Acipenser nudiventris
Estat de conservació | |
---|---|
En perill crític | |
UICN | 225 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Ordre | Acipenseriformes |
Família | Acipenseridae |
Gènere | Acipenser |
Espècie | Acipenser nudiventris (Lovetsky, 1828)[1][2][3] |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Acipenser nudiventris és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids.[5]
Descripció
[modifica]- Pot arribar a fer 200 cm de llargària màxima (normalment, en fa 132) i 80 kg de pes.
- 45-57 radis tous a l'aleta dorsal.
- 23-37 radis tous a l'aleta anal.
- Musell moderadament llarg i punxegut a la punta.
- La part superior és de color gris, els costats més clars i el ventre blanc.[6][7][8]
Reproducció
[modifica]Fa la posta entre les acaballes de l'abril i el juny (o finals del maig en el cas de les poblacions del riu Rioni, Geòrgia).[9][10]
Alimentació
[modifica]Menja mol·luscs, amfípodes i larves de quironòmids.[6]
Hàbitat
[modifica]És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom[11] i de clima temperat (10 °C-20 °C; 57°N-36°N, 14°E-53°E) que viu entre 30-60 m de fondària.[6][12]
Distribució geogràfica
[modifica]És autòcton de l'Azerbaidjan, Bulgària, Geòrgia, l'Iran, el Kazakhstan, Romania, Turquia, el Turkmenistan, Ucraïna i l'Uzbekistan, incloent-hi la mar Negra, la mar d'Azov, la mar Càspia, el llac Balkhash i els rius Danubi fins a Bratislava, el Volga fins a Kazan i l'Ural fins a Chkalov. Ha estat introduït a la Xina i esdevingué extint a Sèrbia, Eslovàquia, Moldàvia, Hongria, Txèquia, l'Afganistan i Àustria.[13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][9][32][33]
Estat de conservació
[modifica]Les seues principals amenaces són la sobrepesca, les captures accidentals, la pesca furtiva, la construcció de preses, l'extracció d'aigua, les sequeres i la pèrdua del seu hàbitat. A més, la introducció de l'esturió sevruga (Acipenser stellatus) al mar d'Aral des de la mar Càspia a la darreria de la dècada del 1960 (el qual estava infestat per un paràsit nematode) va comportar la seua extinció al mar d'Aral al cap de pocs anys.[34]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Göttinger Digitalisierungszentrum: Seitenansicht». [Consulta: 7 juliol 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Lovetsky, A., 1828. Novyi Mag. Estestv. Istorii Part 2: e. g. 78.
- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Acipenser nudiventris» (en anglès). Fishbase.
- ↑ Rochard, E., P. Williot, G. Castelnau i M. Lepage, 1991. Elements de systematique et de biologie des populations sauvages d'esturgeons. P. 475-507. A: P. Williot (ed.). Acipenser, Actes du Premier colloque international sur l'esturgeon, Bordeus, 3-6 d'octubre del 1989. CEMAGREF Publ.
- ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
- ↑ 9,0 9,1 Svetovidov, A.N., 1984. Acipenseridae. P. 220-225. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
- ↑ Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966.
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Baensch, H.A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
- ↑ Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
- ↑ Coad, B.W., 1981. Fishes of Afghanistan, an annotated check-list. Publ. Zool. Natl. Mus. Can. 14:23p.
- ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
- ↑ Gerstmeier, R. i T. Romig, 1998. Die Süßwasserfische Europas: für Naturfreunde und Angler. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. 368 p.
- ↑ Hanel, L., 2003. The ichthyofauna of the Czech Republic: development and present state. Matthias Belivs Univ. Proc. 3(1): 41-71.
- ↑ Institut d'Hidrobiologia de l'Acadèmia Sínica, Museu Natural de Shanghai i Ministeri d'Agricultura de la Xina de 1993. El peixos d'aigua dolça de la Xina en il·lustracions a color. Vol. 3. 166 p.
- ↑ Kamilov, G. i Z.U. Urchinov, 1995. Fish and fisheries in Uzbekistan under the impact of irrigated agriculture. P. 10-41. A: T. Petr (ed.). Inland fisheries under the impact of irrigated agriculture: Central Asia. FAO Fisheries Circular Núm. 894.
- ↑ Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
- ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4
- ↑ Lusk, M.R., Luskova V. i L. Hanel, 2010. Alien fish species in the Czech Republic and their impact on the native fish fauna Folia Zool. 59(1):57-72.
- ↑ Ma, X., X. Bangxi, W. Yindong i W. Mingxue, 2003. Intentionally introduced and transferred fishes in China's inland waters. Asian Fish. Sci. 16(3&4):279-290.
- ↑ Mitrofanov, V.P. i T. Petr, 1999. Fish and fisheries in the Altai, Northern Tien Shan and Lake Balkhash (Kazakhstan). P. 149-167. A: T. Petr (ed.). Fish and fisheries at higher altitudes: Asia. FAO Fish. Tech. Pap. Núm. 385. FAO, Roma. 304 p.
- ↑ Mutysheva, G.K. i V.M. Stygar, 1989. Distribution and feeding of sturgeon fingerlings in the coastal mouth waters of the Urals. P. 175-188 "a" Podrazhanskaya, S.G., A.A. Neyman i M.I. Tarverdieva (Eds.). Diurnal rhythms and diets of commercial fishes of the World Ocean. Moscou, VNIRO.
- ↑ Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9):687-736.
- ↑ Sal'nikov, V.B., 1998. Anthropogenic migration of fish in Turkmenistan. J. Ichthyol. 38(8):591-602.
- ↑ Sokolov, L.I. i L.S. Berdicheskii, 1989. Acipenseridae. p. 150-153. A J. Holcík (ed.) The freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part II. General introduction to fishes Acipenseriformes. AULA-Verlag Wiesbaden. 469 p.
- ↑ Svetovidov, A.N., 1979. Acipenseridae. P. 82-84. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
- ↑ Walker, K.F. i H.Z. Yang, 1999. Fish and fisheries in western China. FAO Fish. Tech. Pap. 385:237-278.
- ↑ Zhang, S., 2001. Fauna Sinica. Osteichthyes. Acipenseriformes, Elopiformes, Clupeiformes, Gonorhynchiformes. Science Press, Beijing, la Xina. 209 p.
- ↑ Freyhof, J., Chebanov, M.; Pourkazemi, M. (2022). "Acipenser nudiventris." 2022 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2022. [Consulta: 3 abril 2023]
Bibliografia
[modifica]- Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
- Arefjev, V.A., 1983. Polykaryogram analysis of the Aral shyp sturgeon Acipenser nudiventris Lovetzky (Acipenseridae). Vopr. Ikhtiol. 23(2):209-218.
- Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
- Birstein, V.J., 1993. Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conserv. Biol. 7:773-787.
- Fontana, F., 1994. Chromosomal nucleolar organizer regions in four sturgeon species as markers of karyotype evolution in Acipenseriformes (Pisces). Genome. 37(5): 888-892.
- Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
- Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
- Nikoljukin, N.I., 1966. Some questions of cytogenetics, hybridization and systematics of the Acipenseridae Genetika (Genetics). 2(5):25-27. Moscou.
- Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
- Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
- Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
- Streltsova, S.V., 1953. Dermal respiration in fishes. Izvestiia VNIORKH 33:72-102.
- Vassíliev, V. P. «Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish» (en anglès). Journal of Ichthyology, 20, 3, 1980, pàg. 1–38. ISSN: 0032-9452.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.