Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Giovan Battista Marino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:17, 5 març 2022 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaGiovan Battista Marino

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Giambattista Marino Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 octubre 1569 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 1625 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Nàpols
Roma
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, escriptor, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Activitat1590 Modifica el valor a Wikidata - 1625 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia narrativa, canzone, sonet i madrigal Modifica el valor a Wikidata
MovimentBarroc Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables


Musicbrainz: e79db67e-42fa-4b7c-a121-aee3d5995e05 Discogs: 2765049 Modifica el valor a Wikidata

Giovan Battista Marino (1569-1625) fou un poeta italià que donà nom al moviment del marinisme, basat en l'exageració, l'ús de l'antítesi i els jocs conceptuals propis del barroc. El terme juga amb el cognom del fundador i el manierisme en què s'inspira.

Biografia

[modifica]

Nascut a Nàpols en una família benestant, va conèixer de prop els cercles intel·lectuals italians, especialment els relacionats amb la literatura i la filosofia, mentre gaudia d'una joventut plena de plaers (fet que el va portar a enemistar-se amb el seu pare, advocat de renom). Després de diversos problemes amb la justícia mai aclarits del tot, emigrà cap a Roma, Torí i posteriorment París, on li arribà la fama literària com a poeta. Amb el triomf a l'estranger, pogué retornar a la seva ciutat natal abans de la seva mort.

Estil

[modifica]

El seu estil pren els referents clàssics grecollatins i els adapta al gust barroc dominant a l'època, basat en una literatura recarregada, plena de recursos retòrics i jocs lingüístics per mostrar l'enginy i la cultura de l'autor. Barreja els temes cristians, mitològics, amorosos (amb influència d'Ovidi) i burlescs en les seves diferents composicions, fins i tot a una mateixa obra. Exalta el carpe diem i l'amor a la literatura.

Fou admirat per autors com Lope de Vega, Jean-Louis Guez de Balzac, Tristan l'Hermite o John Milton, entre d'altres. S'aprecia la seva petja en els moviments del preciosisme i del conceptisme, així com posteriorment en Benedetto Croce.

Obres

[modifica]
  • Le rime
  • La lira
  • L'Adone
  • I panegirici
  • La strage degli innocenti
  • La Murtoleide
  • Dicerie sacre