Makemake (planeta nan)

(136472) Makemake (símbol: ) és un gran objecte del cinturó de Kuiper descobert el 31 de març de 2005 per l'equip de Michael Brown utilitzant el telescopi Samuel Oschin des de l'observatori Palomar. El seu descobriment va ser anunciat el 29 de juliol de 2005, el mateix dia que dos altres grans objectes del cinturó de Kuiper, Eris i Haumea.

Makemake
Designació provisional	2005 FY9
Tipus	planeta nan, objecte clàssic del cinturó de Kuiper i asteroide
Grup de planetes menors	objecte transneptunià i objecte clàssic del cinturó de Kuiper
Descobert per	Michael E. Brown Chadwick Trujillo David L. Rabinowitz
Data de descobriment	31 març 2005 , Observatori Palomar
Epònim	Makemake
Cos pare	Sol
Cossos fills	S/2015 (136472) 1
Època	6 de març de 2006 (DJ 2453800,5)
Dades orbitals
Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside	52,76 ua
Periàpside	38,36 ua (arg (ω): 295,09)
Semieix major a	45,56 ua
Excentricitat e	0,15802
Període orbital P	307,54 a
Velocitat orbital mitjana	4,419 km/s
Anomalia mitjana M	163,94 °
Inclinació i	28,98 °
Longitud del node ascendent Ω	79,64 °
Dates de periàpside	7 abril 1879
Característiques físiques i astromètriques
Radi	717 km
Aplatament	0,05
Magnitud absoluta	−0,2
Magnitud aparent (V)	17,05
Massa	3,1 Yg
Periode de rotació	22,48 h
Velocitat d'escapament	0,84 m/s
Albedo	0,77 (albedo geomètrica)
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL	2136472
Sèrie
« (136471) 2005 FJ7  • (136473) Bakosgáspár  »

El seu diàmetre, mesurat amb el telescopi espacial Spitzer, s'estima en uns 1.600 km, un 70% el de Plutó. La superfície està formada, principalment, per metà congelat, semblant a la de Plutó i a la d'Eris.

Nom

El grup de Michael E. Brown va batejar-lo, de manera informal, amb el nom d'Easterbunny, ja que van observar-lo per primera vegada pels volts de Pasqua (Easter en anglès). El seu nom definitiu, Makemake, que correspon al déu creador de la mitologia pasqüenca, va ser elegit per mantenir una relació amb la Pasqua.

Característiques físiques

Observacions espectroscòpiques en el visible i en l'infraroig proper utilitzant el William Herschel Telescope i el Telescopio Nazionale Galileo indiquen que la superfície de Makemake és semblant a la de Plutó. L'objecte apareix vermell a l'espectre visible, cosa que probablement indiqui la presència de compostos orgànics tal com ja s'ha observat en d'altres TNO. L'espectre infraroig mostra la presència de metà (CH₄) congelat, observat també a la superfície de Plutó i d'Eris. La presència de metà, en quantitats fins i tot més grosses que a Plutó, indica la possibilitat que Makemake pugui tenir una atmosfera transitòria similar a la de Plutó quan es troba a prop del periheli.

Mida

Makemake és el segon objecte més brillant del cinturó de Kuiper (després de Plutó), amb una magnitud aparent de 17. Això ja indica que ha de ser un objecte relativament gros, però el seu diàmetre real depèn també de l'albedo. Com que la seva albedo és desconeguda, hi ha implícita una gran incertesa en l'estimació de la seva mida. Mesures en l'infraroig del telescopi espacial Spitzer, assumint una albedo similar a la de Plutó (suposició lògica donada la similitud entre els seus espectres), donen una estimació per al diàmetre de 1.600 km (un 70% el de Plutó). Això el converteix en un dels objectes transneptunians més grossos, només superat per Eris i Plutó, i de mida semblant a 2003 EL₆₁. Tanmateix, si resulta que l'albedo és més baixa del que es creu, el diàmetre podria ser de fins a 3.000 km.

Òrbita

Òrbites de Makemake (blau), 2003 EL₆₁ (verd) i Plutó (vermell).

Makemake està classificat com a objecte del cinturó de Kuiper clàssic (també dits cubewanos), és a dir, que no té cap ressonància orbital amb Neptú i no s'apropa mai a l'òrbita del planeta.

Segueix una òrbita molt similar a la de 2003 EL₆₁: molt inclinada (29º) i moderadament excèntrica (e~0,155), tot i que Makemake es troba lleugerament més lluny del Sol que 2003 EL₆₁ (tant pel que fa al semieix major com en el periheli). El seu període orbital és de 309 anys.

El diagrama de l'esquerra mostra les òrbites semblants d'aquests dos cubewanos en comparació amb l'òrbita de Plutó, i les seves posicions respectives, al mes d'abril de 2006. Les dates dels perihelis (q) i dels afelis (Q) estan marcades. Ambdós cubewanos es troben actualment molt per sobre de l'eclíptica (il·lustrada com l'òrbita de Neptú, en gris). Actualment, Makemake s'apropa al seu afeli on hi arribarà el 2034 mentre que 2003 EL₆₁ va passar pel seu el febrer de 1991.

Circumstàncies del descobriment

Malgrat ser un objecte relativament brillant (m = 17), Makemake no va ser descobert fins al 2005, molt després que molts altres objectes del cinturó de Kuiper menys brillants. Això probablement va ser degut al fet que la seva òrbita és altament inclinada i que actualment es troba a una gran distància per sobre del pla de l'eclíptica (a la constel·lació de Coma Berenices). La majoria de recerques de planetes menors tenen lloc relativament a prop de l'eclíptica, que és on es troben la majoria d'objectes.

Tanmateix, a l'època del descobriment de Plutó (1930), Makemake es trobava a només uns pocs graus de l'eclíptica, a prop del límit entre les constel·lacions de Taurus i Auriga. Malauradament, aquesta posició es trobava també molt a prop de l'equador galàctic, fent que fos gairebé impossible trobar-lo enmig de la densa concentració del fons d'estrelles de la Via Làctia. Clyde Tombaugh va continuar buscant altres objectes durant uns anys després del descobriment de Plutó, però no va aconseguir trobar ni Makemake ni cap altre objecte transneptunià.

Satèl·lits

El 26 d'abril de 2016 s'anuncià la descoberta mitjançant el telescopi espacial Hubble d'un satèl·lit de 160 km de diàmetre orbitant a una distància de 21.000 km de Makemake.

Enllaços externs

• MPEC: 2005 FY₉ 29 de juliol de 2005 (anglès)
• AstDyS: dades orbitals de Makemake (anglès)
• Simulació de l'òrbita Arxivat 2015-09-22 a Wayback Machine.

Viccionari