Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Aya Nakamura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAya Nakamura

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Aya Danioko Modifica el valor a Wikidata
10 maig 1995 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Bamako (Mali) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsAya Nakamura Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, compositora de cançons Modifica el valor a Wikidata
Activitat2014 Modifica el valor a Wikidata -
GènereAfrobeat, R&B francès, pop urbà, zouk i reggaeton Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficWarner Music France
Rec. 118
Parlophone Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVladimir Boudnikoff (2020–2022)
Niska (2018–2019) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm9403371 Facebook: Ayanakamuraa93 X: ayanakamuraa Instagram: ayanakamura_officiel Youtube: UC-69vhXlCa3XHbF8JHCQHfg TikTok: ayanakamura Spotify: 7IlRNXHjoOCgEAWN5qYksg Apple Music: 1042004371 Last fm: Aya+Nakamura Musicbrainz: cf580d82-3f3e-4b86-8874-7e0fbe794f01 Songkick: 9733554 Discogs: 4814288 Allmusic: mn0003438277 Deezer: 8909272 Modifica el valor a Wikidata

Aya Nakamura Aya Nakamura (Bamako, 10 de maig de 1995), nascuda com Aya Danioko, és una cantant de música pop francesa d'origen malià.

Biografia

[modifica]

Nascuda el 10 de maig de 1995 a la ciutat maliana de Bamako, emigrà a França amb la seva família i cresqué al municipi d'Aulnay-sous-Bois.[1] Provinent d'una família de griots (narradors, glosadors, poetes de tradició oral de l'Àfrica occidental), és la més gran de cinc germans. Estudià moda a La Courneuve. Més tard, inicià la seva trajectòria musical sota el nom artístic d'«Aya Nakamura», en homenatge al personatge Hiro Nakamura, de la sèrie de ciència-ficció de l'NBC Herois.[2]

Publicà la seva música per internet amb la qual va obtenir un bon reconeixement per les cançons «Karma» i «J'ai mal». Dembo Camara, un amic de feia molt de temps, esdevingué el seu productor i director. Notablement, la seva cançó «Brisé», composta per Christopher Ghenda, registrà tretze milions de visites a YouTube, i la cançó «Love d'un voyou», on fa un duo amb el raper Fababy, es col·locà al cim de les principals llistes de França. Publicà el seu àlbum de debut amb un seguit de col·laboracions. També realitzà un gran concert a l'estadi Modibo-Keïta de Bamako, com a telonera del cantant nigerià Davido. El seu major èxit fou les més de 426 milions de reproduccions de la seva cançó «Djadja» a YouTube.[3] Aquesta mateixa cançó es va convertir en el primer tema en francès a arribar a la primera posició de les llistes de música neerlandeses des del 1961, quan ho aconseguí Édith Piaf.[4]

Posteriorment el 2020 va llençar el seu tercer àlbum, titulat AYA, el qual incloïa una de les seves cançons més exitoses, Jolie Nana.[4]

Va ser durament criticada per l'extrema dreta francesa, especialment pel partit polític Reagrupament Nacional, a causa de la seva possible participació a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 a París. Entre altres crítiques es va dubtar si una persona d'orígens malians i coneguda per la seva música més urbana seria adequada per a representar França al món. Principalment, es va utilitzar com a argument en contra seva l'especial utilització de la llengua francesa a les seves cançons, per part de polítics com Jordan Bardella.[5][6]

El juny de 2024 va participar a la desfilada de Jean Paul Gaultier organitzada per Vogue a la Place Vendôme. Hi cantà el seu tema Fly del seu disc AYA, concretament un arrenjament amb orquestra.[7] Finalment, el 26 de juliol de 2024 va acabar participant a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de París, on interpretà un popurri de cançons pròpies (Pookie, Djadja) i un tema de Charles Aznavour (For me Formidable). Ho va fer acompanyada de ballarins i la guàrdia republicana, des de l'Institut de França.[8]

Discografia[9][10]

[modifica]
Àlbum Any Nombre de cançons Cançó més reproduïda
DNK (Bonus Track Edition) 2023 18 T'as peur
DNK 15
AYA 2020 15 Jolie nana
NAKAMURA (Deluxe Edition) 2019 19 Djadja
NAKAMURA 13
Journal intime 2017 19 Comportement
Nakamura cantant a la desfilada de Jean Paul Gaultier.

Premis i nominacions

[modifica]
Any Nominada / obra Premi Categoria Resultat
2018 Aya Nakamura W9 D'OR Artista femenina més escoltada[11] Guanyadora
2019 Aya Nakamura Premis Music Moves Europe Talent Elecció del públic[12] Guanyadora
Aya Nakamura Premis BET 2019 Millor actuació international: França[13] Nominada
Aya Nakamura Premis All Africa Music (AFRIMA) 2019[14][15] Millor dona de l'Àfrica Occidental Nominada
Aya Nakamura Creuant fronteres amb la música Nominada
Aya Nakamura Artista de l'any Nominada
Aya Nakamura Millor col·laboració Nominada
"Sucette" ft. Niska Millor col·laboració Nominada
"Pookie" Cançó de l'any Nominada
Aya Nakamura Millor francòfon Nominada

Tours

[modifica]
  • 2019: Nakamura Tour
  • 2023: DNK Tour

Referències

[modifica]
  1. Oyiri, Christelle. «Aya Nakamura is flipping France’s rigid rules, beautifully» (en anglès). The Fader, 13-11-2018. [Consulta: 24 gener 2019].
  2. Amarani, Iman. «Aya Nakamura: afropop's reluctant face of empowerment». TheGuardian.com, 23-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  3. «Top Singles (téléchargement streaming)» (en francès). SNEPMusique.com, 11-05-2018. Arxivat de l'original el 15 de maig 2018. [Consulta: 11 maig 2018].
  4. 4,0 4,1 «Tras convertirse en una verdadera estrella mundial, Aya Nakamura lanza su nuevo disco 'AYA'» (en castellà), 13-11-2020. [Consulta: 26 juliol 2024].
  5. «In France there are objections to Aya Nakamura singing at the Olympics» (en anglès). [Consulta: 24 juliol 2024].
  6. «Aya Nakamura aux JO : les héritières de Piaf valident - La Story - C à Vous» (en francès). [Consulta: 24 juliol 2024].
  7. Jorif, Sylvia. «For Vogue World: Paris, singer Aya Nakamura mesmerized onlookers at Place Vendôme in a Jean Paul Gaultier haute couture gown» (en francès), 23-06-2024. [Consulta: 25 juliol 2024].
  8. Periódico, El. «Aya Nakamura enmudece al racismo y hace bailar a la guardia republicana en París» (en castellà), 26-07-2024. [Consulta: 27 juliol 2024].
  9. «Albums AYA NAKAMURA - Toute sa discographie» (en francès). [Consulta: 27 juliol 2024].
  10. «Aya Nakamura» (en anglès). [Consulta: 27 juliol 2024].
  11. Jérôme, Roulet. «W9 d'or 2018 : le palmarès complet avec Lartiste, Maitre Gims, Dadju, Hoshi... [Videos]» (en francès). Toutelatele.com. [Consulta: 8 agost 2019].
  12. «Music Moves Europe Talent Awards - Aya Nakamura» (en anglès). MusicMovesEuropeTalentAwards.eu. Arxivat de l'original el 2019-08-02. [Consulta: 8 agost 2019].
  13. «BET Awards 2019 :: Best International Act - Nominees» (en anglès). BET.com. [Consulta: 8 agost 2019].
  14. Damola, Durosomo. «Here are the 2019 AFRIMMA Nominees» (en anglès). OkayAfrica.com, 07-08-2019. [Consulta: 8 agost 2019].
  15. Damola, Durosomo. «Burna Boy, Nasty C, Stonebwoy, Nadia Nakai & More Win 2019 AFRIMA Awards» (en anglès). OkayAfrica.com, 24-11-2019. [Consulta: 12 abril 2020].