Émile Cartailhac
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 febrer 1845 Marsella (França) |
| Mort | 26 novembre 1921 (76 anys) Ginebra (Suïssa) |
| Formació | Lycée Pierre-de-Fermat Universitat de Tolosa |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arqueologia |
| Ocupació | espeleòleg, rock art specialist (en)  , historiador, antropòleg, arqueòleg, conservador |
| Ocupador | Universitat de Tolosa |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Premis | |
Émile Cartailhac (Marsella, 15 de febrer de 1845 - Ginebra, 26 de novembre de 1921) va ser un arqueòleg francès.
Nasqué a Marsella i estudià Dret tot i sentir-se de ben jove atret per la prehistòria, ensenyà arqueologia a Tolosa. El 1867 se li encarrega la secció de prehistòria de l'Exposició Universal de Paris.
Igual que el també prestigiós arqueòleg Gabriel Mortillet posà en dubte l'autencititat de les descobertes d'art parietal paleolític a la cova d'Altamira de Cantàbria el 1879 i va rectificar públicament amb l'article: La grotte d'Altamira, Espagne. "Mea culpa" d'un sceptique el 1902 després que es trobessin a frança altres restes artístiques del Paleolític.
Fonts
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Émile Cartailhac
- Michel Brézillon, Dictionnaire de la préhistoire, Larousse, (1969), ISBN 2-03-075437-4
- Marc Groenen, Pour une histoire de la préhistoire, Éd. J. Millon, (1994), ISBN 2-905614-93-5