Ben Gazzara
Ben Gazzara (Manhattan, 28 d'agost de 1930 - Nova York, 3 de febrer de 2012), nom artístic de Biagio Anthony Gazzarra, va ser un actor estatunidenc de cinema, televisió i teatre.[1] Va morir el 2012 a conseqüència d'un càncer de pàncrees.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Biagio Anthony Gazzarra 28 agost 1930 Manhattan (Nova York) |
Mort | 3 febrer 2012 (81 anys) Nova York |
Causa de mort | càncer de pàncrees |
Altres noms | Ben Gazzara |
Formació | The New School Actors Studio Stuyvesant High School |
Activitat | |
Ocupació | realitzador, actor de cinema, actor, director de televisió, actor de teatre, guionista, actor de televisió, actor de gènere, director de cinema |
Activitat | 1955 - 2012 |
Ocupador | The New School |
Família | |
Cònjuge | Janice Rule (1961–1979) Louise Erickson (1951–1957) |
Premis | |
| |
|
Biografia
modificaVa néixer a la ciutat de Nova York, fill d'immigrants italians, Angela Consumano i Antonio Gazzara, obrer i fuster.[3] Gazzara va créixer en el Lower East Side de Manhattan, on va participar en un curs de teatre al Madison Square.[4] Més tard, va estudiar a la Stuyvesant High School de Nova York.[5] Anys més tard, va comentar que descobrir el seu amor per l'actuació el va salvar d'una vida criminal durant la seva època com a adolescent.[6] Malgrat el seu evident talent, Gazzara va ser al City College de New York per cursar la carrera d'enginyeria elèctrica, encara que després de dos anys ho deixaria per entrar a estudiar a la Nova Escola (del director alemany Erwin Piscator) i a l'Actor's Studio.
A la dècada dels 50, treballaria en produccions teatrals de Broadway, una de les més destacables, l'obra de Tennessee Williams La gata sobre la teulada de zinc, dirigida per Elia Kazan. Malgrat això, va perdre la possibilitat de debutar en el cinema amb aquest paper, ja que cauria en mans de Paul Newman. El seu primer paper en el cinema arribaria amb la pel·lícula de 1957, The Strange One. Va protagonitzar també en TV la sèrie Ànima d'Acer, en què feia el paper d'un home amb una malaltia terminal que recorre el món tractant de gaudir els seus últims mesos de vida i passant alhora per diferents vivències i episodis.
Però, el paper pel qual Gazzara saltaria a la fama seria el del tinent Frederick Manion en l'obra d'Otto Preminger Anatomia d'un assassinat. A aquesta, seguirien Viure és el que importa (1961), A Rage to Live (1965), El pont de Remagen (1969), Capone (1975), El viatge dels maleïts (1976), Qui va matar a J. F. Kennedy? (1977) o High Velocity (1977).
De tota manera, les seves intervencions més notables són les que estaven relacionades amb el seu amic i director John Cassavetes en la dècada dels 70. Gazzara col·laboraria per primera vegada amb aquest director en el film de Cassavetes Husbands (1970), en què apareixia al costat de Peter Falk i el mateix Cassavetes. La col·laboració s'allargaria a L'assassinat d'un corredor d'apostes xinès, en la qual Gazzara tindria el paper principal com el propietari d'un local de striptease, Cosmo Vitelli. I un any després, Gazzara protagonitzaria per tercera vegada a les ordres de Casavettes Nit d'estrena, en la qual compartiria protagonisme al costat de l'esposa del director, Gena Rowlands.
A la dècada dels 80, Gazzara va destacar en pel·lícules com Saint Jack i They All Laughed de Peter Bogdanovich i en el controvertit telefilm An Early Frost (1985), en què torna a compartir treball amb Rowlands.
En els 90, Gazzara apareix en 38 pel·lícules i en altres produccions televisives, entre les quals destaquen El gran Lebowski (1998) dels germans Coen i El secret de Thomas Crown de John McTiernan i en la sèrie televisiva La llei i l'ordre.
Una de les seves últimes grans aparicions ha estat la de cec en el projecte de Lars von Trier, Dogville.
El seu últim paper, el va tenir el 2011, interpretant l'oncle Giovanni en el film La casa de Gino, una comèdia francesa de Samuel Benchetrit.
Filmografia
modifica- The Strange One (1957), de Jack Garfein.
- Anatomia d'un assassinat (Anatomy of a Murder) (1959), d'Otto Preminger.
- Risate di gioia (1961), de Mario Monicelli.
- The Young Doctors (1961), de Phil Karlson.
- La città prigioniera (1962), de Joseph Anthony.
- Convicts 4 (1962), de Millard Kaufman.
- A Rage to Live (1965), de Walter Grauman.
- Run for Your Life (1965-1968), Sèrie de TV de Roy Huggins.
- Si avui és dimarts, això és Bèlgica (If It's Tuesday, This Must Be Belgium) (1969), de Mel Stuart.
- The Bridge at Remagen (1969), de John Guillermin.
- Husbands (1970), de John Cassavetes.
- Pursuit (1972), de Michael Crichton.
- Afyon oppio (1972), de Ferdinando Baldi.
- Fireball Forward (1972), de Marvin J. Chomsky.
- Odissea sota el mar (The Neptune Factor) (1973), de Daniel Petrie.
- QB VII (1974), de Tom Gries.
- Capone (1975), de Steve Carver.
- L'assassinat d'un corredor d'apostes xinès (The Killing of a Chinese Bookie? (1976), de John Cassavetes.
- El viatge dels maleïts (Voyage of the Damned) (1976), de Stuart Rosenberg.
- Nit d'estrena (Opening Night'' (1977), de John Cassavetes.
- High Velocity (1977), de Remi Kramer.
- The Death of Richie (1977), de Paul Wendkos.
- Bloodline (1979), de Terence Young.
- Saint Jack (1979), de Peter Bogdanovich.
- Inchon (1981), de Terence Young.
- Tothom va riure (They All Laughed) (1981), de Peter Bogdanovich.
- Storie di ordinaria follia (1981), de Marco Ferreri.
- An Early Frost (1985), de John Erman.
- Il giorno prima (1987), de Giuliano Montaldo.
- Downpayment on Murder (1987), de Waris Hussein.
- Don Bosco amb Patsy Kensit, Piera Degli Esposti i Philippe Leroy (1988), de Leandro Castellani.
- Road House (1989), de Rowdy Herrington.
- Quicker Than the Eye (1989), de Nicolas Gessner.
- Les gens d'en face (1993), de Jesús Garay.
- Parallel Lives (1994), de Linda Yellen.
- Nefertiti, figlia del sole (1994), de Guy Gilles.
- Scene of the Crime (1996), de Terence H. Winkless.
- Shadow Conspiracy (1997), de George P. Cosmatos.
- Stag (1997), de Gavin Wilding.
- La trama (The Spanish Prisoner) (1997), de David Mamet.
- Buffalo '66 (1998), de Vincent Gall.
- Happiness (1998), de Todd Solondz.
- Illuminata (1998), de John Turturro.
- Too Tired to Die (1998), de Wonsuk Chin.
- Angelo nero (1998), de Roberto Rocco.
- Il tresoro di Damasco (1998), de José María Sánchez Silva.
- Valentine’s Day (1998), de Duane Clark.
- El gran Lebowski (The Big Lebowski) (1998), de Joel Coen.
- El secret de Thomas Crown (The Thomas Crown Affair) (1999), de John McTiernan.
- Blue Moon (2000), de John A. Gallagher.
- Believe (2000), de Robert Tinnell.
- Brian's Song (2001), de John Gray.
- Hysterical Blindness (2002), de Mira Nair.
- Dogville (2003), de Lars von Trier.
- Schubert (2005), de Jorge Castillo.
- Juan Pablo II (minisèrie TV - Pope John Paul II) (2005), de John Kent Harrison.
- Buscant a Palladin (2008), d'Andrzej Krakowski.
- Chez Gino (2010), de Samuel Benchetrit.
- 13 (2010), de Gela Babluani.
Premis i nominacions
modificaPremis
modifica- 2003: Primetime Emmy al millor actor secundari en minisèrie o telefilm per Hysterical Blindness
- 2005: Premi Donostia
Nominacions
modifica- 1967: Primetime Emmy al millor actor en sèrie dramàtica per Run for Your Life
- 1968: Primetime Emmy al millor actor en sèrie dramàtica per Run for Your Life
- 1986: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm per An Early Frost
Referències
modifica- ↑ «biografia de Ben Gazzara». The New York Times.
- ↑ Fallece actor estadounidense Ben Gazzara
- ↑ «Ben Gazzara Biography». filmreference. 2008.
- ↑ Sutton 2008; Harris (2009).
- ↑ Rothstein, Mervyn.
- ↑ "Broadway: the Golden Age..." 2006
- ↑ «filmografia de Ben Gazzara». The New York Times.
- ↑ «Ben Gazzara, premis». The New York Times.