Guyot
Un guyot és un mont submarí aïllat que té la forma d'un tronc de con,[1] amb la part superior aplanada, que es troba a una fondària superior a 200 metres. El diàmetre de la seva part superior pot arribar a superar els 10 quikòmetres.[2]
Història
La denominació de guyot va ser creada l'any 1946 pel geòleg estatunidenc Harry Hammond Hess (1906 – 1969) en honor al geògraf i geòleg suís Arnold Henry Guyot (1807 – 1884) i la va aplicar a un tipus de muntanya submarina de cim aplanat que havia descobert al Pacífic occidental en analitzar la batimetria del fons oceànic amb una sonda nàutica durant el seu servei com a oficial de la Marina dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Hess va considerar que es tractava d'antics volcans que s'aixecaven uns 3.000 metres des del fons de l'oceà, que havien estat escapçats per l'erosió abans d'acabar submergits, de manera que ara el seus cims plans es trobaven situats a una fondària d'entre 1.000 i 2.000 metres sota la superfície.[3]
Formació
L'any 1950 el dragatge del cim d'alguns guyots va revelar la presència de roques calcàries d'aigües poc profundes del període Cretaci. Posteriors dragatges van demostrar la presència habitual de fàcies i fòssils d'aigües poc profundes del Cretaci sobre els fonaments volcànics dels guyots.[4] Com per exemple hexacoral·lis i rudistes, uns bivalves típics de les plataformes carbonatades, ambdós constituents típics dels esculls de corall. La part superior aplanada dels guyots no seria deguda a l'erosió, sinó a la deposició que es produeix a les plataformes carbonatades d'aigües poc profundes. [5]
L'evolució estratigràfica que s'observa als guyots permet incloure'ls dins la seqüència de l'evolució de les illes volcàniques subsidents de Darwin, com l'etapa final.[6] Darwin va explicar l'origen dels atols a partir del seu creixement al voltant d'una illa volcànica que s'enfonsa, primer el corall forma un escull de franja, a mesura que l'illa continua la seva subsidència l'escull esdevé un escull de barrera i, quan finalment l'illa s'acaba d'enfonsar, l'illa esdevé un atol.[7] El guyot seria el resultat de la continuació de l'enfonsament de l'illa, la seva part superior serien les restes de l'atol submergit.[6]
Referències
- ↑ «Guyot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Guyot» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ Bernoulli i Capuzzo, 2021, p. 3019-3020.
- ↑ Jenkyns i Wilson, 1999, p. 342.
- ↑ Bernoulli i Capuzzo, 2021, p. 3020.
- ↑ 6,0 6,1 Bernoulli i Capuzzo, 2021, p. 3021.
- ↑ Darwin, Charles. The Structure and Distribution of Coral Reefs. Being the first part of the geology of the voyage of the Beagle, under the command of Capt. Fitzroy, R.N. during the years 1832 to 1836. Londres: Smith Elder and Co, 1843.
Bibliografia
- Bernoulli, Daniel; Capuzzo, Nicola «The voyage of the ‘Guyot Stone’ from the Swiss Alps to Neuchâtel and Princeton». International Journal of Earth Sciences, 110, 8, 7-2021, pàg. 3015–3022. DOI: 10.1007/s00531-021-02078-w.
- Jenkyns, Hugh C.; Wilson, Paul A. «Stratigraphy, paleoceanography, and evolution of Cretaceous Pacific guyots; relics from a greenhouse Earth». American Journal of Science, 299, 8, 5-1999, pàg. 341-392. DOI: 10.2475/ajs.299.5.341.
