Badia de Bòtnia
| |||||
| Tipus | golf  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | golf de Bòtnia | ||||
| |||||
La Badia de Bòtnia (en suec:Bottenviken, en finès: Perämeri) és la part més la nord del Golf de Bòtnia, la qual per la seva banda és la part més septentrional de la mar Bàltica. El sòl de la badia encara s'està aixecant després que van desaparéixer les glaceres i per tant, el seu pes. D'aquí 2000 anys aquesta badia s'haurà convertit en un llac d'aigua dolça. Actualment a la badia hi desemboquen diversos grans rius i és relativament poc afectada per les marees i té poca salinitat. Es congela cada any durant d'un a sis mesos. Comparada amb altres llocs del Bàltic hostatja poca vida vegetal o animal.
Extensió
[modifica]La Badia de Bòtnia es troba entre les latituds 63,5°N i 66°N, formant la part nord del Golf de Bòtnia.[1] La Mar de Bòtnia divideix aquesta badia. La part nord té una fondària de 65 m. Hi ha illes enfront de Vaasa a Finlàndia i unes altres illes a Holmöarna a Suècia.[2] Aquesta badia fa frontera amb Finlàndia a l'est i amb Suècia a l'oest. Aquesta badia asimètrica i és més profunda i la costa més brusca al costat suec.[2]
La conca de la badia de Bòtnia fa 260.675 km² de la qual el 56% es troba a Finlàndia, el 44% a Suècia i menys de l'1% a Noruega.[3]
La badia mateixa fa 36.800 km² i té un volum de 1.490 km3. Cobreix el 36% de la superfície del Golf de Bòtnia i té el 25% del seu volum.[1] La fondària mitjana és de 41 m. La Fondària Luleå és la part més fonda amb 146 m i està al sud-est de la ciutat de Luleå.[4]
-
Mapa del Golf de Bòtnia mostrant la localització de la Badia de Bòtnia (Bottenviken) -
Mapa finlandès de la badia -
Mapa per satèl·lit de Fennoscandia amb la badia de Bòtnia coberta de gel marí
Els principals rius que flueixen dins la badia inclouen:
| Riu | País | Descàrrega |
|---|---|---|
| Kemijoki | Finlàndia | 556 m³/s |
| Lule | Suècia | 506 m³/s |
| Torne | Suècia i Finlàndia | 388 m³/s |
| Kalix | Suècia | 295 m³/s |
| Oulujoki | Finlàndia | 250 m³/s |
| Riu Pite | Suècia | 167 m³/s |
| Skellefte | Suècia | 162 m³/s |
| Iijoki | Finlàndia | 164 m³/s |
La salinitat és de només 0,2 psu a la part nord de la badia i baixa gairebé a zero en alguns dels arxipèlags on hi arriben grans rius.[5] Per la baixa salinitat i les baixes temperatures de l'hivern el gel és considerablement més fort que en altres circumstàncies.[6]
Referències
[modifica]Citacions
- ↑ 1,0 1,1 Nordström, 2009.
- ↑ 2,0 2,1 Leppäranta i Myrberg, 2009, p. 55.
- ↑ Szefer, 2002, p. 11.
- ↑ Leppäranta i Myrberg, 2009, p. 56.
- ↑ Eleftheriou, Smith i Ansell, 1995, p. 24.
- ↑ Mäkinen, 1972, p. 3.
Fonts
- «About the Bay of Bothnia». Bottenvikens skärgård. Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 30 setembre 2013].
- Ankre, Rosemarie. «A Case Study of the Luleå archipelago, Sweden». Mid-Sweden University, 2005. [Consulta: 4 octubre 2013].
- «Baltic Sea Joint Comprehensive Environmental Action Programme». Helsinki: Balt. Sea Environ. Proc. No. 48, 1993. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 28 agost 2014].
- «Bay of Bothnia National Park». Lapland Travel Info. [Consulta: 30 setembre 2013].
- «Bothnian Bay: Port Map». World Port Source. Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 1r octubre 2013].
- «Bottniska viken». Havet.nu. Stockholms universitets Östersjöcentrum and Umeå marina forskningscentrum. [Consulta: 30 setembre 2013].
- Eleftheriou, Anastasios; Smith, Christopher; Ansell, Alan D. Biology and Ecology of Shallow Coastal Waters: Proceedings of the 28th European Marine Biology Symposium, Institute of Marine Biology of Crete, Iraklio, Crete, 1993. Olsen & Olsen, 1995. ISBN 978-87-85215-28-4 [Consulta: 30 setembre 2013].
- «Haparanda Skärgård National Park». Swedish Environmental Protection Agency. Arxivat de l'original el 2020-10-21. [Consulta: 2 octubre 2013].
- «Index». bottenviken.se. [Consulta: 2 octubre 2013].
- Kvist, Roger «Sealing and sealing methods in the Bay of Bothnia, 1551–70». Polar Record, 27, 163, 10-1991. ISSN: 1475-3057.
- Laine, Anne. «Bothnian Bay Life - Integrated Management System for the Bothnian Bay», 2013. [Consulta: 2 octubre 2013].
- Leppäranta, Matti; Myrberg, Kai. Physical Oceanography of the Baltic Sea. Springer, 2009-03-20, p. 55. ISBN 978-3-540-79703-6 [Consulta: 1r octubre 2013].
- Mäkinen, Pentti. «Winter Navigation in the Bothnian Bay and the Iceworthiness of Merchant Vessels». U.S. Department of Commerce, 01-09-1972. [Consulta: 2 octubre 2013].
- Merikartta Perämeri osa 57 (Nautical chart of the Bay of Bothnia 57).
- Müller, K. Coastal Research in the Gulf of Bothnia. Springer, 1982-04-30. ISBN 978-90-6193-098-3 [Consulta: 30 setembre 2013].
- Nesje, Atle. «Isbreene smelter – havnivået stiger». CICERO, 30-05-2006. Arxivat de l'original el 2013-06-20. [Consulta: 18 agost 2012].
- Nordström, Marie. «Perämeri». Bothnian Bay Life project, 04-12-2009. Arxivat de l'original el 2005-09-28. [Consulta: 30 setembre 2013].
- Røed, Lars-Ludvig. Norge blir stadig høyere, 4 novembre 2011.
- Sweden. Rough Guides, 2003. ISBN 978-1-84353-066-4 [Consulta: 2 octubre 2013].
- «Swedish Lapland: The destination». Swedish Lapland DMC. Arxivat de l'original el 2016-03-29. [Consulta: 2 octubre 2013].
- Szefer, P. Metals, Metalloids and Radionuclides in the Baltic Sea Ecosystem. Elsevier, 2002-01-30. ISBN 978-0-08-053633-0 [Consulta: 30 setembre 2013].
- «Väestötietojärjestelmä Rekisteritilanne» (en finnish and swedish). Population Register Center of Finland, 31-08-2013. Arxivat de l'original el 2013-09-28. [Consulta: 2 octubre 2013].