Vicenç Riera Llorca

Vicenç Riera Llorca
Biografia
Naixement	12 abril 1903 ; Barcelona
Mort	1991 (87/88 anys); Pineda de Mar (Maresme)
Activitat
Ocupació	escriptor, periodista, traductor
Premis
	(1985) Creu de Sant Jordi; (1971) Premi Sant Jordi de novel·la; (1971) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig; (1970) Premi Prudenci Bertrana de novel·la ;

Vicenç Riera i Llorca (Barcelona, 1903 - Pineda de Mar, 1991) fou un escriptor, traductor i periodista català.

Biografia ^{[cal citació]}

Era fill de Cosme Riera nascut a Altea i d’Àngela Llorca natural de Salou.^[1] Després de la Guerra Civil va viure a l'exili; primer a França (1939), i després a la República Dominicana (1939-1942) i a Mèxic (1942-1969). En aquest darrer país va publicar, l'any 1946, la que és la seva novel·la més coneguda (i, de fet, la primera que va escriure): Tots tres surten per l'Ozama. Aquest llibre narra les aventures dels catalans exiliats a l'illa, a la qual seguirien d'altres novel·les de temàtica mexicana i com faria més endavant amb llibres de memòries o d'investigació. En són exemple els volums El meu pas pel temps o Els exiliats catalans a Mèxic. La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1985.

Abans de la Guerra Civil, havia col·laborat com a ninotaire a les publicacions L'Esquella de la Torratxa i La Rambla. A Mèxic, contribuiria amb la revista Don Timorato.

Va treballar de periodista als diaris: Justícia Social, L'Opinió, La Rambla, La Campana de Gràcia (abans de la guerra) i amb Full català (Mèxic), La Nostra Revista (Mèxic), Pont Blau (Mèxic), Ressorgiment (Buenos Aires), Catalunya (Buenos Aires), Germanor (Santiago de Xile), Quaderns de l'exili (Mèxic), El Poble Català (Mèxic), Lletres (Mèxic), Veu Catalana (Mèxic), El Pont (Barcelona).

En l'àmbit personal, Vicenç Riera Llorca es casà el 14 de juny de 1934 amb Emília Barrionuevo Pascual (Barcelona, 1907 – Pineda de Mar, 2000). El 7 de setembre de 1936 nasqué la seva única filla, Diana Riera i Barrionuevo. Després de la guerra, l'esposa i filla de l'escriptor restaren a Barcelona, fins que l'any 1949 la família es retrobà i s'establí a Mèxic.

Obra

Narrativa

1946 Tots tres surten per l'Ozama
1946 Giovanna i altres contes
1968 Roda de malcontents
1970 Joc de xocs
1970 Amb permís de l'enterramorts
1972 Fes memòria, Bel.^[2]
1972 Oh, mala bèstia!
1974 Què vols, Xavier?
1976 Canvi de via
1979 Plou sobre mullat
1979 Això aviat farà figa
1984 Torna, Ramon
1985 Tira cap on puguis
1987 Tornar o no tornar
1991 Estiu a Pineda
1995 Georgette i altres contes

No-ficció

1955 Catalunya en la Corona d'Aragó
1971 Nou obstinats
1979 El meu pas pel temps (1903-1939)
1993 Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca
1994 Els exiliats catalans a Mèxic
2015 Epistolari Albert Manent & Vicenç Riera Llorca

Teatre

1979 La sorpresa de Berta

Premis literaris

1970 Prudenci Bertrana per Amb permís de l'enterramorts
1971 Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per Amb permís de l'enterramorts
1971 Sant Jordi per Fes memòria, Bel

Referències

↑ «esquela d'Àngela Llorca». La Vanguardia, 02-09-1967, pàg. 19.
↑ Riera Llorca, Vicenç. Fes memòria, Bel. Martorell: Adesiara, 2021.

Enllaços externs

Premis i fites
Precedit per: Avel·lí Artís-Gener Prohibida l'evasió	Premi Prudenci Bertrana de novel·la 1970	Succeït per: Terenci Moix Siro o la increada consciència de la raça

[1] «esquela d'Àngela Llorca». La Vanguardia, 02-09-1967, pàg. 19.

[2] Riera Llorca, Vicenç. Fes memòria, Bel. Martorell: Adesiara, 2021.

[1]

[2]