Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Prefecte de la ciutat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:25, 11 març 2013 amb l'última edició de Legobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Antiga Roma:
Regne romà  · República Romana  · Imperi  ·
Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident
Imperi d'Orient

Organització social:
Dret romà
Assemblees romanes
Senat romà
Tribus romanes
Gens
Cursus honorum

Ciutadania romana
Patricis
Equites
Plebeus
Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol
Pretor
Tribú de la plebs
Censor
Pontifex Maximus
Qüestor

Prefecte de la ciutat
Edil
Prefecte
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador
Mestre de la cavalleria
Tribú consular
Legat

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà
Rei de Roma
August
Cèsar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Mestre dels soldats
Governador
Dux
Lictor
Vicarius
Tribú militar

Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (Praefectus urbi, originalment Custos urbis) fou una magistratura regular romana establerta pels reis, però que sota aquest nom apareix a la segona meitat del segle V aC i sembla que estava combinada amb la de Princeps Senatus.

Els custos urbis només exercien les seves funcions en absència del rei, i tenien el dret a convocar l'assemblea del poble; probablement el càrrec era vitalici i va romandre sense canvis sota la república fins al temps del decemvirat, però a partir del 487 aC va passar a ser un càrrec elegit, segurament pels comicis curiats, entre persones de rang consular; fins al 449 aC cada prefecte esmentat havia estat abans cònsol (excepte Publi Lucreci, nom que dona Tit Livi i probablement es erroni). Tenia tots els mateixos poders dels cònsols quan aquestos eren absents, podent convocar al senat i celebrar comicis, i en temps de guerra llevar legions i tenir-ne el comandament.

Després del decemvirat es va crear la magistratura amb el nom de pretor urbà, que es va canviar a praefectus urbi en record de l'antic ofici, i era elegit cada any però només pel temps en què els cònsols estaven absents, amb el propòsit de celebrar la Feriae Latinae, i ja no podien convocar al senat, ni dirigir-se a aquest cos; algunes vegades el càrrec era nomenat pels cònsols. El càrrec, força secundari, va subsistir tota la república i van continuar sota l'Imperi; quan no era nomenat un prefecte de la ciutat la seva tasca la feia el pretor urbà.

August va instituir un nou praefectus urbi, una magistratura regular i permanent investida amb totes les facultats per mantenir l'orde a la ciutat i amb jurisdicció sobre botxins (carnifices), banquers, guàrdies, teatres, i altres; per fer complir les seves disposicions disposava d'un cos de milites stationarii, equivalent a una policia; tenia jurisdicció en els conflictes entre esclaus i amos, i entre amos i lliberts; progressivament va absorbir el poder del pretor urbà fins que finalment les seves decisions només van poder ser apel·lades a l'emperador; va arribar a tenir jurisdicció criminal en solitari (segle III) tant a la ciutat de Roma com a 100 milles romanes a l'entorn, i podia castigar a deportatio in insulam. Durant els primers dos segles de l'Imperi l'ofici es va exercir per uns quants anys, fins i tot de per vida; per en temps de Valerià I el càrrec era anyal.

Quan Constantinoble fou declarada segona capital, es va crear un segon prefecte de la ciutat. Llavors els prefectes eren representants directes de l'emperador i tenia el control de tota la resta de l'administració local, les corporacions i les institucions publiques. Cada mes havien de presentar un informe a l'emperador sobre els acords del senat. En l'elecció dels papes el prefecte tenia a càrrec la seva regulació.