Aiguabella
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | la Torre de Cabdella  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 18 (2019) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.221 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Festa patronal | Sant Pere (29 de juny) | |||
| Codi INE | 25227000200 | |||
| Codi IDESCAT | 2522710002200 | |||
Aiguabella és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, dins del seu terme municipal primigeni.[1] També forma part de l'entitat municipal descentralitzada d'Espui.[2]
Està situat dos quilòmetres al nord de la Torre de Cabdella, lleugerament enlairat a l'esquerra del Flamisell. S'hi accedeix per una pista rural asfaltada que surt del quilòmetre 15,5 de la carretera L-503 i mena a Aiguabella en uns 750 metres.
L'església d'Aiguabella està dedicada a sant Pere. Al segle xviii era sufragània de Sant Martí de la Torre de Cabdella, però el 1904 fou agregada a Sant Julià d'Espui. D'aquesta església procedeix un fragment de pintura gòtica del segle xiv que es troba en el Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.
Etimologia
[modifica]Aiguabella és un topònim ja romànic de caràcter descriptiu. Es refereix a l'abundor i bondat de l'aigua que hi ha a les fonts d'aquest poble.
Història
[modifica]
El 1790 el lloc d'Aiguabella tenia 2 cases. Ha estat sempre el poble més petit de la vall, i en el moment de màxima esplendor va arribar a quatre cases: Erill, Mora, Rosset i Tapiró. A darreries del segle xx i principis del XXI només quedava Casa Erill habitada, amb 6 habitants. El 2019 tenia 18 habitants.[3]
Fins a l'extinció dels senyorius (any 1831), Aiguabella pertangué a la baronia d'Erill, després comtat.
Entre 1812 i el febrer del 1847 Espui i Aiguabella gaudiren, conjuntament, d'ajuntament propi. Es formà a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis i el seu desplegament, i fou suprimit, agregant-lo a la Torre de Cabdella, a causa del límit fixat en la llei municipal del 1845 del mínim de 30 veïns (caps de família) indispensables per a mantenir l'ajuntament propi.
Festes i tradicions
[modifica]En ser un poble tan petit, els d'Aiguabella concorrien a les festes d'Espui, que consideraven com a seves.
Jaume Arnella, també dedica un esment a Aiguabella en el seu Romanço de la Vall Fosca, romanç tradicional de nova creació (1992). Després del fragment dedicat a Pobellà diu:
| « |
Ve la Torre de Cabdella, |
» |
| — Jaume Arnella, Romanço de la Vall Fosca | ||
Referències
[modifica]- ↑ «Aiguabella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Espui». emd.cat. [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «252271 Torre de Cabdella, la». Idescat. [Consulta: 28 agost 2020].
Bibliografia
[modifica]- BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Aiguabella", a Pallars Jussà, I. Lleida: Pagès Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5
- CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Sant Pere d'Aiguabella". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "La Torre de Cabdella", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Enllaços externs
[modifica]