Balduí I de Constantinoble
 Estàtua de Balduí I de Constantinoble a Mons  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | juliol 1172 Valenciennes (França) |
| Mort | juliol 1205 (32/33 anys) Veliko Tàrnovo (Bulgària) |
| Causa de mort | execució per ofegament |
| Emperador llatí | |
| 1204 – 1205 – Enric I de Flandes → | |
| Comte de Hainaut | |
| 1195 – 1205 ← Balduí V d'Hainaut – Joana I de Flandes → | |
.svg){kind=small} Comte de Flandes | |
| 1194 – 1205 ← Margarida I de Flandes – Joana I de Flandes → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca, escriptor, Croat |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Conquesta de Zara setge de Constantinoble (1203) setge de Constantinoble batalla d'Adrianòpolis Setge d'Arràs |
| Família | |
| Família | Casa de Flandes |
| Cònjuge | Maria de Xampanya (1186, 1186 (Gregorià)–1204) |
| Fills | Joana I de Flandes, Margarida II de Flandes |
| Pares | Balduí V d'Hainaut i Margarida I de Flandes |
| Germans | Violant de Flandes Isabel d'Hainault Enric I de Flandes Felip I el Noble |
 | |
Balduí I (1171-1206, conegut com a Balduí de Flandes) fou el primer emperador llatí.[1]
Era fill del comte Balduí VIII de Flandes i de Margarita d'Alsàcia comtessa de Flandes (des del 1191). Va néixer a Valenciennes el 1171 i va heretar dels seus pares els comtats d'Hainaut (Balduí VI d'Hainaut) el 1195 i de Flandes (Balduí IX de Flandes) el 1194.
Fou un dels senyors més poderosos que va participar en la Quarta Croada. El 1200 va arribar a Venècia, d'allí esperava embarcar cap a Terra Santa però va canviar els seus plans a petició del príncep Aleix Àngel, fill de l'emperador Isaac II Àngel, que va anar a Venècia per demanar ajut per reposar al seu pare que havia estat enderrocat i cegat pel seu germà Aleix III Àngel (1195). El príncep Aleix va fer grans promeses als croats i Balduí de Flandes els va convèncer per anar a Constantinoble. Van sortir amb una flota dirigida pel dux Dandolo, que era comandant en cap de l'expedició. Els fets que van succeir a la capital imperial del 1202 al 1204 es poden seguir sota els emperadors romans d'Orient Aleix III Àngel (1195-1203), Isaac II Àngel (segon període 1203-1204), Aleix IV Àngel (1203-1204) i Aleix V Ducas (1204-1204). El resultat immediat fou la conquesta de Constantinoble (1203) i la reposició d'Isaac II Àngel (amb el seu fill Aleix III Àngel com a associat). Enderrocat per segona vegada per Aleix V Ducas Murzufle, els croats van ocupar Constantinoble per segona vegada (1204) i van decidir establir l'Imperi Llatí. Els venecians i l'Església Catòlica imposaren Balduí de Flandes com a emperador titella.[2]
Fou coronat el 9 de maig del 1204 i va rebre una petita part de l'Imperi (Constantinoble i part de Tràcia) mentre que la resta es va repartir entre venecians i altres senyors, entre els quals hi havia Bonifaci I de Montferrat, que va rebre Tessalònica amb títol de rei. Els grecs van resistir i van crear estats a l'Epir, Nicea i Trebisonda; van rebre el suport del rei búlgar Ivan Assèn. Els grecs es van apoderar d'Adrianòpolis, que Balduí va anar a assetjar, però atacat pels búlgars fou derrotat completament a la batalla d'Adrianòpolis el 14 d'abril de 1205 i fet presoner. Va morir captiu al cap d'uns mesos, el 1206. Li va succeir el seu germà Enric I de Flandes (1176-1216).
Referències
[modifica]- ↑ Hamilton, Janet; Hamilton, Bernard; Stoiànov, Iuri. Christian Dualist Heresies in the Byzantine World, C. 650-c. 1450 (en anglès). Manchester University Press, 1998, p. 259. ISBN 071904765X.
- ↑ Carr, 2015, «Angeli and Latins».
Bibliografia
[modifica]
- Carr, J. C. Fighting Emperors of Byzantium (en anglès). Pen & Sword, 2015. ISBN 9781473856264.