Avogadrita

Avogadrita
Ferruccita (blanca) sobre avogadrita (groga marronosa)
Fórmula química	KBF₄
Epònim	Amedeo Avogadro
Localitat tipus	Vesuvi
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	03.CA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	3.CA.10
Nickel-Strunz 8a ed.	III/B.01
Dana	11.2.2.1
Heys	8.12.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	cristalls octagonals, tabulars a aplanats en {001}, poden ser allargats en [010] o [100]
Estructura cristal·lina	a = 8.6588Å, b = 5.48Å, c = 7.0299Å
Color	incolora, blanca, groguenca a vermellosa
Diafanitat	translúcida
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	α = 1,3239, β = 1,3245, γ = 1,3247
Birefringència	δ = 0,001
Angle 2V	mesurat: 75°, calculat: 58°
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Avg
Referències

L'avogadrita és un mineral de la classe dels minerals halurs. Va ser descoberta l'any 1926 a la muntanya Vesuvi, prop de Nàpols (Itàlia), sent nomenada així en honor d'Amedeo Avogadro (1776-1856), físic italià de la Universitat de Torí.

Característiques

L'avogadrita és un fluorur anhidre de potassi i bor, de fórmula KBF₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, tot i que és cúbica per sobre dels 273°. Forma cristalls octagonals, tabulars i aplanats en {001}, que poden ser allargats en [010] o [100]. La seva duresa segons l'escala de Mohs encara no ha sigut determinada. Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'avogadrita pertany a «03.CA: Halurs complexos, borofluorurs» juntament amb la ferruccita i la barberiïta.

Formació i jaciments

Es forma com un producte de sublimació al voltant de les fumaroles volcàniques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sassolita, malladrita o hieratita. Va ser trobada per primera vegada a Atrio del Cavallo (Vesuvi, Itàlia), la seva localitat tipus, i també se'n pot trobar al cràter La Fossa (illa Vulcano, Itàlia) i a Kamtxatka (Rússia).