Santa Muerte
Nuestra Señora de la Santa Muerte o Santa Muerte és una santa popular venerada principalment a Mèxic i el Sud-oest dels Estats Units.[1] És una personificació de la mort i està associada amb el guariment, protecció i lliurament segur al més enllà pels seus devots.[2] Malgrat l'oposició de l'Església catòlica, el seu culte va sorgir d'una creença popular mexicana, un sincretisme entre creences i pràctiques indígenes de mesoamèrica i catòliques espanyoles.
 Santa Muerte al sud de Nuevo Laredo, Tamaulipas  | |
| Tipus | àngel en el cristianisme |
|---|---|
Des de l'era precolombina, la cultura mexicana ha mantingut una reverència cap a la mort que pot ser vista en la commemoració estesa del Dia de Morts.[3][4] Els elements d'aquella celebració inclouen l'ús d'esquelets per recordar a les persones la seva mortalitat.[5] L'adoració de la Santa Muerte és condemnada per l'Església catòlica a Mèxic com a invàlida, però està fermament atrinxerada entre un percentatge petit de la cultura mexicana.[6]
La Santa Muerte generalment apareix com una figura femella esquelètica, vestida en una roba llarga i portant un o més objectes, normalment una dalla i un globus terraqüi. La roba pot ser de qualsevol color i les imatges més específiques de la figura poden variar segons els devots i el ritu representat o la petició feta.[7] Mentre l'adoració de la Santa Muerte era clandestina fins al segle xx, la majoria de pregàries i altres ritus s'han realitzat tradicionalment en privat a casa.[5]
Des del començament del segle xxi, l'adoració ha esdevingut més pública, especialment a la Ciutat de Mèxic després que Enriqueta Romero va iniciar el seu famós santuari a la Ciutat de Mèxic el 2001.[5][8] El nombre de creients de la Santa Muerte ha crescut, en els darrers deu a vint anys, a diversos milions de seguidors a Mèxic, els Estats Units, i parts d'Amèrica Central. La Santa Muerte té similar contraparts masculins a Amèrica, com els esquelets de San La Muerte de l'Argentina i Rey Pascual de Guatemala.[8]
Galeria
modifica-
Mictlantecuhtli, el Déu de la mort Azteca -
Gravat de José Guadalupe Posada Catrina (1910–13) -
Santa Muerte Blanca.
Referències
modifica- ↑ Vargas, Aitana «Floreix el culte a la Santa Mort als EUA i augmenta vigilància d'autoritat» (en castellà). La Vanguardia, 30-10-2015 [Consulta: 14 desembre 2015].
- ↑ Chesnut, 2012, p. 6-7.
- ↑ Araujo Peña, Sandra Alejandro; Barbosa Ramírez Marisela, Galván Falcón Susana, García Ortiz Aurea & Uribe Ordaz Carlos «El culto a la Santa Muerte: un estudio descriptivo» (en castellà). Revista Psichologia, Universidad de Londres [Ciutat de Mèxic] [Consulta: 14 desembre 2015].
- ↑ Ramirez, Margaret «Saint Death comes to Chicago». Chicago Tribune [Chicago] [Consulta: 14 desembre 2015].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Garma, Carlos «El culto a la Santa Muerte» (en castellà). El Universal [Ciutat de Mèxic], 10-04-2009 [Consulta: 14 desembre 2015].
- ↑ Gray, Steven «Santa Muerte: The New God in Town» (en anglès). Time [Chicago], 16-10-2007 [Consulta: 14 desembre 2015].
- ↑ Velazquez, Oriana. El libro de la Santa Muerte (en castellà), 2007, p. 13-18. ISBN 978-968-15-2040-3.
- ↑ 8,0 8,1 Devoted to Death: Santa Muerte, the Skeleton Saint, R. Andrew Chesnut, OUP, 2012
Bibliografia
modifica
- Aridjis, Homero. La Santa Muerte. Mèxic: Alfaguara, 2004.
- D'Angelo, Mauro. Oracion de la Santisima Muerte. Sole Nero Edizioni, 2007.
- Lorusso, Fabrizio. Santa Muerte. Patrona dell'umanità. Stampa Alternativa/Nuovi Equilibri,, 2013. ISBN 9788862223300.
- Chesnut, R. Andrew.. Devoted to Death: Santa Muerte, the Skeleton Saint. Oxford University Press, 2012. ISBN 0199764654.