5,56 × 45 mm OTAN
 Bala, beina i cartutx complet 5,56×45mm OTRAN | |
| Lloc d'origen | United States |
|---|---|
| Història del servei | |
| En servei | 1963–present |
| Usat per | OTAN |
| Guerres | Des de la Guerra del Vietnam |
| Història de la fabricació | |
| Dìssenyador(s) | Eugene Stoner |
| Especificacions | |
| Beina original | .223 Remington |
| Tipus beina | Rimless, bottleneck |
| Diàmetre bala | 5,70 mm |
| Diàmetre coll | 6,43 mm |
| Diàmetre ressalt | 9,00 mm |
| Diàmetre base | 9,58 mm |
| Diàmetre pestanya | 9,60 mm |
| Gruix pestanya | 1,14 mm |
| Longitud beina | 44,70 mm |
| Longitud total | 57,40 mm |
| Capacitat beina | 1,85 cm³ |
| Pas estriat | 178 mm o 229 mm |
| Tipus càpsula iniciadora | Small rifle |
| Pressió màxima (EPVAT) | 430.00 |
El cartutx 5,56 × 45 mm OTAN és una munició per a fusell desenvolupada als Estats Units específicament per al fusell d'assalt M16 a la dècada de 1960. Posteriorment va ser adoptada com a munició estàndard de l'OTAN, i és utilitzada àmpliament pels seus exèrcits així com els de països no membres.[1] Aquesta munició és una variant del cartutx .223 Remington.
Història
[modifica]Als anys 1950 el cartutx de fusell de calibre 7,62 x 51 mm (anomenat comercialment com a .308 Winchester)[2] va ser elegit com a munició de fusell estàndard de l'OTAN en substitució del .30-06 Springfield.
Posteriorment van sorgir diverses crítiques sobre el calibre 7,62, ja que el consideraven massa potent pels fusells de servei del moment, causant retrocés excessiu i no permetent una cadència de foc prou alta. Això va provocar el desenvolupament de noves municions més lleugeres per part d'empreses dels Estats Units d'Amèrica que portarien al cartutx 5,56 x 45 mm, adoptat per l'exèrcit dels Estats Units i posteriorment als anys 1970 per l'OTAN.
Des de la seva implementació han sorgit certes crítiques a aquest calibre degut a una menor abast efectiu i poder destructiu que altres calibres militars, a pesar d'això s'ha implementat a la major part de forces armades del món. Aquestes crítiques s'han accentuat davant de l'experiència en combat a la Guerra de l'Afganistan on les tropes de la Força Internacional d'Assistència i de Seguretat, armades sobretot amb el calibre 5,56, es van trobar combats amb l'enemic a més de 300 (la distància màxima efectiva en combat d'aquesta munició).[3] Això ha portat a la reintroducció d'armes amb el 7,62 x 51 mm OTAN, així com el desenvolupament de versions millorades de la munició del 5,56. Una altra tendència de la dècada del 2000 és el disseny i introducció de cartutxos sense plom (ni en la bala ni en el propel·lent), per evitar-ne l'impacte ambiental.[4]
Comparació del 5,56 mm OTAN i el 7,62 mm OTAN
[modifica]| Cartutx | Model | Mida del cartutx | Pes del cartutx | Pes de la bala | Velocitat | Energia |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 5,56 mm OTAN | M855[5] | 5,56×45 mm | 12,31 g (190 gr) | 4,02 g (62 gr) | 945,5 m/s (3.100 peus/s) | 1.797 J[6] |
| 7,62 mm OTAN | M80[7] | 7,62×51 mm | 25,40 g (392 gr) | 9,33 g (147 gr) | 838,0 m/s (2.749 peus/s)[7] | 3.275 J |
Referències
[modifica]- ↑ «NATO Infantry Weapons Standardization, Per G. Arvidsson, ChairmanWeapons & Sensors Working GroupLand Capability Group 1 – Dismounted Soldier NATO Army Armaments Group». Arxivat de l'original el 2012-12-01. [Consulta: 5 abril 2014].
- ↑ Barnes, Frank C. Cartridges of the World. Northfield Il: DBI Books, 1972, p. 37. ISBN 0-695-80326-3.
- ↑ G Williams, Anthony. «The Case for a General-Purpose Rifle and Machine Gun Cartridge (GPC)». Arxivat de l'original el 9 de novembre 2014. [Consulta: 20 gener 2015].
- ↑ Valpolini, Paolo. «Lethality and Range vs Mobility: th Small Arms Ammo Dilemma». Armada International. Arxivat de l'original el 20 de gener 2015. [Consulta: 20 gener 2015].
- ↑ 5.56 mm (5.56 × 45 mm) Ammunition. Inetres.com (2005-05-03). Retrieved on 2011-01-08.
- ↑ KE = 1/2mv², massa (m) en kg i velocitat (v) en m/s
- ↑ 7,0 7,1 7.62 mm (7.62 × 51 mm) Ammunition. Inetres.com. Retrieved on 2011-01-08.
