| dbo:abstract
|
- Els neodamodes (grec, νεοδαμώδεις, neodamốdeis) eren els hilotes que quedaven alliberats en acabar el seu servei com a hoplites, membres de l'exèrcit lacedemoni. Eren soldats que, probablement, no se'ls requeria per al servei actiu, sinó que eren situats en llocs estratègics al llarg de les fronteres. La seva existència està documentada entre el 420 i el 369 aC. Van formar part de l'exèrcit cívic i 2.000 d'ells van participar en la campanya d'Agesilau II a Jònia, del 396 al 394 aC. El seu nom procedeix de grec neos, «nou», i dêmos, «territori». Contràriament al que relata Hesiqui d'Alexandria, que compara als neodamodes amb els (ciutadans habitants d'una demo) atenesos, els primers no adquireixen una ciutadania plena. El sufix grec -ôdês indica només una relació de semblança. La data de la seva aparició és discutida. Tucídides no explica l'origen d'aquesta categoria social. Jean Ducat pensa que l'estatus va «estar inspirat per les mesures que les circumstàncies havien dictat en relació als brasideus», hilotes alliberats després de la seva participació en l'expedició de Bràsides (424 aC). Sembla existir una relació entre la necessitat d'un major nombre d'hoplites i l'aparició dels neodamodes. Fins i tot hi havia mercenaris que combatien a les files espartanes. Davant l'escassetat de soldats, no és estrany que entre els hoplites hi hagués hilotes que, d'aquesta manera, aconseguien la seva llibertat en comptes de salaris. Quan va acabar l'hegemonia espartana a Grècia i els neodamodes van perdre la seva raó de ser, probablement molts d'ells van romandre en territori messeni i es van convertir en ciutadans de Messènia. Segurament els hilotes es van utilitzar per primera vegada com a hoplites en la campanya de la península Calcídica i després d'aquest experiment favorable, van ingressar més hilotes com a hoplites a l'exèrcit. L'única diferència podria ser que els «soldats de Brásidas» no van ser alliberats fins que va finalitzar la Guerra del Peloponès mentre que, més tard, els hilotes van ser alliberats tan aviat com es convertiren en hoplites, i se'ls anomenà neodamodes perquè, de fet, prenien el lloc dels ciutadans espartans. Per tant, els neodamodes van aparèixer per primera vegada durant la segona fase de la guerra arquidàmica, al voltant dels anys 424 al 421 aC. Durant tot el temps de l'hegemonia espartana el seu nombre no deixà de créixer i a la batalla de Nemea constitueixen ja més del 30% de les tropes lacedemònies. Fins a 3.000 van participar en les operacions espartanes a Àsia al llarg del primer lustre del segle iv aC. El seu nombre es va multiplicar durant el segle iv aC, arribant a ser-ne uns quants milers, i superant la xifra d'espartans. Després va retrocedir ràpidament simultàniament amb el col·lapse del domini espartà en els camps de batalla més enllà del Peloponès. Dins dels neodamodes es pot distingir un subgrup, el dels brasideîoi o veterans al servei de Bràsides. Es tractava de 700 hilotes que havien participat com a hoplites a la campanya tràcia de Bràsides, el brillant general espartà de la guerra arquidàmica, entre el 424 i el 422 aC, després de la qual, en reconeixement a la seva lleialtat, es va concedir la llibertat als que havien sobreviscut. La concessió de llibertat i terres venia a compensar la pèrdua d'un altre dret, el de fixar la residència allà on desitgessin. Al costat dels neodamodes, els brasideus van establir-se com a colons a , a la frontera amb Èlide, que reclamava la sobirania sobre la regió. (ca)
- Neodamodeis (griechisch νεοδαμώδεις neodamṓdeis, deutsch ‚Neubürger‘) war ein Stand im antiken Sparta, der aus freigelassenen Heloten gebildet wurde. Die zu Neodamodeis Aufgestiegenen unterlagen der spartanischen Disziplin und konnten, ähnlich wie die Periöken, zum Kriegsdienst herangezogen werden. Die Neodamodeis wohnten außerhalb der Stadt Sparta und waren keine Vollbürger. Sie spielten aufgrund der stagnierenden Bevölkerungszahl der spartanischen Oberschicht, der Spartiaten, eine zunehmende Rolle im spartanischen Militär. Zu den Neodamodeis werden oft auch die sogenannten „Brasideier“ gerechnet, unter dem Feldherrn Brasidas freigelassene Heloten. (de)
- Οι νεοδαμώδεις ήταν μια κοινωνική ομάδα στην αρχαία Σπάρτη την οποία αποτελούσαν είλωτες που απελευθερώθηκαν μετά τη θητεία τους στον σπαρτιατικό οπλιτικό στρατό. Η ονομασία αποτελεί σύνθεση των λέξεων «νέος» και «δᾶμος» («δήμος» στη λακωνική διάλεκτο). Η χρονολόγηση της πρώτης τους εμφάνισης παραμένει αβέβαιη. Ο Θουκυδίδης δεν παρέχει στο έργο του κάποια εξήγηση αναφορικά με την προέλευση των στρατιωτών αυτών. Επιβεβαιωμένα αποτελούσαν τμήμα του σπαρτιατικού στρατού κατά την περίοδο 420 – 369 π.Χ. Αναφέρεται πως 2.000 νεοδαμώδεις συμμετείχαν στην εκστρατεία που πραγματοποίησε ο βασιλιάς Αγησίλαος Β' στην Ιωνία το 396 – 394 π.Χ. (el)
- Los neodamodes (griego νεοδαμώδεις, neodamốdeis) eran los ilotas liberados tras su servicio como hoplitas en el ejército lacedemonio. La fecha de su aparición es discutida. Tucídides no explica el origen de esta categoría especial. , en su obra de referencia, Los Hilotas (1990), piensa que el estatus «estuvo inspirado por las medidas que las circunstancias habían dictado concernientes a los brasideos», es decir los ilotas liberados tras su participación en la expedición de Brásidas (424 a. C.). Difícilmente puede negarse que existiera alguna relación entre la necesidad de mayor número de hoplitas y la aparición de los neodamodes. Incluso había mercenarios que combatían en las filas espartanas. Ante tal escasez de soldados ciudadanos, no es extraño que hubiese ilotas entre los hoplitas que ganaban de esa manera su libertad en vez de salarios. En primer lugar, los neodamodes eran soldados. Probablemente, no se les requería para el servicio activo, sino que eran situados en sitios estratégicos a lo largo de las fronteras. Cuando terminó la hegemonía espartana en Grecia y los neodamodes perdieron su razón de ser, posiblemente muchos de ellos permanecieron en territorio mesenio y se convirtieron en ciudadanos de las ciudades mesenias. Su existencia está atestiguada de 420 a 369 a. C. Fueron parte integrante del ejército cívico y 2000 de ellos participaron, por ejemplo, en la campaña de Agesilao II en Jonia, de 396 a 394 a. C. Seguramente los ilotas se utilizaron por primera vez como hoplitas en la campaña de Calcídica y tras este experimento favorable, ingresaron más ilotas como hoplitas en el ejército. La única diferencia parece haber sido que los «soldados de Brásidas» no fueron liberados hasta que finalizó la Guerra del Peloponeso, mientras que más adelante los ilotas eran liberados tan pronto como se convertían en hoplitas. Entonces se les daba el nombre de neodamodes porque, de hecho, tomaban el lugar de los ciudadanos espartanos. Por tanto, los neodamodes aparecieron por primera vez en la segunda fase de la guerra arquidámica, en los años 424-421 a. C. Durante todo el tiempo de hegemonía espartana su número no dejó de crecer y en la batalla de Nemea constituyen ya el 31 % de las tropas lacedemonias. Hasta 3000 participaron en las operaciones espartanas en Asia en el primer lustro del siglo IV a. C. Su número se multiplicó a comienzos del siglo IV a. C. a varios miles y superó al de los espartanos. Luego retrocedió rápidamente, paralelo al colapso del dominio espartano en los campos de batalla fuera del Peloponeso. (es)
- Les néodamodes (en grec ancien νεοδαμώδεις / neodamốdeis) sont des Hilotes affranchis à la suite de leur service comme hoplites dans l'armée lacédémonienne. La date de leur apparition est discutée. Thucydide n'explique pas l'origine de cette catégorie spéciale. , dans son ouvrage de référence, Les Hilotes (1990), pense que le statut a « été largement inspiré par les mesures que les circonstances avaient dicté concernant les Brasidiens », c'est-à-dire les Hilotes affranchis à la suite de leur participation dans l'expédition de Brasidas (424 av. J.-C.). Leur existence est attestée de 420 à 369 av. J.-C. Ils font partie intégrante de l'armée civique et 2000 d'entre eux participent, par exemple, à la campagne d'Agésilas II en Ionie, de 396 à 394 av. J.-C. Leur nom vient de νέος / néos, « nouveau » et de δῆμος / dêmos, « dème, territoire ». Contrairement à ce que rapporte Hésychios d'Alexandrie, qui rapproche les néodamodes des démotes (citoyens habitants d'un dème) athéniens, ils n'acquièrent pas une pleine citoyenneté. Le suffixe -ώδης (-ôdês) marque seulement une ressemblance. En effet, le dème rejoint est seulement celui des Périèques. (fr)
- The neodamodes (Greek: νεοδαμώδεις, neodamōdeis) were helots freed after passing a time of service as hoplites in the Spartan army. The date of their first apparition is uncertain. Thucydides does not explain the origin of this special category. , in his book Les Hoplites (1990), concludes that their statute "was largely inspired by the measures dictated concerning the ", i.e. the helots freed after taking part to the expedition of Brasidas in 424 BC. Their existence is attested from 420 to 369 BC. They were part of Sparta's army and 2,000 of them are recorded taking part, for example, to Agesilaus II's campaign in Ionia between 396 and 394 BC. The name comes from the words νέος neos, meaning "new", and δῆμος dêmos, meaning "deme or territory". Differently from what is written by Hesychius of Alexandria, who brings together the neodamodes and the Athenian (citizens of a deme), they never acquired full citizenship. The suffix -ωδης -ôdês signals only a resemblance. In truth, the only deme they joined was that of the Perioeci. (en)
- I Neodamodi (in greco antico: νεωδαμώδεις o νεοδαμάδεις) erano un gruppo sociale presente nella polis di Sparta, la cui esistenza è attestata per la prima volta in Tucidide e poi più frequentemente nelle Elleniche di Senofonte. Tra i neodamodi più famosi, anche se le fonti spesso non sono concordi nel definirli così, ci furono Lisandro e Gilippo. (it)
- Neodamoder var de spartanska heloter som på grund av sina förtjänster i krig eller på annat sätt erhöll vissa medborgerliga rättigheter men också större skyldigheter i krig. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- I Neodamodi (in greco antico: νεωδαμώδεις o νεοδαμάδεις) erano un gruppo sociale presente nella polis di Sparta, la cui esistenza è attestata per la prima volta in Tucidide e poi più frequentemente nelle Elleniche di Senofonte. Tra i neodamodi più famosi, anche se le fonti spesso non sono concordi nel definirli così, ci furono Lisandro e Gilippo. (it)
- Neodamoder var de spartanska heloter som på grund av sina förtjänster i krig eller på annat sätt erhöll vissa medborgerliga rättigheter men också större skyldigheter i krig. (sv)
- Els neodamodes (grec, νεοδαμώδεις, neodamốdeis) eren els hilotes que quedaven alliberats en acabar el seu servei com a hoplites, membres de l'exèrcit lacedemoni. Eren soldats que, probablement, no se'ls requeria per al servei actiu, sinó que eren situats en llocs estratègics al llarg de les fronteres. La seva existència està documentada entre el 420 i el 369 aC. Van formar part de l'exèrcit cívic i 2.000 d'ells van participar en la campanya d'Agesilau II a Jònia, del 396 al 394 aC. (ca)
- Οι νεοδαμώδεις ήταν μια κοινωνική ομάδα στην αρχαία Σπάρτη την οποία αποτελούσαν είλωτες που απελευθερώθηκαν μετά τη θητεία τους στον σπαρτιατικό οπλιτικό στρατό. Η ονομασία αποτελεί σύνθεση των λέξεων «νέος» και «δᾶμος» («δήμος» στη λακωνική διάλεκτο). (el)
- Neodamodeis (griechisch νεοδαμώδεις neodamṓdeis, deutsch ‚Neubürger‘) war ein Stand im antiken Sparta, der aus freigelassenen Heloten gebildet wurde. Die zu Neodamodeis Aufgestiegenen unterlagen der spartanischen Disziplin und konnten, ähnlich wie die Periöken, zum Kriegsdienst herangezogen werden. Die Neodamodeis wohnten außerhalb der Stadt Sparta und waren keine Vollbürger. Sie spielten aufgrund der stagnierenden Bevölkerungszahl der spartanischen Oberschicht, der Spartiaten, eine zunehmende Rolle im spartanischen Militär. (de)
- Los neodamodes (griego νεοδαμώδεις, neodamốdeis) eran los ilotas liberados tras su servicio como hoplitas en el ejército lacedemonio. La fecha de su aparición es discutida. Tucídides no explica el origen de esta categoría especial. , en su obra de referencia, Los Hilotas (1990), piensa que el estatus «estuvo inspirado por las medidas que las circunstancias habían dictado concernientes a los brasideos», es decir los ilotas liberados tras su participación en la expedición de Brásidas (424 a. C.). (es)
- The neodamodes (Greek: νεοδαμώδεις, neodamōdeis) were helots freed after passing a time of service as hoplites in the Spartan army. The date of their first apparition is uncertain. Thucydides does not explain the origin of this special category. , in his book Les Hoplites (1990), concludes that their statute "was largely inspired by the measures dictated concerning the ", i.e. the helots freed after taking part to the expedition of Brasidas in 424 BC. (en)
- Les néodamodes (en grec ancien νεοδαμώδεις / neodamốdeis) sont des Hilotes affranchis à la suite de leur service comme hoplites dans l'armée lacédémonienne. La date de leur apparition est discutée. Thucydide n'explique pas l'origine de cette catégorie spéciale. , dans son ouvrage de référence, Les Hilotes (1990), pense que le statut a « été largement inspiré par les mesures que les circonstances avaient dicté concernant les Brasidiens », c'est-à-dire les Hilotes affranchis à la suite de leur participation dans l'expédition de Brasidas (424 av. J.-C.). (fr)
|
