Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Atemptats de Catalunya de 2017

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentAtemptats de Catalunya de 2017
Fotomuntatge
Imatge
Map
Ubicació dels sis incidents
Tipusvehicle-ariet
assassinat massiu Modifica el valor a Wikidata
Part degihadisme a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Data17 agost 2017 Modifica el valor a Wikidata
Punt en el temps16:56 UTC+01:00
LocalitzacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata, Catalunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Objectiuvianant Modifica el valor a Wikidata
Causaextremisme islàmic Modifica el valor a Wikidata
EfectesReaccions a l'atropellament a la Rambla de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
MortsAlcanar: 2 terrorista
Cambrils: 5 terrorista
Cambrils: 1 vianant
Subirats: 1 terrorista
Zona Universitària: 1 víctima
la Rambla: 14 vianant Modifica el valor a Wikidata
Ferits151 Modifica el valor a Wikidata
Investigació judicialAudiència Nacional
Part acusadoraFernando Andreu
PerpetradorYoussef Aallaa † (Alcanar)
Abdelbaki es Satty † (Alcanar)
Mohamed Houli Chemlal (Alcanar)
Younes Aboyaaqoub † (Barcelona)
Moussa Oukabir † (Cambrils)
Said Aallaa † (Cambrils)
Omar Hychami † (Cambrils)
Mohamed Hychami † (Cambrils)
Al-Houssaine Abouyaaqoub † (Cambrils)
ArmaFiat Talento Modifica el valor a Wikidata
Nombre de detinguts
Mohamed Houli
Driss Oukabir
Mohamed Aallaa (exculpat)[1]
Sahl el Karim (exculpat)[1]
Etiqueta#OrgullBarcelona, #Notincpor, #TotsSomBarcelona, #TodosSomosCataluña i #TodosSomosBarcelona Modifica el valor a Wikidata

Els atemptats de Catalunya de 2017 van ser un seguit d'accions violentes reivindicades per una cèl·lula d'Estat Islàmic composta per 12 militants liderats per l'imam de Ripoll Abdelbaki es Satty,[2] els quals van preparar accions violentes a Catalunya des d'un xalet d'Alcanar. Aquests atacs van causar setze víctimes mortals en dos atacs amb sengles vehicles-ariet i accions amb arma blanca, i la mort de vuit dels militants.

Descripció dels fets

[modifica]

Antecedents

[modifica]

Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 els Estats Units d'Amèrica van iniciar la Guerra contra el terrorisme (War on terror, en anglès) que es materialitzaria amb la Guerra de l'Afganistan i la Invasió de l'Iraq de 2003.[3] En resposta a aquestes accions hi van haver diferents atacs terroristes contra els estats participants de la coalició: l'atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 i els atemptats de Londres del 7 de juliol de 2005.[4]

Des de 2007 diversos informes dels serveis d'intel·ligència van començar a identificar Catalunya com un destacat centre d'activitat al Mediterrani de grups extremistes islamistes. Algun d'aquests informes seria filtrat per Wikileaks el 2009, on es relacionava extremisme amb immigració.[5]

Agents de la Guàrdia Civil detenint dues persones a Arbúcies acusades de finançar Daeix el 2016.[6][7]

Amb l'esclat de la Guerra Civil siriana, vestigis islamistes de la insurgència iraquiana després de 2011 es van organitzar i l'any 2014 van auto-proclamar l'Estat Islàmic (també anomenat Daeix); que organitzaria i fomentaria una nova onada d'atemptats a Europa, com els de Niça i Brussel·les el 2016 o Londres el 2017.[8] Progressivament, a mesura que Daeix perdien territori, van canviar de tàctica i van començar a promoure atacs ràpids i sense preparació, fent servir ganivets, explosius casolans o amb vehicles.[9]

Els serveis d'intel·ligència dels Estats Units consideraven Catalunya un punt prioritari en la lluita contra el terrorisme, per això, l'any 2015 van desplegar agents de la CIA pel territori, coordinats al consolat dels EUA de Barcelona, treballant principalment a les demarcacions de Tarragona i Barcelona, considerats nuclis més actius.[10] Poc després, l'any 2016, l'Estat Islàmic amenaçava la capital catalana ensenyant la Sagrada Família en un dels seus vídeos propagandístics.[11]

Simultàniament, entre l'any 2012 i 2016, a Catalunya es van detenir un total de 62 persones en 31 operacions per presumpta vinculació amb el terrorisme fonamentalista segons dades del Ministeri de l'Interior d'Espanya (una tercera part dels 186 detinguts per aquest motiu a l'estat espanyol,[12] i una tercera part dels sentenciats).[13]

Preparatius i explosió del xalet d'Alcanar

[modifica]
Article principal: Explosió d'Alcanar d'agost de 2017

Abdelbaki es Satty, que era l'imam de Ripoll des de 2015, hauria radicalitzat a un grup de joves de Ripoll,[14] formant una cèl·lula de 12 militants.[2] Es Satty s'havia desplaçat a Vilvoorde, un dels bressols del gihadisme a Europa, entre gener i març de 2016. També se sap que va conviure a Vilanova i la Geltrú amb Bellil Belgacem, qui es va immolar a Iraq en 2003, i Mohamed Mrabet Fhasi, que va ser investigat després de l'Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 per reclutar militants islamistes.[15]

Dos dels membres de la cèl·lula es van desplaçar a Zúric el desembre de 2016.[16] Des de febrer de 2017 el grup va fer servir un xalet ocupat il·legalment a la urbanització Montecarlo d'Alcanar, a la comarca del Montsià, com a centre d'operacions amb l'objectiu d'organitzar un atac massiu a Barcelona, fent servir explosius. El vehicle Audi A3 usat més tard a Cambrils fou detectat el mes d'agost a París.[17]

El seu pla inicial hauria estat, segons informen fonts policials, omplir un camió amb explosius i bombones de butà i possiblement detonar-lo en algun lloc cèntric com la Sagrada Família.[18] L'atac s'hauria estat preparant durant setmanes,[19] acumulant més de 120 bombones de butà i disposant d'acetilè, un gas molt inflamable, i l'explosiu TATP, habitualment usats per Estat Islàmic.[20]

La nit del 16 d'agost de 2017 es va produir un accident que provocà una forta explosió, tot i que inicialment els mitjans de comunicació i d'emergències van atribuir-la a un accident fortuït amb gas butà. Hi van morir Youssef Aallaa i Abdelbaki es Satty, ambdós nascuts al Marroc, i Mohamed Houli Chemlal, originari de Melilla, va quedar ferit greu i fou traslladat a l'Hospital de Tortosa.[21] Un dia després, mentre els operaris i els cossos de seguretat estaven netejant la runa, es va produir una segona detonació. En aquest cas sis membres dels Mossos d'Esquadra, dos Bombers de la Generalitat de Catalunya i un operari de retroexcavadora van haver de ser atesos amb ferides de diversa consideració.[22][23]

Davant d'aquests fets, els presumptes terroristes haurien ideat un segon atac, de dimensions menors, al centre de Barcelona. Per tal de perpetrar-ho, haurien intentat llogar un camió, però com que no tenien els permisos necessaris, finalment Younes Aboyaaqoub[24] hauria llogat dues furgonetes Fiat Talento blanques a Telefurgo, una empresa de lloguer de vehicles ubicada a Santa Perpètua de Mogoda.[19]

Atropellament a la Rambla de Barcelona

[modifica]
Article principal: Atemptat a la Rambla de Barcelona
Recorregut de la furgoneta durant l'atac

El dijous 17 d'agost, a les 16:50h, una de les furgonetes de lloguer, conduïda per Younes Aboyaaqoub,[25] va envestir desenes de persones a la part alta de la Rambla de Barcelona fent esses al llarg d'uns 550 metres per tal d'atropellar més gent.[26] El furgó va aturar-se a l'altura de mitja Rambla, just a sobre del Mosaic del Pla de l'Os de Joan Miró.[27] Seguidament, el conductor va sortir de la furgoneta,[28] fugint a peu travessant el mercat de la Boqueria.[29]

  • Inici de La Rambla, on hauria començat l'atac
    Inici de La Rambla, on hauria començat l'atac
  • Model de vehicle que es va fer servir
    Model de vehicle que es va fer servir
  • Punt de la Rambla on es va aturar el vehicle
    Punt de la Rambla on es va aturar el vehicle

Al cap de pocs minuts es va desplegar un fort dispositiu policial, anomenat «Operació Gàbia»,[30] i els diversos canals d'emergències oficials van demanar a la ciutadania no sortir al carrer per la zona i als vianants que es protegissin als portals i locals propers.[27] També van posar en marxa el dispositiu antiterrorista Cronos. Aquests dispositius de control antiterrorista van causar un col·lapse de trànsit a la ciutat comtal que es va allargar fins a altes hores de la nit, ja que es verificava un per un qualsevol vehicle que intentés sortir de la ciutat.

Aboyaaqoub va arribar fins a la Zona Universitària,[29] on va robar un Ford Focus blanc que a les 19:45 es va saltar un control policial a la part alta de l'Avinguda Diagonal de Barcelona, davant de l'edifici del RACC. El conductor va envestir dos agents dels mossos, que van disparar fins a 10 trets al vehicle, però aquest va aconseguir fugir.[31] El cotxe va aturar-se pocs kilòmetres més endavant, a Sant Just Desvern, davant mateix de l'edifici Walden 7,[32][33] i quan la policia va arribar al cotxe hi va trobar, víctima d'un apunyalament,[31] el propietari del vehicle, un home de 34 anys, veí de Vilafranca del Penedès.[34]

Es va dictar una ordre internacional de recerca i captura sobre Younes Abouyaaqoub,[35] qui va arribar a Sant Pere Molanta caminant, i va intentar robar un cotxe el 21 d'agost,[36] però finalment fou abatut a Subirats el mateix 21 d'agost.[37]

Atemptat a Cambrils

[modifica]
Article principal: Atemptat de Cambrils
Passeig Marítim de Cambrils, lloc dels fets

Passada la mitjanit, el 18 d'agost del 2017, els Mossos d'Esquadra van informar que hi havia un dispositiu policial en marxa a Cambrils i que la població havia de romandre a casa seva i evitar la difusió de rumors, que podrien interferir amb la intervenció.[38] A les 1:30 de la nit, un Audi A3 negre va irrompre a tota velocitat pel carrer Jaume I de Cambrils i va envestir un cotxe patrulla dels Mossos. Poc després el cotxe va bolcar davant del Club Nàutic, ubicat a pocs metres del control. Del cotxe van baixar cinc individus carregats amb matxets i una destral, i amb cinturons que simulaven explosius. Van intentar agredir la patrulla de mossos i atacar els vianants, provocant una víctima mortal. Després d'un tiroteig, un sol agent dels Mossos d'Esquadra va aconseguir reduir quatre dels terroristes.[39] El cinquè atacant va fugir per l'avinguda de la Diputació (Passeig Marítim) i va ser abatut un centenar de metres després per un altre agent.[40]

Els atacants es van identificar com Moussa Oukabir, de 17 anys, Said Aallaa, de 19 anys, els germans Omar i Mohamed Hychami, de 21 i 24 anys respectivament, i Al-Houssaine Abouyaaqoub, de 22 anys, tots nascuts al Marroc i residents a Ripoll.[41]

Altres detinguts

[modifica]

A part de Mohamed Houli, ferit a l'explosió d'Alcanar, es va detenir Driss Oukabir, de 28 anys, germà gran de Moussa Oukabir, Mohamed Aallaa de 26 anys, germà de Said Aallaa i propietari de l'Audi A3 que van utilitzar els terroristes a Cambrils, i Sahl el Karim, de 34 anys, regent d'un locutori a Ripoll, tots ells nascuts al Marroc.[41] Els dos darrers foren exculpats i posats en llibertat al cap de pocs dies.[1]

Autoria

[modifica]

Estat Islàmic va reivindicar l'autoria dels fets, mitjançant un comunicat difós pel seu òrgan de propaganda Amaq.[42] Estat Islàmic identifica els autors de l'atac com a "soldats del califat", el terme amb què es refereix als membres de l'organització.

Víctimes

[modifica]
Morts per nacionalitat
Nacionalitat Morts
Austràlia Austràlia 1[a][44][45]
Bèlgica Bèlgica 1[46]
Canadà Canadà 1[43]
Espanya Espanya 6[b][47]
Estats Units Estats Units 1[44]
Alemanya Alemanya 1[48]
Itàlia Itàlia 3[43][44]
Portugal Portugal 2[44]
Total* 16

En total es comptabilitzen setze víctimes mortals i més de 100 persones de fins a 34 nacionalitats van resultar ferides.[49]

Les tretze víctimes mortals de l'atropellament a la Rambla de Barcelona foren un nen de doble nacionalitat australiana i britànica de 7 anys, un canadenc de 78 anys, una dona belga de 44 anys, dos homes de 25 i 35 anys i una dona de 70 anys de nacionalitat italiana, un estatunidenc de 42 anys, dues portugueses de 20 i 73 anys,[50] un home de nacionalitat espanyola de 57 anys, i tres catalans, un nen de tres anys[51] i dues dones de 40 i 75 anys. Dies després va morir una dona alemanya de 51 anys.[48]

A més, va morir un català de 34 anys, localitzat apunyalat en un cotxe a Sant Just Desvern, i una dona de 67 anys en l'atac de Cambrils.[50]

Conseqüències

[modifica]

Manifestació «No tinc por»

[modifica]
Autoritats en la manifestació

Juntament amb altres manifestacions a Ripoll, Cambrils o Rubí, la manifestació «No tinc por» va tenir lloc a Barcelona uns dies després dels atemptats organitzada per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona,[52] amb una assistència d'unes 500.000 persones, segons xifres de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i entre ells Felip VI d'Espanya com a cap d'Estat, Mariano Rajoy Brey, president del govern espanyol, Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat de Catalunya i Ada Colau i Ballano, alcaldessa de Barcelona.[53]

Memorial a la Rambla de Barcelona

[modifica]

El 4 de març de 2019 es va inaugurar el memorial en record de les víctimes dels atemptats. El memorial està inserit al terra de les Rambles, prop del mosaic de Joan Miró i consta de la inscripció "Que la pau et cobreixi, oh ciutat de pau" en català, castellà i anglès i està acompanyada d'un dibuix de Barcelona de l'artista Frederic Amat i la data i hora de l'atemptat. El missatge es va seleccionar d'una frase escrita en àrab que algú va deixar al lloc dels atemptats els dies posteriors.[54][55]

Polèmica

[modifica]

La investigació dels fets es va assumir des del Jutjat Central d'Instrucció número 4 de l'Audiència Nacional, en considerar-ho un acte de terrorisme.[56] La discutida vinculació d'es Satty com a confident del Centre Nacional d'Intel·ligència[57] o de la policia espanyola,[58] el posterior vet de la Mesa del Congrés espanyol per obrir una comissió d'investigació dels fets[59] i la negativa de l'Audiència Nacional per analitzar possibles negligències de la Seguretat d'Estat, van fer incrementar diverses acusacions i incògnites (també exposades com a conspiranoiques)[60] sobre la implicació o previ coneixement dels serveis secrets espanyols en la perpetració dels atacs.[61][62]

Vinculació del CNI amb Abdelbaki es Satty

[modifica]

Amb el pas del temps, diferents informacions periodístiques afirmaven que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) havia tingut contactes amb Abdelbaki es Satty, imam de Ripoll i líder de la cèl·lula terrorista. Aquests contactes foren confirmats pel CNI, sense indicar-ne els resultats. Sembla que els contactes amb el terrorista s'iniciaren quan aquest fou empresonat per tràfic de drogues i declarés que un grup gihadista l'havia obligat a traficar.[63] El juliol de 2019 el diari digital Público publicà que Es Satty havia estat confident del CNI fins al mateix moment dels atemptats i que el CNI també seguia i tenia intervinguts els telèfons mòbils dels integrants de la cèl·lula terrorista, cosa que vol dir que podrien ser coneixedors dels seus plans. Tot plegat emmarcat en la lluita de l'estat contra el referèndum d'independència que s'havia de celebrar a Catalunya l'1 d'octubre d'aquell mateix any.[64] L'endemà de l'atemptat, el CNI esborrà la fitxa de col·laborador d'Es Satty.[65][66] L'11 de gener de 2022 l'excomissari José Manuel Villarejo declarà en el judici pel cas Tàndem, de l'espionatge que hauria fet amb CENYT per a despatxos d'advocats, empresaris i particulars, que:[64]

« (castellà) Yo he seguido trabajando con el CNI hasta el último día. Estuve trabajando con ellos para intentar arreglar el entuerto del famoso atentado del imam de Ripoll etcétera etcétera, donde al final fue un error grave del señor Sanz Roldán que calculó mal las consecuencias, por darle un pequeño susto a Cataluña

(català) Jo he continuat treballant amb el CNI fins a l'últim dia. Vaig estar treballant amb ells per intentar arreglar l'embolic del famós atemptat de l'imam de Ripoll etcètera etcètera, on al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán que en va calcular malament les conseqüències, per donar-li un petit ensurt a Catalunya »
— Jose Manuel Villarejo, en la sessió de l'11 de gener de 2022 del judici pel cas Tàndem[64]

L'endemà, abans d'entrar de nou en una nova sessió del judici pel cas Tàndem, Villarejo declarà:[67]

« (català) La intenció en absolut era provocar un atemptat, però si donar l’aparença del risc perquè Catalunya tingués la necessitat de la protecció de l’Estat i se’ls hi en va de les mans quan l’imam se’ls mor i els jovenets no saben com reaccionar »
— Jose Manuel Villarejo, el 12 de gener de 2022 abans d'entrar en una nova sessió del judici pel cas Tàndem[67]

Notes

[modifica]
  1. ↑ La víctima tenia doble nacionalitat, australiana i britànica.[43]
  2. ↑ Una de les víctimes tenia doble nacionalitat, espanyola i argentina.[44]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Alliberat un segon detingut pels atemptats de Barcelona i Cambrils». El Pais, 24-08-2017. [Consulta: 27 agost 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Els 12 integrants de la cèl·lula terrorista de Ripoll». Ara, 20-08-2017. Arxivat de l'original el 2019-10-29. [Consulta: 21 agost 2017].
  3. ↑ «Els EUA i la inacabable guerra contra el terrorisme». Diari Ara. Núria Ferragutcasas, 22-11-2015. [Consulta: 17 agost 2017].
  4. ↑ «Els atacs de París, el segon pitjor atemptat de la història en una ciutat d'Europa». Nació Digital. Àlvar Llobet, 14-11-2015. [Consulta: 17 agost 2017].
  5. ↑ «Els EUA consideren que Catalunya acull el principal focus de l'islamisme radical a la mediterrània». El Punt Avui. EFE, 11-12-2010. [Consulta: 17 agost 2017].
  6. ↑ «Detinguts a Arbúcies dos germans marroquins acusats de finançar Daeix». Diari ARA. Europa Press, 27-07-2016. [Consulta: 27 juliol 2016].
  7. ↑ «Detinguts a Arbúcies dos germans acusats de finançar Estat Islàmic». CCMA, 27-07-2016. [Consulta: 27 juliol 2016].
  8. ↑ «Estat Islàmic: del califat a la jihad global». Diari Ara. Ricard G. Samaranch, 27-03-2016. [Consulta: 17 agost 2017].
  9. ↑ «Estat Islàmic prepara el postcalifat amb una nova manera d'atemptar». 3/24. Redacció, 04-06-2017. [Consulta: 17 agost 2017].
  10. ↑ «La CIA es reforça a Catalunya». El Món. Redacció, 08-09-2015. [Consulta: 17 agost 2017].
  11. ↑ «Estat Islàmic amenaça ara un important monument català». El Món. Redacció, 08-08-2016. [Consulta: 17 agost 2017].
  12. ↑ «Catalunya és un dels bressols més importants del gihadisme de l'Estat espanyol». delCamp. Redacció, 18-10-2016. [Consulta: 17 agost 2017].
  13. ↑ «Catalunya, focus del jihadisme a l'Estat». Diari Ara. Enric Borràs, 30-07-2016. [Consulta: 17 agost 2017].
  14. ↑ «L'imam de Ripoll va estar tres mesos al bressol belga del gihadisme». El Periódico, 21-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  15. ↑ «El imán de Ripoll, vinculado con un investigado por reclutar terroristas tras el 11-M» (en castellà). El Periódico, 19-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  16. ↑ «El imán de la célula viajó en 2016 a un antiguo feudo yihadista belga» (en castellà). ABC, 21-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  17. ↑ «Espagne : l'Audi A3 des terroristes de Cambrils flashée en France la semaine dernière» (en francès). Le Parisien, 21-08-2017. [Consulta: 20 agost 2017].
  18. ↑ Recuero, Marisa «El herido en Alcanar declara ante el juez que iban a atentar contra la Sagrada Familia». El Mundo, 22-08-2017 [Consulta: 22 agost 2017].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Los terroristas de la Rambla preparaban un macroatentado con explosivos que se truncó con el accidente de Alcanar» (en castellà). eldiario.es. Arxivat de l'original el 2017-08-18 [Consulta: 21 agost 2017].
  20. ↑ «‘La madre de Satán' aparece entre las ruinas de Alcanar» (en castellà). El País, 19-08-2017. [Consulta: 19 agost 2017].
  21. ↑ «Los cuatro detenidos por los atentados de Barcelona y Cambrils declaran mañana en la Audiencia Nacional» (en castellà). El Mundo, 21-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  22. ↑ «Nou ferits en la segona explosió a Alcanar Platja». El Punt Avui, 17-08-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-20. [Consulta: 17 agost 2017].
  23. ↑ «Els Mossos consideren que l'atemptat de Barcelona està "connectat" amb l'explosió d'ahir a Alcanar». CCMA. Arxivat de l'original el 2020-12-12. [Consulta: 17 agost 2017].
  24. ↑ «Los yihadistas de Ripoll intentaron una masacre a cuchilladas en Cambrils». El País, 20-08-2017 [Consulta: 20 agost 2017]. Arxivat August 20, 2017, a Wayback Machine.
  25. ↑ «Younes Abouyaaqoub, en recerca i captura, era el conductor de la furgoneta de la Rambla». El Nacional, 21-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].[Enllaç no actiu]
  26. ↑ «La furgoneta de l'atac de Barcelona ha recorregut uns 550 metres fent esses per la Rambla». 324.cat, 17-08-2017. Arxivat de l'original el 17 d’agost 2017. [Consulta: 17 agost 2017].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Atropellament massiu a la Rambla de Barcelona». 324.cat, 17-08-2017. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2020. [Consulta: 17 agost 2017].
  28. ↑ «2 víctimes mortals i 20 ferits a l'atropellament massiu a la Rambla de Barcelona». rac1.cat, 17-08-2017. Arxivat de l'original el 17 d’agost 2017. [Consulta: 17 agost 2017].
  29. ↑ 29,0 29,1 «Younes huyó por la Boqueria» (en castellà). La Vanguardia, 21-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  30. ↑ «Activada 'l'operació gàbia' per evitar que l'autor de l'atropellament fugi». CatalunyaPress.cat, 17-08-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-17 [Consulta: 21 agost 2017].
  31. ↑ 31,0 31,1 «Mor el conductor que ha atropellat una agent dels Mossos d'Esquadra a la Diagona». 324.cat, 18-08-2017. Arxivat de l'original el 20 d’agost 2017. [Consulta: 18 agost 2017].
  32. ↑ «Un vehicle atropella una agent dels Mossos a la Diagonal després de saltar-se un control». CCMA, 17-08-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-20. [Consulta: 17 agost 2017].
  33. ↑ AGÈNCIES «Troben mort el sospitós que ha envestit una agent dels Mossos en el control a la Diagonal». El Punt Avui. Arxivat de l'original el 2018-12-20 [Consulta: 21 agost 2017].
  34. ↑ «L'home trobat mort al cotxe de Sant Just era un veí de Vilafranca de 34 anys». 324, 18-08-2017. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2017 [Consulta: 19 agost 2017].
  35. ↑ Oms, Javier «Younes Abouyaaqoub, identificado como el conductor de la furgoneta que atentó en La Rambla». El Mundo, 21-08-2017 [Consulta: 21 agost 2017]. Arxivat 21-8-2017 a Wayback Machine.
  36. ↑ «La mujer a la que Younes atacó horas antes de ser abatido: “Pensaba que iba a morir”» (en castellà). La Vanguardia, 27-08-2017. [Consulta: 27 agost 2017].
  37. ↑ «Els Mossos abaten a trets a Subirats el terrorista de la furgoneta» (en castellà). El Nacional, 21-08-2017. Arxivat de l'original el 2019-08-11. [Consulta: 21 agost 2017].
  38. ↑ «Operatiu policial a Cambrils en marxa de matinada. Demanen que la gent no surti al carrer». Vilaweb. Redacció, 18-08-2017. [Consulta: 18 agost 2017].
  39. ↑ «Els Mossos maten a trets a Cambrils quatre presumptes autors d'un altre atemptat terrorista». Diari Ara. Pau Esparch / Enric Borràs, 18-08-2017. [Consulta: 18 agost 2017].
  40. ↑ Bonilla, Laura, Els terroristes de Cambrils buscaven morir. Diari Ara, 20 d'agost de 2017, pàgina 8
  41. ↑ 41,0 41,1 «Els 12 terroristes de Barcelona i Cambrils». El Periódico, 20-08-2017. Arxivat de l'original el 2018-01-18. [Consulta: 21 agost 2017].
  42. ↑ «Estat Islàmic reivindica l'atemptat a Barcelona». Arxivat de l'original el 18 d’agost 2017. [Consulta: 18 agost 2017].
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 «Dos atemptats amb víctimes de 35 nacionalitats». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-08-21 [Consulta: 21 agost 2017].
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 44,3 44,4 «Identificades tres víctimes mortals més de l'atemptat de Barcelona: una persona de doble nacionalitat australiana i britànica, una persona italiana i una persona belga». Protecció Civil, 20-08-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-20. [Consulta: 20 agost 2017].
  45. ↑ «Declaració dels Mossos d'Esquadra sobre un infant australià suposadament desaparegut», 19-08-2017. Arxivat de l'original el 2020-06-09. [Consulta: 20 agost 2017].
  46. ↑ «Attaque terroriste à Barcelone : un Belge parmi les victimes» (en francès). Le Soir, 17-08-2017. Arxivat de l'original el 2019-09-12. [Consulta: 21 agost 2017].
  47. ↑ «Tres españoles, confirmados entre las víctimas mortales del atentado de Barcelona» (en castellà). EP, 18-08-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-10. [Consulta: 18 agost 2017].
  48. ↑ 48,0 48,1 «Mor una víctima en estat crític per l'atemptat de Barcelona». Rac1, 27-08-2017. [Consulta: 27 agost 2017].
  49. ↑ «Balanç provisional d'Emergènciescat el 18 d'agost a les 13h CEST». EmergènciesCatalunya, 18-08-2017. Arxivat de l'original el 2020-09-25. [Consulta: 18 agost 2017].
  50. ↑ 50,0 50,1 «Coneix qui són les 15 víctimes mortals dels atemptats de Barcelona i Cambrils». La República, 21-08-2017. [Consulta: 21 agost 2017].
  51. ↑ «Un nen i un veí de Rubí, entre les 14 víctimes mortals dels atacs a la Rambla i Cambrils». CCMA, 18-07-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-21. [Consulta: 18 juliol 2017].
  52. ↑ «#NoTincPor: manifestació ciutadana, dissabte 26 d'agost». Generalitat de Catalunya, 23-08-2017. Arxivat de l'original el 2018-12-13. [Consulta: 28 agost 2017].
  53. ↑ Lasalas, Marta. «La marxa "No tinc por" de Barcelona propicia una xiulada al Rei i a Rajoy». El Nacional, 26-08-2017. [Consulta: 28 agost 2017].
  54. ↑ Jaumandreu, Alba. «Barcelona inaugura el memorial en record de les víctimes de l'atemptat de la Rambla», 04-03-2019. Arxivat de l'original el 2019-03-06. [Consulta: 4 març 2019].
  55. ↑ Bassas, Antoni. «Barcelona recorda les víctimes de l'atemptat del 17-A amb una inscripció a favor de la pau a la Rambla», 04-03-2019. Arxivat de l'original el 2019-03-04. [Consulta: 4 març 2019].
  56. ↑ Recuero, Marisa «La Audiencia reúne a los altos mandos de Policía, Guardia Civil y Mossos para coordinar la investigación internacional de los atentados» (en castellà). El Mundo, 24-08-2017.
  57. ↑ «El CNI admite que tanteó como confidente al imán de Ripoll» (en castellà). La Vanguardia, 17-11-2017. Arxivat de l'original el 2018-05-15. [Consulta: 16 agost 2020].
  58. ↑ Pérez, Moisés. «El silenci parlamentari sobre el gihadista «confident» del CNI». El Temps, 24-01-2018. Arxivat de l'original el 2019-05-11. [Consulta: 16 agost 2020].
  59. ↑ «El Congreso veta la comisión de investigación que pidieron ERC y PDeCAT sobre el CNI y el imán de Ripoll» (en castellà). Europa Press, 01-03-2018. Arxivat de l'original el 2020-11-12. [Consulta: 16 agost 2020].
  60. ↑ García, Jesús; Carranco, Rebeca «El independentismo abraza la teoría conspirativa sobre el 17-A» (en castellà). El País [Madrid], 27-07-2019. Arxivat de l'original el 2020-11-30. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 16 agost 2020].
  61. ↑ Streck, Ralf. «Spanien: Ist der Kopf islamistischer Terrorzelle wirklich in die Luft geflogen?» (en alemany). Telepolis, 19-06-2020. [Consulta: 16 agost 2020].
  62. ↑ Tsavkko Garcia, Raphael «Did police negligence help terrorists in Barcelona?» (en anglès). Inside Over, 18-08-2019 [Consulta: 16 agost 2020].
  63. ↑ Navarro, Mayka «El imán de Ripoll cabecilla de los atentados de Catalunya tuvo contactos con el CNI». La Vanguardia, 17-11-2017. Arxivat 2019-07-17 a Wayback Machine.
  64. ↑ 64,0 64,1 64,2 «17A: Villarejo acusa el CNI de deixar fer l'imam de Ripoll per fer un "ensurt a Catalunya"». 324, 11-01-2022 [Consulta: 11 gener 2022]. Arxivat 11 de gener 2022 a Wayback Machine.
  65. ↑ Bayo, Carlos Enrique «El cerebro de la masacre de Las Ramblas fue confidente del CNI hasta el día del atentado». Público, 15-07-2019. Arxivat 2019-07-16 a Wayback Machine.
  66. ↑ Bayo, Carlos Enrique «El CNI escuchaba los móviles de los asesinos de Las Ramblas cinco días antes de la matanza». Público, 16-07-2019. Arxivat 2019-07-16 a Wayback Machine.
  67. ↑ 67,0 67,1 Sallés, Quico «Villarejo insisteix: “Calia donar aparença de risc a Catalunya”». El Món, 12-01-2022 [Consulta: 12 gener 2022].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquinotícies
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atemptats_de_Catalunya_de_2017&oldid=33895752»