Al-Walaja
| الولجة | ||||
| ||||
| Tipus | vila, depopulated Palestinian village (en)  , assentament humà, poble i antic assentament  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 163/127 (pre 1948) | |||
| Població humana | ||||
| Població | 2.569 (2016) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 17,7 | |||
| Creació | 1596 | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Betlem | |||
Al-Walaja (àrab: الولجة, al-Walaja) és una vila de la governació de Betlem, al centre de Cisjordània, situada 4 kilòmetres al nord-oest de Betlem. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 2.569 habitants en 2016, la majoria musulmans.[1] És un enclavament a la zona de separació, vora la Línia Verda. Ha estat anomenada «la vila més bella de Palestina».[2]
Al-Walaja va ser despoblada durant la guerra araboisraeliana de 1948, en octubre de 1948.[3] Va perdre prop del 70% de la seva terra, a l'oest de la Línia Verda. Després de la guerra els habitants desplaçats es van reubicar a la resta de Cisjordània. Després de la Guerra dels Sis Dies, Israel va annexar prop de la meitat de la terra restant a al-Walaja, incloent el veïnat Ain Jawaizeh, al municipi de Jerusalem. Gran part de la terra va ser confiscada per a la construcció del Mur de Cisjordània i els assentaments israelians de Har Gilo i Gilo, un dels Barris Anells de Jerusalem.
Història
[modifica]En 1596, Al-Walaja va aparèixer en els registres tributaris otomans com a part del nàhiya d'al-Quds, del liwà homònim. Tenia una població de 100 llars musulmanes i 9 solters. Pagaven una taxa impositiva fixa del 33,3% sobre productes agrícoles, incloent el blat, l'ordi, l'estiu, les vinyes o fruiters, i les cabres o els ruscs; un total de 7.500 akçe.[4]
En 1838 era registrada com una vila musulmana, el-Weleje, al districte de Beni Hasan, a l'oest de Jerusalem.[5][6] Una llista de pobles otomans de 1870 hi comptava 78 cases i una població de 379 habitants, encara que la població només comptava els homes.[7][8]
En 1883 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund va descriure al-Walaja com un llogaret «de bona grandària» construït amb pedra.[9] Durant la segona meitat del govern otomà, Al-Walaja va ser la seu administrativa de la nàhiya o subdistricte de Bani Hasan, que incloïa més de deu pobles, entre ells al-Khader, Suba, Beit Jala, Ayn Karim i al-Maliha, i exercia de seu de la família al-Absiyeh.[10]
En 1896 la població d'Al-Walaja era estimada en unes 810 persones.[11]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, Walajeh tenia 910 musulmans,[12] incrementats en el cens de Palestina de 1931 a 1.206, tots musulmans, en 292 cases.[13] Entre 1922 i 1947,la població es va doblar.[14]
En el cens de 1945 la població de El Walaja era de 1.650 musulmans, i l'àrea total de terra era de 17,708 dúnams, segons un cens oficial de terra i població.[15] 2,136 dúnams eren plantacions i regadius, 6,227 per a cereals,[16] mentre 31 dúnams eren sòl edificat.[17]
1948-1967
[modifica]El vell poble, a menys de dos quilòmetres al nord-oest de la nova ciutat del costat israelià de la Línia Verda, va ser capturat per la Brigada Harel; Brigadel del Palmah en la guerra araboisraeliana de 1948. El poble fou defensat pels Germans Musulmans egipcis i l'Exèrcit d'Alliberament Àrab, així com una milícia local. Va ser recuperat per les forces àrabs més d'una vegada abans de capitular davant les tropes israelianes el 21 d'octubre de 1948.[3][18] Milers de pobladors van fugir. En els acords d'armistici araboisraelians de 1949 es va traçar la Línia Verda a través del poble amb el 70% de la terra i 30 fonts d'aigua al costat israelià.[19]
El gener de 1952, una patrulla de les FDI es va apoderar de dos vilatans àrabs en un camp de 300 metres al costat jordà de la línia d'armistici i els va portar a una casa abandonada a Walaja, on van ser assassinats. Israel va dir als investigadors de l'ONU que havien estat disparats al territori israelià quan havien saltat per darrere d'una roca. Els examinadors fronterers de l'ONU i Jordània no van poder obtenir una admissió israeliana, però el delegat israelià a la Comissió Mixta d'Armistici va escriure privadament al seu superior que les afirmacions eren certes, però la patrulla no actuava sota ordres.[20] El poble va ser destruït completament durant la guerra de 1948 i els vilatans el van reconstruir a l'est de la línia d'armistici de 1949 als territoris de Cisjordània.[21]
Després de 1967
[modifica]
Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana. Israel va redibuixar els límits municipals de Jerusalem, annexant la meitat de les terres d'al-Walaja que s'havien quedat després de la guerra de 1948.[19] Encara que també el barri d'Ain Jawaizeh d'al-Walaja va ser inclòs al municipi de Jerusalem, imposant la llei israeliana als seus habitants, els drets de residència a Jerusalem els van ser denegats. Ain Jawaizeh no rep els serveis municipals i no s'hi poden construir cases.[22][23] La divisió del poble va causar diversos problemes. Els cotxes dels residents d'ambdues parts van ser confiscats per la Policia Fronterera Israeliana per haver entrat il·legalment a Israel.[23]
Més de la terra del llogaret va ser assignada per a la construcció d'Har Gilo i Gilo.[19] Durant l'any 2003 fins a gener de 2005, Israel va enderrocar cases palestines a Ain Jawaizeh i va emetre ordres de demolició contra uns altres 53 habitatges.[24] Les ordres de confiscació de terres emeses per la FDI l'agost de 2003 van mostrar que la ruta del Mur envoltarà completament els residents del poble, permetent-los només un punt d'entrada/sortida. Les dues principals rutes d'accés d'Ain Jawaizeh a Betlem es van tancar i l'únic camí d'accés a Jerusalem va ser restringit per l'accés a Har Gilo només per vehicles amb llicència israeliana.[23] A l'abril de 2005, els fruiters es van reduir i les cases van ser demolició a causa de l'absència de permisos de construcció per fer lloc per a la construcció del Mur.[25]
En abril de 2010 els colons de Gush Etzion i residents d'al-Walaja es van unir per protestar per l'extensió de tanques de seguretat al voltant de Jerusalem. L'esdeveniment va ser coordinat parcialment per l'organització basada a Kfar Etzion ארצשלום ("Terra de la pau") dedicada a construir contactes entre colons jueus i àrabs de Cisjordània.[26]
En 2012 un grup d'estudiants de Harvard van ser expulsats d'Al-Walaja quan van intentar visitar una casa que havia de ser demolida a causa del mur de Cisjordània.[27]
Referències
[modifica]- ↑ «Projecció de població pel Districte de Betlem, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2013-11-22. [Consulta: 6 octubre 2017].
- ↑ David Dean Shulman, 'On Being Unfree:Fences, Roadblocks and the Iron Cage of Palestine,' Manoa Vol,20, No. 2, 2008, pp. 13-32
- ↑ 3,0 3,1 Morris, 2004, p. xx, village #349. Also gives cause of depopulation.
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 116
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 2, p. 325
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 123
- ↑ Socin, 1879, p. 163
- ↑ Hartmann, 1883, p. 122 also noted 78 houses
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 22. Quoted in Khalidi, 1992, p. 322
- ↑ Macalister and Masterman, 1905, p. 353
- ↑ Schick, 1896, p. 125
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Jerusalem, p. 14
- ↑ Mills, 1932, p. 44
- ↑ Transformation in Arab Settlement, Moshe Brawer, in The Land that Became Israel: Studies in Historical Geography, Ruth Kark (ed), Magnes Press, Jerusalem 1989, p.177
- ↑ Govern de Palestina, Departament d'Estadística, Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 58
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 104
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 154
- ↑ Khalidi, 1992, pp. 206-207
- ↑ 19,0 19,1 19,2 Palestinians on statehood: ′We want action, not votes at the UN′. Harriet Sherwood, The Guardian, 14 September 2011
- ↑ Morris, 1993, p. 183
- ↑ Living in a Cage. ARIJ, 17 January 2004
- ↑ The Israeli Colonization Activities in the West Bank and the Gaza Strip During 2004, section "Case Study 1(a): Al Walaja Village". ARIJ, March 2005
- ↑ 23,0 23,1 23,2 OCHA Humanitarian Update Occupied Palestinian Territories Jan 2005. ReliefWeb, 31 January 2005
- ↑ At Risk of De-Population: Home Demolitions in Ain Jawaizeh area of Al-Walaja Village, Bethlehem Governorate Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.. PLO-NAD, Palestinian Monitoring Group, 18 January 2005
- ↑ Israeli Authorities Cut Down Hundreds of Fruit-Bearing Trees. PLO-NAD, Palestinian Monitoring Group, 14 April 2005
- ↑ 'Settlers and Palestinians may unite'
- ↑ Israel Police expel Harvard students from Palestinian village, Mar. 14, 2012, Haaretz
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883.
- Govern de Jordan, Departament d'Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Govern de Palestina, Departament d'Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1869. (visited 1863: pp. 5, 385: Oueledjeh)
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Khalidi, W. All That Remains: The Palestinian Villages Occupied and Depopulated by Israel in 1948. Washington D.C.: Institute for Palestine Studies, 1992. ISBN 0-88728-224-5.
- Macalister, R.A.S.; Masterman, E.W.G. «Occasional Papers on the Modern inhabitants of Palestine, part I & part II». Quarterly statement - Palestine Exploration Fund, 37, 1905, pàg. 343–356.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Morris, B. Israel's Border Wars, 1949-1956: Arab Infiltration, Israeli Retaliation, and the Countdown to the Suez War. Oxford University Press, 1993. ISBN 978-0-19-829262-3.
- Morris, B. The Birth of the Palestinian Refugee Problem Revisited. Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-00967-6.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
