an

Potser volíeu: an-, -an-

Multilingüe

Símbol

an

1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'aragonès.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈan/
• Etimologia: Forma reforçada de a per analogia amb a en.

Preposició

an

1. (col·loquial) Forma alternativa de a.

   «En poder oferir an ella tan lloable manifestació de sos mèrits.»

   Joan Pons i Massaveu, L'Auca de la Pepa, 1893

Variants

• ane

Notes

• Usat generalment davant pronom o adjectiu començat per vocal: ell, aquell, algú, ...

Miscel·lània

• Anagrames: na ^(revers), Na ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /an/
• Etimologia: Variant de anḿ ‎().

Nom propi

an • ‎()

1. Formant d’antropònims bimembres

Derivats

• anbels ‎()
• ankonaunin ‎()
• antalskar ‎()
• beŕian ‎()

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈan/
• Etimologia: Del llatí annus.

Nom

an m. ‎(plural ans)

1. any