Conductisme

En el camp de la psicologia, el conductisme descriu les posicions que s'estenen de la creença que l'estudi del comportament té un valor independent d'altres preocupacions. Segons això, el comportament ha de ser l'únic objecte d'estudi de la psicologia, i per tant, els termes mentals (creença, objectius, afectes, etc.) no tenen cap interès per a determinar la conducta. Per tant el conductisme és una disciplina que s'interessa només pel comportament.

Conductisme
Història de la psicologia
Història de la filosofia
autors representatius	John B. Watson BF Skinner

Orígens del conductisme

John Broadus Watson

A principis del segle xx, John B. Watson discutí el valor real d'una psicologia basada en la introspecció (psicoanàlisi) pel qual es referí al comportament com un objecte d'estudi en si mateix, i no com a mètode per a estudiar el sentit de la conducta. Açò era una ruptura substancial amb la psicologia del moment, que utilitzava el mètode d'introspecció i considerava l'estudi del comportament com quelcom sense validesa. Watson, en contrast, estudià l'ajust dels organismes als seus ambients, més específicament els estímuls particulars que provocaven als organismes a emetre les seues respostes. Molt del treball de Watson era comparatiu, és a dir, ell manipulà i observà canvis en el comportament d'animals.

El condicionament clàssic

El treball de Watson estigué molt influenciat pel treball del fisiòleg rus Ivan Pàvlov, que descobrí per casualitat el fenomen del condicionament clàssic (que eren els reflexos essencialment apresos) en el seu estudi del sistema digestiu del gos, que accentuà fortament la fisiologia i el paper dels estímuls a produir respostes condicionades. Per aquesta raó, han descrit a Watson sovint com el psicòleg del SR (estímul-resposta).

El condicionament operant

Un altre dels pesos pesants del condicionament va ser BF Skinner, qui en els anys 40 i 50, desenvolupà una classe diferent de filosofia del conductisme, anomenada sovint conductisme radical, i de la ciència, anomenada anàlisi del comportament o anàlisi experimental del comportament. D'importància particular era el seu concepte de la resposta del subjecte. En contrast amb la idea d'una resposta fisiològica, el condicionament de Skinner o condicionament operant es basa en una classe estructural de respostes diferents però funcionalment equivalents. Per exemple, mentre que una rata podia pressionar una palanca amb la seua pota esquerra o la seua pota dreta o la seua cua, totes aquestes respostes compartixen una funció comuna, una conseqüència comuna, que és aconseguir l'objectiu d'aquestes conductes o reforç. La rata prem la palanca per a aconseguir la bola de menjar pel que en aquest tipus de condicionament, l'estímul és posterior a la resposta, actuant com una recompensa a una determinada conducta. Aquest tipus de condicionament és el que explica per exemple, l'actitud de les persones que juguen a les màquines escurabutxaques i queden enganxades en aquesta mena de jocs.

Teràpies conductistes

Article principal: Teràpia conductista

Una variant del condicionament operant, és el condicionament advers on el subjecte aprèn a no realitzar una conducta pel fet que al produir-se aquesta, en compte de recompensa obté una situació desagradable per a ell i per tant, va deixant d'emetre la conducta fins que aquesta desapareix. Un exemple d'això seria quan ens posen una multa per infringir una norma de trànsit, o quan algú comet un delicte i va a la presó o quan agafes un brandó roent de la llar de foc i et cremes... els exemples poden ser molt variats i donar-se en qualsevol situació de la vida. La característica més important de la teràpia conductista és que encara que el subjecte sàpiga que està sent condicionat això no influeix en absolut ja produeix el mateix efecte. La teràpia conductista s'utilitza normalment per al tractament de fòbies, bulímia, patologies derivades del joc, etc.

Bibliografia

• Baum, W.M. (1994) Understanding behaviorism: Behavior, Culture and Evolution. Blackwell.
• Cao, L.B. (2013) IJCAI2013 tutorial on behavior informatics and computing.
• Cao, L.B. (2014) Non-IIDness Learning in Behavioral and Social Data, The Computer Journal, 57(9): 1358–1370.
• Ferster, C.B. & Skinner, B.F. (1957). Schedules of reinforcement. New York: Appleton-Century-Crofts.
• Klein, P. (2013) "Explanation of Behavioural Psychotherapy Styles". [1].
• Lattal, K.A. & Chase, P.N. (2003) "Behavior Theory and Philosophy". Plenum.
• LeClaire, J.; Rushin, J.P. Behavioral Analytics For Dummies. Wiley, 2010. ISBN 978-0-470-58727-0. 
• Malott, Richard W. (2008) Principles of Behavior. Upper Saddle River, NJ: Pearson Prentice Hall. Print.
• Mills, John A. (2000) Control: A History of Behavioral Psychology, Paperback Edition, New York University Press.
• Plotnik, Rod. Introduction to psychology. Wadsworth Thomson Learning, 2005. ISBN 0-534-63407-9. OCLC 56200267. 
• Rachlin, H. (1991) Introduction to modern behaviorism. (3rd edition.) New York: Freeman.
• Skinner, B.F. Beyond Freedom & Dignity, Hackett Publishing Co, Inc 2002.
• Skinner, B.F. «The operational analysis of psychological terms». Psychological Review, vol. 52, 270–7, 1945, pàg. 290–4. DOI: 10.1037/h0062535.
• Skinner, B. F.. Science and human behavior. Macmillan, 1953. ISBN 0-02-929040-6. OCLC 191686.  Arxivat de gener 6, 2012, a Wayback Machine.
• Watson, J.B. (1913). Psychology as the behaviorist views it. Psychological Review, 20, 158–177. (on-line).
• Watson, J.B. (1919). Psychology from the Standpoint of a Behaviorist.
• Watson, J.B. (1924). Behaviorism.
• Zuriff, G.E. (1985). Behaviorism: A Conceptual Reconstruction Arxivat 24 June 2011 a Wayback Machine., Columbia University Press.

Vegeu també

• Conductisme radical
• Etologia humana
• Història de la psicologia
• Psicologia cognitiva
• Teràpia d'Acceptació i Compromís

Viccionari