Arupita
 Arupita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ni₃(PO₄)₂·8H₂O |
| Localitat tipus | meteorit Santa Catarina, Morro do Rócio, São Francisco do Sul, Santa Catarina, Brasil |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.40 |
| Dana | 40.3.6.8 |
| Heys | 19.15.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9.889Å, b = 13.225Å, c = 4.645Å, β = 102.41° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | blau, blau clar |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | terrosa |
| Color de la ratlla | blau clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,85 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.632 nβ = 1.650 nγ = 1.680 |
| Birefringència | δ = 0,048 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 60° a 70°, calculat: 78° |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1988-008 |
| Any d'aprovació | 1990 |
| Símbol | Arp |
| Referències | [1][2] |
L'arupita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la vivianita.[3] Va ser anomenada l'any 1990 per Vagn Fabius Buchwald en honor del danès Hans Henning Arup (1928-).
Característiques
[modifica]L'arupita és un fosfat hidratat de níquel de fórmula química Ni₃(PO₄)₂·8H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls prismàtics curts d'uns 5 microns de color blau. Pertany al grup de la vivianita, sent l'anàleg amb níquel de l'espècie que dona nom al grup. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2, sent un mineral força tou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arupita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma en meteorits de ferro rics en níquel a la intempèrie. Sol trobar-se associada a altres minerals com: reevesita, honessita, akaganeïta, hematites, goethita o magnetita. Va ser trobada per primera vegada l'any 1990 al meteorit Santa Catarina, a Morro do Rócio (São Francisco do Sul, Santa Catarina, Brasil). També se n'ha trobat a Sugashima, a la ciutat de Toba (illa de Honshu, Japó).
Referències
[modifica]