Amoret

Aquest article tracta sobre el motiu ornamental. Si cerqueu la població dels Estats Units, vegeu «Amoret (Missouri)».

Putto en forma d'àngel d'Andrea Mantegna al Palazzo Ducale de Màntua

Un amoret, també conegut com a putto (mot italià; en plural, putti) és un motiu ornamental que adopta la figura de nen nu i alat. El terme italià putto, molt difós en la literatura i en la història de l'art, deriva del llatí putus. Vasari, a la seva obra Vite de più eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue insino a tempi nostri (1550-1565), en va donar la descripció primera.

La seva representació és abundant durant el Renaixement i el Barroc italià, principalment en el Barroc sicilià, i s'empraven com a elements decoratius a les esglésies, als altars, als orgues, als frescs i a l'escultura. Des de l'antiguitat fins als nostres dies, els amorets són utilitzats per representar la figura infantil d'Eros, el déu de l'amor conegut com a Cupido. A l'art paleocristià, aquesta forma de representació es va utilitzar per a la simbologia dels àngels; durant el Renaixement va ser freqüent emprar-los com a àngels músics: un bon exemple va ser l'ús que li va donar Donatello a l'altar major de la basílica de Sant Antoni de Pàdua.