Albergínia
  | |
.svg){kind=icon}
L'albergínia, albergina,[1] albargina[2], (esberzínia, etc.)[3] és el fruit de l'alberginiera (Solanum melongena).[4] N'existeixen de formes i colors molt diferents que es divideixen en tres categories: de fruit llarg, de fruit globós i de fruit oval.[5] L'albergínia és un element molt important de tota la cultura gastronòmica mediterrània.[6]
La fruita crua conté un 92% d'aigua, un 6% d'hidrats de carboni, un 1% de proteïna, i quasi gens de greix. És poc calòrica (26 kcal per 100g) i té poc de contingut de nutrients essencials, excepte el manganès. No destaca per tenir un nutrient en especial, però ens aporta fibra, sobretot si se'n menja la pell.[7][8] La proporció de nutrients pot variar segons l'estació, el lloc de cultiu (al camp o en hivernacles) i el genotip.[9]
Al Mediterrani la temporada va de maig a desembre.[7] La producció mundial el 2016 n'era de 51,3 milions de tones. Els majors productors en són la Xina i l'Índia.
| Els cinc productors més grans (2016)[10] | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Orde | País | Producció
(milions de tones) |
Superfície
(1.000 ha) | |||
| 1 |  R.P. de la Xina
|
32,00 | 781,9 | |||
| 2 |  Índia
|
12,6 | 664,0 | |||
| 3 |  Egipte
|
1,19 | 48,6 | |||
| 4 |  Turquia
|
0,85 | 24,8 | |||
| 5 |  Iran
|
0,68 | 22,0 | |||
| ... | ... | |||||
| ... |  Espanya
|
0,28 | 3,6 | |||
| 51,30 | 1794,0 | |||||
Usos culinaris
L'albergínia sola és ideal per preparar una bona escalivada amb all i oli d'oliva. Les albergínies també es poden preparar escabetxades i confitades. Les albergínies estan presents en la gastronomia de moltes zones del planeta. Són ideals per a preparar plats vegetarians. Es poden fer moltes innovacions creatives substituint carns per llesques d'albergínia o albergínia picada.[11] No cal pelar-la per preparar-la. La pell, a més, redueix l'absorció d'oli per part de la carn. Si es vol, es pot separar la pell molt fàcilment un cop cuinada. Al forn, es fa fundent i s'impregna dels sabors que l'acompanyen.[7]
Molt sovint l'albergínia apareix combinada o barrejada amb altres verdures com tomàquets, cebes o carbassons, ocra, patata, etc. Preparada d'aquesta manera és un dels ingredients essencials del mullador o samfaina, així com de la ratatolha occitana, el ragù italià, el tombet mallorquí, la caponata del sud d'Itàlia,[12] i les melanzane alla parmigiana.
Per tal de llevar-li l'amargor, justificat per l'alt contingut en solanina (una forma de nicotina), quan es prepara per ser fregida, es pot deixar un parell d'hores amb sal i així deixa anar un suc marronós amb la major part de les substàncies amargants. A l'albergínia se li atribueix la propietat de reduir el colesterol.[13]
És famosa la preparació de la mussaca grega, cuita al forn, amb capes d'albergínia i carn picada de xai.
A Turquia es prepara el plat anomenat imam bayildi, fet amb albergínies farcides amb tomàquet, ceba i all fregides amb oli d'oliva. Hom diu que un imam turc va perdre el coneixement davant d'aquest plat tan exquisit.[14] El Karnıyarık és bàsicament el mateix plat però amb carn picada.
El baba ghanoush àrab,[15] la melitzanosalata grega i la patlıcan salatası turca són pastes a base d'albergínia que es mengen acompanyades amb pa de pita. A l'Afganistan es prepara el bonjon o bonjan, un plat picant a base d'albergínies per acompanyar altres plats. A l'Iran es prepara el Kashk O Bademjan a base d'albergínies i iogurt.[16] A Tailàndia les albergínies locals són tan tendres que es poden menjar també crues. Pot ser bullida, al forn, al foc, fregida o farcida.[17] Al subcontinent indi és costum de preparar, segons la zona, diverses formes de curri amb albergínies tallades a daus. Hi ha també plats de cuina xinesa a base d'albergínia, com les «albergínies a la Sichuan», estofades i un xic dolces.[18]
Receptes destacades
- «Paté d'albergínia escalivada».
- «Albergínies plenes».
- «Caneló d'albergínia».
- «Albergínia blanca al forn».
- «Lasanya d'albergínies i ou».
Referències
- ↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Atles lingüístic del domini català. 1123. L'albergínia https://aldc.espais.iec.cat/files/2013/11/Mapa-1123.pdf
- ↑ «Albergínia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Albergínia - Tipus i varietats». Fruites a hortalisses. Interempresas Media,, 2018. [Consulta: 25 juliol 2018].
- ↑ Montalbán, Manuel Vázquez; Fuster, Jaume. Diàlegs a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1985, p. 73. ISBN 9788472225886.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Albergínia». El Camp a Casa. La Botiga del Parc Agrari del Baix Llobregat. Arxivat de l'original el 2018-07-25. [Consulta: 25 juliol 2018].
- ↑ albergínia bonica.
- ↑ «Eggplant fruit composition as affected by the cultivation environment and genetic constitution». J Sci Food Agric, 94, 13, 2014, pàg. 2774–84. DOI: 10.1002/jsfa.6623. PMID: 25328929.
- ↑ «Eggplant (aubergines)». FAO.
- ↑ Menja sa – Educació i benestar alimentari - Sandvitx d'albergínia
- ↑ «Guisat d'albergínia (Caponata) - Receptes». Arxivat de l'original el 2022-07-05. [Consulta: 25 juliol 2018].
- ↑ Murray, Michael T.; Pizzorno, Joseph; Pizzorno, Lara. The Condensed Encyclopedia of Healing Foods (en anglès). Simon and Schuster, 2006. ISBN 0743474031.
- ↑ The Oxford Essential Dictionary of Foreign Terms in English. Oxford University Press Arxivat 2012-12-08 at Archive.is (anglès)
- ↑ Marie Karam Khayat i Margaret Clark Keatinge, Food from the Arab World, Khayats, Beirut, Líban. (anglès)
- ↑ Cuina persa Arxivat 2014-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ «Albergínia farcida». Arxivat de l'original el 2015-09-21. [Consulta: 25 juliol 2018].
- ↑ «Szechuan Aubergine Veg HT Chinese ACC». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 juliol 2018].
Enllaços externs
- «Albergínia bonica». Gastroteca. Generalitat de Catalunya, 2018. [Consulta: 25 juliol 2018].
- Anglí, Jordi. «"Per treure l'amargor de l'albergínia hem de tallar-la i posar-hi sal i sucre"» (àudio). El suplement. Catalunya Ràdio, 06-12-2015. [Consulta: 25 juliol 2018].