Óblast de Jitòmir
Житомирська область (uk)  | |||||
| Tipus | óblast d'Ucraïna | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Ucraïna | ||||
| Capital | Jitòmir | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.179.032 (2022) (39,52 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 29.832 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 22 setembre 1937 | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Vitali Bunetxko (2019–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 380-41 | ||||
| ISO 3166-2 | UA-18 | ||||
| Identificador KOATUU | 1800000000 | ||||
| Lloc web | zt.gov.ua | ||||
 
| |||||
.svg=26lang=3dca)
L'óblast de Jitòmir (en ucraïnès: Жито́мирська óбласть, transcrit: Jitòmirska óblast; nom informal: Жито́мирщина, transcrit: Jitòmirsxina) és una óblast de la Ucraïna septentrional. Forma part de la regió històrica de Políssia (Полісся). La capital de l'óblast és Jitòmir.[1]
Aquesta óblast limita amb la República de Belarús al nord (té 280 km de frontera amb la vóblasts de Hómiel), i amb les óblasts de Kíiv a l'oest, de Vínnitsia al sud, i les de Khmelnitski i Rivne a l'oest.[2]
Geografia física
[modifica]Relleu
[modifica]L'óblast de Jitòmir està formada per planes ondulants amb terra més baixa al nord i nord-est (amb altituds mitjans de 280-220 metres o menys). La majoria de l'óblast (al sud i sud-oest) forma part de la "terra alta del pre-Dniéper" (Придніпровська височина) i la de Podíl·lia o Volyn-Podíl·lia (Поді́льська височина́ o Волинсько-Подільська височина). El sector sud-est forma part de la "terra baixa de Políssia" (Поліська низовина). Al nord de l'óblast es troba el sistema de pujols de Bilokoróvytxi (Білокоровицький кряж).
Hidrografia
[modifica]
El territori de l'óblast és banyat per 221 rius amb una llargada total de 5.366 km. Tots els rius pertanyen a la conca del Dniéper. Els rius més grans per la seva llargada dins de l'óblast són: el Tèteriv (Тетерів, 247 km), el Slutx (Случ, 194 km, afluent del Horyn), l'Irpin (Ірпінь, 174 km) i l'Irxà (Ірша, 136 km).[3]
L'óblast també compta amb un gran nombre de llacs. Els més grans - el Txorne (Чорне, "Negre"), Ozerianske (Озерянське), Duje (Дуже), Didove (Дідове) i Prybylovetske (Прибиловецьке) - es troben a la conca de l'Ubort (Уборть).
Rius principals
[modifica]- Tèteriv (річка Те́терів, ritxka Tèteriv, 365 km), afluent dret del Dniéper
- Slutx (Случ, 451 km), afluent dret del Horyn
- Irpin (Ірпінь, 174 km), afluent dret del Dniéper, neix a l'óblast de Jytòmyr, al poble de Iaropóvytxi (Яроповичі).
- Irxà (Ірша́, 145 km), afluent esquerra del Tèteriv
- Hnylopiat (Гнилоп'ять, 99 km), afluent dret del Tèteriv
- Huiva (Гуйва, 97 km), afluent dret del Tèteriv
- Uj o Uixa (Уж, Уша, 256 km), afluent dret del riu Prípiat
- Smokla (Смолка, 73 km), afluent del riu Slutx
- Horyn (Норинь, 84 km), afluent esquerra de l'Uj
- Ubort (Уборть, 292 km), afluent dret del riu Prípiat
Llacs
[modifica]L'óblast de Jitòmir compta amb un gran nombre de llacs. Els més grans, tots a la conca del riu Ubort, són:
- El Txorne (Чорне)
- Ozerianske (Озерянське)
- Duje (Дуже)
- Didove (Дідове)
- Prybylovetske (Прибиловецьке)
Ecoregions, Flora i Fauna
[modifica]L'óblast té una gran riquesa de bosc i aigua, i al nord, aiguamolls boscosos. Més precisament, el bosc ocupa unes 750,2 mil hectàrees (dades del 2007). Al nord, es troba un sol de podzol; al sud, txornozem.
Clima
[modifica]L'óblast té un clima continental temperat amb estius calorosos i humits i hiverns suaus i ennuvolats. Temperatures mitjanes a l'estiu: +18,5 °С; i a l'hivern: -3 °C. La precipitació atmosfèrica anual mitjana és de 500—600 mm.
Política i govern
[modifica]Divisions Administratives
[modifica]L'óblast de Jitòmir està dividida en 23 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion•y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 5 ciutats que no depenen d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats de Berdýtxiv (Бердичів), Kórosten (Коростень), Malyn (Малин), Novohrad-Volynskyi (Новоград-Волинський), i la capital de l'óblast, Jitòmir (Житомир).
L'óblast té un total de 1.674 punts poblats:
- 11 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 6 de les quals depenen d'un raion;
- 43 "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus entre poble i ciutat);
- 1.588 pobles (село́, seló); i
- 32 llogarrets (се́лище, sélysxe tot sol).
Principals ciutats
[modifica]- Jitòmir (ucraïnès: Жито́мир, transcrit: Jitòmir; ídix: זשיטאמיר; polonès: Żytomierz; belarús: Жытомір, Jytòmir), la capital, està banyada pel riu Tèteriv (Те́терів, 365 km) i el seu afluent, el Kàmianka (Кам'янка, 32 km). Museu de Koroliov.
- Andrúixivka, també Andrússivka (Андру́шівка, Андру́сівка), està situat a la riba del Huiva (Гуйва, 97 km)
- Barànivka (Бара́нівка)
- Berdýtxiv (ucraïnès: Берди́чів; ídix: בערדיטשעוו, belarús: Бердычаў), ciutat banyada pel riu Hnylopiat (Гнилоп'ять, 99 km)
- Kórosten (Ко́ростень, abans Іскоростень, Iskorosten), a la riba del Uj o Uixa (Уж, Уша, 256 km)
- Korostýxiv (Коростишів), a la riba del Tèteriv (Те́терів, 365 km)
- Malyn (Малин), a la riba de l'Irxà (Ірша́, 145 km)
- Novohrad-Volynskyi (ucraïnès: Новоград-Волинський, abans: Возвягель, Звяголь, Звягель, Звягаль, transcrits: Vozviahel, Zviahol, Zviahel, Zviahal; ídix: זוויל, transcrit: Zvil), està situada on el Smokla (Смолка, 73 km) desemboca al riu Slutx (Случ, 451 km)
- Óvrutx (О́вруч), situada a la riba del Horyn (Норинь, 84 km)
- Olevsk (Олевськ), a la riba de l'Ubort (Уборть, 292 km)
- Radomyxl, Radomysl (Радомишль, Радомисль, antic nom: Мичеськ, Mytxesk), ciutat situada a la riba del Tèteriv.
Economia
[modifica]L'economia de l'óblast de Jitòmir es basa principalment en l'extracció de granit i altres pedres per la construcció, silvicultura, agricultura i la manufactura de maquinària.
Algunes zones tot al nord de l'óblast van ser afectades per la catàstrofe de Txornóbyl.
Cultura
[modifica]Personatges
[modifica]A l'óblast de Jytòmyr van néixer
[modifica]- Lèssia Ukraïnka (Ле́ся Украї́нка, nom real: Лариса Петрівна Косач-Квітка, Laryssa Petrivna Kossatx-Kvitka, 1871 - 1913), gran escriptora ucraïnesa que practicava tots els gèneres de poesia, com també la drama, prosa i periodisme. També va treballar al camp de l'etnografia. Era activista participant en la renaixença ucraïnesa.
- Serhíi Koroliov o Koroliv (Сергі́й Па́влович Корольо́в o Королів, 1906 - 1966), enginyer soviètic ucraïnès, considerat el pare de l'astronàutica soviètica. Hi ha un museu sobre ell i l'astronàutica a la ciutat de Jitòmir
- Sviatoslav Ríkhter o Richter (Святосла́в Теофі́лович Рі́хтер, 1915 - 1997), un dels pianistes més importants del món, pianista soviètic, fill de l'organista, pianista i compositor d'origen alemany, Teofil Ríkhter o Richter (Теофіл Данілович Ріхтер). Va néixer a Jitòmir i es va criar a Odessa.
- Volodýmyr Korolenko (Володимир Галактіонович Короленко, Volodýmyr Halaktiónovytx o Galaktionovitx Korolenko, 1853—1921), escriptor, periodista, publicista i activista pels drets humans ucraïnès, fill d'un cosac jutge de districte. Escrivia en rus. Sota l'imperi Rus, va ser exiliat per 6 anys a Sibèria.
- Oleh Òljytx (Оле́г О́льжич, nom real: Олег Олександрович Кандиба, Oleh Oleksàndrovytx Kandyba, 1907 - 1944, al camp de concentració de Sachsenhausen), poeta, arqueòleg i activista polític ucraïnès, fill del famós poeta Oleksandr Oles (Олександр Олесь, cognom real: Кандиба, Kandyba)
- Ivan Fésxenko-Txopivskyi (Іва́н Адрія́нович Фе́щенко-Чопі́вський, 1884 - 1952), científic metal·lurg, activista polític i home polític.
- Borýs Liatoxynskyi (Бори́с Ми́колайович Лятоши́нський, transcrit: Borýs Mýkolaiovytx Liatoxynskyi, 1894 - 1895), compositor, director d'orquestra i pedagog ucraïnès
- Joseph Conrad (ucraïnès: Джозеф Конрад, polonès: Józef Teodor Konrad Korzeniowski; anglès: Joseph Conrad, 1857-1924), famós escriptor britànic d'origen polonès.
- Der Nister (ídix: דער נסתּר; rus: Нистер. El nom en ídix vol dir "amagat" o "secret", en la tradició cabal·lística d'anomenar savis secrets, 1884-1950, al Gulag. Nom real: ídix: פנחס כהנאָוויטש; ucraïnès: Пинхус Менделевич Каганович, Pynkhus Mendelevytx Kahanòvytx) escriptor en ídix, filòsof, traductor i crític d'origen jueu.
També hi van viure
[modifica]- Frédéric Chopin (ucraïnès: Фредери́к Франсуа́ Шопе́н, polonès: Fryderyk Franciszek Chopin o Szopen; francès: Frédéric François Chopin, 1810-1849), compositor i pianista francès d'origen polonès.
- Teofil Ríkhter o Richter (Теофіл Данілович Ріхтер), organista, pianista i compositor d'origen alemany, pare del famós pianista Sviatoslav Richter, va viure a Odessa i Jitòmir, entre altres llocs.
- Xolom-Aleikhem (ucraïnès: Шоло́м-Але́йхем, o "La pau sigui amb vostè"; ídix: שלום־עליכם), pseudònim de Solomon o Xolom Rabýnovytx o Xolom Nokhumovytx Rabýnovytx, Шолом Нохумович Рабинович, conegut en anglès com a Sholem Aleichem o Sholem Naumovich Rabinovich, 1859-1916) — gran escriptor jueu ucraïnès conegut com el "Mark Twain jueu" i considerat un dels 3 clàssics més importants de la literatura ídix.
Història
[modifica]L'óblast forma part de la regió històrica de Políssia (Полісся).
Durant la invasió russa d'Ucraïna el 2022, les tropes russes van ocupar parcialment la regió.[4] Van ser completament rebutjats quan l'assentament Narodychi hromada, on les forces russes havien estat tancades des de l'obertura de l'ofensiva a finals de febrer de 2022, es va declarar l'alliberament el 4 d'abril de 2022.[5]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Pedra memorial de la fundació de Jitòmir -
Museu de Koroliov a la ciutat de Jitòmir -
Teatre de drama i música de Jitòmir -
Església de sant Miquel a Jitòmir (Михайлівська, Mikhàilivska) -
Catedral de la transfiguració (Свято-Преображенський кафедральний собор) a Jitómyr -
Universitat politècnica estatal de Jitòmir (Житомирський державний технологічний університет). -
Aiguafort o litografia (1865) de l'antiga església dels jesuïtes polonesos a Jitòmir -
Cartellet (que data de l'època soviètica) anunciant l'entrada a la ciutat de Baranivka
Referències
[modifica]- ↑ «Zhytomyr». Encyclopedia of Ukraine, 2014. [Consulta: 28 gener 2023].
- ↑ Ukraine Export-Import ,Trade & Business Directory Volume 1 Strategic Information and Contacts (en anglès). Lulu.com, 2012-09-10, p. 24. ISBN 978-1-4387-5057-6.
- ↑ Cybriwsky, Roman Adrian. Along Ukraine's River: A Social and Environmental History of the Dnipro (en anglès). Central European University Press, 2018-03-15, p. 30. ISBN 978-963-386-204-9.
- ↑ «Zhytomyr region is liberated from Russian troops - the head of the Regional Military administration» (en anglès). pravda.com. [Consulta: 29 gener 2023].
- ↑ «Russian troops pushed out of Zhytomyr region – governor» (en anglès). ukrinform.net. [Consulta: 29 gener 2023].
Enllaços externs
[modifica]
- Pàgina oficial de l'administració estatal de l'óblast de Jitòmir Arxivat 2014-04-19 a Wayback Machine.. (ucraïnès)
- Secció sobre l'óblast de Jitòmir a la pàgina oficial del Govern d'Ucraïna. (ucraïnès) (rus)(anglès)
- Pàgina oficial de l'institut d'estadística de l'óblast Arxivat 2014-03-25 a Wayback Machine.
- Fotos de la regió a la pàgina "Photo Ukraine". (ucraïnès) (rus) (anglès)
