Amazic estàndard marroquí
Aparença
Tamaziġt n Lmeġrib ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵏ ⵍⵎⵖⵔⵉⴱ | |
---|---|
Tipus | llengua estàndard i llengua viva |
Ús | |
Parlants | Amazigòfons |
Estat | Marroc |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques amazic llengües amazigues septentrionals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | Neo-Tifinagh (en) |
Institució de normalització | IRCAM |
Codis | |
ISO 639-2 | zgh |
ISO 639-3 | zgh |
Glottolog | stan1324 |
Ethnologue | zgh |
IETF | zgh |
L'amazic[1][2] estàndard marroquí és una variant estandarditzada de la llengua amaziga elaborada al Marroc per l'Institut Reial de la Cultura Amaziga (IRCAM), on és una llengua oficial des de la Constitució marroquina de 2011.[2] S'escriu en neo-tifinagh.[3]
« | S'ha establert un Consell Nacional de les Llengües de la cultura marroquina, responsable sobretot de la protecció i el desenvolupament de les llengües àrab i amazic i de les diverses expressions culturals del Marroc, que constitueixen un patrimoni autèntic i una font d'inspiració contemporània. | » |
Pronunciació
[modifica]Consonants
[modifica]Labials | Dentals | Alveolars | Palatals | Velars | Labiovelars | Uvulars | Faringals | Laringal | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Oclusives | No emfàtiques | Sordes | t | k | kʷ | q | |||||
Sonores | b | d | g | gʷ | |||||||
Emfàtiques | Sordes | ṭ | |||||||||
Sonores | ḍ | ||||||||||
Constrictives | No emfàtiques | Sordes | f | s | c | x | ḥ | h | |||
Sonores | z | j | ɣ | ɛ | |||||||
Emfàtiques | Sordes | ṣ | |||||||||
Sonores | ẓ | ||||||||||
Nasals | m | n | |||||||||
Vibrants | No emfàtiques | r | |||||||||
Emfàtiques | ṛ | ||||||||||
Lateral | l | ||||||||||
Semiconsonants | w | y |
Referències
[modifica]- ↑ Nom masculí Cf. BDLP-Maroc. «Amazighe». [Consulta: 2 gener 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Dahir n° 1-11-91 du 27 chaabane 1432 (29 juillet 2011) portant promulgation du texte de la Constitution» (pdf). Bulletin officiel du Royaume du Maroc, 5964, juillet 2011, pàg. 1902. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014. ISSN: 0851-1217 [Consulta: 12 febrer 2014]. Arxivat 22 de febrer 2014 a Wayback Machine.
- ↑ Salem Chaker. «L'écriture berbère : libyque et tifinagh». Centre de recherche berbère de l'INALCO.
Bibliografia
[modifica]- Pouessel, Stéphanie «Écrire la langue berbère au royaume de Mohamed VI : les enjeux politiques et identitaires du tifinagh au Maroc» ( PDF). Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée. université de Provence, 124, 2008. Pouessel.
- Institut royal de la culture amazighe. La Nouvelle Grammaire de l'amazighe ( PDF), 2008, p. 199. ISBN 9789954439906. Arxivat 2016-12-28 a Wayback Machine.
- «Imalas N Tamazight : L'amazighe sur le Net : données générales». Al Bayane [Casablanca], 7 de novembre 2010.
Enllaços externs
[modifica]- Mohamed Outahajala (EMI et IRCAM) et Lahbib Zenkouar (EMI). «La llengua amazighe dans le Web» (pdf), 2012.
- Fatima Zahra Nejme et Siham Boulaknadel. «Formalisation de l'amazighe standard avec NooJ» (pdf). Association for Computational Linguistics: JEP-TALN-RECITAL 2012, Atelier TALAf : Traitement automatique des llenguas africaines, 4-8 juny 1012.
- «Portail TALAM (traitement automatique de la llengua amazighe)». Institut royal de la culture amazighe.