| dbo:abstract
|
- El codi Grágás ('de l'oca grisa', també Lögréttuþáttur) és una col·lecció de lleis del període de l'Estat Lliure d'Islàndia i consta de lleis civils i de regulació de l'Església cristiana islandesa. Abans de l'establiment del codi Grágás l'encarregat de recordar i recitar les lleis d'Islàndia era el Lögsögumaður al parlament nacional islandés, l'Altingi, durant un període de tres anys. Al 1117 es decidí en l'Alþingi que totes les lleis s'havien d'escriure. Les recopilà durant aquell hivern Bergtór Hrafnsson, en la hisenda d'Hafliti Másson, en uns 130 còdexs, fragments i diverses còpies que es publicaren a l'any següent. Per tant no era un còdex uniforme, sinó un aplec de regles que individualment es podia usar i interpretar per avantatjar una posició o desavantatjar a tercers. Hi ha dues còpies de Grágás:
* Konungsbók (o Llibre del Rei, ca. 1260), titulat així perquè una còpia se'n conserva a la Biblioteca Reial de Dinamarca.
* Staðarhólsbók (ca. 1280), el nom fa referència al lloc, una granja, on se'n trobà al s. XVI. (ca)
- Die Grágás (im Deutschen „Graugans“) ist ein altisländisches Rechtsbuch. Es handelt sich dabei um die Niederschrift des Rechtes des isländischen Freistaates vor 1263, kurz vor seinem Anschluss an Norwegen. Im Winter 1117/1118 wurden im Auftrag des Althings von 1117 erstmals wesentliche Teile desjenigen Textes niedergeschrieben, den der Gesetzessprecher auf der Althingversammlung 1117 vorgetragen hatte. Damit wird allgemein die Zeit des isländischen Schrifttums angesetzt. Da diese Fassung, der Vorläufer der Grágás, vom Althing 1118 ohne Gegenstimme angenommen wurde, darf man davon ausgehen, dass dieser Text als echtes Gesetz angesehen werden kann. Es wird nach dem Verfasser Hafliði Hafliðaskrá genannt. Zwischen 1122 und 1133 setzte man in gleicher Weise das Christenrecht. Wie es zum Namen Grágás gekommen ist, ist unbekannt. Der Name taucht erstmals am Ende des 16. oder zu Beginn des 17. Jahrhunderts auf. Grágás wurde auch das trøndersche Gesetz „Frostathingslov“ genannt, das Håkon der Gute erlassen hatte und Magnus der Gute hatte aufschreiben lassen. (de)
- El código Grágás (del ganso gris, también Lögréttuþáttur) es una colección de leyes del periodo de la Mancomunidad Islandesa y consiste en leyes civiles y leyes de regulación de la iglesia cristiana islandesa. Antes del establecimiento del código Grágás el encargado de memorizar y recitar todas las leyes de Islandia era el Lögsögumaður en el parlamento nacional islandés, el Alþingi, durante un periodo de tres años. En 1117 se decidió en el Alþingi que todas las leyes debían ser escritas. Se recopilaron durante ese invierno por Bergþór Hrafnsson, en la hacienda de Hafliði Másson, unos 130 códices, fragmentos y diversas copias que se publicaron al año siguiente. Por lo tanto no era un códice uniforme, sino una compilación de regulaciones que individualmente se podía usar e interpretar para aventajar una posición o desaventajar a terceros. Existen dos copias de Grágás:
* Konungsbók (o Libro del Rey, ca. 1260), titulado así porque una copia se conserva en la Biblioteca Real de Dinamarca.
* Staðarhólsbók (ca. 1280), su nombre hace referencia al lugar, una granja, donde fue encontrado en el siglo XVI. (es)
- The Gray (Grey) Goose Laws (Icelandic: Grágás [ˈkrauːˌkauːs]) are a collection of laws from the Icelandic Commonwealth period. The term Grágás was originally used in a medieval source to refer to a collection of Norwegian laws and was probably mistakenly used to describe the existing collection of Icelandic law during the sixteenth century. The Grágás laws in Iceland were presumably in use until 1262–1264 when Iceland was taken over by the Norwegian crown. (en)
- Les lois de l'oie grise (islandais : Grágás) sont un recueil de lois de la période de l'État libre islandais. Le terme Grágás était à l'origine utilisé dans une source médiévale pour désigner un recueil de lois norvégiennes et a probablement été utilisé à tort pour décrire le recueil existant de lois islandaises au XVIe siècle. Ces lois étaient vraisemblablement en vigueur jusqu'en 1262-1264 en Islande, date à laquelle elle a été prise par la couronne norvégienne. (fr)
- Il Grágás (che in islandese significa Leggi dell'oca grigia) è un codice di leggi risalente al periodo dello Stato libero d'Islanda, che raccoglie le leggi del diritto civile e della Chiesa cattolica dell'Islanda. Prima della compilazione di tale codice, le leggi islandesi venivano recitate dal lögsögumaður di fronte al Parlamento nazionale islandese, l'Alþingi; il Grágás fu scritto nel 1117, quando l'Alþingi decretò che tutte le leggi andassero messe per iscritto, e il codice fu redatto durante quell'inverno nella fattoria di e pubblicato l'anno successivo. Le leggi del Grágás rimasero in vigore fino al 1271-1273 (qualche anno dopo la caduta dello Stato libero d'Islanda), quando il re di Norvegia Magnus VI (che allora deteneva il potere anche in Islanda dopo la firma del Gamli sáttmáli) stabilì che l'isola dovesse adottare le , basate su quelle norvegesi. Il termine Grágás, che significa "Leggi dell'oca grigia", fu utilizzato a partire dal XVI secolo e potrebbe riferirsi al fatto che:
* le leggi erano scritte con una penna d'oca;
* le leggi erano scritte su pelle d'oca;
* le leggi erano molto vecchie, e che si credeva allora che le oche vivessero più a lungo degli altri uccelli. (it)
- ( 리그 오브 레전드의 챔피언에 대해서는 그라가스 (리그 오브 레전드) 문서를 참고하십시오.) 《그라가스》(아이슬란드어: Grágás)는 아이슬란드 자유국의 법률들을 모아 일컫는다. "그라가스"란 "회색 기러기(gray goose)"라는 뜻이며, 본래 노르웨이 법들을 가리키는 말이었으나 16세기경 혼동으로 인해 그때까지 남아있던 과거의 아이슬란드 법들을 가리키는 말이 되었다. 그라가스는 1260년대까지 아이슬란드에서 사용되다가 이후 아이슬란드가 노르웨이에게 정복되자 폐기된다. 어째서 법을 "회색 기러기"라고 불렀는지에 관해서는 다음과 같은 설이 있다.
* 기러기 깃털로 만든 깃펜으로 쓰였기 때문이다.
* 기러기 가죽으로 장정을 했기 때문이다.
* 기러기가 오래 사는 새이기 때문이다. (ko)
- Grágás ("Grågåsen") är den vanliga benämningen på islänningarnas lagbok under fristatens tid, det vill säga från omkring 930, då (Ulfliótr) enligt traditionen stiftade alltinget och införde de första för hela landet gällande lagarna, till fristatens undergång 1262–1264, då Island kom under norsk överhöghet. Lagbestämmelserna i Grágás är upptecknade i flera olika handskrifter, med olika anordning och även med något olika innehåll. Av dessa handskrifter är två de mest fullständiga och brukas som huvudkodexar för lagbokens text. Den ena är Codex regius, den så kallade Konungsbók (Konungsboken), som förvaras i Det Kongelige Bibliotek i Köpenhamn och den andra är Codex arnamagnæanus, vanligen kallad Staðarhólsbók (Stadarholsboken), som förvaras på Köpenhamns universitets bibliotek. Dessa bägge handskrifter är tämligen olikartade med avseende på texten, särskilt då det i Konungsboken finns en mängd bestämmelser av växlande innehåll, inskjutna emellan de olika lagbalkarna. Trots dessa olikheter finns dock en tillräcklig överensstämmelse mellan de båda handskrifterna såväl till innehåll som framställningssätt vilket gör att de harmonierar. De är inte olika upplagor av en och samma lagbok, utan utgör inbördes självständiga samlade arbeten. De grundas dock på samma källor och överensstämmer därför i allt väsentligt. Grågåsen är inte någon av vederbörande myndighet stadfäst kodifikation av lagstadganden.[förklaring behövs] Visserligen blev efter alltingets beslut fristatens lagar under vintern 1117–1118 upptecknade i Hafliðaskrá, men ingen av Grågåsens redaktioner kan anses vara identisk med den uppteckningen. Både Konungsboken och Stadarholsboken är på privat väg åstadkomna samlingar av de på alltinget antagna lagarna och tillkom sannolikt på initiativ av några . Dessa skulle på alltinget, var och en under sin treåriga tjänstetid, föredra alla gällande lagbestämmelser och ehuru det var maktpåliggande, att deras föredrag så ordagrant som möjligt överensstämde med den formulering, som lagarna hade erhållit på alltinget, måste dock en viss frihet antas ha medgivits lagsagomännen med hänseende både till själva ordalagen och till den ordning, i vilken lagsamlingens olika balkar föredrogs för tingsmenigheten.[förklaring behövs] Detta förklarar varför den enskilde samlaren har kunnat ge sin prägel även på skrifter med ett sådant innehåll som Grågåsens, där materialet dock är detsamma i de olika redaktionerna. Till skillnad från flera framstående forskares uppfattning,[källa behövs] att Grågåsen skulle innehålla inte endast allmänna lagbestämmelser, utan även enskilda uppteckningar om prejudikat och praxis vid domstolarna, uppställde lagbokens utgivare, Vilhjálmur Finsen, åsikten, att innehållet verkligen utgörs av vederbörligen antagna lagar och att lagstiftningsverksamheten på Island under fristatens tid var så stor, att det inte fanns rum för någon rättsutveckling på annat sätt, vare sig genom utbildning av sedvanerätten eller genom domstolarnas praxis. Konungsboken kan dateras till 1258-1262 och av Stadarholsboken till åren 1262–1271. Grågåsen är den till omfånget största av alla nordiska lagböcker från medeltiden och i Nordisk familjebok (1909) sägs den vara "...den främsta bland dem med hänsyn till stil, systematisk anordning, fullständighet och skarpsinne i definitioner. I sådant afseende kan Grågåsen sägas vara ett värdigt motstycke till den berömda Romerska rätten." Namnet Grågås kom inte till användning förrän i slutet av 1500- eller början av 1600-talet, då man antog, att lagsamlingen hade sitt upphov från en av norske kungen Magnus den gode utgiven lagbok som kallades Grågås. Benämningen skulle ha uppkommit antingen därav, att handskriften till den norska lagboken varit bunden i gåsskinn eller nedskriven med gåspenna, eller enligt en annan teori, namnet varit en symbolisk beteckning av lagens höga ålder.[källa behövs] Trots sitt oklara ursprung är namnet så etablerat efter att han använts i fyrahundra år. Konungsboken är utgiven 1852 och Stadarholsboken 1879, bägge av Vilhjálmur Finsen. (sv)
- As Leis do Ganso Cinzento (em islandês: Grágás) eram o código jurídico, contendo as leis da Islândia na época do Estado Livre da Islândia (930-1263). O texto destas leis está fundamentalmente preservado em dois manuscritos: O Konungsbók (Livro do Rei), escrito por volta de 1260 e guardado na Biblioteca Real de Copenhaga, e o Staðarhólsbók (Livro de Stadarhol), escrito por volta de 1280 e conservado na Biblioteca da Universidade de Copenhaga. Entre outras leis, este código abrange disposições com implicações linguísticas, pelas quais a língua local é designada de "língua dinamarquesa" (danska tungu) e apontada como sendo a língua comum de islandeses, dinamarqueses, suecos e noruegueses (danskir eða sœnskir eða norrœnir). (pt)
- Граугаус (исл. Grágás; исландское произношение: [ˈkrauːˌkauːs]) — сборник правовых норм Исландии эпохи народовластия и юридических комментариев к ним. Изначально сборник существовал в устной форме, но после того как Альтинг решил, что все законы должны быть записаны, то зимой 1117-1118 года они были записаны в первый раз. Законы изложенные в Граугаус действовали в Исландии предположительно до 1262–1264 годов, когда Исландия перешла под власть норвежской короны. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- The Gray (Grey) Goose Laws (Icelandic: Grágás [ˈkrauːˌkauːs]) are a collection of laws from the Icelandic Commonwealth period. The term Grágás was originally used in a medieval source to refer to a collection of Norwegian laws and was probably mistakenly used to describe the existing collection of Icelandic law during the sixteenth century. The Grágás laws in Iceland were presumably in use until 1262–1264 when Iceland was taken over by the Norwegian crown. (en)
- Les lois de l'oie grise (islandais : Grágás) sont un recueil de lois de la période de l'État libre islandais. Le terme Grágás était à l'origine utilisé dans une source médiévale pour désigner un recueil de lois norvégiennes et a probablement été utilisé à tort pour décrire le recueil existant de lois islandaises au XVIe siècle. Ces lois étaient vraisemblablement en vigueur jusqu'en 1262-1264 en Islande, date à laquelle elle a été prise par la couronne norvégienne. (fr)
- ( 리그 오브 레전드의 챔피언에 대해서는 그라가스 (리그 오브 레전드) 문서를 참고하십시오.) 《그라가스》(아이슬란드어: Grágás)는 아이슬란드 자유국의 법률들을 모아 일컫는다. "그라가스"란 "회색 기러기(gray goose)"라는 뜻이며, 본래 노르웨이 법들을 가리키는 말이었으나 16세기경 혼동으로 인해 그때까지 남아있던 과거의 아이슬란드 법들을 가리키는 말이 되었다. 그라가스는 1260년대까지 아이슬란드에서 사용되다가 이후 아이슬란드가 노르웨이에게 정복되자 폐기된다. 어째서 법을 "회색 기러기"라고 불렀는지에 관해서는 다음과 같은 설이 있다.
* 기러기 깃털로 만든 깃펜으로 쓰였기 때문이다.
* 기러기 가죽으로 장정을 했기 때문이다.
* 기러기가 오래 사는 새이기 때문이다. (ko)
- Граугаус (исл. Grágás; исландское произношение: [ˈkrauːˌkauːs]) — сборник правовых норм Исландии эпохи народовластия и юридических комментариев к ним. Изначально сборник существовал в устной форме, но после того как Альтинг решил, что все законы должны быть записаны, то зимой 1117-1118 года они были записаны в первый раз. Законы изложенные в Граугаус действовали в Исландии предположительно до 1262–1264 годов, когда Исландия перешла под власть норвежской короны. (ru)
- El codi Grágás ('de l'oca grisa', també Lögréttuþáttur) és una col·lecció de lleis del període de l'Estat Lliure d'Islàndia i consta de lleis civils i de regulació de l'Església cristiana islandesa. Abans de l'establiment del codi Grágás l'encarregat de recordar i recitar les lleis d'Islàndia era el Lögsögumaður al parlament nacional islandés, l'Altingi, durant un període de tres anys. Al 1117 es decidí en l'Alþingi que totes les lleis s'havien d'escriure. Les recopilà durant aquell hivern Bergtór Hrafnsson, en la hisenda d'Hafliti Másson, en uns 130 còdexs, fragments i diverses còpies que es publicaren a l'any següent. Per tant no era un còdex uniforme, sinó un aplec de regles que individualment es podia usar i interpretar per avantatjar una posició o desavantatjar a tercers. (ca)
- Die Grágás (im Deutschen „Graugans“) ist ein altisländisches Rechtsbuch. Es handelt sich dabei um die Niederschrift des Rechtes des isländischen Freistaates vor 1263, kurz vor seinem Anschluss an Norwegen. Im Winter 1117/1118 wurden im Auftrag des Althings von 1117 erstmals wesentliche Teile desjenigen Textes niedergeschrieben, den der Gesetzessprecher auf der Althingversammlung 1117 vorgetragen hatte. Damit wird allgemein die Zeit des isländischen Schrifttums angesetzt. Da diese Fassung, der Vorläufer der Grágás, vom Althing 1118 ohne Gegenstimme angenommen wurde, darf man davon ausgehen, dass dieser Text als echtes Gesetz angesehen werden kann. Es wird nach dem Verfasser Hafliði Hafliðaskrá genannt. Zwischen 1122 und 1133 setzte man in gleicher Weise das Christenrecht. (de)
- El código Grágás (del ganso gris, también Lögréttuþáttur) es una colección de leyes del periodo de la Mancomunidad Islandesa y consiste en leyes civiles y leyes de regulación de la iglesia cristiana islandesa. Antes del establecimiento del código Grágás el encargado de memorizar y recitar todas las leyes de Islandia era el Lögsögumaður en el parlamento nacional islandés, el Alþingi, durante un periodo de tres años. En 1117 se decidió en el Alþingi que todas las leyes debían ser escritas. Se recopilaron durante ese invierno por Bergþór Hrafnsson, en la hacienda de Hafliði Másson, unos 130 códices, fragmentos y diversas copias que se publicaron al año siguiente. Por lo tanto no era un códice uniforme, sino una compilación de regulaciones que individualmente se podía usar e interpretar para (es)
- Il Grágás (che in islandese significa Leggi dell'oca grigia) è un codice di leggi risalente al periodo dello Stato libero d'Islanda, che raccoglie le leggi del diritto civile e della Chiesa cattolica dell'Islanda. Prima della compilazione di tale codice, le leggi islandesi venivano recitate dal lögsögumaður di fronte al Parlamento nazionale islandese, l'Alþingi; il Grágás fu scritto nel 1117, quando l'Alþingi decretò che tutte le leggi andassero messe per iscritto, e il codice fu redatto durante quell'inverno nella fattoria di e pubblicato l'anno successivo. (it)
- As Leis do Ganso Cinzento (em islandês: Grágás) eram o código jurídico, contendo as leis da Islândia na época do Estado Livre da Islândia (930-1263). O texto destas leis está fundamentalmente preservado em dois manuscritos: O Konungsbók (Livro do Rei), escrito por volta de 1260 e guardado na Biblioteca Real de Copenhaga, e o Staðarhólsbók (Livro de Stadarhol), escrito por volta de 1280 e conservado na Biblioteca da Universidade de Copenhaga. (pt)
- Grágás ("Grågåsen") är den vanliga benämningen på islänningarnas lagbok under fristatens tid, det vill säga från omkring 930, då (Ulfliótr) enligt traditionen stiftade alltinget och införde de första för hela landet gällande lagarna, till fristatens undergång 1262–1264, då Island kom under norsk överhöghet. Konungsboken är utgiven 1852 och Stadarholsboken 1879, bägge av Vilhjálmur Finsen. (sv)
|
