430 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 430 aC (cdxxx aC) |
Islàmic | 1084 aH – 1083 aH |
Xinès | 2267 – 2268 |
Hebreu | 3331 – 3332 |
Calendaris hindús | -374 – -373 (Vikram Samvat) 2672 – 2673 (Kali Yuga) |
Persa | 1051 BP – 1050 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -179 |
Ab urbe condita | 324 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
Dècades | |
460 aC 450 aC 440 aC - 430 aC - 420 aC 410 aC 400 aC | |
Anys | |
433 aC 432 aC 431 aC - 430 aC - 429 aC 428 aC 427 aC |
El 430 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Cras i Jul, o també any 324 ab urbe condita). La denominació 430 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Grècia
[modifica]- Epidèmia de tifus a Atenes, que provocà la mort d'una quarta part dels atenencs. D'aquesta epidèmia són les primeres observacions sobre immunologia. Tucídides diu que les úniques persones que gosaven ocupar-se dels malalts eren les que ja havien patit la malaltia i havien sobreviscut.[2]
- Aliança de l'atenenc Pèricles, Perdicas II de Macedònia i el rei Sitalces dels odrisis durant la Guerra del Peloponès.[3][4]
- El rei espartà Arquidam II torna a envair Àtica a l'abril, arribant fins a Làurion, però als 40 dies es va retirar davant l'epidèmia de tifus. Va enviar una comitiva encapçalada per Aristeu de Corint i Aneristos per a demanar el suport de Pèrsia però Sadocos, rei dels odrisis, la va capturar.[5]
República de Roma
[modifica]- Luci Juli Jul i Gai Papiri Cras són elegits cònsols romans. Es van avançar als Tribuns de la plebs per a aprovar la Llei Papiria Julia que modificava l'anterior Llei Tarpeia i permetia pagar les multes en metàl·lic i no en caps de ramat.[6]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]- Zenó d'Elea, filòsof grec membre de l'escola d'Elea.[7]
- Filip de l'Alta Macedònia, rei de l'Alta Macedònia entre el 454 aC i el 430 aC.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, II, 52
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, II, 95-101
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XII, 50, 51
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, II, 29, 53, 67
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 21
- ↑ Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, IX, 25
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, II, 95