Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Ir al contenido

L'Armentera

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
L'Armentera
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Chirona
Alto Empordán
Partiu chudicial Figueras
Superficie 5,60 km²
Población
 • Total

1061 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

m.
Alcalde Cèlia Garbí Lamich
Codigo postal 17472
Chentilicio armenterenc / armenterenca (en catalán)
Ríos Río Fluvià
Coordenadas
L'Armentera ubicada en Catalunya
L'Armentera
L'Armentera
L'Armentera en Catalunya
Web oficial

L'Armentera (La Armentera en castellano) ye un municipio catalán situau en a comarca d'Alto Empordán y partiu chudicial de Figueras, en a provincia de Chirona.

A suya población ye de 811 habitants (2006), en una superficie de 5,60 km² con una densidat de población de 144,82 hab/km².

Cheografía

[editar | modificar o codigo]

A localidat de L'Armentera ye situata a 7 metros d'altaria sobre o livel d'a mar.

O termin de L'Armentera fa parte d'o Parque Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Ye trescruzau por o río Fluvià.

O termin municipal de L'Armentera muga a o norte con Sant Pere Pescador, a l'este con Sant Pere Pescador y a mar Mediterrania, a o sud con Viladamat y a l'ueste con Torroella de Fluvià.

Sant Pere Pescador
Torroella de Fluvià L'Armentera Sant Pere Pescador y mar Mediterrania
Viladamat

A primera cita historica d'o lugar ye en 822, con o nombre d'Armentaria.

En a Guerra d'os Segadors, en 1641, as tropas francesas d'Anne de Noailles, conte d'Ayen y futuro primer duque de Noailles y mariscal de Francia, ocuporon o lugar.

En 1713, en a Guerra de Succesión Espanyola, as tropas de Felipe V d'Espanya ocuporon a villa.

En 1839, mientres a Primera Guerra Carlista, bi habió una batalla.

Demografía

[editar | modificar o codigo]
Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
28 - 34 299 446 904 965 839 841

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
959 1.006 982 956 1.005 1.003 834 756 808

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
745 764 749 749 756 755 738 770 -
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
- - - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - - 1.043 - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

[editar | modificar o codigo]

Reparto de concelleros

[editar | modificar o codigo]
Eleccions municipals
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011[1]
Convergència i Unió 1 3 4 7 7 5 4 3 5
Partit dels Socialistes de Catalunya 4 4 3 - - 2 - - -
Independients - - - - - - 3 4 2[2]
Centristes de Catalunya-Unión de Centro Democrático 2 - - - - - - - -
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7

Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Cheneralidat de Catalunya.

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007
20072011 Josep Oliveras i Tubert Independient
20112015
  • Parque Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]

Referencias

[editar | modificar o codigo]
  1. (es) Resultatos d'as eleccions municipals de 2011 en l'Armentera en a pachina web d'o Ministerio d'o Interior.
  2. En a candidatura de Progrès Municipal, vinclada a lo Partit dels Socialistes de Catalunya.


 
Municipios de l'Alto Empordán
Agullana | Albanyà | L'Armentera | Avinyonet de Puigventós | Bàscara | Biure | Boadella i les Escaules | Borrassà | Cabanelles | Cabanes | Cadaqués | Cantallops | Capmany | Castelló d'Empúries | Cistella | Colera | Darnius | L'Escala | Espolla | El Far d'Empordà | Figueres | Fortià | Garriguella | Garrigàs | La Jonquera | Lladó | Llançà | Llers | Masarac | Maçanet de Cabrenys | Mollet de Peralada | Navata | Ordis | Palau de Santa Eulàlia | Palau-saverdera | Pau | Pedret i Marzà | Peralada | Pont de Molins | Pontós | El Port de la Selva | Portbou | Rabós | Riumors | Roses | Sant Climent Sescebes | Sant Llorenç de la Muga | Sant Miquel de Fluvià | Sant Mori | Sant Pere Pescador | Santa Llogaia d'Àlguema | Saus, Camallera i Llampaies | La Selva de Mar | Siurana d'Empordà | Terrades | Torroella de Fluvià | La Vajol | Ventalló | Vila-sacra | Vilabertran | Viladamat | Vilafant | Vilajuïga | Vilamacolum | Vilamalla | Vilamaniscle | Vilanant | Vilaür