Baixada Fluminense
|
No s'ha de confondre amb Fluminense Football Club. |
La Baixada Fluminense és una regió de l'estat de Rio de Janeiro (Brasil),[a] dintre de la regió metropolitana de Rio de Janeiro.[2] Fins al segle xix se la coneixia com a Baixada de la Guanabara.[3]
Demografia
[modifica]
Al tractar-se d'una regió sense representació administrativa, no hi ha una demarcació fixa de quins municipis en formen part. Hi ha unanimitat en la pertinença de les localitats de Duque de Caxias, Nova Iguaçu, São João de Meriti, Nilópolis, Belford Roxo, Queimados i Mesquita (tots al nord de la ciutat de Rio). Altres versions inclouen Magé i Guapimirim (a l'est) i de Japeri, Paracambi, Seropédica i Itaguaí (a l'oest i nord-oest).[4]
La Baixada Fluminense és una de les principals zones que componen la Regió Metropolitana de Rio de Janeiro i hi habiten més de tres milions de persones.[5]
Va veure un cert desenvolupament econòmic arran del cicle de l'or al Brasil, en el segle xviii, quan va ser un important pas en el trànsit de mercaderies que arribaven des de Minas Gerais. Més tard, ja en el segle xix, va ser una de les primeres regions en tenir plantacions de cafè al Brasil. Va sofrir una gran transformació amb la inauguració del ferrocarril, en la segona meitat del període imperial, la qual cosa va buidar les tradicionals rutes pels rius i camins de la regió, desviant-la cap a les localitats on el tren hi feia parada.[6]
Història
[modifica]En l'inici del segle xx, la Baixada Fluminense va guanyar diverses obres de drenatge, per tal d'habilitar-la per a rebre la gran quantitat de migrants vinguts d'altres regions del país a la recerca de feina i millors condicions de vida en la llavors capital federal.[7] En la segona meitat d'aquest mateix segle, va consolidar-se la seva imatge de regió amb grans problemes socials i de criminalitat que perdura fins avui.[8]
Notes
[modifica]- ↑ Fluminense és, en portuguès brasiler, el gentilici dels residents a l'Estat de Rio de Janeiro.[1]
Referències
[modifica]- ↑ «fluminense» (en portuguès brasiler). Priberam. Arxivat de l'original el 2022-02-01. [Consulta: 1r febrer 2022].
- ↑ Albuquerque, Enderson Alceu Alves «Baixada Fluminense, uma Periferia por Excelência». GEOGRAFIA (Londrina), 30, 1, 30-12-2020, pàg. 63. Arxivat de l'original el 2021-10-16. DOI: 10.5433/2447-1747.2021v30n1p63. ISSN: 2447-1747 [Consulta: 1r febrer 2022].
- ↑ Parente-Ribeiro, Leticia; Góis, Marcos Paulo Ferreira de; Sotratti, Marcelo Antônio «A balnearização da baixada de Araruama e a emergência da “Costa do Sol”, Rio de Janeiro (1940-1960)». Confins, 39, 02-03-2019. Arxivat de l'original el 2021-11-23. DOI: 10.4000/confins.18133. ISSN: 1958-9212 [Consulta: 1r febrer 2022].
- ↑ Nunes Pieve, Stella Maris «Baixada Fluminense: notas preliminares sobre sentidos e identidades de uma região». Anais XVIII ENANPUR 2019, 2019. Arxivat de l'original el 2021-11-18. ISSN: 1984-8781 [Consulta: 1r febrer 2022].
- ↑ «Baixada Fluminense» (en portuguès brasiler). Britannica Escola. Arxivat de l'original el 2022-02-01. [Consulta: 1r febrer 2022].
- ↑ «História da Baixada Fluminense» (en portuguès brasiler). Baixada Fácil. Arxivat de l'original el 2022-02-01. [Consulta: 1r febrer 2022].
- ↑ Britto, Ana Lucia; Quintslr, Suyá; Pereira, Margareth da Silva «Baixada Fluminense: dinâmicas fluviais e sociais na constituição de um território» (en portuguès). Revista Brasileira de História, 39, 81, pàg. 47–70. Arxivat de l'original el 2022-02-01 [Consulta: 1r febrer 2022].
- ↑ Rodrigues, André «HOMICÍDIOS NA BAIXADA FLUMINENSE: ESTADO, MERCADO, CRIMINALIDADE E PODER / HOMICIDES IN THE BAIXADA FLUMINENSE: STATE, MARKET, CRIME AND POWER». Geo UERJ, 0, 31, 30-12-2017, pàg. 104–127. Arxivat de l'original el 2022-02-02. DOI: 10.12957/geouerj.2017.32058. ISSN: 1981-9021 [Consulta: 1r febrer 2022].
Vegeu també
[modifica]