Anna Simó i Castelló

Honorable Senyora
Anna Simó i Castelló
	;
Biografia
Naixement	26 juliol 1968 (56 anys); els Alamús (Segrià)
Consellera d'Educació
	13 juny 2023 – 12 agost 2024 ; ← Josep González i Cambray – Esther Niubó Cidoncha → ; Nomenada per: Pere Aragonès i Garcia
Presidenta Consell Escolar de Catalunya
	13 juny 2018 – juny 2021
Diputada al Parlament de Catalunya
	26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: onzena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electa a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
11a Secretària primera del Parlament de Catalunya
	26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 ; ← Pere Navarro i Morera – Eusebi Campdepadrós i Pucurull →
7a Vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya
	17 desembre 2012 – 4 agost 2015 ; ← Lluís Maria Corominas i Díaz – Lluís Maria Corominas i Díaz →
Diputada al Parlament de Catalunya
	17 desembre 2012 – 4 agost 2015 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: desena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electa a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2012
Diputada al Parlament de Catalunya
	16 desembre 2010 – 2 octubre 2012 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: novena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electa a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Diputada al Parlament de Catalunya
	17 novembre 2006 – 5 octubre 2010 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electa a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2006
Consellera de Benestar Social i Família
	20 desembre 2003 – 13 maig 2006 ; ← Irene Rigau i Oliver – Carme Figueras i Siñol →
Regidora de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat
	14 juny 2003 – 23 desembre 2003 ; Electa a: eleccions municipals de 2003 a l'Hospitalet de Llobregat
Consellera comarcal del Barcelonès
	2003 –
Dades personals
Residència	l'Hospitalet de Llobregat
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	política, filòloga
Partit	Esquerra Republicana de Catalunya (1990–)
Membre de	Òmnium Cultural ; Centre d'Estudis de l'Hospitalet ; Ca la Dona
Altres
Condemnada per	desobediència (2020) ; → (inhabilitació per a càrrecs públics, multa)

Anna Simó i Castelló (els Alamús, Segrià, 26 de juliol de 1968) és una filòloga i política catalana.

Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, ha estat consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (2003-2006), vicepresidenta primera i secretària primera del Parlament de Catalunya (2015-2018),^[1] presidenta del Consell Escolar de Catalunya (2018-2021)^[2]^[3] i consellera d'Educació del 13 de juny de 2023 a 12 d'agost de 2024.^[4]

Activitat professional

Nascuda l'any 1968 al municipi dels Alamús, al Segrià, des de ben jove va créixer i residir a l'Hospitalet de Llobregat, a la comarca del Barcelonès.^[5] Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, va fer un postgrau de planificació lingüística a la mateixa universitat. Va treballar al Consorci per a la Normalització Lingüística, on va tenir diversos càrrecs i ocupacions, com ara la de responsable de Ciutat Vella al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona.

És membre de diverses entitats culturals i cíviques, entre les quals Ca la Dona i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Afiliada a la CONC des del 1990, ha format part del Comitè d'Empresa del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Activitat política

És militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 1990 i forma part del Consell Nacional de la formació des del 1994 i de l'executiva des de 1998, on ha estat secretària de política social (2001-2004), vicesecretària d'acció política (2006-2008) i portaveu (des del 2011). A més ha estat presidenta local del partit a l'Hospitalet (1996-2002), càrrec que ha tornat a ocupar des d'octubre de 2022.^[6]

En el camp de la política local, va ser elegida regidora de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat el 2003 i va ser consellera comarcal del Consell Comarcal del Barcelonès.

Amb la formació del Govern de la Generalitat presidit per Pasqual Maragall arran de la coalició pactada entre el PSC, ERC i ICV-EUiA va ser nomenada consellera de Benestar i Família (2003-2006).

Durant la vuitena i la novena legislatura del Parlament de Catalunya fou diputada a la cambra i portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya.

En la desena legislatura parlamentària va ser escollida de nou diputada i en la sessió constitutiva del Parlament, celebrada el 17 de desembre de 2012, va ser elegida vicepresidenta primera de la cambra catalana, i en l'onzena legislatura va ser elegida com a secretària primera.

Està processada per desobediència per haver votat a la Mesa del Parlament a favor de la tramitació de la Llei del referèndum,^[7] a l'espera de judici.

El juny de 2023 fou nomenada consellera d'Educació, en substitució de Josep González Cambray, durant la reforma del govern Aragonès com a conseqüència dels resultats del partit a les eleccions municipals de 2023.^[8]

Premis

Premi Caterina Casas al compromís nacional (2024)^[9]

Referències

↑ «Anna Simó i Castelló | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 maig 2023].
↑ «Anna Simó, nueva presidenta del Consell Escolar de Catalunya». La Vanguardia.
↑ «Nova Presidenta». Consell Escolar de Catalunya, 2021. Arxivat de l'original el 2019-10-31. [Consulta: 30 juny 2021].
↑ NacióDigital. «Aragonès prescindeix de Cambray i Fernàndez per obrir una nova etapa al Govern». [Consulta: 12 juny 2023].
↑ «El adiós de Anna Simó tras cuatro legislaturas en el Parlament» (en castellà). LaVanguardia.com, 11-11-2017. [Consulta: 3 setembre 2021].
↑ Notícies, El Far. «Anna Simó encapçala la nova executiva local d'Esquerra Republicana» (en castellà), 04-10-2022. [Consulta: 13 juny 2023].
↑ «Per quins delictes processa el Suprem els 25 dirigents sobiranistes?». Ara.cat.
↑ 324cat. «Els consellers Capella i Mascort: continuisme a Acció Climàtica i renovació a Territori», 12-06-2023. [Consulta: 13 juny 2023].
↑ Elansari, Samar. «La PARM, l’Agrupa i Anna Simó guanyen el premi Caterina Casas», 27-05-2024. [Consulta: 21 juny 2024].

Enllaços externs

Anna Simó Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. a Esquerra.cat

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Simó i Castelló

[1] «Anna Simó i Castelló | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 maig 2023].

[2] «Anna Simó, nueva presidenta del Consell Escolar de Catalunya». La Vanguardia.

[3] «Nova Presidenta». Consell Escolar de Catalunya, 2021. Arxivat de l'original el 2019-10-31. [Consulta: 30 juny 2021].

[4] NacióDigital. «Aragonès prescindeix de Cambray i Fernàndez per obrir una nova etapa al Govern». [Consulta: 12 juny 2023].

[5] «El adiós de Anna Simó tras cuatro legislaturas en el Parlament» (en castellà). LaVanguardia.com, 11-11-2017. [Consulta: 3 setembre 2021].

[6] Notícies, El Far. «Anna Simó encapçala la nova executiva local d'Esquerra Republicana» (en castellà), 04-10-2022. [Consulta: 13 juny 2023].

[7] «Per quins delictes processa el Suprem els 25 dirigents sobiranistes?». Ara.cat.

[8] 324cat. «Els consellers Capella i Mascort: continuisme a Acció Climàtica i renovació a Territori», 12-06-2023. [Consulta: 13 juny 2023].

[9] Elansari, Samar. «La PARM, l’Agrupa i Anna Simó guanyen el premi Caterina Casas», 27-05-2024. [Consulta: 21 juny 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Govern de Pasqual Maragall - VII legislatura (17 de desembre de 2003 - 28 de novembre de 2006)
President	Pasqual Maragall i Mira
Conseller en Cap	Josep-Lluís Carod-Rovira / Josep Bargalló i Valls
Consellers	Joan Saura i Laporta (Relacions Institucionals i Participació) • Montserrat Tura i Camafreita (Interior) • Joan Carretero i Grau / Xavier Vendrell i Segura / Xavier Sabaté i Ibarz (Governació i Administracions Públiques) • Josep Maria Vallès i Casadevall (Justícia) • Antoni Castells i Oliveres (Economia i Finances) • Pere Esteve i Abad / Josep Huguet i Biosca (Comerç, Turisme i Consum) • Joaquim Nadal i Farreras (Política Territorial i Obres Públiques) / (Presidència) • Marina Geli i Fàbrega (Salut) • Anna Simó i Castelló / Carme Figueras i Siñol (Benestar i Família) • Josep Bargalló i Valls / Marta Cid i Pañella / Joan Manuel del Pozo i Àlvarez (Educació) • Carles Solà i Ferrando / Manel Balcells i Díaz (Universitats, Recerca i Societat de la Informació) • Caterina Mieras i Barceló / Ferran Mascarell i Canalda (Cultura) • Josep Maria Rañé i Blasco / Jordi Valls i Riera (Treball i Indústria) • Antoni Siurana i Zaragoza / Jordi William Carnes i Ayats (Agricultura, Ramaderia i Pesca) • Salvador Milà i Solsona / Francesc Baltasar i Albesa (Medi Ambient i Habitatge)
Portaveu	Joaquim Nadal i Farreras
Conseller del PSC • Conseller d'ERC • Conseller d'ICV. • Conseller Independent

Secretaris del Parlament de Catalunya
Secretari primer	1980-1993: Ramon Camp • 1993-1995: Flora Sanabra • 1995-1999: Raimon Escudé • 1999-2003: Carme Valls • 2003-2006: Anna Miranda • 2006-2010: Lídia Santos • 2010-2012: Jordi Cornet • 2012: Pere Calbó • 2012-2014: Miquel Iceta • 2014-2015: Pere Navarro • 2015-2018: Anna Simó • 2018-2021: Eusebi Campdepadrós • 2021-2024: Ferran Pedret • 2024-actualitat: Glòria Freixa
Secretari segon	1980-1988: Felip Lorda • 1988-1992: Luis Andrés García • 1992-1995: Xavier Guitart • 1995-1996: Xavier Bosch • 1996-2003: Ernest Benach • 2003-2006: Carme Carretero • 2006-2010: Antoni Castellà • 2010-2012: Montserrat Tura • 2012-2015: Pere Calbó • 2015-2021: David Pérez • 2021: Jaume Alonso-Cuevillas • 2021-2024: Aurora Madaula • 2024-actualitat: Juli Fernández
Secretari tercer	1980: Ramon Espasa • 1980-1984: Enrique Manuel-Rimbau • 1984-1993: Flora Sanabra • 1993-1995: Enric Castellnou • 1995-2000: Francesc Codina • 2000-2003: Esteve Orriols • 2003-2006: Rafael Luna • 2006-2010: Jordi Miralles • 2010-2015: Josep Rull • 2015-2018: Joan Josep Nuet • 2018-2019: Joan García • 2019-2021: Laura Vílchez • 2021-2022: Pau Juvillà • 2022-2024: Carles Riera • 2024-actualitat: Rosa Maria Ibarra
Secretari quart	1980: Enrique Manuel-Rimbau • 1980-1983: Ramon Espasa • 1983-1984: Marcel Planellas • 1984-1988: Marçal Casanovas • 1988-1990: Celestino Andrés Sánchez • 1990-1992: Rosa Fabián • 1992-1995: Xavier Bosch • 1995-1998: Imma Mayol • 1998-1999: Roc Fuentes • 1999-2003: Isidre Gavín • 2003-2004: Marina Llansana • 2004-2006: Bet Font • 2006-2010: Rafael Luna • 2010-2012: Dolors Batalla • 2012-2015: David Companyon • 2015-2018: Ramona Barrufet • 2018: Alba Vergés • 2018-2019: Adriana Delgado • 2019-2021: Rut Ribas • 2019-2024: Ruben Wagensberg • 2024-actualitat: Judith Alcalá

Registres d'autoritat	GND (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1)

Consellers de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya
1988-1999: Antoni Comas · 1999-2003: Irene Rigau · 2003-2006: Anna Simó · 2006: Carme Figueras · 2006-2010: Carme Capdevila · 2010-2012: Josep Lluís Cleries · 2012-2016: Neus Munté · 2016-2017: Dolors Bassa · 2018-2021: Chakir El Homrani · 2021-act: Violant Cervera
De 1988 a 2002: Conselleria de Benestar Social. De 2002 a 2006: Conselleria de Benestar Social i Família. De 2006 a 2010: Conselleria d'Acció Social i Ciutadania. De 2010 a 2016: Conselleria de Benestar Social i Família. De 2016 a 2021: Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies. De 2021 a l'actualitat: Conselleria de Drets Socials.