| dbo:abstract
|
- Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí (901-981) fou un llibert i general d'Abd-ar-Rahman III de Còrdova. El 946 va rebre el govern de la Marca Superior; va reconstruir Medinaceli que va esdevenir la seva base per futures operacions contra els castellans a la zona del riu Duero; la treva concertada per cinc anys es va acabar el 950, i la primavera del 953 va iniciar una campanya militar a terres castellanes en la que va fer força botí i presoners. El 954 una flota siciliana, nominalment fatimita, va atacar Almería. En revenja el 955, amb alguns vaixells, va atacar la costa d'Ifríqiya sense èxit; el 956 va retornar a Ifríqiya amb 62 vaixells i va saquejar Marsa al-Kharaz i les regions de Tabarka i de Sussa. Va fer altres atacs contra els cristians, però cal destacar el de Calahorra el 968. El 972 el govern de Còrdova va enviar una expedició al Marroc per sotmetre als idríssides (que havien desconegut al califa el 952) dirigida pels general i l'almirall ; van ocupar Tànger i després de diverses victòries van entrar a la capital idríssida Arzila; l'emir idríssida al-Hàssan II ibn al-Qàssim Gannun (955-974) va aconseguir reunir més forces amazigues i va sorprendre a l'exèrcit cordovès a Mahran, on va fer una carnisseria (fins i tot el mateix general Ibn Tumlus va morir). Llavors Ghàlib va ser enviat al Marroc i l'octubre del 973 va desembarcar entre Tànger i Ceuta, entrant en combat amb els idrissites; l'exèrcit d'al-Hàssan es va desbandar i l'emir va fugir a una fortalesa propera a al-Ksar al-Kabir (Alcazarquivir) anomenada "Roca de l'Àliga", amb els seus homes més lleials. Allí va estar assetjat uns quants mesos fins que es va rendir (974) i fou enviat a Còrdova. Marroc va restar sota domini de Còrdova fins al 1012. Després d'això va reprendre les seves campanyes contra els cristians aquesta vegada contra Castella, Lleó i Navarra (primavera del 975) que s'havien col·ligat, i els va derrotar a Gormaz i a Langa al sud del Duero (8 de juliol del 975). En recompensa el califa li va donar el títol de dhu-s-sayfayn. Va establir el seu quarter general a Medinaceli. El 977 Xufar exercia el càrrec d'hàjib (una mena de primer ministre) que un altre membre del govern, Almansor, volia per a ell; els dos homes estaven interessats en l'aliança amb Ghàlib com a governador de la Marca Superior, i Xufar va demanar la mà d'Asma, filla de Ghàlib, per a uns dels seus fills; però Almansor també va demanar la mà d'Asma per a si mateix, i li fou concedida; el 978 Almansor es va casar amb i el suport del seu sogre li va permetre substituir a Xufar que fou detingut (i va morir cinc anys després en captivitat). Ghàlib era un fidel a la dinastia i quan Almansor va retirar tot el poder al califa Hixam II al que va deixar només activitats protocol·làries i religioses. Això va portar a conflictes entre els dos homes i finalment a una lluita oberta. Almansor, amb grans contingents amazics, es va apoderar de Medinaceli; Ghàlib llavors es va haver d'aliar als seus anteriors enemics el comte de Castella i el rei de Navarra. Inicialment Ghàlib i els seus aliats van obtenir algunes victòries però Almansor va lliurar una decisiva batalla en un lloc prop del castell anomenat pels cristians San Vicente, potser la moderna entre Atienza i Gormaz, i va obtenir la victòria (10 de juliol del 981). Ghàlib va morir en la . en la que va prendre part tot i tenir 80 anys. (ca)
- ذو السيفين أبو تمام غالب بن عبد الرحمن الناصري صاحب مدينة سالم والثغر الأدنى وشيخ موالي بني أمية وفارس الأندلس. وصهر محمد بن أبي عامر بزواج محمد من ابنته أسماء. (ar)
- Ghālib ibn ʿAbd al-Raḥmān al-Nāṣirī (c. 900 – 10 July 981), called al-Ṣiḳlabī, was a military commander in the ʿUmayyad caliphate of Córdoba, serving the caliphs ʿAbd al-Raḥmān III al-Nāṣir, al-Ḥakam II and Hishām II on both land and sea. For his military prowess, he was granted the honorific Dhu ʾl-Sayfayn (Lord of the Two Swords). Ghālib's rise coincides with the retirement of ʿAbd al-Raḥmān III from active military command following his defeat at the Battle of Simancas in 939. In the 940s, Ghālib consolidated ʿUmayyad control over Toledo and Medinaceli. In the 950s, he led a series of razzias into Christian territory to the north, bringing back booty and prisoners. In 955, he led a punitive naval expedition against the Fāṭimid Caliphate. Under al-Ḥakam II, who withdrew into the palace, Ghālib became the public face of the caliphate. His departure on campaign and his return to Córdoba were celebrated with pomp and he was regarded by contemporaries as a hero. He continued to lead campaigns north into Christian territory throughout the 960s and 970s. He also led the defence against the Vikings in 971–72. His most important feat, however, was to bring the Idrīsid dynasty in North Africa back under ʿUmayyad control in 973. In his final year, Ghālib became embroiled in a civil war with his own son-in-law, Ibn Abī ʿĀmir (Almanzor). Forced to ally with his former Christian enemies, Ghālib was defeated and killed in a pitched battle. His death marks the culmination of the rise of Ibn Abī ʿĀmir to a position of supremacy within the caliphate. (en)
- Gálib Abu Tammam Al-Násiri (en árabe: غالب بن عبد الرحمن الناصري) (m. 981), también llamado Ghālib ibn ʿAbd al-Raḥmān, fue un poderoso y exitoso jefe militar del Califato de Córdoba de origen eslavo. Sirvió a los tres primeros califas, pues fue liberado de la esclavitud durante el reinado de Abderramán III, llegó a su máximo prestigio con Alhakén II y falleció durante el mandato del tercer califa Hisham II. Citado como general Gálib, en los Anales del Califato lo alaban como hombre de acción, temeroso de Dios, fiel a su señor el califa y respetuoso con los vencidos, mostrando hacia ellos lo que en la época y en la cristiandad se denomina actitud caballerosa. (es)
- Ghâlib, chef d'armée des califes omeyyades al-Hakam II et Hicham II, il fut le beau-père d'Almanzor. Mort en 981. Les talents militaires de Ghâlib firent d'abord de lui le général des forces du calife au Maghreb. En 974, après y avoir maté la rébellion, il rentra en ramenant comme captif le chef des insurgés. En 975, le calife le nomme chef de l'armée envoyée contre les Chrétiens en Castille où il délivre la garnison assiégée à Gormaz. À la mort de al-Hakam en 976, il est l'ennemi du hâdjib Al-Mushafî qui gouverne au nom de Hishâm II mais qu'il considère comme un parvenu berbère. En 977, alors qu'il est gouverneur de la Marche Moyenne, il se lie d'amitié avec le vizir Muhammad ibn Abî Amir, le futur Almanzor, qui vient de remporter sa première victoire militaire et qui va le seconder dans les campagnes suivantes. Début 978, il lui marie sa fille Asma plutôt qu'àu fils d'al-Mushafî qui tentait de se réconcilier avec lui. Le 26 mars, al-Mushafî est arrêté et remplacé par ibn Abî Amir. Rapidement, le vieux et glorieux chef se fâche de l'ambition de son gendre. Leur rupture est définitive en avril 980 quand Ghâlib tente vainement de le pourfendre lors d'une campagne en Aragon. Dans ce conflit, Ghâlib va aller jusqu'à s'allier avec des Chrétiens. Les troupes des deux hommes se rencontrent finalement le 10 juillet 981 à la bataille de San Vicente où Ghâlib est tué au cours d'une charge de cavalerie. Son corps est dépecé et exposé à Cordoue et sa tête remise à sa fille. c'est alors seulement qu'ibn Abî Amir prit le titre d'al-Mansûr, "le Victorieux".
* Portail du monde arabo-musulman
* Portail d’al-Andalus
* Portail de l’Espagne
* Portail du Portugal
* Portail du haut Moyen Âge (fr)
- Ghālib ibn ʿAbd al-Raḥmān al-Nāṣirī chiamato al-Ṣiḳlabī (900 circa – 10 luglio 981) è stato un comandante militare nel Califfato di Cordova, al servizio dei califfi ʿAbd al-Raḥmān III al-Nāam, al-akam II e Hishām II sia in terra che in mare. Per la sua abilità militare, gli venne concesso il titolo onorifico di Dhu ʾl-Sayfayn (Signore delle due spade). L'ascesa di Ghālib coincise con il ritiro di ʿAbd al-Raḥmān III dal comando militare attivo in seguito alla sua sconfitta nella battaglia di Simancas nel 939. Negli anni 940 Ghālib consolidò il controllo degli Omayyadi su Toledo e Medinaceli. Negli anni 950 guidò una serie di razzie in territorio cristiano a nord, riportando bottino e prigionieri. Nel 955 guidò una spedizione navale punitiva contro il Califfato Fāṭimida. Sotto al-Ḥakam II, che si ritirò nel palazzo, Ghālib divenne il volto pubblico del califfato. La sua partenza per le campagne e il suo ritorno a Cordova furono celebrati in pompa magna e dai contemporanei fu considerato un eroe. Continuò a guidare le campagne a nord nel territorio cristiano per tutti gli anni 960 e 970 e guidò anche la difesa contro i vichinghi nel 971-972. La sua impresa più importante, tuttavia, fu riportare la dinastia Idrīside in Nord Africa sotto il controllo degli Omayyadi nel 973. Nel suo ultimo anno, Ghālib fu coinvolto in una guerra civile contro suo genero, Ibn Abī ʿĀmir (Almanzor). Costretto ad allearsi con i suoi ex nemici cristiani, Ghālib fu sconfitto e ucciso in una battaglia campale. La sua morte segnò il culmine dell'ascesa di Ibn Abī ʿĀmir a una posizione di supremazia all'interno del califfato. (it)
- Galibe Abu Tamame Anaciri (Galib Abu Tammam An-Nasiri), também conhecido como Galibe ibne Abderramão (Gālib ibn ʿAbd ar-Raḥmān), foi um poderoso e exitoso general do Califado de Córdova de origem eslava (Siclabi). Serviu os três primeiros califas cordoveses, pois foi libertado (maula) da escravidão por Abderramão III (r. 912–961), atingiu suas melhores posições sob Aláqueme II (r. 961–976) e faleceu durante o reinado de Hixame II (r. 976–1009). Por ser libertado por Abderramão, e seguindo o costume, adotou o nome dele como patronímico. Ele notabilizou-se em três frentes ao longo de sua carreira: a luta na fronteira setentrional do Alandalus contra as incursões dos reis cristãos, a contenção do avanço das forças do Califado Fatímida no Magrebe e a proteção com a armada califal das costas andalusinas frente as invasões normandas. (pt)
- Халиб (полное имя — Халиб ибн Абд ар-Рахман аль-Насири; также Галиб; араб. غالب بن عبد الرحمن الناصري; погиб 10 июня 981) — военачальник на службе правителей Кордовского халифата. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- ذو السيفين أبو تمام غالب بن عبد الرحمن الناصري صاحب مدينة سالم والثغر الأدنى وشيخ موالي بني أمية وفارس الأندلس. وصهر محمد بن أبي عامر بزواج محمد من ابنته أسماء. (ar)
- Gálib Abu Tammam Al-Násiri (en árabe: غالب بن عبد الرحمن الناصري) (m. 981), también llamado Ghālib ibn ʿAbd al-Raḥmān, fue un poderoso y exitoso jefe militar del Califato de Córdoba de origen eslavo. Sirvió a los tres primeros califas, pues fue liberado de la esclavitud durante el reinado de Abderramán III, llegó a su máximo prestigio con Alhakén II y falleció durante el mandato del tercer califa Hisham II. Citado como general Gálib, en los Anales del Califato lo alaban como hombre de acción, temeroso de Dios, fiel a su señor el califa y respetuoso con los vencidos, mostrando hacia ellos lo que en la época y en la cristiandad se denomina actitud caballerosa. (es)
- Халиб (полное имя — Халиб ибн Абд ар-Рахман аль-Насири; также Галиб; араб. غالب بن عبد الرحمن الناصري; погиб 10 июня 981) — военачальник на службе правителей Кордовского халифата. (ru)
- Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí (901-981) fou un llibert i general d'Abd-ar-Rahman III de Còrdova. El 946 va rebre el govern de la Marca Superior; va reconstruir Medinaceli que va esdevenir la seva base per futures operacions contra els castellans a la zona del riu Duero; la treva concertada per cinc anys es va acabar el 950, i la primavera del 953 va iniciar una campanya militar a terres castellanes en la que va fer força botí i presoners. Va fer altres atacs contra els cristians, però cal destacar el de Calahorra el 968. (ca)
- Ghālib ibn ʿAbd al-Raḥmān al-Nāṣirī (c. 900 – 10 July 981), called al-Ṣiḳlabī, was a military commander in the ʿUmayyad caliphate of Córdoba, serving the caliphs ʿAbd al-Raḥmān III al-Nāṣir, al-Ḥakam II and Hishām II on both land and sea. For his military prowess, he was granted the honorific Dhu ʾl-Sayfayn (Lord of the Two Swords). (en)
- Ghālib ibn ʿAbd al-Raḥmān al-Nāṣirī chiamato al-Ṣiḳlabī (900 circa – 10 luglio 981) è stato un comandante militare nel Califfato di Cordova, al servizio dei califfi ʿAbd al-Raḥmān III al-Nāam, al-akam II e Hishām II sia in terra che in mare. Per la sua abilità militare, gli venne concesso il titolo onorifico di Dhu ʾl-Sayfayn (Signore delle due spade). (it)
- Ghâlib, chef d'armée des califes omeyyades al-Hakam II et Hicham II, il fut le beau-père d'Almanzor. Mort en 981. Les talents militaires de Ghâlib firent d'abord de lui le général des forces du calife au Maghreb. En 974, après y avoir maté la rébellion, il rentra en ramenant comme captif le chef des insurgés. En 975, le calife le nomme chef de l'armée envoyée contre les Chrétiens en Castille où il délivre la garnison assiégée à Gormaz. À la mort de al-Hakam en 976, il est l'ennemi du hâdjib Al-Mushafî qui gouverne au nom de Hishâm II mais qu'il considère comme un parvenu berbère. (fr)
- Galibe Abu Tamame Anaciri (Galib Abu Tammam An-Nasiri), também conhecido como Galibe ibne Abderramão (Gālib ibn ʿAbd ar-Raḥmān), foi um poderoso e exitoso general do Califado de Córdova de origem eslava (Siclabi). Serviu os três primeiros califas cordoveses, pois foi libertado (maula) da escravidão por Abderramão III (r. 912–961), atingiu suas melhores posições sob Aláqueme II (r. 961–976) e faleceu durante o reinado de Hixame II (r. 976–1009). Por ser libertado por Abderramão, e seguindo o costume, adotou o nome dele como patronímico. Ele notabilizou-se em três frentes ao longo de sua carreira: a luta na fronteira setentrional do Alandalus contra as incursões dos reis cristãos, a contenção do avanço das forças do Califado Fatímida no Magrebe e a proteção com a armada califal das costas a (pt)
|
