Alvor
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Portugal | ||||
| Districte | Districte de Faro | ||||
| Municipi | Portimão  | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 15,25 km² | ||||
| Altitud | 5 m-2 m | ||||
| Patrocini | Jesús de Natzaret | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 8500 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | jf-alvor.pt | ||||
Alvor és una freguesia portuguesa del municipi de Portimão, amb 15,25 km² d'àrea i 6.154 habitants (2011). La densitat de població n'és de 403,5 hab/km².
Limita amb les freguesies de: Mexilhoeira Grande (N), Portimão (I) i Odiáxere (El).
Topònim
[modifica]Alvor està associada a Portus Hannibalis, com a port fundat pel general cartaginés Anníbal Barca, segons esmenta João de Barros: "Alvor, vila del Regne de l'Algarve, se sabia anomenar Porto de Aníbal, com diu Florian".[1][2]
El 716, durant la conquesta omeia, fou arabitzada i començà a anomenar-se Albur o Alvor, nom de la serra on es construí el castell d'Alvor, del qual només resten vestigis.[3][4]
Història
[modifica]Alvor fou conquistada per Sanç I el 3 de juny del 1189, però es perdé poc de temps després, i quedà definitivament dins de Portugal el 1250 amb la conquesta de l'Algarve per Alfons III.
Per decret d'Alfons V, Alvor passa al domini del comte de Faro, i el títol de comte d'Alvor el crea al 1683 Pere II, i s'elimina durant el Procés dels Távoras, per la condemna del 3r comte d'Alvor, Francisco de Assis de Távora.
A Alvor va morir, el 25 d'octubre del 1495, el rei de Portugal Joan II. Poc de temps després, Manuel I va elevar a vila la seu del municipi, estatut que perdria a la primeria del segle xix. El petit municipi era constituït només per la vila i tenia, el 1801, 1.288 habitants.
Al 1975 s'hi signà l'Acord d'Alvor, entre el govern portugués i els tres principals moviments d'alliberament d'Angola.
Característiques
[modifica]Terra de tradició marítima i pescadora, en destaca l'església parroquial pel seu pòrtico principal de gran riquesa decorativa. Hui, paral·lelament a la pesca artesana, la restauració, el comerç i el turisme en són les activitats econòmiques principals.
Població
[modifica]| Població d'Alvor[5] | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1864 | 1878 | 1890 | 1900 | 1911 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 |
| 2 157 | 2 287 | 2 443 | 3 051 | 3 102 | 2 894 | 3 342 | 3 303 | 3 751 | 3 706 | 3 956 | 4 805 | 4 236 | 4 977 | 6 154 |
A la rereguarda de la platja se situa la ria d'Alvor, una important zona humida on niuen o es protegeixen i alimenten moltes espècies d'aus.[6]
Referències
[modifica]- ↑ David J. J. Evans (2004), p.470.
- ↑ Barros, João de. Libro das antiguidades e cousas notaueis de antre Douro e Minho, e de outras muitas de España e Portugal. 1549. Capítulo: II.
- ↑ Antoine Augustin Bruzen de la Martinière Le grand dictionnaire géographique, historique et critique, Volume 2
- ↑ Sampaio, José Rosa (2011). "Resenha Histórica da Freguesia de Alvor". Ed. Junta Freguesia de Alvor.
- ↑ Instituto Nacional de Estatística (Recenseamentos Gerais da População) - https://www.ine.pt/xportal/xmain?xpid=INE&xpgid=ine_publicacoes.
- ↑ Guia Visão das Praias (2004), pág. 140.
Patrimoni
[modifica]- Castell d'Alvor o ruïnes del Fort d'Alvor
- Morabit annex a l'església parroquial d'Alvor
- Església parroquial d'Alvor o del Diví Salvador d'Alvor
- Morabit de Sâo Pedro
- Morabit de Sâo João
- Ria d'Alvor, lloc Natura 2000
- Complex Torralta Alvor
- Pol de Lectura de Alvor
Enllaços externs
[modifica]