Prefecte de la ciutat
| |||||
Organització social: | |||||
| |||||
Magistratures ordinàries | |||||
| |||||
Magistratures extraordinàries | |||||
| |||||
Càrrecs i honors | |||||
|
Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (Praefectus urbi, originalment Custos urbis) fou una magistratura regular romana establerta pels reis, però que sota aquest nom apareix a la segona meitat del segle V aC i sembla que estava combinada amb la de Princeps Senatus.
Els custos urbis només exercien les seves funcions en absència del rei, i tenien el dret a convocar l'assemblea del poble; probablement el càrrec era vitalici i va romandre sense canvis sota la república fins al temps del decemvirat, però a partir del 487 aC va passar a ser un càrrec elegit, segurament pels comicis curiats, entre persones de rang consular; fins al 449 aC cada prefecte esmentat havia estat abans cònsol (excepte Publi Lucreci, nom que dona Tit Livi i probablement es erroni). Tenia tots els mateixos poders dels cònsols quan aquestos eren absents, podent convocar al senat i celebrar comicis, i en temps de guerra llevar legions i tenir-ne el comandament.
Després del decemvirat es va crear la magistratura amb el nom de pretor urbà, que es va canviar a praefectus urbi en record de l'antic ofici, i era elegit cada any però només pel temps en què els cònsols estaven absents, amb el propòsit de celebrar la Feriae Latinae, i ja no podien convocar al senat, ni dirigir-se a aquest cos; algunes vegades el càrrec era nomenat pels cònsols. El càrrec, força secundari, va subsistir tota la república i van continuar sota l'Imperi; quan no era nomenat un prefecte de la ciutat la seva tasca la feia el pretor urbà.
August va instituir un nou praefectus urbi, una magistratura regular i permanent investida amb totes les facultats per mantenir l'orde a la ciutat i amb jurisdicció sobre botxins (carnifices), banquers, guàrdies, teatres, i altres; per fer complir les seves disposicions disposava d'un cos de milites stationarii, equivalent a una policia; tenia jurisdicció en els conflictes entre esclaus i amos, i entre amos i lliberts; progressivament va absorbir el poder del pretor urbà fins que finalment les seves decisions només van poder ser apel·lades a l'emperador; va arribar a tenir jurisdicció criminal en solitari (segle III) tant a la ciutat de Roma com a 100 milles romanes a l'entorn, i podia castigar a deportatio in insulam. Durant els primers dos segles de l'Imperi l'ofici es va exercir per uns quants anys, fins i tot de per vida; per en temps de Valerià I el càrrec era anyal.
Quan Constantinoble fou declarada segona capital, es va crear un segon prefecte de la ciutat. Llavors els prefectes eren representants directes de l'emperador i tenia el control de tota la resta de l'administració local, les corporacions i les institucions publiques. Cada mes havien de presentar un informe a l'emperador sobre els acords del senat. En l'elecció dels papes el prefecte tenia a càrrec la seva regulació.