Sentit (percepció)
|
«Sentit» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Sentit (desambiguació)». |
Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben l'estat del seu propi cos, del seu entorn i les seves característiques. Són els equivalents biològics als sensors de les màquines per a introduir-les-hi els inputs.
Els animals tenen òrgans especialitzats per a aquestes funcions. Alguns poden ser, per exemple, l'electrorecepció o capacitat de detectar camps elèctrics (present en els ocells), la magnetorecepció o capacitat de detectar camps magnètics[1] (present en els taurons) i l'ecolocació (radar) o capacitat d'orientar-se i desplaçar-se tot emetent sons, i rebent-ne i interpretant-ne l'eco (com poden fer els ratpenats).
En el cas particular dels humans, s'hi reconeix tradicionalment cinc sentits tal com els va definir Aristòtil:[2] la vista (als ulls), l'oïda (a l'orella mitjana i interna, després de la recepció sonora mitjançant l'orella externa), l'olfacte (a la pituïtària, al final dels conductes nasals), el gust (a la llengua) i el tacte (als terminals nerviosos de la pell, sobre els quals uns valors extrems d'estimulació poden produir dolor o pruïja), però se'n reconeixen molts més.[3][2] El número està en discussió, de 9 a més de 20,[2] i inclouen també la termorecepció, que percep la temperatura dels cossos, l'equilibri. Els cinc sentits tradicionals són els exteroreceptors, els que ens permeten connectar, informar-nos o interaccionar amb el medi exterior. A més es poden identificar els interoceptors, que permeten conèixer el nostre interior. En aquest darrer es trobaria la interocepció pròpiament dita, la propiorecepció, que fa referència a consciència del nostre propi cos amb les diferents parts i que permet situar-se al món físic, la nocicepció, el sentit que percep el dolor a través de la pell, els òrgans i les articulacions. En cadascun d'aquests grans blocs hi ha sentits que ens ajuden a prendre decisions a través de la informació que ens proporcionen. La versatilitat del cervell humà ens permet notar objectes físics sense veure'ls o tenir percepció del temps.[4]
Els sentits utilitzats per organismes no humans són encara més grans en varietat i nombre. Durant la sensació, els òrgans dels sentits recullen diversos estímuls (com ara un so o una olor) per a transducció, és a dir, transformació en una forma que el cervell pugui entendre. La sensació i la percepció són fonamentals per a gairebé tots els aspectes de la cognició, el comportament i el pensament d'un organisme.
Sistemes orgànics associats als sentits
modificaEls òrgans sensorials són òrgans que senten i transdueixen estímuls. Els humans tenen diversos òrgans sensorials (és a dir, ulls, orelles, pell, nas i boca) que corresponen a un sistema visual (sentit de la visió),[5] sistema auditiu (sentit de l'oïda), sistema somatosensorial (sentit del tacte), sistema olfactiu (sentit de l'olfacte) i sistema gustatiu (sentit del gust). Aquests sistemes, al seu torn, contribueixen a la vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte i la capacitat de sentir el sabor.[6][7] La sensació interna, o interocepció, detecta estímuls d'òrgans i teixits interns. Existeixen molts sistemes sensorials i perceptius interns en humans, inclòs el sistema vestibular (sentit de l'equilibri) detectat per l'orella interna i que proporciona la percepció de l'orientació espacial; propiocepció (posició del cos); i nocicepció (dolor). Altres sistemes sensorials interns basats en quimiocepció i osmorecepció donen lloc a diverses percepcions, com ara gana, set, asfíxia i nàusees, o diferents comportaments involuntaris, com ara vòmits.[8][9][10]
Els animals no humans experimenten sensació i percepció, amb diferents nivells de semblança i diferència amb els humans i altres espècies animals. Per exemple, altres mamífers en general tenen un olfacte més fort que els humans. Algunes espècies animals no tenen un o més anàlegs del sistema sensorial humà i algunes tenen sistemes sensorials que no es troben en humans, mentre que altres processen i interpreten la mateixa informació sensorial de maneres molt diferents. Per exemple, alguns animals són capaços de detectar camps elèctrics[11] i camps magnètics,[12] vapor d'aigua,[13] o llum polaritzada.[14] Altres senten i perceben a través de sistemes alternatius com ara l'ecolocalització.[15][16] Diversos estudis han confirmat la presència de magnetita al cap i al coll d'ocells migratoris i també en peixos, que els serveix per orientar-se. La magnetita és un mineral format per òxid de ferro i els cristalls que tenen els animals migratoris, connectats al sistema nerviós, fan les funcions de sensors per poder-se orientar i seguir les seves rutes migratòries.[17]
Sensació vegetal
modificaLa investigació botànica ha revelat que les plantes són capaces de reaccionar a una àmplia gamma d'estímuls, inclosos els químics, la gravetat, la llum, la humitat, infeccions, temperatura, oxigen i concentracions de diòxid de carboni, infestació de paràsits, malaltia, alteració física, so,[18][19][20][21][22] i contacte físic. L'estudi científic de la percepció de les plantes és objecte de nombroses disciplines, com ara la fisiologia vegetal, l'ecologia i la biologia molecular. La capacitat d'executar determinats moviments per part de les plantes els permet executar funcions com l'absorció d'aigua i nutrients i optimitzar l'exposició a la llum. Es tracta de moviments deguts a un estímul extern, com el fototropisme o creixement cap a la llum i el geotropisme o creixement a causa de la força de la gravetat.[23]
Sensació i percepció artificial
modificaLa teoria recent suggereix que els agents articials com els robots poden detectar i interpretar la informació ambiental de manera anàloga a la dels animals.[24][25][25][26] Els ordinadors accepten i responen al seu entorn mitjançant el maquinari. Fins fa poc, l'entrada es limitava a un teclat, un joystick o un ratolí, però els avenços tecnològics, tant en maquinari com en programari, han permès als ordinadors captar entrades sensorials d'una manera similar a la dels humans.[24][25]
Sisè sentit
modificaCol·loquialment es parla del "sisè sentit" com a sinònim d'intuïció, si bé no es pot considerar un sentit perquè no correspon a cap òrgan. La intuïció sorgeix de la integració ràpida i no raonada de dades incompletes que el cervell completa d'una forma preconscient a partir d'experiències prèvies. També es considera crucial per a la capacitat creativa.[27]
En Ramon Llull va considerar que el sisè sentit era la facultat per la qual es conceptualitzaven i s'anomenaven els éssers que eren percebuts per tots els altres sentits. D'aquesta facultat en va dir "afat".[28]
Sentit comú
modificaEl concepte sentit comú és pot entendre com a complement sensorial, el que Ferrater Mora en el seu Diccionari de Filosofia va qualificar com “la consciència del sentir”.[29] Des d’una perspectiva sociològica el sentit comú es defineix “com un conjunt de principis, percepcions, expectatives, pràctiques i creences que són compartides pels membres d’una comunitat, i que es consideren immediats i autoevidents”.[30]
Referències
modifica- ↑ «Els taurons fan servir els camps magnètics de la Terra per orientar-se». MónPlaneta, 07-05-2021. Arxivat de l'original el 2023-05-27. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «5 mites sobre el cos humà en què probablement creus». Ara, 25-03-2012. Arxivat de l'original el 3 de març 2024. [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ Bradford, Alina. «The Five (and More) Senses» (en anglès). Live Science, 23-10-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-16. [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ De la Peña, Adelaida. «No tenemos solo cinco sentidos sino hasta 32: ¿Cuántos conoces?» (en castellà). La Vanguardia, 13-11-2023. Arxivat de l'original el 2024-05-18. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Fernández (comité edit.), Alonso «Neurobiologia de los sentidos» (en castellà). Ciencia. Revista de la Academia Mexicana de Ciencias, Vol.75, Gener-Març 2024. Arxivat de l'original el 2024-05-18 [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Privitera, A. J.. «Sensation and perception». A: Psychology. Champaign, IL: DEF publishers, 2020 (Noba textbook series). Arxivat 2024-05-31 a Wayback Machine.
- ↑ Wolfe, Jeremy; Kluender, Keith; Levi, Dennis. Sensation & perception. 3rd. Sinauer Associates, 2012, p. 7. ISBN 978-0-87893-572-7. Arxivat 2024-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Campbell, Neil A. Biology. Pearson Education UK, 2017. ISBN 978-1-292-17044-2. OCLC 1017000156. Arxivat 2024-05-31 a Wayback Machine.
- ↑ Tsakiris, Manos; de Preester, Helena. The introspective mind: from homeostasis to awareness. 1st. Oxford, UK: Oxford University Press, 2019. ISBN 978-0198811930. OCLC 1036733582. Arxivat 31 de maig 2024 a Wayback Machine.
- ↑ Khalsa, Sahib S.; Lapidus, Rachel C. «Can Interoception Improve the Pragmatic Search for Biomarkers in Psychiatry?». Frontiers in Psychiatry, 7, 25-07-2016. Arxivat de l'original el 2024-05-31. DOI: 10.3389/fpsyt.2016.00121. ISSN: 1664-0640. PMC: PMC4958623. PMID: 27504098 [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ Kalmijn, A. J.. «Detection of Weak Electric Fields». A: Sensory Biology of Aquatic Animals (en anglès). New York, NY: Springer New York, 1988. DOI 10.1007/978-1-4612-3714-3. ISBN 978-1-4612-8317-1. Arxivat 2024-05-31 a Wayback Machine.
- ↑ Walker, Michael M; Dennis, Todd E; Kirschvink, Joseph L «The magnetic sense and its use in long-distance navigation by animals» (en anglès). Current Opinion in Neurobiology, 12, 6, 12-2002, pàg. 735–744. Arxivat de l'original el 2024-04-15. DOI: 10.1016/S0959-4388(02)00389-6 [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ Enjin, Anders; Zaharieva, Emanuela E.; Frank, Dominic D.; Mansourian, Suzan; Suh, Greg S.B. «Humidity Sensing in Drosophila» (en anglès). Current Biology, 26, 10, 5-2016, pàg. 1352–1358. Arxivat de l'original el 2024-02-14. DOI: 10.1016/j.cub.2016.03.049. PMC: PMC5305172. PMID: 27161501 [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ Cronin, T.W.. Polarized-Light Vision in Land and Aquatic Animals (en anglès). Elsevier, 2010, p. 461–468. DOI 10.1016/b978-0-12-374203-2.00164-0. ISBN 978-0-12-374203-2. Arxivat 2018-06-30 a Wayback Machine.
- ↑ Fenton, M. Brock; Grinnell, Alan; Popper, Arthur N. [et al.].. Bat bioacoustics. Nova York: ASA Press, 2016. ISBN 978-1-4939-3527-7. OCLC 1127113751. Arxivat 2024-05-31 a Wayback Machine.
- ↑ Kyhn, L. A.; Jensen, F. H.; Beedholm, K.; Tougaard, J.; Hansen, M.; Madsen, P. T. «Echolocation in sympatric Peale's dolphins (Lagenorhynchus australis) and Commerson's dolphins (Cephalorhynchus commersonii) producing narrow-band high-frequency clicks». Journal of Experimental Biology, vol. 213, 11, 14-05-2010, pàg. 1940–1949. DOI: 10.1242/jeb.042440. ISSN: 0022-0949. PMID: 20472781. Arxivat 2024-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Bueno, David «Els micos són sensibles als camps magnètics» (PDF). Ara.cat, 03-09-2016, pàg. 36. Arxivat de l'original el 2024-05-18 [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «Earth – Plants can see, hear and smell – and respond». BBC, 10-01-2017. Arxivat de l'original el 6 d’agost 2017. [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ Gagliano, Monica; Mancuso, Stefano; Robert, Daniel «Towards understanding plant bioacoustics» (en anglès). Trends in Plant Science, 17, 6, 6-2012, pàg. 323–325. Arxivat de l'original el 2024-04-01. DOI: 10.1016/j.tplants.2012.03.002 [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ Gagliano, M. «Green symphonies: a call for studies on acoustic communication in plants» (en anglès). Behavioral Ecology, 24, 4, 01-07-2013, pàg. 789–796. Arxivat de l'original el 2024-04-06. DOI: 10.1093/beheco/ars206. ISSN: 1045-2249. PMC: PMC3677178. PMID: 23754865 [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ Gagliano, Monica; Grimonprez, Mavra; Depczynski, Martial; Renton, Michael «Tuned in: plant roots use sound to locate water» (en anglès). Oecologia, 184, 1, 5-2017, pàg. 151–160. Arxivat de l'original el 2024-05-31. Bibcode: 2017Oecol.184..151G. DOI: 10.1007/s00442-017-3862-z. ISSN: 0029-8549 [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ Mishra, Ratnesh Chandra; Ghosh, Ritesh; Bae, Hanhong «Plant acoustics: in the search of a sound mechanism for sound signaling in plants» (en anglès). Journal of Experimental Botany, 67, 15, 8-2016, pàg. 4483–4494. Arxivat de l'original el 2024-01-06. DOI: 10.1093/jxb/erw235. ISSN: 0022-0957 [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ Pío Beltrán, José «El misteri del moviment de les plantes.». Mètode. Universitat de València, 02-02-2009. Arxivat de l'original el 2024-05-18 [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ 24,0 24,1 Les, Zbigniew; Les, Magdalena. Machine Perception—Machine Perception MU (en anglès). 842. Cham: Springer International Publishing, 2020, p. 9–44. DOI 10.1007/978-3-030-24070-7_2. ISBN 978-3-030-24069-1. Arxivat 2024-05-31 a Wayback Machine.
- ↑ 25,0 25,1 25,2 Serov, Alexander. Subjective Reality and Strong Artificial Intelligence, 2013-01-27. OCLC 1106181879. Arxivat 2024-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Center for Complex Systems and Brain Sciences - Florida Atlantic University. «Machine Perception & Cognitive Robotics Laboratory». www.ccs.fau.edu. Arxivat de l'original el 2016-06-21. [Consulta: 18 juny 2016].
- ↑ Bueno i Torrens, David «Intuïció, creativitat i cooperació». Divulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística), 02-09-2014. Arxivat de l'original el 2024-05-18. ISSN: 0249-1976 [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Espelt, Josep Perarnau i «Lo sisè seny, lo qual apel·lam affatus, de Ramon Llull. Edició i estudi». Arxiu de textos catalans antics, 2, 1983, pàg. 23–121. Arxivat de l'original el 2023-10-01. ISSN: 2013-9535 [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «L'aprenentatge del sentit comú». Valors, 02-04-2020. Arxivat de l'original el 2022-12-03. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «Existeix el sentit comú?». Valors. Filosofia de l'actualitat, Número 177, 1-2020. Arxivat de l'original el 2024-05-18 [Consulta: 18 maig 2024].
Vegeu també
modifica