte seiner Regentschaft (411 bis 391 v. Chr.) festigte er zunächst seine Herrschaft – eine polisähnliche Struktur ist jedoch nicht erkennbar – in Salamis und versuchte sogar, seine Macht auf die ganze Insel auszubreiten. Das war jedoch nicht ohne die Billigung der Perser zu bewerkstelligen. Er unterstützte den Athener Konon, der 405 v. Chr. nach der Niederlage bei Aigospotamoi bei ihm Unterschlupf gefunden hatte, bei Kriegsvorbereitungen gegen Sparta, das nicht nur Feind der Athener, sondern auch zum Reichsfeind Persiens erklärt worden war. Doch die Perser versagten sich seinem Ansinnen nach der Herrschaft über ganz Zypern aus strategischen Gründen: Sie wollten Zypern nicht in der Hand eines einzelnen Herrschers sehen. Deshalb kam es in der zweiten Hälfte seiner Herrschaftszeit zu einer antipersischen Revolte (391–380 oder 379 v. Chr.). Dabei ging er ein Bündnis mit Athen und Nepherites I. von Ägypten ein. Sein Nachfolger Akoris setzte dieses Bündnis fort. Phönizien und Kilikien standen zeitweise unter seinem Schutz. In Kition wurde er jedoch besiegt und anschließend in Salamis belagert. Trotzdem erhielt er sein Stadtkönigtum zurück, das er bis zu seiner Ermordung durch den Eunuchen Thrasydaios weiter regierte. Mit ihm wurde auch sein Sohn und Thronfolger Pnytagoras getötet. Sein Nachfolger wurde ein anderer seiner Söhne, Nikokles. Isokrates stilisierte Euagoras zu einem griechischen Patrioten, zum überzeugten Kämpfer gegen den Perserkönig und zum Kulturbringer für die „barbarischen“ Phönizier auf Zypern. Wahrscheinlich war diese positive Darstellung durch Isokrates als Darstellung eines Ideals und der Vorbildlichkeit für den Sohn des Euagoras, Nikokles gedacht, der Ansätze hellenistischer Herrschafts- und Lebensformen zeigte. (de)
- Evagoras or Euagoras (Ancient Greek: Εὐαγόρας) was the king of Salamis (411–374 BC) in Cyprus, known especially from the work of Isocrates, who presents him as a model ruler. (en)
- Evágoras (o Euagoras) fue rey de Salamina de Chipre (410–374 a. C.), una helénica y floreciente ciudad comercial de la costa este de la isla. Padre de , su sucesor en el trono de Salamina, se proclamó descendiente divino de Teucro, hermanastro de Áyax, familia reinante desde hacía mucho tiempo en Salamina, aunque durante su niñez, Salamina había caído bajo el dominio fenicio (estos últimos se repartieron Chipre con los griegos), lo que provocó su exilio. En Cilicia obtuvo el apoyo de cincuenta partidarios y regresó secretamente en 410 a. C. para recobrar su trono. Esperando una respuesta del emperador persa para pagar el derecho de conservar su trono, testeó la amistad de los atenienses, y recibió a Conón tras su derrota en Egospótamos. Durante algún tiempo, mantuvo relaciones amistosas con Persia, lo que garantizaba la ayuda de Artajerjes II a Atenas y contra Esparta. Tomó parte en la Batalla de Cnidos de 394 a. C., en la que la flota espartana fue derrotada, y por los servicios prestados, tuvo el honor de ver a los atenienses erigir su estatua al lado de la de Conón en el Cerámico. Pero la energía y la empresa del Evagoras suscitaron pronto la envidia del Gran Rey, y las relaciones se volvieron tirantes. En 391 a. C., estaban prácticamente en guerra. Ayudado por los atenienses y el faraón Acoris, Evagoras extendió su poder más allá de Chipre: tomó varias ciudades de Fenicia, y persuadió a los cilicios de que se rebelaran. Según Isócrates, orador ateniense, Evágoras era un rey modelo que tenía por objetivo favorecer la felicidad de sus súbditos y el poder de su estado, y ello mediante la cultura y la mejora de la civilización helénica. (es)
- Évagoras Ier (ou Euagoras) était le roi de Salamine de Chypre (410 av. J.-C. - 374 av. J.-C.), une hellénique et florissante ville commerciale de la côte est de Chypre. (fr)
- Evagoras atau Euagoras (bahasa Yunani Kuno/Modern: Εὐαγόρας) adalah Raja Salamis (411–374 SM) di Siprus, yang dikenal dari tulisan-tulisan Isokrates yang menganggapnya sebagai seorang penguasa teladan. Isokrates bahkan mengklaim bahwa karena Isokrates telah menyejahterakan negara dan rakyatnya, banyak orang yang pindah dari daratan Yunani ke Siprus. Walaupun orang Siprus pada masa itu adalah orang Yunani dan bahasa mereka, bahasa Yunani Arkadosiprus, adalah dialek bahasa Yunani, mereka pernah menggunakan sistem penulisan yang lebih kuno dan sulit, yaitu aksara Siprus. Evagoras dikenal sebagai pelopor penggunaan aksara Yunani di Siprus sebagai pengganti aksara yang lama. (in)
- エウアゴラス（古希: Εὐαγόρας, Evagoras, ? - 紀元前374年）は、古代ギリシアのキプロス島の都市サラミスの王（在位：紀元前410年 - 紀元前374年）。サラミス王を継いだニコクレスの父であり、自らをテラモーンの子で大アイアースの異母兄弟にあたるテウクロス（トロイア戦争におけるアカイア人の英雄）の子孫であると称し、先祖代々長くサラミスの統治者であったとしていたが、その真偽は判然としない。一時期は、キュプロスの大部分に加え、小アジアの一部まで支配圏を広げたが、アケメネス朝ペルシア帝国のキュプロス侵攻によって支配領域を失い、最終的にはサラミス王に封じられた。 (ja)
- Euagoras I (Oudgrieks: Εὐαγόρας / Euagóras) (ca. 435 v.Chr. - 374 v.Chr.) was de koning van Salamis (411 - 374 v.Chr.) op het eiland Cyprus. (nl)
- Evagora, figlio di Nicocle (in greco antico: Εὐαγόρας, Euagóras; Salamina, metà V secolo a.C. – Salamina, 374 a.C.), fu re di Salamina e di Cipro dal 411 a.C. alla sua morte. (it)
- Evágoras (410 a.C. – 374 a.C.) foi um rei de Chipre. Após a derrota de Atenas na Guerra do Peloponeso, Evágoras conseguiu que Artaxerxes II emprestasse a frota fenícia a Conão de Atenas. Evágoras dizia ser descendente de Teucro e de uma filha de Cíniras. (pt)
- Euagoras (zm. 374 p.n.e.) – starożytny król Salaminy na Cyprze. Wywodził swe pochodzenie od Teukrosa. W młodym wieku został wygnany z kraju przez Fenicjan, którzy przejęli władzę, jednak zdołał powrócić i przejąć tron. W 405 p.n.e. przyjął w gościnę ateńskich ocalałych z bitwy u ujścia Ajgospotamoj, w tym wodza Konona. W 394 p.n.e. wysłał kilka okrętów, by walczyły pod dowództwem Konona i Farnabazosa w bitwie przy przylądku Knidos. Pomimo konieczności zmagań z Persami o swą niezależność, opanował cały Cypr, najeżdżał wybrzeża Fenicji a nawet, jeśli wierzyć Izokratesowi i Diodorowi Sycylijskiemu, uczynił się władcą Tyru. Został pokonany przez perskich wodzów Tiribaza i Orontesa, jednak Persowie nie byli w stanie wykorzystać zwycięstwa i wojna ciągnęła się przez kilka lat. Ostatecznie zawarto pokój, w myśl którego Euagoras zachował władzę na Cyprze i mógł dalej nosić tytuł króla. W 374 p.n.e. został zamordowany wraz ze swym najstarszym synem. Władzę objął jego młodszy syn, Nikokles. (pl)
- Euagoras (grekiska Εὐαγόρας), död 374 f.Kr., var konung i det forna Salamis på ön Cypern, och tillhörde urgamla härskarätt, som av en fenicisk usurpator blivit undanträngd från regeringen. Euagoras lyckades inte bara återvinna sitt fädernerike (410 f.Kr.), utan även lägga hela Cypern under sitt välde. För att trygga sin ställning försökte han inleda ett vänskapligt förhållande till perserkonungen Artaxerxes II, som sedan gammalt gjorde anspråk på överhögheten över Cypern. Men snart uppstod mellan dem misshälligheter, som föranledde ett långvarigt krig år 391 f.Kr. Efter många växlingar slutade kriget med en för Euagoras ärofull fred år 376 f.Kr. Två år senare föll han offer för lönnmördare. Euagoras beskrivs i litteraturen som en i allt rikt begåvad personlighet och särskilt utrustad med ovanliga härskaranlag. Hans strävade inte endast efter att utvidga sitt rikes gränser, utan även efter att höja dess inre välstånd och sprida den grekiska bildningen, som han var en ivrig beundrare av. För atenarna visade han alltid stor vänskap. Efter det olyckliga år 405 f.Kr. gav han en fristad åt den attiske fältherren Konon, som med spillrorna av Atens flotta hade räddat sig till Cypern. Dessutom understödde han kraftigt Konons planer till återupprättande av Atens självständighet. Av tacksamhet bistod honom sedermera atenarna i kriget mot perserna med en flotta under Chabrias befäl, till dess den s.k. antalkidiska freden, genom vilken grekerna samfällt erkände perserkonungens välde över Cypern, tvingade dem att upphöra med detta. Talaren Isokrates har i ett ännu befintligt minnestal skildrat Euagoras såsom idealet av en god furste. (sv)
- 埃瓦戈拉斯（英語：Evagoras），（？－前374年）。塞浦路斯的萨拉米斯国王之一。早年因萨拉米斯被腓尼基攻击而流亡，后在支持者的帮助下夺取王位。执政期间与波斯帝国修好，并参加了希波战争，与古希腊城邦相交恶。此外他还扩展了国土，促进了经济的发展。公元前374年遇刺身亡。 (zh)
- Евагор I (*Εὐαγόρας, бл. 435 до н. е. —374 до н. е.) — давньогрецький цар міста-держави Саламін на о.Кіпр у 411–374 роках до н. е. Сприяв новому піднесенню своєї держави. (uk)
- Эваго́р (Евагор; греч. Εὐαγόρας) — царь кипрского города Саламина ок. 411—374 до н. э. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Ευαγόρας, (Εὐαγόρας), ήταν Έλληνας βασιλιάς της αρχαίας Σαλαμίνας στην Κύπρο (περίπου 435 - 374 π.Χ.). Η οικογένεια του βασίλευε στη Σαλαμίνα από την εποχή του Τεύκρου ιδρυτή και πρώτου βασιλιά της πόλης. (el)
- Evagoras or Euagoras (Ancient Greek: Εὐαγόρας) was the king of Salamis (411–374 BC) in Cyprus, known especially from the work of Isocrates, who presents him as a model ruler. (en)
- Évagoras Ier (ou Euagoras) était le roi de Salamine de Chypre (410 av. J.-C. - 374 av. J.-C.), une hellénique et florissante ville commerciale de la côte est de Chypre. (fr)
- エウアゴラス（古希: Εὐαγόρας, Evagoras, ? - 紀元前374年）は、古代ギリシアのキプロス島の都市サラミスの王（在位：紀元前410年 - 紀元前374年）。サラミス王を継いだニコクレスの父であり、自らをテラモーンの子で大アイアースの異母兄弟にあたるテウクロス（トロイア戦争におけるアカイア人の英雄）の子孫であると称し、先祖代々長くサラミスの統治者であったとしていたが、その真偽は判然としない。一時期は、キュプロスの大部分に加え、小アジアの一部まで支配圏を広げたが、アケメネス朝ペルシア帝国のキュプロス侵攻によって支配領域を失い、最終的にはサラミス王に封じられた。 (ja)
- Euagoras I (Oudgrieks: Εὐαγόρας / Euagóras) (ca. 435 v.Chr. - 374 v.Chr.) was de koning van Salamis (411 - 374 v.Chr.) op het eiland Cyprus. (nl)
- Evagora, figlio di Nicocle (in greco antico: Εὐαγόρας, Euagóras; Salamina, metà V secolo a.C. – Salamina, 374 a.C.), fu re di Salamina e di Cipro dal 411 a.C. alla sua morte. (it)
- Evágoras (410 a.C. – 374 a.C.) foi um rei de Chipre. Após a derrota de Atenas na Guerra do Peloponeso, Evágoras conseguiu que Artaxerxes II emprestasse a frota fenícia a Conão de Atenas. Evágoras dizia ser descendente de Teucro e de uma filha de Cíniras. (pt)
- 埃瓦戈拉斯（英語：Evagoras），（？－前374年）。塞浦路斯的萨拉米斯国王之一。早年因萨拉米斯被腓尼基攻击而流亡，后在支持者的帮助下夺取王位。执政期间与波斯帝国修好，并参加了希波战争，与古希腊城邦相交恶。此外他还扩展了国土，促进了经济的发展。公元前374年遇刺身亡。 (zh)
- Евагор I (*Εὐαγόρας, бл. 435 до н. е. —374 до н. е.) — давньогрецький цар міста-держави Саламін на о.Кіпр у 411–374 роках до н. е. Сприяв новому піднесенню своєї держави. (uk)
- Эваго́р (Евагор; греч. Εὐαγόρας) — царь кипрского города Саламина ок. 411—374 до н. э. (ru)
- Evàgores I (en llatí Evagoras, en grec antic Εὐαγόρας) fou rei de Salamina, a l'illa de Xipre. Era probablement fill de Nicocles. La seva família es considerava descendent de Teucre, el mític fundador de Salamina, i els seus ancestres eren governants hereditaris de la regió des de feia segles sota sobirania persa, excepte a partir d'un període (que no es pot datar) en què van ser expulsats per un exiliat fenici que va assolir el poder i el va transmetre als seus descendents. (ca)
- Evágoras (o Euagoras) fue rey de Salamina de Chipre (410–374 a. C.), una helénica y floreciente ciudad comercial de la costa este de la isla. Padre de , su sucesor en el trono de Salamina, se proclamó descendiente divino de Teucro, hermanastro de Áyax, familia reinante desde hacía mucho tiempo en Salamina, aunque durante su niñez, Salamina había caído bajo el dominio fenicio (estos últimos se repartieron Chipre con los griegos), lo que provocó su exilio. (es)
- Euagoras I. (altgriechisch Εὐαγόρας Euagóras; * um 435 v. Chr.; † 374/373 v. Chr.), auch Evagoras, war ein König des antiken Stadtstaates Salamis auf Zypern. Der nach Soloi ins Exil getriebene Euagoras kehrte 411 v. Chr. mit einer Schar von Gefolgsleuten zurück, stürzte Abdemon und konnte in Salamis die Macht ergreifen. Er galt als Teukride. Er herrschte über eine Stadt, deren Bevölkerung einheimischer und phönizischer Herkunft war. Er war, wie alle Herrscher auf Zypern Vasall des persischen Großkönigs. Er war auch ein großer Bewunderer Athens, wo er um 407 geehrt und vielleicht auch zum Bürger erklärt wurde. In der ersten Hälfte seiner Regentschaft (411 bis 391 v. Chr.) festigte er zunächst seine Herrschaft – eine polisähnliche Struktur ist jedoch nicht erkennbar – in Salamis und versucht (de)
- Evagoras atau Euagoras (bahasa Yunani Kuno/Modern: Εὐαγόρας) adalah Raja Salamis (411–374 SM) di Siprus, yang dikenal dari tulisan-tulisan Isokrates yang menganggapnya sebagai seorang penguasa teladan. Isokrates bahkan mengklaim bahwa karena Isokrates telah menyejahterakan negara dan rakyatnya, banyak orang yang pindah dari daratan Yunani ke Siprus. (in)
- Euagoras (zm. 374 p.n.e.) – starożytny król Salaminy na Cyprze. Wywodził swe pochodzenie od Teukrosa. W młodym wieku został wygnany z kraju przez Fenicjan, którzy przejęli władzę, jednak zdołał powrócić i przejąć tron. W 405 p.n.e. przyjął w gościnę ateńskich ocalałych z bitwy u ujścia Ajgospotamoj, w tym wodza Konona. W 394 p.n.e. wysłał kilka okrętów, by walczyły pod dowództwem Konona i Farnabazosa w bitwie przy przylądku Knidos. Pomimo konieczności zmagań z Persami o swą niezależność, opanował cały Cypr, najeżdżał wybrzeża Fenicji a nawet, jeśli wierzyć Izokratesowi i Diodorowi Sycylijskiemu, uczynił się władcą Tyru. Został pokonany przez perskich wodzów Tiribaza i Orontesa, jednak Persowie nie byli w stanie wykorzystać zwycięstwa i wojna ciągnęła się przez kilka lat. Ostatecznie zawart (pl)
- Euagoras (grekiska Εὐαγόρας), död 374 f.Kr., var konung i det forna Salamis på ön Cypern, och tillhörde urgamla härskarätt, som av en fenicisk usurpator blivit undanträngd från regeringen. Euagoras lyckades inte bara återvinna sitt fädernerike (410 f.Kr.), utan även lägga hela Cypern under sitt välde. För att trygga sin ställning försökte han inleda ett vänskapligt förhållande till perserkonungen Artaxerxes II, som sedan gammalt gjorde anspråk på överhögheten över Cypern. Men snart uppstod mellan dem misshälligheter, som föranledde ett långvarigt krig år 391 f.Kr. Efter många växlingar slutade kriget med en för Euagoras ärofull fred år 376 f.Kr. Två år senare föll han offer för lönnmördare. (sv)
|
