Adolf Bastian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Philipp Wilhelm Adolf Bastian  26 juny 1826 Bremen (Alemanya) | ||
| Mort | 2 febrer 1905 (78 anys) Port-of-Spain (Trinitat i Tobago) | ||
| Sepultura | Südwestkirchhof Stahnsdorf, Trinitatis F. 21 Wst. 153/154 | ||
| Director de museu | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Bremen Gymnasium (en)  (–1845)Universitat de Würzburg Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Jena Universitat de Heidelberg | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Etnografia | ||
| Ocupació | antropologia | ||
| Ocupador | Universitat Humboldt de Berlín Museu Etnològic de Berlín | ||
| Membre de | |||
| Influències | |||
| Influències en | |||
| Nom de ploma | Plato III | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Premis | |||
 | |||
Adolf Bastian (Bremen 1826 – Port of Spain 1905) va ser un antropòleg i etnògraf alemany.[1] Va crear la revista científica Zeitschrift für Ethnologie el 1868 i el seu trebal va formar la base del Museu Etnològic de Berlín (Museum für Völkerkunde).[1] Va ser un dels primers a estudiar científicament els mètodes curatius primitius, a partir dels treballs de camp a la Guiana Britànica.[2]
La psicologia del fin de siècle (segle xix-xx) li deu la teoria sobre l' Elementargedanke o «idea elemental». Va postular la idea de l'existència d'un suposat «inconscient col·lectiu», una idea que que també és troba en les obres de Friedrich Nietzsche (1844-1900).[3] Defensava la idea de la «unitat psíquica de la humanitat»: totes les poblacions humanes tindrien la mateixa capacitat mental i les diferències culturals s'han d'explicar per accidents històrics.[4] Aquesta va inspirar la teoria de l'arquetip de Carl Jung (1875-1961). Les idees de Bastian van influir en l'antropòleg Franz Boas, Bronisław Malinowski i la mitologia comparada de Joseph Campbell.[5][6]
Ha escrit més de dos-cents articles i llibres. Per a una bibliografia més extensiva vegeu: «Adolf Bastian» (en anglès, alemany). Internet Archive. [Consulta: 17 agost 2022].
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Adolf Bastian». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ Planella i Ribera, Jordi; Vilanou i Torrano, Conrad. «Compassió, pietat, hospitalitat i humanitat. Fonaments històrics i antropològics de l'educació social». Història de l'educació social. Universitat Oberta de Catalunya, s.d. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ Duch, Luis. Mite i interpretació. Aproximació a la logomítica II. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, p. 89. ISBN 84-7826-689-5.
- ↑ López, Didac. «Leslie White i el neoevolucionisme». Llibertat Cat, 23-11-2016. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ Campbell, Joseph. The masks of God. Primitive mythology. Rev. ed. Nova York: Penguin Compass, 2008. ISBN 978-1-4395-0891-6. «Jung's idea of the «archetypes» is one of the leading theories, today, in the field of our subject. It is a development of the earlier theory of Adolf Bastian…»
- ↑ «Adolf Bastian» (en anglès). Encyclopædia Britannica.
Bibliografia
[modifica]- Buchheit, Klaus Peter. Die Verkettung der Dinge : Stil und Diagnose im Schreiben Adolf Bastians [La concatenació de les coses: estil i diagnòstic als escrits d'Adolf Bastian] (en alemany). Münster: Lit, 2005. ISBN 3-8258-8741-3.
- Buchheit, Klaus Peter; Koepping, Klaus Peter. «Adolf Philipp Wilhelm Bastian». A: Hauptwerke der Ethnologie. Stuttgart: A. Kröner, 2001. ISBN 3-520-38001-3.
- Buchheit, Klaus Peter: "The Concatenation of Minds" (an essay on Bastian's conception of lore), in: Rao/Hutnyk (Hg.) "Celebrating Transgression. Method and Politics in Anthropological Studies of Culture", Berghahn Oxford New York 2006:211–224
- Buchheit, Klaus Peter: The World as Negro and déjà vue (an essay on Adolf Bastian and the self-deconstructing infringements of Buddhism, jargon, and racism as means of intercultural diagnosis), in: Manuela Fischer, Peter Bolz, Susan Kamel (eds.), Adolf Bastian and his universal archive of humanity. The origins of German anthropology. Georg Olms Verlag, Hildesheim, Zürich, Nova York, 2007:39–44
- Koepping, Klaus-Peter (1983) Adolf Bastian and the Psychic Unity of Mankind: The Foundations of Anthropology in Nineteenth Century Germany. St. Lucia: University of Queensland Press.
- Tylor, Edward B. «76. Professor Adolf Bastian: Born June 26, 1826; Died February 3, 1905 (Obituari)». Man, 5, 1905, pàg. 138–143. ISSN: 0025-1496.
